Amb un goteig continuat hem anat acudint al lloc d'eixida, primer Jose, després l'altre jose, el de Mª Pilar, seguit de Pedro, Tomás, David, Vicent i Joan. Han passat per l'eixida Paco Falcó i Xavi Pagés que anaven a fer la seva ruta en bici de muntanya. Hem tingut una breu converça per tal d'esperar a Quique i Joan Carles que havien anunciat la ràpida arribada. Tots reunits hem iniciat l'eixida per a ràpidament avançar-se Joan Carles, Quique i Jose, la carn jove del grup i la resta a la marxeta cap a Càrrica. Tot el trajecte ha estat tranquil, fins a l'arribada al creuament de l'entrada a Càrrica, quan una frenada escandalosa ens ha eslaiat, motivat per que el cotxe s'ha presentat de sobte i quasi es traga a Joan que anava l'últim, i no prou en això que quan ja hem entrat en la caretera de Càrrica el fill de puta del conductor ens ha adelantat en ralla continua i frefant-nos, el que ha provocat el cabreig i intercanvi d'insults, talls de mànega, dit en l'aire i adeu que et donen.
Poc abans de les 10h. ja estavem front el bar i mentres feiem temps a que arrivaren els tres adelantats, que deurien anar per ixes muntanyes, hem demanat els bocates i a les 10 en punt ja estavem servits al temps que per la porta del bar entraven els tres, i que segons han contat, han vingut per Altura accedint des de la redona de Geldo amb direcció a la carretera de Gàtova per una vegada arribar al accés de la carretera de Gàtova girar a la dreta en direció a Altura i des d'ací arribar a Càrrica.
En quant a l'esmorzar, con sempre, inmillorable. Uns bocates de desarroll, amb un pa no bufalenc, aquest més bé sobat, ben tupit, com un autèntic pa de poble i la mescla en quantitat i menjivola. La conversa ha anat avuí pel món financer i les declaracions d'hisenda, aquest ja un tema repetit al de la setmana passada, no sense fer menció al partit d'ahir i el pertinent tema de l'himne i bla, bla, bla.
Dos carajillos ha creat un ambient més eufòric i amb veus més o menys altes hem passat per taquilla, hem pagat els 7,50 € de la tarifa extra i sense entretenir-se i amb bon ritme hem agarat el camí de tornada no sense escapadetes i tonteries, com no?, Pedro com a protagonista, primer perquè en la primera escapada que ha fet aprofitant un grup que ens ha passat, ha tingut que parar aviat perquè se li ha eixit la cadena pujant cap el Juncar, ningú l'hem esperat, menys el seu cunyat Joan, situació que l'ha espoletjat i quan Joan l'ha arrimat al grup a l'altura d'Algar, ha saltat i fins La Vall no ha parat ajudat per Quique, Jose, i David. Vicent ha preferit amainar i la resta hem arropat a Tomás. En l'entrada de la Vall ens hem agrupat per acomiadar-nos, escoltant primer a l'eufòric de Pedro i amb la cita per al dimecres a les 6 de la vesprada per a eixir en la bici i iniciar així les eixides de meitat de setmana ara que ja allarga el dia i els mestres treballarem sols migdia.
