Be, una eixida rutinària i tranquil·la com és habitual cada vegada que anem a Canet, que no són poques. Amb un quart de retard hem eixit de la Vall, Pedro, Tomàs, Vicent i Jose, perquè hem estat esperant a Joan que amb un joc de cridades perdudes entre els dos cunyats no hem sabut si eixia o no, i amb eixe dubte ens hem anat. Com que s'ha fet tard a l'altura de Torres Torres hem trencat cap els Valls i en eixe trajecte una altra vegada el joc de les cridades de telèfon am Pedro com a protagonista i una vegada més sense aclarir res. La resposta està en arreglar-se-la de be i manera per a no pagar i que siga l'altre el que pagui. A més a més para i més perduda de temps. Total que a les 10, 15 h. hem arribat. Allí ens estava esperant ja Julio i Toni i el primer que hem descobert és a Julio enfadat perquè el que hi feia les cridades era ell i que Pedro li penja i el deixa en la veu en la boca. També s'encara a mi per a dir-me que a tu també te trucat, comprove en el telèfon i no tinc cap crida. Ho desmentix a Julio de males maneres i aprofite per a dir a Julio que tenia raó, si m'ha cridat; però a que li té que renyir es a telefònica que no hi havia senyal i m'ha enviat un missatge de crida perduda a les 11,30 quan tornàvem cap a casa. Aixi que en nom de telefònica i meu, disculpes. I mentre estàvem en aquestes discussions ha aparegut Joan. I la festa ha continuat una bona estona, ara entre cunyats. Compreneu perquè es diem la Morralla no!
Sinó fora per aquestes situacions quan d'avorrides serien les eixides.
 |
| Entrada a Canet per la part de Castelló |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada