Fondeguilla en un barranc, la Vall en una costera, Xilxes baix lo camí ral i Moncofa la granotera
Moncofa la garrofa
Cada u a la d'ell, com en Mascarell
Mascarell corral de porcs, Vilavella la comuna, Nules el ramellet, i València l'hermosura!
En Nules entra de cara i ix de recules
En Nules, beu i no t’atures
Nules, passa i no t'atures
Amb aquestes dites tròpiques fem honor als municipis que avui hem recorregut la Morralla del dimecres al complet. Tots estàvem amanits i disposats a fer exercici sense gaire esforços en quant als vallers: Vicent, Pedro, Tomás, Joan i Jose, una mica més Tony i prou més Quique. O siga, que com diu la dita hem fet com els de Mascarell, cada u a la d'ell i allí hem fet cap a esmorzar.
El bar estava al mateix lloc, amb les portes obertes i en entrar amb els ulls oberts del nou propietari que s'ha alegrat de veure-nos i que ha vist una llum de cara a fer caixa, ja que els tres clients que tenia eren de bocata de casa.
Ràpidament s'ha posat a la nostra disposició i prompte s'han plantejat dues premonicions sobre el que se'ns podria presentar de cara al servei. El negat de Pedro que tot eren prediccions negatives i per contra Jose que quedant-se en la manera de menejar-se augura que tindrem un bon esmorzar. Per sort aquesta millor premonició ha estat la que s'ha produït. Ja des del moment de servir la beguda ha demostrat agilitat i quan ens ha oferit les alternatives pels entrepans l'oferta no podia ser millor, porc de totes les maneres i a totes les combinacions i complements que li hem proposat han tingut una resposta positiva. El tio tenia de tot, pebrera, tomata, coentets, res que per estar sols ha complit de sobra.
Ha vingut l'hora dels carajillos i el nostre desafiament s'ha fet palesa. Davant de la nostra exigència respecte a com volem els carajillos ell ha tingut una resposta espectacular, "el carajillo depén de moltes coses, del temps, del dia de la humitat del cafè....." Estava clar no anava a tindre cap error. Els ha presentat en cassoleta de fang amb tot els complements i el que és millor, amb sabor autèntic. Així que Pedro, se l'ha embeinat i com ell tots els que pogueren pensar com ell. I el preu, no cal dir que a l'altura. 5,50€.
A la tornada no hem pogut complir en les dites de Nules; perque quan intentàvem pasar sense aturar-nos ni beure, hem vist a Saborit i per saludar-lo hem degut anar de recules. No sé si açò portarà mal presagi o que<; però nosaltres hem fet tot el contrari.
Ja en La Vall, Tomàs ens ha deixat i no ha fet cap al banquet i la resta mentre estàvem al banquet hem entrat en una discrepància sobre la gorromineria dels tres coloniers, que estàvem en festa i no es notava res. Total, primer que si Pedro vas, venir, trae-nos las cervezas, subid... Aleshores Jose s'ha alçat dient que el que vulga seguir-lo a sa casa hi ha cerveses. I això és el que hem fet fer-nos un parell de cerveses i una sentada de tertúlia fins les 2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada