Concretament hem eixit cap a Santa Bárbara: Pedro, David, Tomás, Jose i Paco. La ruta, doncs la més apropiada per a la tercera edat, tot planet, vies de servei, carrils bici i bastants zones de carretera amb molt de trànsit. Açò ens ha fet pensar que em d'escollir rutes més segures, doncs la circulació de la setmana no té gens a veure amb la d'un dissabte.
La concentració ha estat en la redona de Moncofa-La Vall, allí hem acudit des de la Vall, Tomás i Jose, des de Moncofa, David i Paco i des de Xilxes, Pedro. Hem seguit la ruta per Nules direcció Borriana fins arribar al pont del Millars i agafant el camí de la desembocadura del Millars hem accedit a Santa Bárbara. El bar no ha estat el de sempre perquè estava tancat i hem anat a un altre que ha estat molt bé en quant al aspecte gastronòmic, bon bocata, cacaus, olives, la beguda que volem i excel·lent carajillo, de l'aspecte econòmic ja se sap, en Castelló pujadet, 6, 50€. Però el positiu es que regnava un ambient d'eufòria, tots estàvem percebent una sensació d'alliberament, joia...La veritat ens sentíem molt bé.
Carretera de Santa Bárbara
La tornada i seguint el subconscient de David, al que t'has descuidat ha agarrat la direcció de vora mar i per als de la platja magnífic; però els de la Vall hem tingut que pujar, tot i aixo cap problema, ha estat un trajecte agradable rebent la brisa de la mar i comprovant la tranquil·litat de la zona vuit dies després de l'acabament de l'estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada