EIXIDA A PETRÉS (14/01/2017)

NO BADAR BOCA

8 del matí, Joan, Pedro, Vicent i Jose estem al lloc. Tomás segueix "gabut" a més de suport sanitari. Ens hem saludat  i sense més paraules hem emprés la marxa amb un Joan que ha agafat el cap i la resta enfilats no hem tingut temps de comentar res. Sol obríem la boca per agafar aire o bufar. Si el fred que ens estan anunciat ha arribat, nosaltres no l'hem notat fins que amb la samarreta suada ens hem enfilat cara avall. No podia durar gaire aquest ritme, l'edat no ens perdona ja a alguns i poc a poc hem anat establint distàncies i amb un parell de redones de Joan i l'espera dels altres ens hem agrupat. Tots junts hem seguit; però poc més d'unes paraules soltes per contestar a les preguntes dels portadors de pilots lluminosos per assegurar-se de que les han apagat, en silenci hem continuat. Poble darrere poble anàvem menjant-nos el temps, que amb l'aparició del ven de cara, l'hem acurtat aviat. Així que a les 9:40 ens hem acaràvem direcció a Petrés darrere l'estela de Antonio que ens portava uns metres i que com a motivació ciclista ens ha animat a donar-li alcans i fer l'últim esforç abans de l'esmorzar. Com l'educació no l'hem perduda, hem obert la boca per saludar-lo i a partir d'ara:

PARLAR PELS DESCOSITS

Només entrar al bar observem que ha hagut novament canvi d'administració. Ràpidament el servici està per nosaltres, preparen taula, tot seguit el cambrer amb la llibreta per prendre nota, els cacaus i olives ja estan amanides i la beguda arriba encara aposentant-nos i deixant els cascs. Les primeres paraules giren al voltant de com els amics en l'absència es veuen i és que en una colla tan unida el forat es troba a faltar. En eixos primers comentaris estàvem quan ens han servit els bocates i ha aparegut Javi en cotxe com ja ho havia promès. Una veu més per alimentar la profunda conversa que portàvem i que ens ha ocupat una gran part de l'esmorzar i que esperem li hagi xiulat les orelles en el bon sentit. Però les coses que s'allarguen corren el perill de que l'absència és la mare de l'oblit i qui de casa se'n va, a casa torna i paga la pena dobla. 

Amb la boca calenta, la panxa plena i els carajillos en marxa hem soltat la llengua que durant tot el matí ha estat cosida. Tan a gust xerràvem que per no quedar-nos a mitges hem demanat el repito que ens ha retingut passades les 12h. Un poc abans s'ha acomiadat Antonio que ha fet el camí en solitari i ha desestimat la invitació de Javi per tornar en el cotxe.

Javi ens ha fet arribar aquesta imatge de Petrés
amb el contrast entre l'urbà i l'agrícola

LA TORNADA COM ADÉS; PERÒ AMB UN MAL ENTÈS

En la plaça de Petrés ens hem acomiadat de Javi sense intenció encara de tornar a agafar la bici i abans Antonio ens ha dit que tampoc perquè se'n va a esquiar al Pirineu. La branca del Cap i Casal està en fase hivernant i no sabem fins quan despertaran. Esperarem esdeveniments.

Joan torna a eixir primer, mentre Vicent comunica que vol tornar per  Almenara, donat el tard que és i jo dic que havia quedat abans en Joan que pel mateix motiu aniríem per La Llosa. Joan a la d'ell i nosaltres a distància darrere. A Pedro li entren ganes de pixar, mai fa us del lavabo; serà perquè és escrupolós, no ho havia pensat; però ara que ho observe, tal vegada. I com diu la dita, si vols veure el teu ase caminar, para't a pixar. La cosa és que Joan se'n va, Vicent segueix a uns 100 metres i jo em quedo a esperar a Pedro. Amb aquestes distàncies és impossible parlar; així que no diem ni mut. Emparellats Pedro i jo intentem la caça de Vicent que és el que teniem més a tir; perquè Joan quedava en la llunyania. Quan pareixia que caçàvem a  Vicent, Pedro es quedava. Al segon intent, el mateix. Així que al tercer intent m'avanço i contacte amb Vicent i esperem a Pedro. Tots tres seguim; però en boca tancada no entren mosques, no teníem res que dir-nos. Tan sol de tant en tant Pedro soltava alguna exclamació de queixa pel seu cunyat que no parava ni ens esperava. Així hem passat Almenara i hem arribat a La Llosa amb la imatge d'un ciclista allà l'hòstia que pensàvem seria Joan. Apleguem a La Llosa i girem direcció La Vall. De sobte la imatge de Joan no està present. Aleshores obrim les boques per esbrinar quina seria la seva ubicació. Estarà pixant ahí en un hort, s'haurà passat de llarg oblidant-se de que teníem que anar per La Llosa. Igual vindrà per Xilxes. Si és així igual intentarà guanyar-nos. Total que en arribar al banquet ho sabrem. Vicent, que el tems se li tira damunt diu que se'n va directe a casa. Pedro i jo decidim anar al banquet a veure si està i sinó fer una espera de deu minuts a veure per on ha anat. Estem aparcant les bicis al banquet quan ens girem i el veiem aparèixer. Tot el silenci concentrat l'ha destapat llençant-nos tota una sèrie d'improperis deixant-nos ben arreglats. Quan pareixia que havia parat Pedro ha intentat dir-li que no s'entera, encara s'ha acalorat més i l'ha manprés. Vicent havia dit per Almenara i això és el que he fet jo, he parat, he pixat, m'he menjat una taronja i quan he vist que no veníeu he vingut. Aleshores intente recordar-li la decisió que havíem fet els dos d'anar per La Llosa abans de que Vicent, no sabedor de la nostra decisió, diguera d'anar per Almenara i que jo quan ell diu d'anar li rectifique. Però no hem deixa acabar. Ell a la seva. Conclusió, que com ha eixit al davant no s'ha escoltat la meva indicació d'anar per La Llosa. Les aigües han tornat a mare. Ha estat un final de traca. Tot el silenci o pauses del matí han eixit de colp. Ha estat un mal entès i com a tal s'ha de agafar, comprendre, assolir i tan amics.

EIXIDA A MONCOFA (11/01/2017)

Si pel gener la gavina va per l'horta, 

fes foc i tanca la porta 

Les últimes pluges han deixat la marjal ha vessar d'aigua. Les gavines, més aclimatades a l'hivern, són les úniques que s'han deixat veure. Fa tres setmanes ho varem intentar; però el camí inundat ens ho va impedir. Avui, encara que l'aigua continua envaint el camí, l'altura no era gaire i hem pogut passat en tacte per evitar mullar-nos els peus com va ocórrer la setmana passada. 

Al banquet, el dissabte ens vam acomiadar amb la decisió d'anar a Moncofa, seguint una ruta que anara de dalt cap a baix per fugir dels camins de sempre. Quan avui hem tornat al banquet Pedro, Vicent, Joan i Jose, Tomàs no ha aparegut per trobar-se "gabezón, gosdipao i s'ha quedat en la gama", Joan, el guia oficial, no sé si per inèrcia, o pensament d'última  hora, ha pres el camí de costum, en direcció sud. La resposta immediata, davant de la pregunta de per què anem cap allí, ha estat la de que anem a entrar per baix per passar per les marjals i veure els aus. Ja de camí, per tal de no repetir itinerari ha anat serpentejant i buscant camins inèdits per a nosaltres; però que ell passa moltes vegades, com a bon coneixedor de la zona de les Valls. Per fi hem eixit a la redona de Quart de les Valls i ens hem encaminat cap al Ventorrillo, no sense a l'altura de la redona que accedeix al seu poble, Benifairó, ha trencat per un camí d'horta entre tarongers que ens ha tret a la redona última que enllaça amb el Ventorrillo. A partir d'ahi tot ha transcorregut per la ruta habitual de l'assegador de Benavites, i per la costa, passant per les Cases de Queralt, Almenara, Xilxes, Polígon Belcaire Sud de la platja de Moncofa, amb parada per punxada de Vicent, i direcció al poble de Moncofa en busca del bar El frontó on segurament ens estarien esperant Quique i Tony.

L'organització per arreglar la punxada és total. La víctima, lògicament, és la que més s'arromanga; però la resta també hi participa. Pedro és l'especialista en esbrinar on està la punxa, la tatxa, el ferret o l'objecte causant de la punxada, tasca que continua després de desmuntada la càmera en mirar primer que la coberta no resti l'objecte que ha provocat la punxada i unflar la càmera per trobar el forat. Joan subjecta la bici i jo després de fer la foto faig de mosso de Vicent preparant-li la càmera de recanvi, unflant-la amb una mica d'aire. La resta ja es cosa de Vicent. Quan està enllestida, muntatge de la roda, replegada de ferramenta i Pedro que encara segueix barallant-se en la càmera punxada, es cobra el dret de pernada, descarant-se en Vicent per proposar-li que sinó volia la càmera punxada si es la podia quedar. Es clar, dit així i tractant-se del bonàs de Vicent, ha eixit en la d'ell.

Quan hem arribat al bar El Frontó, que diga dit de pas, està tan amagat que si no ve Vicent que ho coneix, jo no sé si l'hagués trobat, es clar preguntant si; però caldria fer-ho més d'alguna vegada per la quantitat de cantons que has de girar, allí estaven Quique i Tony que feia un quart d'hora que ens esperaven. Donat les explicacions del motiu de la tardança ens hem dirigit a la barra per tal de elegir l'esmorzar d'entre un gran ventall de possibilitats que ens oferia un ben sortit mostrador.

Tots asseguts i en espera dels condiments hem picotejat els pocs cacaus que hi havien i hem contemplat l'encesa laboriosa d'una estufa d'ambient de butà, a la que hi havia que manipular per aconseguir el seu funcionament i la qual cosa ha posat nerviós a Pedro que veia perillar la seva existència per una possible explosió. Evidentment, res daixò ha ocorregut i feliçment l'home la feta funcionar i en un tres i no res, la calentor ens envaïa a tots, uns més que a altres, segons la proximitat.

El menjar ha anat arribant i ha estat del més variat. A dos els han servit plat i als altres quatre entrepà, dos de sèpia, un d'una barreja de verdures i l'altre de mandonguilles d'abaejo. 

Tots hem quedat contents del que ens han servit i de com ho han elaborat. Tal vegada els de la sèpia l'hem trobada dura; però en quantitat, com els de la resta.

Alhora dels carajillos, quatre l'hem demanat, tots de conyac cremant, com de costum, Tony amb el seu tallat i Joan que segueix amb la infusió. Bons carajillos per a uns i bé per altres, per trobar-los massa dolços.

Varies han estat les converses obertes, per moments en comú i per moments per parelles. De totes elles cal ressaltar, pel que competeix a tots els morrallers, que per:

aquí a dos dissabtes, Tony, que ja té les cerveses a punt d'encetar-les, ens ha convidat a sa casa. La cosa seria arrimar-se en les bicis, portar el gasto en les motxilles o comprar-ho en el super (a base de pernil, formatge,embotit..) i esmorzar en sa casa. Al final a tant eixim, a tant paguem, menys Tony, es clar.

Fins aquí tot perfecte i xerrant i acabant-nos un vi de 14º, que ens ha posat cabuts (o gabuts com diria Tomás) ha arribat el moment d'anar-nos. Però alhora de pagar hem descobert que ens han cobrat a la carta, cadascú ha pagat arreglo al que ha menjat. Així que els del plat un preu i diferent segons la mescla i els de bocata un altre i diferent segons el seu contingut. Al final la franja d'euros ha anat des del 5:50€ fins els 7€. Les discrepàncies no han arribat al consens. Tot i que Joan ha intentat convèncer-nos de la qualitat, que si és veritat, al final això de que un bar no tinga un preu fixe no ens convens. L'altra circumstància és que una vegada més es confirma que la província de Castelló està en una altra onda alhora d'establir els preus. 

El regrés, com sempre que compartim la taula en els de València, comporta la separació inminent, en el dia d'avui només arribar a l'eixida del poble de Moncofà, la N-340 ha estat el lloc de divisió, ells cap a l'esquerra direcció València, nosaltres cap a la dreta, direcció La Vilacella, lloc pel que accedirem a La Vall d'Uixó. Poc més de les 12:30 eren quan hem arribat al banquet, amb 55 km fets i en el que hem fet una llarga aturada, moment que ha servit per recordar-nos del compromís anunciat en l'esmorzar d'anar a obrir les cerveses de Tony d'aquí a dos dissabtes. Quedem a l'espera de la confirmació de Tony per concretar i de la màxima participació de la penya.

EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS (07/01/2017)

Benifairó baix la creu, La Vall en una costera, Fondeguilla en un barranc, 

Faura baix la garrofera

Els pardals de la Vall,Pedro, Tomás, Joan i Jose,avui hem fet un bot des de La Plana Baixa a la Vall de Segó. Ha excusat la seva presència Vicent per tindre un compromís familiar. No podem dir el mateix dels del Camp del Túria, que no han pegat ni un pas.

El bar Splay era el punt d'encontre per esmorzar. Un suggeriment de Joan que no podíem negar-nos. Anàvem al seu poble i qui millor per elegir un bon lloc. No ens ha defraudat.

Per tal d'arribar hem fet un recorregut geogràfic entre comarques veïnes. El punt de partida, la nostra, La Plana Baixa, el punt d'arribada la del Camp de Morvedre; però aquesta està dividida en subcomarques. La primera que ens trobem és la de La Baronia, que a la vegada està subdividida en La Baronia Alta (Algar de Palància, Alfara de la Baronia, Algímia d'Alfara i Torres Torres); que és la que hem passat. Està també la Baronia Mitjana (Estivella, Albalat dels Tarongers i Segart; què l'hem llepada i per últim La Baronia Baixa (Gilet i Petrés); que l'hem deixada a la dreta. 

Doncs bé, el recorregut cronològic ha estat: La Vall d'Uixó, Algar del Palància, Alfara de la Baronia, Algímia d'Alfara, Torres Torres, camí antic de Terol (Terme d'Estivella, Albalat dels Tarongers i Petrés), Redona del Pontazgo i entrem en l'altra subcomarca del Camp de Morvedre, La Vall de Segó, també coneguda com Les Valls (Benavites, Benifairó de les Valls, Faura, Quart de les Valls, Quartell i Canet d'en Berenguer). El primer en passar és Faura i arreglo seguit, tot pegat, Benifairó, punt de la parada gastronòmica. El bar Splay, com he dit al principi ha estat l'escollit. L'hem abordat per rereguarda franquejant una porta falsa corredissa mig tancada i que per als que anàvem per primera vegada ens resultava estrany el seu accés, fins que hem descobert que es tractava de la porta de darrere i que Joan, coneixedor del local, ha triat per a deixar les bicicletes. Un bon punt per tenir en compte com a protecció de les bicis. Ja dins, descobrim que està ple. Ens assignen l'única taula que quedava disponible; però enfront de la porta principal i al mig de la corrent. Ha estat l'únic punt feble, tot i que ho hem intentat de agarrar la taula i arrimar-la a un altre punt més protegit del local, la qual cosa no ha estat ben rebuda per la propietària i ens hem tingut que quedar enlloc. En aquest bar també és costum passar per la barra i elegir el gasto i això és el que hem fet. Una safata de cansalada crua ens recorda que veníem precisament aquí per menjar-la torrada. Tres l'hem demanada amb fabetes, el quart ha preferit una altra cosa. Entre calfreds, i remugant per les ventades que ens venien cada volta que obrien la porta, hem esperat l'arribada dels entrepans fent compte dels cacacaus i traguets de vi. No han tardat gaire en servir-nos, bona mida, ben presentats, plens de mescla i pa bufalenc, d'eixos que entren suaus omplint el bossí i gaudint a mesura que empassaves cada mos. Per posar algun però,dir, que no sé si per la quantitat de gent, o per la política de la casa, garrepejaven els cacaus i les olives,ja que al demanar repito de les dues coses, sols ens ha arribat els cacaus i de vi ens hem conformat en la primera ampolla. Així que ens hem rescabalat alhora dels rebentats, que a l'igual que el dimecres passat, no ha hagut quòrum per continuar Joan decantant-se per la infusió, a l'espera que se li arregli la rentadora. Molt bon carajillos. El segon s'ho hem d'agrair a Tomás, que una vegada més s'ha estirat. L'esmorzar ha eixit per 5.50€. Bon preu. Un més per a la llista, dins de la nova política de la Penya d'alternar en més bars. Repassem el llistat de bars que tenim com a referents:La Paquita (Eslida), Bar Martí (Torres Torres), Societat Petrenense (Petrés), Bar la plaça (Albalat dels Tarongers)Bar Ambient (Benavites), Bar Splay (Benifairó); Bar Alpino (Almenara), Bar cases de Queralt, Bar el Casino (Algar del Palància)i Bar de Mascarell.

Per tal d'ampliar la llista, en l'eixida del dimecres anirem a conèixer un nou a Moncofa. Ja comentarem que tal ens ha anat.

El recorregut de tornada ha seguit per la resta dels pobles de La Vall de Segó per a tornar a entrar novament en la nostra comarca La Plana Baixa pel poble fronterer amb la província de València, Almenara. La resta per la N-340 fins la redona d'accés a La Vall a l'altura de Moncofa i tertúlia al banquet. La temàtica, la distància recorreguda, 65km i la picada entre cunyats durant uns kilòmetres.

Per tant: Dimecres, 65 + 65 dissabte = 130km. Això vol dir una cosa, la situació millora i si bé les agulletes i enganxades de cames es fan present, els avanços estan ahí. I si damunt entrem a les provocacions i demés, vol dir que estem a punt de tornar a ser la Morralla que hem segut. La cosa pinta bé. AMUNT MORRALLA.

VALENCIANETS, NO DECAIGUEU, NO US CONTAGIEU DEL VALÈNCIA F.C. I BAIXEU A 2ª DIVISIÓ. DEIXEU-VOS DE COLLONADES I ESTEU PER LA FEINA.

EL DISSABTE QUE BÉ ENS VEGEM EN PETRÉS, 

NO HI FALLEU

Boires baixes, humitats llargues

El convidat de l'eixida d'avui ha estat la boira. De mati robat-nos els primers raig de Sol i durant tota la ruta d'abans d'esmorzar ha segut la companya que ens ha mantingut el cos humit. Jo no recordo haver anat en bici amb boira o al menys en tanta estona com la d'avui. Boira a l'eixida de La Vall, al pas per les Valls, en Sagunt, hem passat Petrés i Albalat dels Tarongers sense divisar el poble i hem pujat l'alt d'Estivella sense veure-nos entre nosaltres. La cosa s'ha buidat en agafar la vesant que ens portava a Torres, Torres, veient el sol per primera vegada fins la tornada a La Vall.

Els sorpresos d'aquesta inèdita situació hem segut Vicent, Pedro, Joan, Jose, Tony i Quique. 

El destí, sense ser desconegut, si ha tingut un recorregut de trams inèdits. Diguem que hem girat el calcetí. Hem fet cap a Torres Torres fent la volta al revés. El primer tram ha estat l'habitual, Camí de la Llacuna, àrea de servei paral·lel a l'autovia d'Almenara, camins de Les Valls, el Pontazgo, Sagunt, Cementeri, pont de Sarajevo, Petrés, Albalat dels Tarongers, camí d'Estivella amb el creuament del riu Palància amb aigua i el conseqüent "xop, xop", o siga que hem fet l'ànec, doncs l'aigua ens arribava a les punteres dels peus, havia que pedalar sinò volies fer peu a terra en mig de l'aigua i resultar pitjor. El més intel·ligent, Vicent, que s'ha tret les sabates i ha passat descalç. 

El gual del riu Palància amb més d'un pam d'aigua 
i la boira, companya de viatge

Un primer pla

Vicent posant-se les sabates que s'havia tret per creuar el riu

En Estivella hem tornat a la carretera i hem fet la pujada de l'eixida del poble en una boira espesa que resultava difícil la visibilitat, no sols als vehicles que ens passaven, amb el corresponent perill; sinó entre nosaltres mateixa que com anàvem separats no ens veiem.  

En arribar a Torres Torres, en la porta ja ens esperaven Quique i Tony. En mirar si hi havia lloc, m'agradat escoltar un comentari d'un client que estava en la porta quan ens ha dit. "Aquest bar sempre està ple; però sempre topetes lloc". I és que és veritat, menys o més apretats, ens col·loquem. En aquest cas hem tingut la sort que han deixat lliure una taula. Som els únics que fem us de la cuina, la resta ho fa portant-se el seu entrepà; però això no és problema pel jove que ha heretat el negoci de son pare, fill del matrimoni major, que tenien en la mare la cuinera, pren nota i s'arromanga en la cuina i a batre ous i en un pis pas tenim els bocates a taula, tan saborosos com els de sa mare. Cacaus per un tub, olivetes de senceres, partides, negres i trossos de ceba avinagrada., la beguda clàssica de cervesa i vi i uns bons rebentats de conyac, a excepció de Joan, que té la rentadora destorbada i s'ha fet un poliol, això si, tocat d'anís. Converses molt profundes han servit de tertúlia i al passar per la barra, els 5 lauros es mantenen. Separació dels dos grups en direccions contraries. Nosaltres hem seguit fent la volta al revés; però al calcetí, en passar el pont d'Algar li ha eixit una creïlla, al portar-nos D. Joan pel camí de l'esquerra, que ens portava a Escales. Total que hem arribat a La Vall en 62 km, a unes cames mal entrenades i que en el que respecta a mi, en el moment que estic fent la crònica m'estan pegant punxades.

ÚLTIMA EIXIDA DE L'ANY (31/12/2016)

Ceba de Cap d'Any, fa bon averany

Gràcies a Pepe Buils, i segons diu el refrany, se'ns presenta un bon any, doncs fidel al seus costum d'aportar a la taula de l'esmorzar una hortalissa de la seva horta, avui ens ha obsequiat amb una ceba que amb molta cura ha preparat per a tots els congregats, en l'esmorzar tradicional de La Morralla del dia de Cap d'Any i que en aquesta ocasió ha comptat en la companyia dels nostres amics de la penya en la qual estem agermanats, en el que ha estat un esmorzar de germanor. Així que al voltant de la taula del bar d'Algar hem estat: Joan, Pedro, Vicent, Tomás i Jose per part de La Morralla i Vicent Borrás, Paco, Pepe Buils, Xavier Pagés, Juanjo, Elias i Varilla per parts dels nostres amics. 

La jornada ha començat en el punt d'eixida, el banquet. Ja de camí ens han alcançat el grup de Pedreguer, que farien una ruta alternativa abans d'acudir a Algar. Hem marxat una estona junts fins que Pedreguer ha canviat el ritme, senyal ben entesa pels seus, que s'han acomiadat de nosaltres per agarrar la seva roda, a excepció de Pepe Buils, que al poc d'anar darrere d'ells s'ho ha pensat millor i s'ha quedat en nosaltres amb bon criteri. Pepe no tenia la motivació necessària per castigar-se. Així que al tran tran, hem anat fen camí en bona conversa i calculant la ruta amb l'hora d'arribada al bar, les 10h, cosa que l'hem clavat.

L'elecció d'Algar avui no ha estat per casualitat, sinó que estava motivada pel fet de que l'administrador del bar era l'últim dia que regentava el bar, ja que a partir de demà es traspassa a un altre administrador. No som els únics que ho sabíem; perquè hem acudit una caterva de gent, tant de ciclistes com de veïns del poble. I és que com hem comentat alguna vegada, aquest bar te la costum de regalar un esmorzar per cada deu esmorzars fets i per avui ens havia proporcionat uns quants per a que ens beneficiarem d'esmorzars gratis. A la fi el gasto ens ha eixit a 3€.

Com a cloenda, Xavier Pagés, ha preparat i dirigit entre tots els allí reunits, la cançó de "Adios con el corazón..." dedicada als administradors del bar amb les corresponents gravacions de video, fotos i tota la parafernalia necessària per  complimentar-los.

Aquí teniu la mostra del reportatge:

En companyia dels administradors del bar

La tornada l'hem feta tots junts i en el banquet hem fet l'aturada per desitjar-nos un bon any.

CAMINATA (28/12/2016)

RUTA DE SENDERISME CIRCULAR PER FONDEGUILLA

El que es va iniciar, ara per aquestes dades, l'any passat, de realitzar una ruta de senderisme de La Morralla, per segon any l'hem tornada a fer. Aquesta vegada, ha estat novament pels indrets de la Serra d'Espada; però des de Fondeguilla.

La jornada ha començat en la concentració al parking d'Erosky dels morrallers que hem acudit a la convocatòria: Joan, Pedro, Javi, Antonio, Tomás, Jose, a més de la companyia de Pedreguer. En els cotxes ens hem desplaçat a la veïna població de Fondeguilla, punt d'eixida de la ruta de senderisme programada per Joan. 

Partirem des del propi nucli urbà per dirigir-nos pel camí d'Artana i que enllaça en tres barrancs, els d'Eslida, de Cabrera i de l'Horcajo.

Al llarg d'ella gaudim, com en tantes altres rutes de la nostra estimada Serra d'Espadà, de la bellesa dels seus boscos de sureres, amb alguns exemplars de grans dimensions on una surera immensa ens sorprèn i que per la seva grandària sembla ser uns dels exemplars més grans de la Comunitat.

Camí d'Artana

El Castell de Castro al fons

Barranc de l'Eslida

Surera

També tenim una bona vista sobre les valls segons ascendim cap als colls, veiem de prop les restes del Castell de Castro, al qual no hem ascendit doncs ja estiguérem l'any passat.

Castell de Castro

En aquest punt optarem per agarrar una senda a la dreta. Aquest tram és d'inqüestionable bellesa, en la qual caminem sota frondosos boscos de sureres, envoltats d'un ric sotabosc. 

Bosc de sureres

El tram és en continu ascens fins arribar a l'alt de la lloma on es troben les restes de la mina Cantallops, de la qual només queda un perillós forat (del qual no es veu el fons) al qual es pot baixar per una escarida escala.

Mina de cinabri de Cantallops

Aquest pou és una antiga i interessant mina de mercuri, assenyalada i coneguda com Els pous de Cantallops, (paratge Fontanelles), amb un pou vertical tallat en roca d'uns 30 mi un esvoranc al qual s'accedeix, mitjançant escala de pedra, a un petit replà amb cali a la canya del pou, on es troben dos replans o refugis.

Al costat del pou hi ha un senzill forn de destil·lació de maçoneria i maó, i una tremuja en pla inclinat d'emmagatzematge i alimentació de mineral per a aquest forn. 

El brocal del pou es localitza després d'una gran roca, però sense cap element de protecció, observant-se en les seves parets diversos ancoratges utilitzats per descensos d'espeleologia.

Deixem la mina no sense abans admirar un portentós surera que hi ha prop i fem l'aturada per esmorzar

Després del breu descans seguirem la ruta, ja en continu descens fins al riu Belcaire, per una senda amb trams de pedra de via romana. 

senda amb traçat de via romana

La senda acaba just on s'uneix el riu Belcaire i l'accés a l'Arquet al que no accedim per brollar aigua de les últimes pluges i no ens abellia fer l'ànec. Tot i així hem tingut que creuar varies vegades el riu Belcaire saltant entre pedres i al que algun se li ha anat el peu i ha fet "xop, xop". 

Riu Belcaire

Compaginem el riu amb una senda de ferradura per la que creuem entre garroferes centenaries il' horta amb bases d'aigua. Així arribem a la població de Fondeguilla, tot just a l'altura d'un berenador, on temps enrere la font avui inutilitzada, brollava aigua de la font del Frare i que aprofitem per fer-nos una foto.

Berenador de la font del Frare

Ruta

Hem agarrat els cotxes i hem tornat a La Vall a dinar al restaurant el Pecat com a cloenda d'un matí ple de natura.

Restaurant el pecat

EIXIDA A ALMENARA (21/12/2016)

LA RUTA DE L'AIGUA

El dissabte, en la taula del bar La Bolera, vam decidir arrimar-nos a la costa per veure les zones humides, que després de les pluges que han caigut, deurien d'estar a vesar. 

Amb eixe compromís hem acudit al banquet Tomás, Pedro, Vicent Jose i Joan. Se'ns presenta alguns dubtes de mantenir la ruta, donat que les noticies que circulaven apuntava a que els camins estarien inundats d'aigua. 

Hem iniciat la marxa en eixa direcció sense saber certament el destí final de l'esmorzar. Les Cases de Queralt és doncs la intenció. Sempre que anem en direcció Est fem la volta anant en direcció Oest per girar 180º i encaminar-nos de cap a la mar. Així que hem pujat fins Escales, hem girat 9oºcap a Les Valls i un nou gir de 90º ens ha encaminat cal a la Marjal de Benavites/Almenara. Una tanca de prohibit el pas queda al mig del camí; però lleugerament apartada i que permetia el pas d'alguns cotxes. Doncs cas omís, endavant, Una nova tanca amb la mateixa disposició tampoc li fem cas. de moment bona decisió, una espectacular marjal se'ns obri al davant. Cal fer unes fotos. Ambdues costats del camí l'aigua està a vesar.

El Sol es mira en les aigues 

de la Marjal de Benavites

Continuem i a pocs metres de les Cases de Queralt observem que els cotxes que anaven davant escopien tolls d'aigua per les rodes. El camí està inundat. Ens arrimem i no ens decidim. Fem mitja volta i activem el pla B. Anem al bar Alpino d'Almenara.

Sorprenentment, avui el bar Alpino no tenia bona oferta de cuina,ens hem conformat en esgarrat, mandonguilles d'abaejo i llomello amb pisto.

La tornada ha acabat en una visita al riu Belcaire, a l'altura de la desembocadura de la rambla Cerverola, per veure l'entrada d'aigua a la bassa del Belcaire. 

Entrada de les aigües del riu Belcaire
a la canalització de la Bassa del Belcaire

La xarreta del banquet ha conclòs en la suspensió de l'eixida del dissabte a Benavites al haver una majoria d'integrants morrallers vallers de tenir que abordar compromisos nadalencs de cara al sopar de la Nit de Nadal. 

Així que valencianets, podeu anar per lliure. Així que al no haver ocasió de concretar el dissabte de la caminata del dimecres 28, informem que l'eixida serà a les 8:h des de La Vall. Poseu-vos en contacte per concretar el lloc de retrobament, que en principi sera en el banquet on eixim. Carretera Algar, Clínica Segarra. Front aquest monòlit.

Monòlit Poblet

ESMORZAR BAR LA BOLERA_La Vall d'Uixó (17/12/2016)

Si al matí trona a la mar, ves-te'n al bar a esmorzar 

I això és el que hem fet. Anar a esmorzar al bar La Bolera. A més a més programat en temps. Doncs, no han hagut avisos per tots els costats dient-nos que anàrem en compte que plourà a: bots i barrals, a canalades, a cànters, a semalades, etc. I no s'han enganyat, ha caigut i cau una aigua de Maria Santíssima. I ahi que pare perquè ja ho diu el refrany. "Llevant fa?, per quatre dies n'hi ha". Així que ens vindrà apurat per eixir el dimecres. I ja van unes quantes dies sense eixir en bici. I si la cosa es com diu un altre refrany: DE NOVEMBRE A NADAL, NEU, PLUJA, TEMPORAL I MAL TEMPS CABAL, haurà que anar al gimnàs per cremar totes les calories dels esmorzars que la pluja no ens ha llevat.

En l'esmorzar d'avuí hem tirat de mullamenta: All-i-pebre i manetes de porc per sucar. La taula l'hem integrada la colla vallera al complet i "bien juntitos" ideal per combatre el fred i la humitat a més de aglutinar les veus en una única conversa.

Pedro, David, Tomás, Vicent, Jose, 
Joan, Joan Carles i Mª Pilar

Entre altres coses hem programat les eixides fins el final de l'any que com haureu vist està penjat a la capçalera del bloc. Tal vegada la novetat que hi ha és la marxa del dimecres 28, que ve a ser com la que varem fer mesos enrrere. Aquesta caminata seria reunir-nos en La Vall a l'hora establerta i desplaçar-nos a Fondeguilla per fer una ruta assequible, tornar a Fondeguilla i baixar a La Vall a dinar.

EIXIDA A TORRES TORRES

Anem anant, els uns darrere i els altres davant

"A miqueta miqueta", "a pleret", "a poc a poc", "amb calma", són expressions que expressen molt bé el ritme que hem instaurat els cinc components de la Morralla vallera (Joan, Pedro, Vicent, Tomás i Jose) a cavall de les nostres BTT, cercant els camins que uneixen els termes de La Vall i el Camp de Morvedre.
Enfilats cap a l'Est, l'alba emboirada es brinda una estampa mereixedora d'una foto i que cal compartir. 

Alba emboirada, sol de vesprada 

Aquesta marxeta dona peu a gaudir del paisatge i: "descabdellar fil", "donar aula", "estar de taba", "fer anar la pala", expressions que indiquen el molt que es xerra; però fent camí i arribar al pessebre amb hora, que és del que es tracta. Avui ens esperava el bar Martí de Torres Torres, que amb el seu espai reduït ens proporciona un bon esmorzar, ple d'atencions i de gasto. No han faltat a la cita, Quique i Tony, que en les últimes eixides de dimecres estan acudint des de els seus llocs d'origen per compartir taula i enraonar.

L'excepció d'avui ha estat que només hem estat una hora en taula. El culpable Jose que tenia una cita que li obligava a estar en La vall a les 12h. La seva intenció no era la de trencar la baralla i anar-se'n sols; però el sentit de pinya que caracteritza a la Morralla ha actuat com un moll i s'han posat en peu a seguir-lo. Continuarem raonant en el banquet. Aquesta reacció li ha vingut bé a Quique, que farà que hi arribe més prompte a Paterna. 

Així que hem desfet el camí, ara per la via recta i amb la mateixa intensitat que l'anada.

En la Vall, Jose s'ha dirigit de cap a la dutxa i la resta ha seguit la conversa en el banquet.

La predicció meteorològica, que fila molt prim, ja anuncia que aquest fi de setmana dona aigua i de valent. Per tant, si això succeeix i impedeix l'eixida del dissabte, el nostre assessor gastronòmic, Joan, ja ens ha convocat al bar la Bolera a les 9:30h.

La cosa deu d'anar en serio; perquè ja corren comunicats oficials que aconsellen ha prendre precaucions. 

EIXIDA A SAGUNT (03/12/2016)

Bon dia, si no plou, i si plou la deixarem caure

Amb aquesta salutació, Joan, Tomás, Jose, Pedro i Vicent, ens hem presentat com un clau i tots alhora al banquet després de tres eixides consecutives sense eixir per la pluja, cosa inèdita en la llarga vida de la nostra penya. Tal vegada, pel desfici acumulat, es notava la inquietud per eixir i d'ahi la puntualitat.

Ja en marxa la freqüència de pedalada posada ha estat la més apropiada, per sense patir, arribar en temps i hora a la cita en Julio i Javi en el "pontazgo".

Tots agrupats i encapçalats per Joan hem anat a la recerca del nou bar, del que no sabíem ni el nom ni el carrer, tan sol que es trobava en la nova zona de Sagunt. No ha costat gaire trobar-ho, estava en una avinguda principal i cantoner. Prengueu nota, es diu WIZARD.
Els negats de la penya és a faltat res per començar a treure inconvenients i fer prediccions negatives del que se'ns esperava.
Per sort els mals auguris han segut erronis i si bé amb un espai reduït, degut perquè estava ple i sols quedava una taula lliure, la qual cosa era un bon símptoma, ha estat un excel·lent esmorzar en quant al gros del mateix, o siga els bocata, de dimensions extra i ben farcits de mescla. No tant dels complements, on els cacaus, palats, eren insuficients i les olives seques i també poques. La beguda la que hem volgut i els carajillos, dolços però complets. 
Si hem de fer una valoració global, és positiva i acabem de descobrir un nou bar que deu d'ingressar en la roda de bars del Camp del Morvedre. 
Tan sols caldrà vigilar les portes, que si es queden obertes crea una corrent d'aire res agradable i prou molesta i que si estàs suat no és gens aconsellable.
I el preu està en la línia de la zona, 5€. El aspecte que mostra el bar és de luxe i tal vegada aquesta imatge era la que espantava als negats de la penya, on esperaven una clavada, cosa que no s'ha produït. 

Hem fet una bona asseguda, amb carajillos de repito, gentilesa de Javi que retornava al grup després del llarg període d'absència, per estar recuperar-se de l'enganxada d'esquena. A aquesta incorporació també s'ha afegit Tomás, que si bé la seva incorporació ja s'ha produït unes setmanes arrere, no havia coincidit amb el grup de València fins avui. 

Podem dir que poc a poc les aigües tornen a mare.

La tornada, prop de les 12h,  ha estat amb el mateix ritme de l'anada i seguint la N340 fins agarrar el desviament de Moncofa que ens ha portat a casa sense aturada al banquet, donat l'hora avançada en la que hem arribat. 

SETMANA PASSADA PER AIGUA (23-26 DE NOVEMBRE)

DE RITA A FIDEL ENTRE DUES AIGÜES

Setmana passada per aigua. El dimecres ens alcem amb la pluja i la noticia de la mort de Rita Barberà. Se suspèn la bici però no renunciem a l'esmorzar. Ràpidament ens organitzem i fem cap al bar Pinyalva a suggeriment de Joan, que el coneixia i tenia bona anomenada. No ens van enganyar. La brasilada de darrere  de la barra no ens ho va fer pensar, torrada. Sols Joan, que no para de farra en farra, la va desestimar per un bocata de sèpia. 

Aquí teniu la torrada

El dissabte es repeteix la història. Guaitem al carrer i la pluja està present, al temps que la radio anuncia la mort de Fidel Castro. Coincidències de la vida. Però aquesta vegada no qualla l'esmorzar. Entre absències, compromisos culinaris i panxes destorbades declinaren la sentada en taula.

La setmana que ve, segons les prediccions meteorològiques, mantenen els pronòstics de que la pluja seguirà amb nosaltres. Cosa inèdita per aquestes terres. Serà la primera vegada en la vida de la Penya, que suspenguem més de dos eixides per inclemències del temps.

EIXIDA A ESLIDA (19-11-2016)

LA MORRALLA ES RETROBA EN ELS SEUS ORIGENS

L'1 d'octubre acudia en solitari a Eslida, santuari de la nostra Penya, per encendre un ciri a la nostra devota Paquita i portar la flama a La Vall per tal de reviscolar la penya que estava en hores baixes.

Mes i mig després aquella petició ha estat escoltada i avui tots els vallers components de La Morralla ens hem retrobat en el bar Paquita, com feia temps que no ocorria. 

El canvi d'última hora de anar a Eslida a estimulat a Tomás i David per acudir a la cita. Tomás, callant-se i no manifestar-nos els seus temors de la falta de preparació per abordar el desnivell. I David, que ha fet l'esforç de trobar un forat per acudir a la cita. No cal dir, la satisfacció que ens ha envaït a tots en veure-nos tots plegats en la taula.

Era el moment de agrair-li a la Paquita el seu miracle. Ella no entenia res; però no ha dubtat en arrimar-se a compartir en nosaltres aquest moment d'eufòria. 

L'àpat, com no podia ser menys, ha estat a l'altura de l'ocasió. Amb un servei llampec, ens ha arribat els bocates del ciclista, truita francesa, pernil i formatge, amb l'excepció de Pedro, que demana la truita de ceba. El vi de macabeu, a excepció de Joan que ho demana negre. Els cacaus i dos amanides ben untades d'oli feien els complements. 

Sense demanar els carajillos han arribat sis de mel. Si en els bocates ningú vam protestar, malgrat del remugó de Pedro que volia pimentó, en els carajillos els que el prefereixen de conyac li han fet l'observació i sense dubtar s'ha dut un de mel i ha vingut en els tres de conyac. L'operació matemàtica no ha estat ben mesurada i ens hem trobat damunt la taula amb 8 carajillos. Els de mel hem eixit guanyat; perquè ens hem repartit els dos de sobra.

Ens hem acomiadat de David que s'ha aixecat de la taula abans per tenir presa i la resta hem demanat una ronda de cremaets. 

A les dotze i després d'acomiadar-nos d'una representació política pepera que havia esmorzat en una taula del costat i integrada entre altres per l'alcalde d'Eslida al que li acompanyaven dos coneguts nostres, Aparici de La Vall i Jarque de La Vilavella, als que ja havíem saludat a l'entrar i ara a l'eixir i amb l'expressió de Tomás dient-los que fins que ells no s'anaren nosaltres estaríem esperant. I això és el que hem fet, darrere d'ells hem iniciat la marxa de regrés. 8 euracos, propi d'un bar d'estrella Michelin, ha estat el preu, ben assumit per tots, inclús per Pedro que al crit de "OJO!", ahir en el wassap ja ens alertava de que la Paquita ens estaria esperant als clerums, amb el seu somriure de boca a boca. Però el que ens hem pres ho valia.

EIXIDA A ALGAR DE PALÀNCIA (16/11/2016)

No és igual a vegades que a voltes

El bloc marca que avui toca anar a Algar en ruta tranquil·la i apropiada per a Tomás. Els alcem i es trobem un wassap de Tomás comunicant que fa fallida, una mala nit d'insomni la deixat xafat i en poques ganes d'alçar-se. 

Amb aquesta baixa ens trobem al banquet, Pedro, Vicent, Jose i Joan. Algú llança la pregunta:

--Mantenim el lloc o canviem?

Prompte es lleva la idea de canviar de destí per respecte a Quique i Tony, que poden acudir. 

-- Doncs, el que si podem fer és canviar és la ruta apuntà un altre. 

-- Que tal si li ensenyem el camí a Pedro perquè no es torne a perdre! 

-- Correcte, exclama Joan, m'ho donat una idea. 

-- No et passes, i el que podria ser un mati tranquil  es converteixi en un sacrifici.

-- Del que anàvem a fer i el que farem ve a ser igual.  

-- Igual -és Pascual! No és igual a vegades que a voltes.

Iniciem la ruta i ja des de l'inici ho fem per lloc no habitual, encara que si conegut. Pel camí del Corral Blanc. Coincidim en Frias i anem junts fins el camí d'Escales, on en el mateix punt on la vegada anterior es va despistar Pedro, ens hem separat, Frias ha seguit recte per on se'n va anar Pedro i que porta a Azúebar i nosaltres hem girat a l'esquerra en direcció Soneja. Després de sortejar varies pujades hem arribat a la carretera d'Azúebar a Soneja i per ella hem arribat al poble, on hem agarrat la via verda d'Ojos Negros, fins a Algar. Jus a l'entrada hem coincidit en l'arribada de Quique que ho feia per la mateixa via verda des de baix (venia en la BTT) i ja dins del poble en Tony, que venia en la híbrida.

Agrupament i ens encaminem al bar de la plaça Major. Bon esmorzar com sols ser i que no et falla mai. Els cacaus ens han eixit per les orelles. La conversa, si està Tony, ja vos la podeu imaginar, vins, avui dedicat al matinal vitivinícola celebrat en La Pergola de Castelló, on van estar ell i Joan. Han fet un repàs als bons caldos de la província de Castelló, destacant els de l'Alt Palància i la zona de Cabanes i Benlloch. Continua apareixen el tema del quadre de la bici i els components per vestir-la.

Alhora de pagar i seguint en la roda de persones agraciades en l'esmorzar gratis que ofereix aquest bar per cada 10 esmorzars, li ha correspost a Tony, Sempre que cobrim els 10 bons, si està algun de la Morralla que es deixa caure de tant en tan, tenim la deferència de que siga aquest el beneficiat. La vegada anterior va ser Quique i avui ha estat Tony.
Eixim fora i estem uns minuts més de xarreta, uns en la bici del morro i altres mig a cavall., fins que algú dona l'ordre de moure. Però la veu de Pedro ens fa parar.
-- Vaya, he pinchado. Tengo la rueda pinchada.
Vicent es presta a unflar-li-la per si perd poc i pot arribar a la Vall. Això fem i eixim. A les afores del poble ens separem els dos grups. Només passar el pont d'Algar, Pedro es para. No ha funcionat l'inflament, la roda està en terra. 

Dos moments de la reparació

Emprenem la marxa i Pedro es dedica a la recerca d'alguna olivera estatal, com ell anomena a les que estan a les redones o vora la carretera. Sembla que aquestes no tenen bona pinta i ofereixen un tamany més propi d'un lledoner. Es passa a la recerca privada, primer mirant horts abandonats, que ofereixen la mateixa mala pinta i definitivament a la dels horts ben cuidats. Fins aquí ens ha arribat la paciència, i com que collir olives no és el mateix que collir taronges, l'hem deixat i amb l'ordre de al banquet t'esperem hem seguit avant.

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién,
quién levantó los olivos?

Quasi mitja hora de banquet repassant la historia valenciana del Segle XIX de boca de Vicent que està assistint a un curset en Vila-real sobre aquesta temàtica i Pedro sense aparèixer. Farts d'esperar hem donat per conclosa la xerrada i l'espera sense saber si la collita ha estat bona o no i amb el dubte de que si ha tornat a punxar no portava recanvi. Una situació que ell no ha calibrat després de la punxada. Però l'interès està per damunt de tot i el que a Pedro se li passa pel cap va fins les últimes conseqüències.