EIXIDA A TORRES TORRES (22/01/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8,15h.
Lloc de destí: Torres Torres.
Equip: Pedro, Jose i Tomás.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia de Alfara-Torres, Torres (esmorzar)-Les Valls-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.
Per tal d'evitar el fred i les ràfegues de vent hem decidit fer la volta al reves i per allargar i fer temps hem pujat fins el Juncar.
Esmorzar: Torres Torres. Bar Millan. Avui ha estat un esmorzar del més pintoresc. D'entrada dir que Pedro és prou escrupolós i malgrat que ja havia estat un altre dia avui ha entrat en el peu tort. Prompte ens adonem que la dona de la cuina no estava, el home es trobava sols i la gent es servia com si fora un autoservici. Això a Pedro el deixava desconcertat i en ganes de pegar a fugir, Tomás i jo ho agafaven en ironia. Bé quan ha tingut un moment s'ha arrimat l'amo dient, voldreu un bocata no! la meva dona no està, així que jo els faré. Què voleu? El que sàpigues fer. Jo sé fer de tot, així que demaneu el que vulgueu. Nosaltres per evitar sorpreses ens hem conformat en el bocata de ciclista. Mentre estava en la cuina i a la vista de com funcionava el servici jo m'alçat a agarrar els cacaus, el vi l'hem obert, els clients més col·laboradors ens han apropat les olives i comentant la situació hem esperat el bocata sorpresa. Pedro quan ha vist el plat d'olives de tres classes amb quatre trossos de ceba en vinagre ha canviat el semblant i jo he fet bon conter dels cacaus i he agafat un bon plat. Els bocates han arribat sense sorpresa i comestible i a partir d'aleshores l'esmorzar ha transcorregut amb normalitat.
Però encara cal anomenar una nova situació pintoresca. Només arribar els bocates, Pedro ha rebut una trucada de telèfon. Pensàvem que seria algun morralero valencià que acudia; però no, era un comprador de l'equip de música que ha penjat en Internet i que contactava per fer tracte. Amb el soroll del bar no s'entenien i l'indicàvem que eixira al carrer o al aseo; però ell, escrupolós agafa el camí de la cuina i ací ve la situació còmica que si no es veu no es pot descriure; però imagineu-vos en una cuina xicoteta, amb gent que entra i ix com hem dit i ell que es posa a passejar pel mig i amunt i avall fent tapó i cridant. I el nerviós que és, ja vos ho podeu imaginar.