Avui havíem decidit anar a Torres Torres, més que res per acontentar als nostàlgics de la Morralla que anys enrrere venien a esmorzar al bar Martí i que avui continua mantenint el mateix aspecte que aleshores. Però a l'hora de l'eixida sols ens hem trobat Tomás i Jose que farà cosa d'un mes ja hi havien estat i que tan bona impressió els va causar i a la fi són els que van apostar per tornar i que la resta gaudira de eixa mateixa impressió. Doncs bé, els dos ens hem llançat a repetir la eixida amb el mateix recorregut. Al principi hem passat molt de fred, des del pas per Carmaday, a continuació baixant pel portet de Xilxes i tot seguit el tram de La Llosa on estàvem a 0º. Al pas per Almenara la temperatura ja pujava i el dolor de la punta dels dits ha desaparegut; però per art de màgia, només arribar al Ventorrillo i girar en direcció al Valls, s'ha girat un aire de cara que ens recordà l'anterior vegada que vinguérem i que no hem deixat fins que ens hem endinsat en la zona muntanyosa que ens ha protegit.
Ja en Torres Torres i asseguts en una tauleta del bar, que us anem a contar!. Sinó veniu no sabreu mai el bé que s'esmorza en un baret com el puny i en un ambient de llauradors, tot casolà i on els clients habituals fan us de l'autoservici. Abans de demanar ens mirem Tomás i jo per preguntar-nos que demanem; però el pensament estava en la vegada anterior i de seguida hem coincidit, la truita a la francesa era obligat, semblarà una tonteria; peró no se'ns ha oblidat que com allí no l'hem menjat en cap lloc, eixa dona té una mà que les trau calentetes i mengívoles.
Tan sols havia que decidir en que l'acompanyàvem i també hem coincidit que a una bona truita francesa el que més li pega és dues llonganisses. I mentre la dona es va a la cuina arriba l'home que sense preguntar va portant els complements i que delícia, un bon plat d'olives de tres classes, negres i verdes (partides i senceres) am quatre cebetes en vinagre i un bon plat de cacauets del terreny, dels autèntics valencians, res d'eixos farinosos. El vi i la llimonà i tot seguit ja els bocates calentets en taula.
 |
| Així és un bon bocata de truita francesa amb llonganisses |
Per als dos no ho hem pogut acabar tot i hem deixat bona quantitat d'olives i cacaus.
 |
| Açò és el que s'ha quedat en taula |
Per rematar la feina un carajillo de conyac cremat i quan ens preparàvem per tornar el senyor amo ens trau una ampolla de plàstic amb un moscatell de casa, un pur suc de raïm de moscatell sense additius ni res de res, tot natural i amb uns 14º, Tomás no ha volgut però jo m'he fet mig gotet, no era res de l'altre món però ha escalfat el cos.
 |
| L'ampolla de moscatell |
Hem pagat 5€ i de volta a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada