EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (09/12/2015)

AVORTEM PUÇOL

REPETIM ALGAR

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Algar del Palància (Bar El Casino)

Bici: BTT

Equip: Jose, Pedro, Vicent, Tomás i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Cami les Valls-Torres, Torres, Via verda-Algar del Palància (esmorzar bar el Casino)-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 50 km. 

Crònica: Matí de canvis. Allarguem l'hora d'eixida a les 8 h, la claror del sol es resisteix a sortir i per tal de no anar a fosques, durant un parell de mesos ho farem en aquest horari. L'altre canvi ha estat el de no anar a Puçol, degut a què Joan eixiria més tard per tal d'atendre un compromís, cosa que ha vingut bé ja que anar a Puçol és més eixida d'estiu, doncs la distància requereix matinar més.
Pensem quina seria la millor alternativa per a Joan i com que la setmana passada Vicent i Tomás no van eixir, decidim repetir ruta, anirem a Algar.
--Vicent, tu faràs avui de guia. 
--Veges per Escales quins camins agarres i que siguen més suaus que els de la setmana passada.
Es posa davant i tots el seguim. Però ja en els primers metres li plantege sinó seria millor anar per Torres, Torres i agarrar  la via verda. En aquesta disjuntiva estàvem quan s'ha arrimat Pedro per suggerir la mateixa alternativa. Doncs no es parle més, per Torres, Torres. Agarrem la via de servei de la carretera d'Algar i en la redona Escales agarrem el camí que porta a la carretera de Torres, Torres a les Valls. En accedir a la carretera ens dirigim cap a Torres, Torres i en passar el poble agafem un camí de l'esquerra que ens porta al final de la via verda de Sagunt-Ojos Negros. 

Km. final de la via verda

Però ens topetem en una sorpresa, la llacuna que hi ha en el mateix començament estava desbordada i envaïa la via verda. Ens ha donat inseguretat per si el fons estigués fangós i relliscós. Pedro, més atrevit, ha fet de conill d'índies, passant sense cap problema els 50 metres negats, Tomás ja havia pres la decisió de tornar cap enrrere, Jose i Vicent estàvem decidits a passar, mentre en l'altre costat Pedro ens incitava a que passarem. Quan anàvem a partir-nos en dos, Pedro que ens fa una altra demostració i es torna passant novament per damunt de l'aigua. Doncs ja que estàs aquí, anem tots junt. Així que desfem el camí, tornem al poble de Torres, Torres i ens dirigim cap a la redona gran d'accés a l'autovia per agarrar la via verda en l'accés que hi ha uns metres abans. Una vegada dins, tot és més fàcil i a les 10 en punt estàvem a la porta del bar. Encara no havíem agarrat taula quan Joan ha arribat. Tots cinc hem demanat els bocates, tots ells portaven com a base la truita, bé de carxofa, bé d'alls o bé de ceba. El complement ha girat entre formatge o embotit. Encara que el pa estava una mica cru, la mescla ho ha dissimulat i ha entrat directe a l'estomac de quatre dels comensals, el quint s'estalvia aquest pas de la digestió, cosa que sorprenentment ha descobert avui Pedro després de cinc anys. Tomás li ha fet l'explicació pertinent i sense més comentaris hem passat pàgina. El següent tema de conversa ha girat envers el debat del dilluns on cadascú ha expressat les diferents opinions i que portaven encobertes les seves tendències polítiques. Una conclusió comú. Comença la remuntada de Podemos. La solució, el 20D.

Passem per la barra i fent us del bonus, que avui si donava per a un esmorzar gratis, l'agraciat és Jose. En ell s'acaba el cicle, la propera vegada comencem de nou. Pedro, que en qüestió de perres, si que s'assabenta i li ha costat gens per a dir:
--Asi que la próxima vez me toca a mi.  Ràpidament ha rebut l'espardenyada del cunyat, hem muntat a les bicis i directes a casa.  
En el camí, Joan ha recitat un poema sobre una au que anava de fruit en fruit dedicada a Pedro recordant-li que és el que li toca arramblar avui, si taronges, si olives si... Però com Vicent, fent de Podemos, havia iniciat la remuntada i ens portava més de 300 metres, Pedro s'ha anat a per ell i junts han repassat totes les redones fins La Vall. Ha passat de llarg de tota oferta fructícola. La motxilla ha tornat de buit. Quan hem arribat al banquet, ells dos estaven saludat a un amic, Pepe Aznar. L'hem saludat i Joan i Jose han seguit, Joan cap a casa a tancar el compromís que li ocupa i Jose al taller a que li revisen la bici que en tota la ruta de tant en tant li feia un moviment estrany.
Km Total: 50 km.

EIXIDA A QUART (05/12/2015)

EL PONT DE LA IMMACULADA TRENCA LA MORRALLA

Qui no ha fugit del cau ha acudit a Quart de les Valls. 

Ja contareu com vos ha anat amb la "Tetona".

Les fotos demostren que esmorzar, s'ha esmorzat. 

El que hi havia de Morralla

En Montán Jose ha canviat la coca pels bunyols

Uns xupitos per espentar els bunyols

Però; com ha anat la ruta? Per on haveu anat? De què s'ha parlat? Són qüestions que sols pot esbrinar Vicent.

Tota la crònica per a tu.

EIXIDA A QUART DE LES VALLS (05/12/2015)

5/12/15

DISSABTE. EIXIDA A QUART DE LES VALLS

Mentre esperem a que es faça de dia se'ns fan les vuit, hora a la que ve Joan, que per prudent ha esperat a que comence a clarejar. Pedro i jo comentem la situació i veiem la conveniència de fer les eixides a les vuit del matí. En arribar Joan, li ho comentem i tots tres estem d'acord en proposar les eixides del mes de desembre i gener a les vuit del matí. No ixen, avui, amb nosaltres: David (per malaltia de la dona), Tomàs (se n'ha anat a fer "gregueries") i Jose que està de "Mataporcs". Salut a tots.

La anada és "condidora", sense presses però a la marxeta (no hi ha "redones", no en calen). Quan deixem la carretera auxiliar lateral de la dreta  que va a Algar, creuem per davall de la carretera oficial i agafem l'auxiliar de l'esquerra, ja veient Alfara a l'esquerra, ens trobem a l'equip de "xicones" caminadores a les que Peter, com sempre, "piropeja". En aquesta ocasió els diu "paresséis un equipo!!!" i Joan afegeix que li falta dir "equipo femenino". I és que efectívament ho semblen, donat que van totes uniformades.

En Torres Torres hem de parar perquè està la carretera (carrer principal) col·lapsada (hi ha un cotxe aparcat en contradirecció, pràcticament a la mateixa altura que un altre cotxe a l'altre costat). Es resol ràpidament perquè el cotxe mal aparcat se'n va i ens demana disculpes.

Anem per la carretera de les Valls, per Quart, Benifairó, Faura fins arribar a la "redona de l'encontre" (la cruïlla entre la carretera general que ve de Sagunt, la carretera de Petrés i la de les Valls). Arribem al lloc de trobada a les 9:44 h, parem, alcem la vista i veiem a Javi en la redona, un minut més tard, a les 9:45 h està amb nosaltres. Això sí que és puntualitat de la bona!!!

Travessem Faura i Benifairó per arribar a Quart i anar a parar al bar de la "sinà". Estem lligant les bicis amb el cadenat i Tony que arriba. Li diem que entre la bici a l'interior (Pedro ja l'havia entrada anteriroment) i així ho fa.

Els entrepans bons (encara que sembla que els mitjos bocates eren massa mitjos), cacauets, olives, vi "canyot" i "llimonà". Cal dir que ens van treure all-i-oli, era "de casa" i estava bo. Tony va preguntar "¿este es bueno?  li vam dir que sí , i ell va prendre nota. Del que també va prendre nota Tony (i no només ell) va ser de la "sinà" de la cambrera, no parava de fer analogies ("hacen falta dos manos como las mias para abarcar uno" i coses així). Al respecte d'aquest tipus de comentaris, alguns traiem del record i posem damunt la taula pel·lícules com "Amarcord" o "Cinema Paradiso".

Cal dir que el bar està a vessar de ciclistes i que tots estan contents pels bons bocates i per la "bona atenció".

Quan rebem la foto dels bunyols de Jose  demanem a un dels ciclistes que ens faça una foto per enviar-la al "What'sapp" als companys de la Morralla. La foto se fa i s'envia. I quan la mirem, veiem que n'hi ha un "espontáneo" (o un Jimmy Jump si ho preferiu) que, sense que ningú el convide ni el conega, s'ha afegit a la foto.

El cremaet bo (de 10).  El preu de l'esmorzar bé: 5'50€. Ens n'anem ben "arreglaets". Fins la propera, cambrera!

A la tornada acompanyem a Javi fins la redona i ja marxa cap a Benicalap , Tony es queda en casa perquè està esperant un enviament per SEUR, ens convida però, a que anem un dia a provar la seua cervesa. La marxeta condidora torna, i com sempre, quan tornem és un xic més al·legre, no sé si per allò de que "quan l'ase torna a casa..........." Tornem per Xilxes, Moncofa, La Vilavella....... Totalitzant 73 km.

I "Això és tot per avui, AMICS"

UNA ABRAÇADA

NOTA: durant l'esmorzar hem quedat amb Javi que hem d'organitzar una eixida a peu al castell de Castro i la Nevera, possiblement el 23. Ho parlarem el dissabte anterior, dia 19 D.

EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (2/12/2015)

A CORRE-CUITA

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Algar del Palància (Bar El Casino)

Bici: BTT

Equip: Jose, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Escales, Camí Soneja-Carretera Azuevar/Soneja-Soneja-Via Verda-Algar del Palància (esmorzar bar el Casino)-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 50 km. 

Crònica: Un wasap del dimarts a última hora ens anunciava que seriem dos menys en l'eixida d'avui. Segons el text, Tomás per problemes de salut i Vicent fent funcions de manites. Joan i Jose, entre dues clarors, estàvem al banquet, no així Pedro que es resistia a guaitar al carrer. Quan ha arribat s'ha estranyat de l'absència de Tomás i Vicent, es clar que no ha mirat el wasap. Ens ha faltat poc per llençar-li la primera bola. Com tardaves s'han anat davant i que van fent camí i ja els agarrarem.

Aquesta bola la degut interpretar Joan com que havia que anar a la caça fictícia dels dos escapats, ja que des del km.0 ha posat el 20 km/h. i en fila i recordant el refrany que diu: "Caminant se'n va el fred".

Joan animava a Pedro dient-li que era una prova a les rodes fines que s'ha muntat a la bici. Jo no deia res; però anava ja en el brofegó. --És que Joan està muy preparado --rumiava Pedro. Clar, i si a més a més, tenim que agafar als de davant!; però sembla que la teva tardança ens constarà cara. Entrem en el camí de servei i la cosa que segueix igual.

-- Tranquil Pedro, que en la redona primera que ve, Vicent estarà pegant voltes esperant-nos. O igual no, ja saps que a Tomás no li agraden les redones.

-- Pero no se ven. Como puede ser. Va, estos no han salido y me estais engañando.

-- Tu saps allò que diu. "Si vols veure el teu ase caminar, parat a pixar".

-- I tu avui, has pixat, cagat i recreat.

Joan que agarra uns metres i jo que dic, fins ací arribe. Pedro m'ho agraeix. Mantenint una distancia d'uns metres arribem a la redona d'Escales.

Camí d'Escales

-- Aquí tampoco están. ¿Que no han salido!. Esto me pasa por no mirar el wasap y vosotros, maricones, me teneis en ascuas.

Jo encete un altre argument. 

-- Es que va també Paco Falcó i s'han avançat perquè Panera ens està preparant uns carajillos en la caseta. 

-- ¡Si!. 

-- Veus, tindràs fins hi tot magdalenes.

Joan, aliè a la nostra conversa fent camí i intentant que no ens encantàrem. Però nosaltres dos ja havíem recuperat. Ell porta en el cap per on vol anar i sinó sobre la marxa va improvisant. I així sembla ser pensa el que pensa doncs en arribar al camí que trenca a l'esquerra per a passar per la finca gran, gira sense dir ni xufa.

-- Avisa capullo. A posar ràpid els pinyons alts que tots dos sabem que de sobte la cosa s'empina. Recorrem tota la finca fins el final per baixar cap al magatzem i pel camí de dalt seguir en direcció a la caseta de Los Pinos.

Això pensava jo, quan agarrem un camí de l'esquerra que és tot empinat i que de seguida reconeix com diferent al de la caseta.

Ací Pedro, definitivament es convenç de l'engany i amb l'expressió --"Iros a tomar pol culo" ens concentrem en el desnivell.

--Quin matí ens ha preparat Joan --pensava jo. Això si, de moment tot per asfaltat respectant les rodes de Pedro com de tant en tant li recordava.

--Què, Pedro, quines rodes que t'has comprat!

Enllacem en un altre camí asfaltat que al moment reconeix d'haver-ho passat en una altra ocasió quan anàvem a la presa. El barranc que travessem ho ratifica.

Creuant el barranc

-- Sabeu on esteu. --pregunta Joan.

-- Si ahi davant a l'esquerra agarrem el camí. --li conteste

-- Quina hora és.

-- Les 9 i cinc.

Passa de llarg el camí.

-- Que no anem per ahí?

-- No, eixa va per la presa i nosaltres avui no passem.

-- Pedro açò ho coneixes?

-- Si aquí vinimos y Tomás tambien i en la subida que viene ahi delante yo le iba aconsejando.

Be, per a mi serà tot una sorpresa; però conforme sent parlar hauré d'estar preparat. 

I si, de seguida el camí s'empina.

Cap amunt

En arribar d'alt, a la dreta es veu Azuevar. 

-- Però, que per on anem Joan?

-- Per Soneja.

-- Què! A bona hora arribarem!

-- Aquest és el camí que ix a la carretera d'Azuevar a Soneja. El que vos vaig dir que agarrareu, la vegada que estàvem esmorzant en Azuevar, per tornar a la Vall i no pujar el Marianet.

-- Joselito, esto tu no te lo esperabas. Este cuñado mio nos va a joder bien hoy.

Doncs en davant. Menys mal que anàvem cara avall; però la cruïlla no arribava. A la fi es veu la senyal de cediu el pas. Va ser un encert no haver-li fet cas en aquella ocasió. Menuda llonganissa ens esperava per arribar a la Vall.

Eixim a la carretera de Soneja

Bé, açò ja el coneixem. Com un tir cap al pont del Palància de l'entrada de Soneja, fem la pujada del poble i ens ve al cap que podríem entrar per la via verda. Bona solució, millor que anar per la carretera.

Com feia 15 dies que havíem passat anem en busca de l'entrada pel pont de la via del tren. A peu ho vam fer bé; però en bici està molt complicat. Arriba un moment que hi ha que fer peu a terra.

Camí per accedir a la via verda

Comencem la via verda

Ara ja tot és més fàcil. Passant 10 minuts de les 10h deixàvem la via verda i entràvem en la plaça d'Algar en busca del Bar el Casino.

Deixem la via verda i entrem a la carretera d'Algar

No vegem el cotxe de Tomás. Per wasap havia apuntat la possibilitat d'acompanyar-nos en la taula. Dins tampoc està. L'hora que és i la seva puntualitat en fa pensar que no vindrà.

--Pedro, demana dos esmorzars que sinó, no arriba per a tancar el cup dels 10 esmorzars i tindre un gratis, que avui hem toca a mi.

-- Tindrà que ser tres --respon Joan, qui és el portador de l'acumulat.

-- Vaja, tindré que esperar a l'altre viatge.

El bar està pràcticament buit, dos obrers i ara nosaltres. 

Una tauleta xicoteta és suficient. A Pedro que li entra la vena nostàlgica. 

-- Jo necesito gente para almorzar. Asi, los tres solos, como que no tengo hambre.

--Però tu vas a mirar el wasap i saber perquè no han vingut la resta? Nosaltres ja hem quedat bé; però tu estàs quedant com un despreocupat.

 Consulta el wasap, el tanca i no diu res.
--Ja està be així. Tant de amic de l'anima i no vas a preguntar-li com està?
-- No, para que, ja estarà bien. Luego si acaso.
-- Mira Pedro, més companyia. Acaben d'entrar les dos funcionaries de l'Ajuntament.
Passem full. Demanem els bocatres i tots tres coincidim, truita de carxofa amb formatge. Són de bona mida. En la beguda hem segut mesurats, una ampolla de vi i prou.
La conversa ha girat de gastronomia ressaltant les propietats del pernil, tot arrel de que Pedro ha tret a col·lació l'oferta de Eroski, que encara li ronda pel cap des del cap de setmana passat. Com no, paral·lelament, escollint els millors vins i el afamat formatge de Zorita, que en gran quantitat ha comprat Pedro per aquest Nadal i les seves corresponents cerveses. Sense oblidar-se de consultar els preus en diferents supers i decantar-se per Mercadona.

-- Que no repetim.
Pedro no s'ho pensa dues vegades. S'alça, es dirigeix a la barra i els demana. No tenim remei. Eixim a dos rebentats per eixida. I el més sorprenent, 6€ tot. S'haurà equivocat!
Bé, la tornada directe a la Vall. Deuria ser ràpida; però l'interessat de Pedro té que omplir la motxilla i avui li ha rotat per les olives. S'ha parat en un secà i Joan i jo al tran tran i girant-nos de tant en tant anàvem fent camí. Hem arribat a la Vall i asseguts al banquet l'hem esperat.
Com a conclusió diré que ha estat una eixida molt completa, sobretot el tram abans de l'esmorzar.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (28/11/2015)

CANET SI, CANET NO?

THIS IS THE QUESTION!

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó, València, Paterna,Faura

Lloc de destí: Canet d'En Berenguer

Bici: Carretera

Equip: La Vall d'Uixó: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan;  València: Antonio i Julio; Paterna: Quique i Javi; Faura: Tony.

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Algimia d'Alfara- Torres, Torres- Estivella-Gilet-Sagunt-Port de Sagunt-Canet d'En Brenguer (Esmorzar, bar Murilllo)-Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 75 km. 

Crònica: Matí agradable al punt de partida. Els cinc morrallers vallers per tal de mantenir una estadística elevada són fidels a la quasi totalitat de les cites i si hi ha algun compromís, si és precís es fa una combinació per tal d'acudir als dos llocs, cosa que ha fet Pedro avuí, acudint en la seva BTT amb les cobertes noves, després de la nota negativa del dimecres. Ha optat per unes de secció més prima, per tal d'anar més fi. La nova activitat artística encetada li està portant algun que altre maldecap al programar-li assajos els dissabtes de matí.

Hem mogut i la temperatura anava oscil·lant segons zones, tenint moments de més o menys fred. A l'altura d'Albalat dels Tarongers, Pedro ens ha deixat. A les 11h. tenia que estar en la guitarra davant del mestre. A veure si et va millor amb les cordes que amb els pinyons.

La resta en direcció al Port de Sagunt per a la redona de la Mini Fe, trencar cap a Canet.

Arribem a la porta del bar i ens topetem amb una imatge insòlita, més de quaranta bicis aparcades, ocupant totes les parets al voltant del bar.I el que resultava més difícil, haurà lloc, pensàvem, que no anirem al bar del costat; però de sobte vegem que les bicis de Julio, Antonio, Javi i Quique són unes de les moltes. Havien agarrat taula, doncs cap a dins. Dubtes de si en aquesta cabríem tots, els aposentats que aboguen que si, tres ací, tres enfront i dos als costat, clavats. Jo que calibre l'espai i no ho veig gaire clar, al costat s'ha lliurat una taula més gran. Els asseguts que es resisteixes. En això que arriba també Tony. Res, cap a l'altra. I amb remucs ens hem reubicats tots en l'altra.

Els primers ja estaven servits; però la resta ho hem tingut més cru alhora de demanar. Eixa caterva de bicis pertanyien a una penya que li ha ocupat al de la barra més de 10 minuts de prepara-los els bocates i a més a més anaven acabant en totes les existències de la barra. Vicent i jo com dos pals allí davant seguint tots els seus moviments i a mesura que una safata es buidava anaven mirant la del costat. Vicent, avui esmorzarem a resultes. Per fi hem pogut demanar i alguns que havien demanat abans, han tingut que buscar-se també una alternativa, doncs ja no hi quedava d'allò que tenien previst. Entre migres, alguns fent de col·laboradors amb la xicona que li tocava torejar amb tota la clientela massiva sense ajut i rebent de tant en tant un toc de l'amo que la feia anar brunyint. Un abús. Explotació pura i dura.  Javi, Vicent i Jose fent viatges en busca dels cacaus i les olives i alguna que altra gerra de cervesa. Un escandall. Canet si, Canet no? This is the question!

Després de mitja hora hem començat a clavar la dent als bocates, el primers més gelats que la neu i la resta si fa no fa. Hem tingut que esperar al final per millorar la situació amb el carajillo que estava de cine; però entre altres coses té una explicació, el bar s'havia buidat, sols quedàvem nosaltres i ha tingut tot el temps per a dedicar-se a ells. L'altra cosa bona ha estat el preu, 4,50€ continua sent el lloc més barat; però jo penso que el nostre estatus requereix un ambient més relaxat i no passar per aquest tracte borreguil.

Amb la cita del dissabte que ve a Quart ens hem acomiadat, seguint cadascú les rutes de tornada i que la nostra ha resultat de lo més completa al tornar per La Vilavella i carregar a les cames els 75 km que feia uns quants mesos que no queien. Mira una altra cosa positiva que cal mencionar, aquesta ruta aporta un bon rodatge.

Jo propose com alternativa mantenir aquesta ruta però provar al bar del costat. Res es perd i a veure com es va. 

EIXIDA PLATJA DE XILXES (25/11/2015)

UN, DOS, TRES

ALGUNA CÀMERA MÉS!

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Platja Xilxes (Bar Alicia)

Bici: BTT

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Camí Casanya-Pedrera d'Almenara-Les Valls-Redona Benavites-Marjal d'Almenara-Cases de Queralt-Platja Almenara-Platja de Vilxes Platja de Cabres (Bar Monpiedra-tancat)-Platja de Xilxes (esmorzar, Bar Alicia)-Camí Xilxes, Camí La Punta-Polígon la Mesquita-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 47 km. 

Crònica: L'hora real d'eixida ha segut les 8:10h. Joan s'ha adormit. Molta celebració dels triomfs del Barça sembla tenir la culpa. Mentre venia, els quatre novies del banquet ens hem dedicat a tornar les salutacions dels conductors dels cotxes que amb el seu clàxon, alçada de braç, coll o mirada ens anaven llençant. També hem presenciat una llarga conversa entre "Con la muerte en los talones" (l'enterrador de La Vall) i Pedro. El tema, les meravelles del barça i la ruïna del  Madrid en nom dels seus jugadors més representatius i les pertinent comparacions. Una exposició molt graciosa i il·lustrativa, fins a tal punt que Pedro ha exclamat: 
--"Si hasta me vas a convencer y me pasaré al Barcelona". 
Al temps que movia cap al tanatori li ha espletat: 
--Doncs no tardes massa que el forat t'espera.

En arribar Joan hem iniciat la marxa amb recriminacions entre cunyats referent a les trucades de telèfon establides entre ells per tal d'anunciar Joan el motiu de la seva tardança. Com totes les discussions acaben amb una aposta llençada per Joan jugant-se l'esmorzar i del que la resta sempre esperem que qualle i que a la fi Pedro mai accepta. 
Joan ha anat rectificant la ruta sobre la marxa per tal de guanyar el temps perdut. Hem creuat per la pedrera del camí Casanya.

Pedrera

Hem descobert que a pocs metres del nivell del mar, el terme d'Almenara té una zona de mitja muntanya que ens ha fet anar la major part del camí d'eixida cara amunt. Això ens ha permet veure l'abandonada urbanització de Monte Almenara, dissenyada pel Sr. Florentino.

Passades les 10h. hem arribat a la porta del bar Monpiedra, lloc de destí de l'esmorzar; però ens hem topetat amb la porta als morros. Hem girat cua i ens hem dirigit a la Platja de Xilxes, territori estiuenc dels cunyats, a veure si algun bar estava obert. Pedro crida:
--"Ya he pinchado" 
Hem seguit, falta poc, ell a peu. Hem tingut sort, el Bar Alicia està obert, no hi ha elecció. Aparquem les bicis deixant la de Pedro l'última per a que avançara feina reparant la punxada.
--"Ahora voy a almorzar, luego la arreglo", desestimant el consell de la resta. 

Bar Alicia (Platja de Xilxes)

Com a lloc nou, s'enceta l'incertesa i en la que Pedro sempre l'inicia dient que:
--"Aquí no habra ni pan" I això que estem en el seu territori; però ell no freqüenta aquest bar. Bé agafem taula i demanem. L'oferta és atractiva i en servir-nos, el resultat millor que l'esperat. Tot recent fet, calentet i el que és més important, mengívol. La conversa ha girat d'herències, testaments, donacions. Mal senyal, conversa de gen gran. Un recordatori ha deixar les coses lligades i ben lligades. Però el tema són les despeses que suposa i el negoci regnant en les notaries. Els carajillos que venen i la sorpresa agradable, estan boníssims, a més a més tenen un sabor de fons que no arribem a desxifrar i que a la fi és el culpable de la seva qualitat. Es clar, hi ha que repetir i això és el que hem fet i les 12h. ja havien tocat de sobra. 
-- Ondia! Pedro, encara tens que arreglar la punxada, a bona hora arribarem a casa. Si hagués fet cas al consell. 
Se`n va de cap a la bici i inicia el procés, al moment entra a per la motxilla per agafar la bomba en la càmera en les mans a la que se li veu un "parche".
--Encara vas en càmeres apedaçades! 
--"Veis que fácil, esto està en un momento". 
La resta pixem, paguem i sortim al carrer. Primera sorpresa, el vegem manxa que manxa i la roda que no agarra aire. Tenia dos ajudants, un pescador conegut i Vicent Vera, que li ofereix anar a la seva cotxera per fer servir un inflador de compressor que té. Torna sense resultat. 
--Venga dejarme una cámara. 
Vicent li proporciona la seva. Desmunta i torna a muntar. Li tirem la càmera al fem. 
--Que haceis si está bien. 
Utilitza el seu bombí per unflar. 
--Coño, esto no se incha. 
Vera li torna a oferir el seu compressor. Se'n va cap allí, al temps que li tirem el bombí al fem també. 
--Però que haceis, ¡venga no me jodais, traed aqui el bombín!. 
Torna sense poder unflar. Es clar el bombí trenca la vàlvula, no pot ser altra cosa, càmera nova, compressor potent. I van dos càmeres. 
-- Jose saca la tuya. 
És la tercera i no hi han més, les bicis de Tomás i Joan són de 29'. En muntar-la va directe al compressor. No falla, ve amb la roda unflada. Tot això, vora l'una. Cridades de telèfon a les dones perquè no es preocupen. Ja estem preparats tots menys Pedro, que es dirigeix a la paperera del bar a replegar les dues càmeres i el bombí. És únic. No canviaràs mai. 
Cap a la Vall i com no, parlant tota l'estona de la situació viscuda. La veritat, que seria de les nostres eixides sense Pedro. Avui ens ha resultat car perquè jo no m'arrisque a que hem torne la càmera després de replegar les inservibles. És capaç de donar-me una d'elles. Però val la pena per lo bé que ho passem vivint aquestes anècdotes i revivint-les després.
A la 1:45h. entràvem en la Vall. Matí complet. Per cert, el Bar Alicia es queda com alternativa al tancament del Monpiedra, per qualitat i preu (5,5€).

ESLIDA NO--PETRÉS SI (21/11/2015)

L'EIXIDA QUE VOLIA SER I NO VA SER

Tomás o Vicent, ja teniu títol a la crònica, Si us sembla bé i us animeu a fer la crònica, continueu.

L'EIXIDA PERFECTA

Senderisme, viticultura i gastronomia vallera 

El lligam entre les dues colles bikeres és de totes totes ferm. Aquesta vegada l'excusa perfecta ha estat la vinculació mantinguda amb Panera, Panereta i Xima (recordar que aquest estiu ja va haver un encontre). L'eix de transmissió ha estat Vicent Sales, propietari de la bodega Val d'Almarós de Soneja. 

La jornada s'ha iniciat a les 9h. concentrant-nos en el banquet del Poblet. En dos cotxes ens hem acoblat Paco Falcó, Vicent Pedreguer, Pepe Bulis, Joan, Vicent, Pedro i Jose. Destí, Soneja.  Hem aparcat enfront de la bodega Almarós. La visita estava concertada per a les 12h. Per aprofitar el matí, Vicent Pedreguer ens havia preparat una ruta de senderisme circular per Soneja. Durant dues hores i mitja hem caminat entre olivars en plena recol·lecció, on ens ha cridat l'atenció una gran explotació olivera jove en que la replegada de l'oliva era amb una màquina vibradora que actuava sobre la soca. L'altra vegetació predominant era les pinedes, de les quals la major part cremades per l'incendi de juliol de 2009. 

A les 12h. estàvem de regrés a la porta de la bodega on ens estava esperant Vicent Sales, el seu propietari i Xavier Pagés que havia acudit pel seu compte. Fetes les presentacions ens ha fet una xerrada molt completa tant dels aspectes generals de l'elaboració del vi com de les seves pròpies i  que caracteritzen la seva producció, elaboració i comercialització entre les que ha ressaltat els seus inicis dient que tot ha partit per la passió al vi i que des de joves, compartien ell i la seva dona. L'altra característica és l'opció escollida en el tipus de vi. S'ha inclinat pel de les característiques dels vins de Bordeus.

Fetes les explicacions ens hem assegut al voltant d'una taula perfectament preparada amb un complet aperitiu per tal de fer el tast de tres tipus de vins corresponents a tres collites, anys 2013, 2012 i 2011. La primera observació que ens ha fet ha segut la de justificar perquè una taula tan ben proveïda de menjar, i és que no es deu fer un tast en la panxa buida. Hem seguint atentament les seves instruccions atenint-nos als quatre sentits que hi prenen part. Hem començat per la oïda, escoltant com cau en la copa, a continuació la vista per veure el color i la caiguda de la llàgrima, hem seguit en l'olfacte per descobrir els aromes i per acabar el gust per assaborir-lo. Hem repetit el procés en els tres vins. Fins ara, els tast que jo havia fet, eren de peu i en poc o gens de menjar. Aquest, assegut, ha estat molt relaxat, hem assimilat molt bé la informació i hem gaudit del tast.

Cacaus, olives, papes, formatges i embotit

Vicent Sales, el propietari de la bodega Val d'Almarós

Pagés, tan servicial com sempre

En acabar el tast ens hem proveït de vi, hem carregat els cotxes i ens hem anat a mamprendre la tercera part de la jornada, fer cap a la caseta Los Pinos, on es concentra una part dels camps de vinyes i on Xima estava guisant un empedrao en companyia de Panera. Abans d'arribar hem fet una xicoteta parada per visitar una vinya i rebre una nova informació de les seves característiques i de les que ha destacat que en la tècnica del cultiu de la vinya en espatllera a diferència de que la majoria posa dues files de fil d'aram ell en posa tres. La varietat d'aquesta era de cabernet sauvignon.

Vinya de cabernet sauvignon

En plena visita estàvem quan Joan ha rebut la cridada de Juanjo, l'últim en incorporar-se a la festa, que des de la caseta ens reclamava la presència, davant de la impaciència del cuiner que ja tenia l'empedrao a punt i si trigàvem gaire corria el perill d'endurir-se. No res, anem cap a ahi, estem tot just al costat.

Tot estava a punt, salutacions de benvinguda i de cap a la taula, l'empedrao estava repartint-se en cassoles grans per a compartir.

Una bona cassola d'empedrao

En plena feina

Amb quin entusiasme

Per pair-lo ens hem fet un creamet de rom i una infusió de brosses.

Panera mesurant els cremaets

I com a complement, les actuacions musicals, que són ja un clàssic d'aquestes reunions. Avui anaven alternat entre les de caire melòdic, protagonitzades en un racó de la taula per Pagés i Juanjo i les de caire autòcton mediterrani en la vesant de l'entorn de caçadors, protagonitzada en l'altre cantó de la taula pels cunyats Panera i Xima.

Xavier Pagés i Juanjo per "Y tu me dices ven"

Panera i Xima per cançons de curruca

Perquè conegueu aquest estil aquí teniu uns enllaços dels vídeos.

https://drive.google.com/file/d/0B7AvqoNWNIqZOVhCYUxHVnJOQVU/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/0B7AvqoNWNIqZcDY5enJDVWljaVE/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/0B7AvqoNWNIqZU0loZWh4dUlVZnc/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/0B7AvqoNWNIqZdks3UnN1MlhmcEU/view?usp=sharing

https://drive.google.com/file/d/0B7AvqoNWNIqZNmlyZHpFVmJFZmM/view?usp=sharing

Quan hem considerat oportú hem donat per conclosa la trobada i ens hem alçat acomiadant-nos fins la propera. 

EIXIDA A ALMENARA (18/11/2015)

RULANT PELS MATEIXOS INDRETS 

Variant per la Marjal i l'Estany d'Almenara

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó

Lloc de destí: Almenara (Bar Alpino)

Bici: BTT

Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 

Ruta: La Vall d'Uixó-Camins de La Vall, Almenara i les Valls-Ventorrillo-Marjal d'Almenara-Cases de Queralt-Platja Almenara-Marjal de La Llosa-Estany d'Almenara-Almenara (esmorzar bar Alpino)-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 50 km. 

Crònica: El dia pinta bé. Matí sense gaire fresca. La puntualitat es manté. La ruta fàcil, plana i amb la motivació de tornar al bar Alpino d'Almenara, del que ja feia uns quants mesos que no hi estàvem. La ruta del principi ha resultat una mica desconcertant perquè Joan, que és el guia oficial, ens estava portant per camins que coneixíem; però que habitualment el feiem a la tornada, i vist des de l'orientació contraria sembla que al cervell li estava provocant una lluita de composició de lloc. Fins que no hem arribat a les Valls i hem enfilat en direcció al Ventorrillo, el cervell no s'ha acabat de configurar. A partir d'aqui, direcció a la Marjal d'Almenara que està espectacular d'aigua. Les últimes pluges l'han proveïda d'aigua per alguns mesos i garantirà de sobres les reserves dels arrossars. A més a més, com hem comentat la setmana passada, les aus voletegen al seu aire i enfitant-se de la varietat de menjar que els aporta l'enfangat del terreny. El mateix panorama es veu en passar per la marjal de La Llosa. La nota la donaven els pescadors, que en diferents llocs estratègics tenien les canyes a l'espera. És zona de vedat; però segurament es lliuraran passes. En passar per l'Estany d'Almenara es repeteix la mateixa escena. 

Amb una puntualitat extrema, que Joan sap calcular molt bé, hem arribat al bar. Per si us he oblidat, ja que nosaltres no, una de les coses que caracteritza a aquest bar són els cacaus fregits.

Continuant amb el menú, recordar que els bocates, tots ells elaborats de cuina, ens ha refrescat la memòria que el porc és l'estrella i això és el que hem demanat els cinc, uns en cansalada i altres en llomello o llonganisses. Això si, ben empastifats d'all-i-oli. Sense deixar-nos de les olives, el vi, la cervesa i la llimonada. En arribar als "carajillos" hem aprofitat per treure el tema de les programacions de demà i de l'estiu. El primer compromís s'ha aclarit en un no res. Joan ha exposat el contingut de l'eixida. 

Horari d'eixida: 8:45h.

Destí 1: Soneja

Caminada per un circuit planificat per Pedreguer.

12h. Visita bodega Almarós i tast de vins

Destí 2: Caseta Los Pinos.

Dinar d'empedrao.

A tots ens sembla perfecte. Sols quedava aclarir el vehicle. Ens ha vingut al cap que aquesta eixida era la ideal per a fer us del cotxe de Pedro, que fins ara no havia prestat cap servei a la Morralla. La majoria hem coincidit que era el moment. Per majoria de tots els presents menys el propietari del cotxe, hem decidit que demà anem en el cotxe de Pedro. De res li han servit les excuses que entre dents anava malparlant. De totes elles, la més curiosa ha estat la d'argumentar que es massa xicotet per a cinc persones. Jose li ha donat la solució. Jose fa de conductor, Joan de copilot i els mes menuts darrere. "De eso nada, mi coche no lo dejo a nadie"- ha etzibat Pedro. Esperem que demà no ens deixi en terra.

En quant a la programació d'aquest estiu ens comunica Joan que està tancada amb algunes modificacions derivades de les dificultats aparegudes alhora de trobar allotjament. Doncs perfecte. Tot està en marxa.

Pedro s'alça i pregunta a Joan on està el forn. Avui jo no perd ull del moment, vull veure qui li dona els diners. No ho fa ningú, almenys en aquest moment. Se'n va a per el dolç, Joan li suggereix que compre un pastis de cacaus. Vull afirmar que convida. Al moment ens ve en uns rotllets. "No hay nada, esto es lo único que tenian". Algú en mala llet apunta. --O l'únic que tenia barat. Amb aquestes expressions crec que devem confirmar que ens ha convidat. PEDRO MOLTES GRACIES I NO FACIS CAS DELS DESAGRAÏTS. 

Per empassar els rotllets, que s'agarraven a la gola, calia demanar alguna cosa. No estàvem per la llavor. A la fi s'alça Jose i envia a la cambrera a que preguntés qui volia un xupito. Tampoc ha tingut èxit l'intent. Pedro ha demanat un carajillo i Jose un xupito. Xiquets moguem que s'arrima les 12. Hem pagat i cap a casa. 

Unes obres en la carretera d'Almenara a la Vall ens ha fet canviar d'itinerari. Joan que te assumit el paper de guia i a més a més estava en el seu territori laboral, ha trobat prompte el camí alternatiu de tornada i darrere d'ell l'hem seguit Tomás i José, cosa que no han fet ni Vicent ni Pedro. Es clar, ho paga Pedro. Eixa costum que té d'entretenir-se sempre xerrant i agarrant la bici a última hora ha segut el suficient per no adonar-se que només eixir havíem girat a la dreta. Trucada de telèfon, reorientació del moment, acord del lloc de retrobament i a continuar, tres per un costat i dos per una altre. Arribem al punt de trobada, esperem una estona. no venen, nova trucada de telèfon, es descobreix que la comunicació telefònica anterior no havia estat el suficientment coordinada i el missatge no s'havia desxifrat bé. Una gasolinera havia segut el lloc acordat; però cada interlocutor havia pensat en gasolineres diferents. Les dues en La Llosa; però nosaltres en la de dins, per la carretera antiga d'Almenara a La Vall i ells en la de la N-340. Conclusió, ens vegem al banquet. Jose i Tomás han seguit el camí i Joan s'ha anat a l'encontre. Tomás i Jose anàvem tranquil·lament fent temps i en el Carmaday ens han assolit. Tots cinc hem arribat al banquet i hem concretat per a demà. Pedro traurà el cotxe i a més a més farà de taxista, passant primer a replegar al cunyat i a Tomàs i finalment farà cap al banquet on esperarem Vicent i Jose i on acudiran la resta d'excursionistes.

EIXIDA A PETRÉS (14/11/2015)

DESPRÉS D'UN TEMPS 

LA PENYA EN PLE ES RETROBA A PETRÉS

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 7:45h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València/Paterna/Faura

Lloc de destí: Petrés

Bici: Carretera

Equip:
          La Vall d'Uixó: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. 
          Paterna: Javi i Quique
          València: Julio, Antonio i Jose Luis
          Faura: Tony

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Torres, Torres-Etivella-Gilet-Petrés (esmorzar)-Almenara-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Km. totals: 65 km. 

Crònica: La serietat de la Penya, en quant ha l'horari d'eixida, s'ha consolidat. En tan sols un marge de 5 minuts i sense sobrepassar més de 5 minuts de l'hora estipulada, Pedro, Tomás, Jose, Vicent i Joan estem llests per iniciar la marxa. Pel camí de costum ens llancem cap a la trobada quinzenal dels nostres amics i company de l'Horta. Des del primer moment ens posem enfilats, encapçalats per Vicent, i ja se sap, si li dones el cap agafa la marxeta i no mira enrrere. El ritme és una mica més alt que de costum. No es xerra. Tan sols Pedro va rumiant perquè se n'adona que les cales no li entren bé i tot el que pensa ho diu en veu alta; però res de tornar-se a casa. Ha fet tot el recorregut sense calar-se. Pedro és diferent! Quan ja portàvem una bona estona, Jose amolla una expressió reflexiva. --Que l'estat d'alerta ha arribat fins aquí i no m'he enterat! -- Ho dius per lo de París?-- Respon Tomás, al tems que amolla la marxa, bufa i agraeix el capeig. Tots afluixem menys Vicent, que segueix a la seva fins que no sent alenar a ningú i en la primera redona, fent us del seu peculiar tio viu, ens reagrupem.
Ja seguim més tranquils, podem xerrar, i tot i així, a les 8:45 h. estàvem en Algar. És massa prompte. Jose que controla els temps, recorda que mentre arribem abans de les 9 h, a Algar anem bé de temps. Per tant proposa anar pel Juncar. No és molt ben rebut en principi per Tomás que ja s'havia fet a la idea de anar per Alfara. Ràpida metal·lització de Jose. --Si l'única pujada que tenim fugim d'ella, com hem d'afrontar les dels Pirineus?. Encara no havia acabat de parlar ja estava pujant pinyo. Tot el recorregut ha estat plaent, sense gaire esforç i complint de sobra els temps. Si som puntuals a l'eixida i el ritme és constant no hi ha cap problema en arribar sobrats a l'hora d'esmorzar, Avui a les 9:45 h. Darrere, apegant-se al cul anaven arribant els de l'Horta. Salutacions, abraçades, besos.. tots semblàvem estar desitjant retrobar-nos. Taula per a 10. Que goig!, Un quart d'hora més tard ha arribat Tony. Els cambrers anaven d'aci cap allà; però ens ignoraven. Comentari. --Últimament no tenim sort en aquest bar. Hem estat massa contemplat quan ho portava la neboda de Joan i ara l'espera ens desespera. Per fi s'apropa una castellanoparlant en accent andalús a prendre nota. Bloc en mà i després d'escoltar l'oferta gastronòmica, va anotant, prèvia la traducció simultània que en veu alta anava fent abans d'escriure al paper. Una situació pintoresca; però que a la llarga li ha servit per a que a les següents aparicions a la taula ho fera en valencià, tot el esforç que li suposava, cosa que li hem agraït al final quan hem anat a pagar. Que podem dir de l'esmorzar, des de la meva perspectiva, lent en el servei, els bocates de bona mida; però alguns han manifestat pobres de contingut i de qualitat. Ha millorat en el cremaet, que si bé ha arribat gelat, de sabor estava bo. Les converses avui en una taula llarga i en 11 comensals eren simultànies. En cap moment ha hagut una conversa única. Uns anaven per la independència, o l'atemptat de Paris, altres per les olives,  o les explicacions a Javi de l'eixida de l'estiu. Segurament Tony parlaria de vins, vull pensar, el tenia a l'altra punta. En fi, que millor que unes fotos per donar-vos idea de la composició de la taula.

La fotògrafa, parlar valencià no sabia;
però la pose que tenia per a tirar la foto ha cridat l'atenció a més d'un.
Tal vegada eixos somriures amaguen intencions malicioses!

 

Pedro ha aparegut en una coca. Per acompanyar ens han servit uns xupitos. He preguntat qui ha pagat. Pedro no m'ho ha volgut dir. Bo si, en eixe somriure fals, s'ha atribuït ell el mèrit. Per a mi no ha colat. No sé que pensareu vosaltres. A mi el que em recorda és la mateixa  situació del dimecres en les Cases de Queralt. Queda ell com al generós; però no ens convenç. A més a més, quan anem a pagar, el peu és l'habitual, en el cas d'avui 5€. Qui ha pagat els xupitos?, Dues eixides misterioses. Jo faré la d'aquell. "Vaya yo caliente y riase la gente" I això que havíem fet la promesa de no repetir. 

Com no, s'ha fet tard una vegada més. Tot lo que hem guanat en l'eixida ho perdemen la tornada. És la nostra assignatura pendent. Però no seriem Morralla si canviéssim. Marxem i ja vora migdia. 
La marxeta és bona. En emparellar-me en Tomás li faig el comentari de si ell també sent la mateixa sensació que jo. La he qualificat com el "climax de la bici" i ho dic perquè penso que hem aconseguit un punt ideal de caminar en bici. Fem marxa, no patim, gaudim i estem motivats per eixir i fins i tot agafar reptes. Tomás ho ha corroborat. Espero que la resta sentiu el mateix o alguna cosa semblant.

Arribem a la cruïlla de Moncofa, es massa tard, no es hora de seguir per La Vilavella. Trenquem en direcció La Vall. Preferim acurtar i dedicar una estona a la xarreta del banquet. A més a més calia aclarir algunes coses que la Torre de Babel de l'esmorzar ha impedit concretar. Joan pren la paraula com a portaveu, representant i nexe d'unió entre les dues colles ciclistes. Dilluns és el dia clau per concretar dos compromisos. Un, tancar la ruta de l'estiu. Dos, contestar a la cita vinícola del dijous. Es confirma la primera. Tots els que hem donat la paraula la mantenim. En quant a la segona, un wassap de Joan ens informarà del programa i pel mateix mitja contestarem si o no.

Ens acomiadem i fins al dimecres que anirem a assaborir uns dels esmorzars de més qualitat del nostre circuit, el del bar Alpino d'Almenara.