Avui hem eixit des de La Vall Pedro, Joan, Vicent, Jose i David (aquest com de costum al seu aire, més tard i pel camí del llop, el curt), nosaltres hem agafat el de la Caputxeta, el llarg, donant la volta per Algar, fins al Port de Sagunt i arribar a Canet. Des de l'inici, i per culpa d'un tractor, que a l'eixida de La Vall s'ha posat darrere i per tal de no suportar el seu molest soroll hem posat un ritme viu i que ens ha calfat i no hem, deixat fins que Pedro, com no a fet la bogeria del dia, sense més ni menys a l'altura de la primera redona se n'ha eixit per accedir a la carretera i deixar la ruta del camí que seguim sempre, maniobra que ha provocat que quasi s'enganxem Jose i Vicent i Joan pegara una volta a la redona per tornar a reprendre el camí. A partir d'aquest moment Pedro ha anat sols per la carretera i la resta hem continuat la ruta de costum fins que a la redona d'Escales, que és la que normalment s'usa per accedir a la carretera, ens hem agrupat. En el camí ens hem anant reunint amb la resta, primer amb Toni que venia sols, al poquet, Quique i el seu fill Sergi, que venien de Xilxes per Petrés, i finalment, passant Gilet, Julio. Tots en grup ens hem encaminat fins a Canet amb un ritme més viu.
L'esmorzar com sempre, tertulieta, la coca i cap a casa. En la tornada a l'altura de la redona del Ventorrillo ens hem unit a un grup que passava i David que d'amagat va fent la seva preparació ha estat per enganxar-se a roda, a continuació Pedro i que remei, tots al darrere. Açò a motivat al grup que al veure els intrusos han augmentat el ritme i així hem seguit com hem pogut, que ha resultat que estàvem millor que alguns d'ells i en arribar al tram d'Almenara i la pujada de l'estació els més majors d'aquells han anat despenjant-se i poc a poc el ritme ha anat regulant-se i els que hem quedat hem seguit fins a la redona de la Punta on David, amb una maniobra inesperada ha agarrat el camí per evitar l'aire que s'havia alçat, segons explicà. Finalment hem sortejat sense dificultats l'accés a la carretera de Moncofa (el punt més perillós que hi ha i que fa pensar-se agafar aquesta alternativa). El poc que quedava per arribar s'ha fet pudent, perquè en agarrar la carretera d'Agar l'aire ha augmentat, i tot de cara, que dificultava l'avanç d'alguns amb les forces limitades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada