EIXIDA A BENABITES (26/03/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Benaviters.
Bici: Carretera
Equip: Des de La Vall: Vicent, Jose, Tomás i Joan. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres Torres, Benavites (esmorzar. Bar Nou Ambient)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Crònica: L'eixida d'aquesta setmana ha tingut la seva història, propiciada en part per l'oratge i en major part per la casuística i forma de ser de La Morralla.

La programació, com de costum, per al dimecres 25. La burra a utilitzar, com ho anàvem fent últimament, la de muntanya. Doncs l'embolic comença la vespra del 25, dimarts. S'inicia una presa de contacte via wasap, una eina que per a qualsevol és de molta utilitat i que en les nostres mans és caòtic.

Reproduïm conversa recuperada com si treta de la caixa negra d'un avió:

Dimarts 24:

Jose: Si no plou que camí agafem demà, que no estiga anegat o desaparegut? Exemple el de Sagunt. Que no anirem en la de carretera? (19:08 h.)

......No hi ha resposta. Aquesta és la primera casuística de La Morralla

... Nou toc.

Jose: No me digueu que en el temps que fa esteu fora de casa que no responeu. Demà estarem una altra vegada igual. Sense saber que fer. (19:17 h.)

.... missatge propi del que coneix l'altra casuística de La Morralla. Mai aclarim res.

.... Em sona el wasap. Oh! La Morralla. A veure qui respira. Vagi, és Tomàs. (20:50 h. , quasi dues hores després).

Tomás: A mi em sembla be agafar la bici de carretera. Jo si que estava en casa passant a l'ITACA els informes dels nans de Josefina.

... de seguida un nou missatge. És Vicent.

Vicent: Jo agafaré la BTT. La de carretera la tinc al taller. Però això no obstaculitza res. Vaig per on calga.

... Fins aquí acaba la comunicació. Açò vol dir que demà eixim tres? No. Tercera casuística de la Morralla. Sempre hi ha que no contesta. On és Pedro (al llit? no deuria, no és tan tard. Joan, corrent? No crec, ja és massa tard. En algun sopar?.

... A dormir i demà la loteria.

Dimecres 25:

Jose: Que fem en l'aire (7:20 h.). Sembre el dubte. Inicie una nova casuística de la Morralla, la incertesa.

... Sembla que la gent està movent. Hi ha resposta ràpida.

Vicent: Que fa vent? Sembla que contesta des del llit; perquè no el sent. (7:22 h.)

Jose: Mou ara. En pijama sent el frescor. Si açò s'allarga agafarem algun constipat.

... Açò és un diàleg. La resta no s'entera.

Vicent: La previsió és de no fer-ne. Vaja, sembla que ha consultat el temps.

Jose: Doncs bé, eixim. Tu ja tens clar la bici, la resta que bici agafem?

... La resta deu estar cagant!

Vicent: Rectifique. La previsió és de vent, de 15 km durant tot el mati. (Sembla que se li ha actualitzat el mòbil)

Jose: En el nord de Castelló pot arribar fins a 80 km.

... Seguim en diàleg. La resta no respira. Jo estic super gelat i esternudant. La meva paciència s'esgota.

Vicent: Tres emoticons animats amb cara de por.

--- Ei! missatge de Tomàs. Vegem que aporta.

Tomás: En mi zona hay rachas fuertes. Mañana desapacible que no me gusta a mi. No voy a salir.

... Així es parla, amb contundència i en claretat. Ja tenim a un definit.

Vicent: Què fem doncs? (Tornem al mateix. La casuística de la incertesa)

Jose: La passem a demà? Ala més incertesa.

Vicent: No és mala idea. Be la cosa va encaminant-se. Però i els cunyats!!!

Jose: Pedro, Joan????????

... Atenció, respira Pedro.

Pedro: Y el director de la carrera que dice. (No és defineix. S'escuda en el cunyat. Como quien dice le  pasa la patata caliente.

Jose: M'estic gelant. Tomás, tu demà pots. El to demostra nerviosisme. (7:40 h. Porte  ja 20 minuts) I la casa per agranar.

Tomás: Si no ho veieu clar és una cosa; però si esteu decidits a eixir, per mi no cal que canvieu. (Bé Tomas, tu donant cordura; però no saps que el nostre problema és que mai tenim res clar).

Pedro: Decidiros! (Vaja, Pedro. Perquè no comences tu. No cal que et mulles).

... Haurà que ser més contundents

Jose: Tomás, tu pots demà?

Tomás: Si

Jose: Doncs jo també demà; sinó dieu el contrari la resta.

Vicent: D'acord demà

Jose: Me'n vaig al llit.

... Sorpresa. Joan dona senyals de vida.

Joan: Ok. "El matalascallando ha contesta concís; però clar. (7:50 h. Hem necessitat mitja hora per posar-nos d'acord. SOM MORRALLA.

... Ah! Però i Pedro, No contesta. Ell sabrà.

Pedro: ¿Y el almuerzo, que? Ahi la tens. Obri una altra porta a la incertesa.

... Ningú li contesta. Sembla estar tots fins els collons. Ben pensat. A la merda!

Queda definitivament posposada l'eixida per a demà.

NOTA: David desperta i comenta la conversa del matí amb un missatge aclaridor.

David: No es pot negar. 100% morralla

Seguint la dita de "Que el gat escaldat en aigua tèbia té prou" El dimarts a les 15:45 h. inicie pel wasap una conversa amb la intenció de concretar avuí l'eixida de demà a la fi de no estar altra vegada pegant-li voltes al testet de bon mati i evitar gelar-me.

Jose: Adelantem feina per demà i que no es riga David. Què bici agafem?

Pedro: La de camino rústico. Pero no se rajen. (Vaja, aquesta vegada és el primer)

Jose: Molt poètic.

Pedro: Pareceis niños por un triste viento. Ala. Ara tindre que aguantar esclatonades i aquest mati callat com un puta.

... Fins aquí el principi de la conversa. No tenim remei. No hi ha resposta dels demés. Faran la siesta, estaran corrents...

--- Ding-dong, a les 20:00 h canta el wasap de La Moralla. L'espectació comença. Arribara la barca a bon port. Com les pel·lícules de suspens. 

Vicent: Jo dispose de les dues possibilitats. Tan em fa l'una com l'altra. (Algú que l'anulació de l'eixida d'avui li ha vingut bé).

Jose: A veure que diu la resta.

Vicent: Ok.

... Segon diàleg. Sembla impossible entrar tots alhora.

Jose: Definir-vos!!!?

... Menys mal. "Al habla Tomás"

Tomás:  La de carretera. (Així m'agrada. Amb contundència)

Jose: Ok. Tu manes.

Vicent: Ok. the roads bike.

... I fins aquí acaba la conversa. Ens gitem sense haver confirmació total. Pedro torna a tirar la pedra i amagar la ma. I Joan fara el que li passarà pels collons.

Com vegeu, és més interessant escriure dels preliminars de les eixides que de la pròpia eixida.

Voleu saber quin ha estat l'estampa de l'eixida. Doncs a les 8:00h. hem aparegut tots en bici de carretera menys Joan que ha vingut en la de muntanya. I voleu saber el perquè Joan ha estat la nota discordant? No ha estat perquè no ha llegit el wasap, no, és perquè té l'enfermetat testicular. "Faig el que me passa pels collons". A més a més ha continuat tot el matí nerviós, descarregant sobre el cunyat i no s'ha asserenat  fins l'esmorzar.

I ja que estem en l'esmorzar, parlem d'ell. Gastronòmicament, excel·lent. Sempre ho diem, els entrepans són molt mengívols i el servici molt atent. I comunicativament s'ha portat la palma l'accident aeri. Tots hem especulat sobre les causes i entre elles ha estat la que presumiblement siga la definitiva.

EIXIDA A ALGAR (11/03/2015)

11/3/15 Dimecres

Eixim a les 8:10 h del matí. Som Tomàs, Josep, Pedro, Joan, Vicent Borràs (Pedreguer) i jo mateix. David està de baixa, recuperant-se de la fractura de còccis (rabaeta).

Anem amb Bici de muntanya i com sempre que ve Pedreguer, és ell el que ens fa de guia. Hem anat per la via de servei de la dreta de la carretera d'Algar. Arribats a un punt hem travessat per un túnel (pont) a l'esquerra i hem agafat el camí retolat amb el nom de "racó sirer", deixant "la pequeña Analucia" a l'esquerra. Continuant per eixe camí hem acabat eixint a la finca de Juanjo (segon vegada que passem per allí) i tot seguit a la Font de Quart (que s'ha quedat a l'esquerra). Hem agafat la carretera de Torres-Torres en direcció cap a Quart i en arribar a la redona hem tombat cap a la dreta (camí del Codoval) on ens hem trobat amb diverses pujadetes que ens han fet replantejar-nos les coses i Tomàs i jo hem hagut de fer peu a terra en dues ocasions. Hem arribat, però, a dalt on haviem d'arribar. 

Després les coses han tornat a ser més senzilles i no hem hagut de fer peu a terra en cap altra ocasió. Ens hem adreçat cap a Torres-Torres i ens l'hem deixada a l'esquerra arribant tot seguit a Algímia. Hem travessat Algímia, per cert, té uns carrers estrets de l'època medieval que són una passada (és la segon vegada que passe en BTT per eixos carrers i m'agraden). Travessant la carretera i passant per davall de la via del tren, arribem a la via verda "Sagunt-Ojos negros" (m'agraden les vies verdes per ser fàcils i tranquil·les a més de boniques pel paisatge que les envolta). A l'altura de la carretera d'Algar-La Vall, deixem la via per travessar l'esmentada carretera i arribar a Algar. En arribar al bar de la plaça veiem la bici de Quique que ens esperava dins del bar. Li preguntem per Toni i ens diu que li sembla que està en Xerés per un tema enològic.

Bé, llavors ja som tots. L'esmorzar entre notable alt i excel·lent, donat que els entrepans (rugues o cantells) estàven d'allò més bons, la beguda la que ha calgut i dues tongades de cacaus i olives (i sense demanar-ho), el rebentat (o cremaet) estava bò, potser té raó Tomàs quan diu que l'ha trobat un poc massa dolç. La conversa ha girat majoritàriamnet al voltant del viatge de "Peter" a "London" a veure al seu germà Jose i família i de passada recòrrer i visitar les meravelles de la ciutat anglesa (cal dir que algú li ha retret que no haja portat una "scotch whisky's bottle"). També hem comentat alguna cosa de la visita amb bici a les falles del grup de Vicent i Paco i hem quedat que el proper dissabte, que anem a Canet, parlarem de que fem el dimecres que ve respecte a anar de València a Vilamarxant.

La tornada ha estat tranquil·la i ràpida. Hem tornat per la via de servei de la carretera d'Algar tant coneguda per nosaltres i hem fet cap a la una al banquet de la Colònia on hem xerrat un poquet i ens hem acomiadat fins dissabte a les 8:00 h per anar a Canet.

Total km: 47

Una abraçada a tots: Vicent

EIXIDA A PETRÉS (07/03/2015)

EIXIDA DE QUATRE ULLS I TORNADA DE SIS ULLS

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Petrés.
Bici: Carretera
Equip: Des de La Vall: Vicent, Jose i Joan. Des de València: Julio, Antonio i Javi.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres Torres, Estivella-Gilet-Petrés (esmorzar. Societat Petrenense)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Crònica: Com cada dissabte i seguint els hàbits de costum, 7:30h, alçar-me, neteja personal, desdejuni i posada a punt, començant per obrir el wassap i trobar-me en una cadena de missatges dels quals hi han de la Morralla en la que llegeix que primer Tomás i després Vicent serien baixa, repase els que quedem, som dos, Joan i jo, ja que a més a més ja no eixien ni Pedro per estar en London ni David per baixa.
Així que de parella iniciem la marxa. Aço és el que hi ha  i davant de la situació Conforme ve l’aire, s’aventa. I això és el que hem fet, descobrir que els dos hem trobat temes de conversa molt variables i interesants i que en un tres i no res ens hem presentat en Petrés i fins i tot hem anat a l'encontre dels valencians que en passar el pont de l'autovia ja venien i amb un convidat, Pablo segons la presentació oficial en la porta del bar. 
Els sis entrem al bar, no cal agarrar una gran taula. Aquella del racó sembla l'adequada diu Julio, sempre buscant "el estar juntitos". Però de sobte apareixen Joan Carles i el seu amic Victor, reestructuració de la taula, "más juntitos" ja toquem carn. Vagi, al moment Paco, Xavier i el ginecòleg (no recordi el seu nom). El cambrer ens proposa canviar de taula, no home no, "más juntitos" ja ens encavallem. Va, afegim una altra taula, culades i acoblament. En ixes estem i voalà! apareix Vicent, més lloc, res tirem als de la taula del costat i de punta a punta. Ens separem i quedem ubicats còmodament. A tot això el cambrer anava prenent nota en funció de l'arribada i per tant els bocates anaven arribant en l'ordre d'arribada. Total que avui hem trencat el protocol per tal de que els calamars no es refredaren, avui una gran part ens hem inclinat pels calamars combinats o en all-i-oli o en pebrera. 

Calamars en all-i-oli

Amb una taula tan llarga no puc escriure del que s'ha parlat. La cosa lògicament anava per sectors i el meu entorn ha basculat entre la política del cap i casal, la salut i la programació d'una eixida el dimecres 18, a proposta de Javi, per terres falleres. L'anècdota ressenyabble, és, que fa unes setmanes, Paco i Xavier ens presentaren a un nou ciclista, el ginecòleg i que avuí, els valencians ens han presentat a Pablo i Joan Carles a Víctor. Aquests dos últims són ATS. Per tant tres nous del camp sanitari. La taula avuí estava repartida entre docents i sanitaris.
L'altra anècdota ha estat que Xavier, ubicat en l'altra punta de la taula, s'ha presentat a la punta on estàvem Joan, Antonio, Javi i Julio, per plantejar-nos que en aquella banda havien parlat de fer una eixida fallera per València el dia 17. Sembla que sense saber-ho havia un tema compartit. Bé, entre dimecres i dissabte prendrem una decisió; però sembla que prioritzarem el calendari i facilitats de Javi que ha pegat primer.
Tornada agrupats i reduint-se el grup a mesura que cadascú agafava a la bifurcació del seu pessebre. Només eixir els valencians, en Almenara, els bikeros i tots tres restants, per La Vilavella al banquet.
Ací si, que la conversa, ha estat compartida al 100%, encara que la veu cantat ha estat per part de Vicent, primer contant-nos les conferencies que han fet a la Vall programades per ADIDE-PV, la associació d'inspectors d'educació del Pais Valencia i en concret una de Joan Capó, més que un carrer  i l'altra sobre Juan Carlos Moreno Cabrera. Catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de  Madrid. i per acabar unes reflexions saludables per previndre possibles trastorns orgànics seguint els consells dels especialistes en dietètica i en concret el gran valor que té l'ús de la sal marina. Gràcies Vicent.

Jose

SALIDA A ARTANA (04 /03/2015)

CAMINO DE LA CONVERSIÓN

Por primera vez y sin que sirva de precedente voy a escribir esta crónica en castellano, así si Pedro la lee desde United Kingdom no se sentirá tan extranjero.

Excelente mañana en casi todos los sentidos, buen tiempo, recorrido bonito y muy buena compañía aunque hemos notado la ausencia de David que estará una temporada más bien larga en el banquillo (cosas que pasan de vez en cuando, sin mucha importancia pero que fastidian lo suyo).

Salida desde el lugar de costumbre contando, al igual que la semana pasada, con la compañía de Vicent Borrás que se ha convertido en estas dos ocasiones en nuestro guía. Así pues, salimos camino de La Vilavella  Joan, Pedro, Vicent Cabos, Jose, V. Borrás y yo mismo. Nos dirigimos por Camí Betxí hacia el pueblo del cual no hace falta decir el nombre porque ya lo indica el camino. Recorrido placentero y muy tranquilo, sin tráfico molesto y con asfalto que, aunque con algún agujero, todavía no exige demasiada concentración (ya llegarán los caminos).

Ya salimos de Betxí en dirección hacia Artana. Durante este tramo comenzamos a pisar tierra y algunas rampas que, a pesar de tener alguna piedra suelta y otras más gorditas agarradas al suelo, se suben bastante bien (supongo que si yo subo bien, los expertos no se enteran). Ahora sí estamos disfrutando de la naturaleza, nos adentramos en la zona que nos ha de llevar a Penyes Altes también conocidas como Penyes Aragoneses donde se hace obligatoria una parada para regalarnos la vista y aprovechar para hacer alguna foto.

 

Continuamos marcha y poco después de dejar a la izquierda del camino lo que en su tiempo fuera una cantera, llegamos a nuestro destino, Artana. Casi a un tiempo lo hacen Quique y Toni

Estrenamos bar. Dicen que en el fútbol cuando se cambia de entrenador se gana en un porcentaje altísimo. Pero esto no es fútbol, se trata de una salida en mtb y el estreno de bar parece que no ha sido del agrado de la peña; el servicio ha sido muy lento, los bocadillos no se correspondían con lo que se esperaba (el clásico ciclista lo llevaba todo revuelto) los cacahuetes... creo que sólo se ha librado el carajillo. A la hora de pagar no ha habido sorpresas y, como estamos en Castelló y cerca de Eslida, 6 lauros. HASTA NUNCA.

No puedo contaros cuáles han sido los temas de conversación porque estando al lado de Pedro no es posible enterarse; coge el taco, comienza a darle a la húmeda y a hacer carambolas y ... A mi me llegan algunas frases desde el otro extremo de la mesa que me hacen adivinar que PP, PSOE, PODEMOS, BANCO DE ESPAÑA, COMISIÓN NACIONAL DE VALORES, han venido también a almorzar ... pero es imposible. Lo gracioso del caso es que va y dice el buen señor :".. que interesante lo que están hablando, a mí me habría gustado participar" y yo pienso: a buenas horas mangas verdes. En fin, paciencia.

Ya vamos de regreso a casa desde Artana pel camí d'aigües vives. Llegamos a la última recta antes de llegar a la Vilavella y ya avistamos el cementerio pero a quien no avistamos es a Pedro que siendo fiel a una de sus costumbres nuevamente se nos ha despistado. A la entrada del pueblo nos reagrupamos y pasa lo lógico (- te has perdido   -no, me he parado a mear ) Con esas reanudamos marcha para llegar a la zona del Randero donde creo que hay una escaramuza pero no puedo contaros quien se lleva el gato al agua porque yo me he quedado detrás acompañado por mi fiel escudero Vicent Cabos.

Por fin llegamos al banco desde donde salimos por la mañana. Ha sido una mañana completa.

La semana pasada Pedro me dijo: "Tomás ya te has bautizado".  Esta semana ya he tomado la comunión. Ya veremos qué hacemos el miércoles próximo, a ver si me toca la confirmación porque si es así, a pesar de lo poco que me va a mi el tema religioso, acabaré haciéndome monaguillo.
¿Comprendéis ahora el por qué del título?

PAZ Y BIEN HERMANOS. HASTA LA PRÓXIMA.

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (29/02/2015)

De la Vall: Pedro, David, Jose, Vicent, Tomàs i Joan.
De Valencia: Julio i Xavi.
De Faura: Toni.

Recuperem una eixida que fa temps que no duiem a terme. No tinc records de perquè deixarem d'anar, el que és segur és que ha passat almenys un any. La primavera està al girar i se nota, n'obstant, en arrancar feia un xic de vent fresc que ens ha fet companyia fins meitat matí, on el bon temps ha fet lluir el dia. Com cada dia que eixim, mentre pedalem, xarrem de mil i una cosa; tot açò després que Pedro posara un ritmet vivet. El recorregut per Algar, Alfara, Algimia, Torres Torres, Estivella, Gilet, on Julio i Xavi venien a l'encontre i tots junts per Petrés a Albalat dels Tarongers. El nom del poble és sugerent malgrat no hi ha massa tarongers, això sí l'entrada és bonica. Bé,l'esmorzar al bar de la plaça plena de gom a gom de ciclistes i gent del poble. Servici ràpid i amb cantells de mesures considerables, cacaus, olives......, per acabar un reventat de bona qualitat. Xarrades de tots els gustos eixi com també el comentari escaient del viatge de Pedro a la City el proper divendres a veure al seu germà. A les 11'30 alcem taula i de regrés a la Vall, en la rotonda de Petrés, Julio i Xavi ens acomiaden fins la propera setmana i nosaltres xino, xano a buscar la N-340. Veges tu per on que a l'altura d'Almenara, David ha fet l'afilador amb la bici de Jose i ha caigut una bona tamborinada, esperem que tot quede en anécdota, força David. L'arribada a la Vall avuí sense banquet degut a l'incident-accident abans mencionat.

Joan

EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (25/02/2015)

En Algar trauen els gossos a cagar

Segons la versió del nostre company Joan, aquesta dita es diu com a resposta de la següent pregunta:

Saps que fan el dijous en Algar? Trauen els gossos a cagar

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Algar del Palància.
Bici: BTTEquip: Pedro, Vicent Cabos, Jose, Joan, Tomás, David i Vicent Pedreguer. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Partida Cassanya-Partida d'Escales-La Dehesa-Barranc del Rodeno-Barranc de Los Pinos-Casa de Jallar-Presa d'Algar-Algar (esmorzar. El Casino)-La Vall d'Uixó.

Crònica: Sembla que ja és un fet consolidat, els dimecres, definitivament, toca bici de muntanya. Si seguiu el procés d'aquesta variant ciclista haureu pogut comprovar que el punt de partida ha seguit un pla d'adaptació de menys a més dificultat, iniciant-nos en rutes planes i preferentment asfaltades per a passar la setmana passada a una mixta amb la incorporació de trams de terra de ferm regular i avui hem pujat el llistó per a passar a una ruta que si bé mantenia el traçat mixt, la part de terra ha estat més irregular i amb desnivell de tant en tant. Com li dia Pedro a Tomas "Hoy te has bautizado"
Per fer aquesta ruta hem comptat en un convidat de luxe, Vicent Pedreguer, el qual el podríem anomenar com el "sherpa de la BTT". La meva felicitació pel recorregut programat i pel respecte mostrat, mantenint en tot moment el ritme i l'espera adient perquè tots ens sentíssim còmodes i poguéssim gaudir en tot moment del plaer de conduir i observar el paisatge. Alguna conversació entre Joan i Tomàs a pregunta d'aquest sobre si quedava molt de tram de terra, sarcàsticament li ha contestat Joan que Vicent sempre té un conill amagat i no sap mai per on pot eixir. Coneixent a Vicent Pedreguer, ja se sap, on hi ha una alternativa de terra no hi cap asfalt. I jo circumscric el seu pensament. Quan toques terra enseguida li dones resposta al perquè l'ús de la BTT. 
Vull ressaltar del paisatge la sorpresa agradable que he tingut en comprovar la quantitat de llauradors que en mig de pinars han vist en aquests racons un medi propici per criar els seus conreus, i no ho dic per els tarongers que ja es conegut el seu poder expansiu, sinó hem refereix al de secà. Hem pogut veure la recuperació d'oliveres, ametllers i fins i tot vinya. 
L'entrada a Algar ha estat per la pressa, una assignatura pendent que des de fa molts anys teniem pendent i a la que Pedro en particular, de manera insistent ens recordava quan passaven prop. Ho vàrem intentar una vegada; però el vigilant ho va impedir. Hem pogut comprovar com aquesta obra hidràulica estigui desaprofitada. Molts encara tenim en el cap la pegunta. Però la presa d'Algar té comportes? Vicent és el que ho té més clar. Si. 
Ací teniu uns enllaços perquè us documenteu: 
LA PRESA DE ALGAR: ¿UN PROBLEMA INSOLUBLE?  La presa del despropósito

Prop de les 10:30 h. hem arribat al Casino d'Algar a emprendre l'esmorzar. Molta expectativa havia suscitat aquest bar. La seva anomenada ha segut el motiu d'aquesta eixida. Els que el coneixen així ens ho havien aconsellat i Vicent que ja havia estat ho corroborava. En entrar la impressió es molt bona, en escoltar l'oferta, la cosa pinta bé, la retalia d'opcions és extensa. Al final sol passar, que tanta cosa et crea més dubtes per acabar demanat el que ja coneixes. Tots truita amb carxofa o all acompanyada de formatge o embotit. Una excepció, bocata de llomello. Ens havien dit que ho feien en el moment i així sembla ser; perquè tots estaven calents i molt mengívols. Els complements de cacaus i olives per partida doble i la beguda també. Carajillos de bon beure i xerrameca sense sobresalts. Alcem taula que arriba l'hora de l'angelus, cosa que ens anuncia al moment el rellotge de l'església. Per cert el preu que no es quede en l'oblit. 
5 €, molt econòmic per la quantitat i la qualitat. Pedro, no s'explica que fa la Pàquita demanant-nos 7 €. Al final tindràs raó. Ha i una curiositat. Et donen un cartró amb 10 caselles que li posen el segell per cada esmorzar que has consumit i en ompli-ho tens dret a un esmorzar gratis. Hem estat 7, dons la propera vegada si venim tres un esmorza de gorra. Però qui s'ha quedat el cartró? Ja entrem en les suspicàcies. Pedro ja està seguint la pista. A veure si per aquesta gracia tenim que crear un reglament d'ús. Coneixent-nos el tema donarà per a molt i sinó al tant. Petrés inventat alguna cosa o estem abonats a Algar. 
La tornada directes a La Vall per l'àrea de servei. Parada al banquet, xicoteta tertúlia i al cau. GRATIFICANT EIXIDA.

Km. totals: 43 km.

EIXIDA A BENAVITES (18/02/2015)

POC A POC SE FA CAMÍ

Amb bici BTT com és habitual des de fa ja unes setmanes. Trobada al banquet a les 8 i una mica (culpa del trànsit ). Ens dirigim cap al camí del pou iniciant una eixida relaxant i amb bon oratge i arribem al camí cabres per creuar la carretera general i, en lloc d'arribar a Moncofa, trencar a la dreta  i plantar-nos en la mar de Xilxes. Fa un matí preciós i passejar amb la BTT a vora de la mar és una sensació extraordinària. Anem ara cap a la platja de Queral per acabar per fi agafant la carretera que ens haurà de dur a Benavites. Allí ens espera Quique i de seguida arriba Toni.

Esmorzar amb un entrepà classic de Benavites que guanya per golejada, (llomello amb pisto diuen). La guarnició de costum, cacaus i olives la beguda com sempre i els rebentats bons.

Si us he de fer algún comentari de les converses ho tinc complicat si tenim en compte que n'erem 7, Vicent, Jose, Joan, Pedro, Quique, Toni i jo mateix, i n'hi havia 3 converses diferents; per una banda Vicent i Jose crec que xerraven sobre temes d'educació (no estic segur), Joan, Toni i Quique començaren parlant sobre bodegues però al final Joan finalitzà derivant el tema sobre ametles, garrofers i horts de taronges. I per fi Pedro després de despotricar sobres esglèsia i polítics em va demostrar que en ocasions si que és conseqüent amb les seves idees perquè moltes vegades ha dit que sobra la monarquia i s'ha passat prou de temps explicant-me les excel·lències de la nova operadora de mòbil que ha contractat, molt millor que Orange; es tracta de l'operadora de telefonia REPÚBLICA.

Hem acabat l'esmorzar i comencem ara la torrnada a casa. Anem a la Font de Quart i des d'allí agafem diferents camins que ens duran a fer una visita a JuanJo  que es troba treballant les seves finques de tarongers i ens agraeix el detall. Després d'una estoneta reprenem la marxa arribant a la via de servei que ens durà a la Vall. Durant tota aquesta segona part de l'etapa hem fet per primera vegada recorregut per camí amb terra, una mica de pedra solta i alguna rampeta que per a mi ha suposat una salt qualitatiu respecte a les anteriors i que és ni més ni menys el que jo vaig demanar, anar introdïn-me paulatinament; per tant he d'estar content encara que per a mi supose un esforç (és el que demane si vull progessar. Sé que els companys han d'esperar-me moltes vegades però saben que jo done tot el que tinc i me cuiden i són una companyia inmillorable. GRÀCIES  AMICS

EIXIDA A PETRÉS (14/02/2015)

Encara que un poc tard, CRÒNICA de l’eixida a Petrés del 14 de febrero de 2.015.

No vaig quasi cap dissabte, i un que vaig me toca la crònica. No me desagrada fer-la, més bé al contrari, el que passa és que tinc menys vivències que els que ixen junts a les 8:00. Tot i això, jo puc contar que des de les 8:20 que agafe la bici fins a les 9:05 que eixia, vaig canviar dues vegades el pneumàtic, i després anar a ca KM (que obria a les 9) per comprar-ne dos. A partir d’ací cap a Almenara pel camí més curt i fins a Petrés en 56 minuts.
En arribar, ja eren tots allí. De veritat que feia goig la taula, a saber: per València, Julio, Antonio i Javi, per La Vall, José, Pedro, Vicent, Tomás, Joan i David. 
Al començar l’esmorzar varem tindre l’agradable visita de Paco, Pagés i Blai que venien en la bicicleta de muntanya. Bon esmorzar, bona tertúlia. Al costat dels biqueros varen comentar l’eixida de juliol entre altres. Després coca petressana,(tornen les bones costums?) i bon rebentat i cap a la bici. On per cert, vaig escoltar una exclamació poc encertada. A partir d’ací i sense novetat, en l’aire bufant benèvolament fins a la rotonda de Moncofa. Jo tombe cap a La vall i els morrallers vallers per La Vila-vella. Si teniu que comentar alguna cosa, tant de l’anada com d’aquest últim tram ho feu.

David

David, a l'anada no ha hagut res destacable, en bona harmonia i xerrant hem fet el trajecte amb tranquil·litat llevat d'alguna maniobra imprudent que va posar en perill als que tancaven el grup.
El tram de La Vilavella ha estat més del mateix d'altres vegades. Tots junts fins a La Vilavella i el tram d'ací a La Vall, el de sempre que se'n va, provoca i en arribar al Randero fa el ridícul.

Jose

EIXIDA A AMENARA (11/02/2015)

La Vall d'Uixó 11 de febrer de 2015

Al banquet:Pedro, Jose, Vicent, Tomàs i Joan. Després vindrà David.
Modalitat de l'eixida: BTT.
Lloc d'esmorzar: l'Alpino (Almenara)

Avuí hem fet la volta canviant la bicicleta de carretera per la de muntanya.També el recorregut ha segut diferent; camins, caminets i alguna pista de terra.La fresqueta del principi res que vore amb la dels dies passats on el fred ens acoquinava. D'eixida al camí de la bassa Llacuna fins Almenara, després al Pontasgo, Morvedre, i per dins del riu Palància per una bona pista que arriba a la platja de Canet i pel carril bici a la mar d'Almenara i per l'assegador de Benavites al bar mencionat on David guardava armes en pacient espera.
Esmorzar complet amb doble"reventat, cremat", pastetes, que David mentre esperava ha comprat. Tertúlia animada pel segon reventat que a més Pedro ha convidat, però, Tomàs ha pagat. La tornada com que s'ha fet tard i tots per uns motius o altres hem fet presa, i pel carril bici a la Vall.L'eixida com tantes altres, molt agradable, entretinguda,a lgo llarga la primera part. Tant sols una xicoteta reflexió en la que tots tenim que posar atenció extrema en la conducció, de vegades es relaxem massa i això fa que es despistem i no tingam tota la cura que fa falta; no devem oblidar-ho!. Fins el proper dissabte que tornarem a fruir de tan grata i bona companyia.

Joan

EIXIDA A PETRÉS (07/02/2015)

RUTA AMB BICI DE CARRETERA

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Vicent, Jose, Joan i Tomás. Des de València: Julio, Javi i Antonio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Crònica:
Després d'un dissabte sense trobada en els amics valencians hem retornat a varar la barca a Petrés, no sense abans tindre que patir el fred que ens oferia l'oratge matinal i que de debò ha entrat en els nostres cossos i que en el meu cas concret, he necessitat d'un temps per a poder menjar cacaus, donat que els dits grossos de la ma els tenia insensibles.
Però no hem tardat en entrar en calor, si de cas es queixaven de tant en tant els que estaven en la trajectòria de la porta del bar i cada vegada que accedia algun client els arribava la ventolejada; però com que aquí, com diu Pedro, estem com en casa i per tenir al tio es mimen, doncs la temperatura ha revingut enseguida. Així que hem fet bon compte de tot el que hem demanat i del que no hem demanat a més dels afegitons. Si, perquè a més de l'esmorzar bàsic, la neboda de Joan ens ha sorprès en un dolç especial, res a veure en la coca petresana, ha estat un dolç pasta de full cobert d'un suflé bonissin i que ha acompanyat als rebentats de ron. I d'afegitó un repito de rebentat o xupito segons el desig de cadascú. Aquesta última ronda ha estat la convidada de Julio pel seu aniversari. Enguany els dos "guelos" de la penya han quedat com homens al convidar per separat. Possiblement alguns us haureu quedat fora de les dues o d'una d'elles. Dons ha pegar-li la pallissa al excusat. Igual la setmana que ve, que tornem al lloc, podeu fer les reclamacions o acudir per tirar-los de les orelles.
Lògicament tanta taula ha provocat una asseguda més llarga del compte, per tant la tornada s'ha retallat per Moncofa.

Kms totals: 63 kms.

EIXIDA A FAURA (04/02/2015)

RUTA AMB BICI DE MUNTANYA

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:20 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Faura.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Vicent, Jose, Joan i David. Des de Paterna: Quique i des de Faura: Tony.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Llacuna-Cassanya-Barranc de l'Estepar-Riu Palància-Alfara de La Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Faura (esmorzar, bar La Muralla)-Benicalaf-Barranc de l'Arquet-Camí Benavites-Camí de La Vereda-Camí Segorb-Carretera La Vall d'Uixó-Polígon tras Castell-Estany d'Almenara-Sèquia de Noguera-Platja Casablanca-La Llosa-Camí la Ratlla-Sèquia Major de Xilxes-Xilxes-La Punta-Polígon La Mesquita-La Vall d'Uixó.

La improvisació de La Morralla s'ha convertit en la tònica de les últimes eixides. Novament la cosa s'inicia en la vespra i el wasap torna a ser el que crea dubtes. Ho inicia Joan dient que si demà fa vent ell agafaria la mtb. Tot seguit Quique pregunta on se va. Se li diu que a Faura i confirma estar assabentat Quique i David al temps que Tomás aprofita per despenjar-se de l'eixida. Demà Deu dirà.
Amaneix el dia i Jose escolta al nostre corresponsal de La Ser, Xavier Díaz, que alerta groga per vents forts. Mà de Wasap i agafant la proposta del dia anterior de Joan, anuncia que agafa la mtb. Ok de Vicent i Pedro. Joan no contesta. Es cola un missatge de Quique preguntant pel nom del bar. Joan ho sap. Ens presentem al lloc d'eixida i només ho fem en mtb Vicent i Jose, Pedro rectifica i se'n torna a canviar de bici i Joan maleint també.
Bé, iniciem la ruta sense vent i Joan encapçala la marxa per conduir-nos pels camis que ell tan acostumat està a trafegar. Prompte ens adonem que tot hi el desori inicial el canvi de bicis ha merescut la pena. És una altra conducció i el paisatge completament diferent. Ha servit per conèixer camins desconeguts i partides de La Vall amagades. Tot pel marge esquerre de la carretera d'Algar fins arribar al camí d'Alfara que feia anys no passàvem per tenir-lo vetat degut al accés perillós de creuar el riu Palància i pujar al poble per la pendent. De fet tres cotxes ens han passat en el moment que pujàvem la costera. Passeig tortuós per dins del poble, una senyal prohibida impedeix fer-ho pel carrer d'anys enrrere. El nou traçat és molt interessant, carrers estrets; però tots molt ben asfaltats en rústic. En eixir del poble ja seguim la ruta tradicional de la bici de carretera. Direcció Les Valls ens trobem en Tony i ja dins de Faura en Quique i David. Bar recomanat a Joan, La Muralla. 

Bar La Muralla

Bon mostrador. Ens abellia moltes coses alhora i no sabíem quina opció millor escollir. A la fi som animals de costum i les faves i xipirons és el que ens atrau a la majoria. Un entrepà amanoset; però mol mengívol i l'all-i-oli encara ho ha fet més saborós. Una coca del forn, que Pedro ha fet d'ordinari, no puc dir si també de tresorer, ha acompanyat al primer rebentat. Pedro que pel wasap del dissabte es va enredar en no sé quina sorpresa ens tenia preparada, ho ha desvetllat avui, convidant-nos al segon rebentat. Ha fet anys, tots ho sabíem, no sé a que tant de misteri; però gràcies Pedro. Per molts anys. Preu de frontera de les províncies de Castelló i València, 6€.
La tornada ha estat molt més gratificant de l'anada, previ pixada en una paret del camí, que Joan expressament ha buscat per l'acte de micionar i que tots hem acceptat sense dir ni mut. No debades, avui des de l'inici, és el guia de la marxa i ho estava fent de luxe. Felicitacions Joan, es nota que et coneixes molt bé aquests amagatalls. Hem acompanyat a David fins al carril bici d'Almenara a La vall i nosaltres hem iniciat el joc del tres en ratlla per dirigir-nos a l'estany d'Almenara. Gràcies a la mtb ens hem endinsat i l'hem vorejat tot fins a la platja d'Almenara. Només per aquest tros ha merescut la pena haver canviat a última hora de bici. Com diu el refrany "No hi ha mal que per bé no vinga" 

Estany d'Almenara

La resta del trajecte entre camins fins La Vall.
Per cert que del vent res de res. Sembla que ens informadors tenen enveja de que més de mitja Espanya està patint el fred, l'aigua i les nevades i volen que ho passem també nosaltres; però per a bé o per a mal, qui sap, estem en la millor terreta del món.

EIXIDA A ESLIDA (31/01/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:40 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Eslida.
Equip: Pedro, Vicent, Jose i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Artana-Eslida (Esmorzar en casa Paquita)-Artana-La Vilavella-Nules-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Com indica la fitxa descriptiva, ni l'hora ni el destí coincideixen en el programat. I a que s'ha degut? Tot comença el dia abans. Pel Wasap, Javi anuncia que no ix, tot seguit és Tomás el que es cau de l'eixida. Tan sol Vicent contesta dient que a les 8 h. al banquet. Ningú més diu res, per tant ens gitem amb dos baixes.
Hora d'eixida, al banquet a les 8h. sols acudeixen Vicent i Jose. De seguida entren Wasaps. Primer és Pedro dient que a les 8:15h. acudirà. Tot seguit és Joan dient que ell li sembla bona hora acudir a les 9:30h. Que el dia pinta molt negre. Què penseu Vicent i Jose? Quin "cachondeo" és açò!. Contesta Vicent que ja estem al banquet. Baixe en 5 minuts. Com bé havia dit Pedro, apareix a les 8:15h. En canvi els 5 minut de Joan s'allarguen més d'un quart. En l'espera entra un altre Wasap, és Julio. "De aqui no salimos nadie". La gent que passava ens mirava estranyats i pensarien, què fan ixos bobos asseguts en un banquet xerrant i en aquest oratge!. Vicent insinua que ja no tenim cap necessitat de anar a Petrés. Jose no s'ho pensa dues vegades. Anem a Eslida. Vicent Ok. Envia un wasap anunciant el canvi de ruta. Pedro renega i ho intenta de totes les maneres de convencer-nos en que retirem la idea. Esta decidit. Arriba Joan i sense demanar-li opinió li diem que anem a Eslida. Accepta sense xitar. Paraules de Pedro: "Paquita, cuatro que te han caido" Iniciem la marxa i la radio de Pedro no para, renec, darrere d'un altre i despotricant es passa una bona estona. Jose davant no gira cap, ritme constant, res de xerrar. Així i mantenint l'ordre arribem a la cruïlla d'Artana. De sobte Pedro deu pensar que aquest és el meu terreny, vaig a fer patir a Jose i des de baix de la pujada d'Artana es posa davant i marca el ritme que creu deu posar per despenjar a algú. Res d'això passa: però la veritat siga dita que ens ha fet patir a més d'algú. A més a més en vista hi havien dos ciclistes i el agafar-los el motivava més. El que no volia vindre a Eslida per moments es retrobava en èpoques anteriors i fins i tot estava gaudint. Arribem dalt i no queda prou satisfet, a tir de pedra estaven els dos ciclistes, es llança a per ells i no sols els agafa sinó que generosament es posa davant i tira d'ells. El grup ara és de sis. Així arribem a Artana. En la gasolinera ells entren pel poble i nosaltres per la circumval·lació. Comentari de Pedro. "Nos tienen miedo". Nosaltres en la redona de la piscina, lògicament eixim al davant i els traiem uns dos-cents metres. Ara és Vicent el que té ganes de guerra i s'avança uns metres. Tots fem l'esforç d'enganxar i amb un ritme més viu tirem cap a Eslida. Sorpresa, en Maria Cristina s'uneixen els que Pedro havia infravalorat. D'edat, com la nostra i un d'ells prou engreixat. No sols ens agafen sinó que volen tornar-nos la cortesia de Pedro i es posa davant el doble de Magín (per la semblança en el metge Magín). Ja sense parar fins el bar de la Paquita.
Segona part de la pel·lícula. Pedro inicia tots els qualificatius despectius que li venen al cap en contra del lloc, del menjar...La resta fen bon compte del que ens trauen i passem dels comentaris. Toquem diferents punts de conversació mentre ens fem dos rebentats i passa el temps volant. Un dels temes va ser el referent a les visites que té aquest bloc i en concret vam ressaltar que un fidel seguidor és Rafa Larubia. Tots els que estàvem en taula vam coincidir que han estat moltes les vegades en que se li ha convidat a que surti en la bici amb nosaltres i inexplicablement no sabem perquè aleshores d'ara mai s'ha produït. Per tant Rafa, quan llegeixis aquesta crònica, estàs novament convidat a compartir amb nosaltres totes aquestes eixides i gaudir en viu del que ara sols fas per la lectura en aquest bloc. No ens falles.
 Són més de les 11:30h. quan alcem taula. Anem a pagar i per intercessió de Joan, embolica a Vicent i aconsegueix tarifa normal, el segon rebentat no se'ns cobra. Pedro i Jose reclamen els calcetins que no tenien i cap a casa.
Tornada ràpida en l'aire a favor fins la cruïlla de Moncofa on gira l'aire en contra i amb esforç arribem a La Vall.

EIXIDA A L'ALBUFERA (27/01/2015)

E L   P A L M A R (segona edició)

Aquesta crònica per unanimitat la farem entre tots (ningú, quan es va plantejar, va dir res en contra, per tan qui calla atorga).
La ha iniciat Joan. L'ordre establert és: Quique, Pedro, David, Tomás, Vicent i Jose.
També convidem als nostres amics Paco, Xavier, Vicent i Jose ha col·laborar en la crònica aportant les seves opinions sobre l'eixida.


JOAN 
Com l'any passat,per aquesta data, hem realitzat esta eixida convidats pels nostres amics i companys: Borràs, Falcó, Pagés i Mangrinyan. 
Des de la Vall hem anat: Pedro, David, Vicent, Jose, Tomàs i Joan. Des de Paterna Quique. 
Després de convenir els autos per a viatjar en lloc, eixim de la Vall a les vuit i prompte arribem al Palmar on ja ens espera Quique........

Pàrquing on hem deixat els cotxes

QUIQUE
En baixar les bicis i acabar de muntar-les arriben els amics del terratrèmols amb bota de vi inclosa. Pedro, que acabava de fer-se un entrepà, aprofita per estrenar-la i s'ofereix per a dur-la.
Tots plegats ens dirigim al restaurant per a reservar taula i fer-nos un cafè abans de començar la ruta. Així doncs, Pedro completa el seu esmorzar.

Restaurant la casota

En començar la ruta ens topetem amb el que uns cartells avisaven en la carretera direcció al Palmar: LA PERELLONADA.

Agafem una ruta que acaba en camí tallat. Tornem enrrere

VICENT (CONTINUACIÓ)

Sota la direcció de Vicent Borràs, que portava el GPS amb el Track corresponent, agafem direcció nord i anem cap al Saler i Pinedo, travessant la devesa del Saler que és una passada per les dunes i per la vegetació exuberant que té. Alguns trossos els fem per carril de bici, altres per senders de fusta i altres per l'arena (fins i tot algun tros a peu). Eixim al carril bici de la carretera del Saler i després ens acostem cap a la platja pel carril bici paral·lel a la mateixa. Un plaer anar pel costat de voramar. Arribats al Pinedo tombem cap a l'Oest i travessem un pontet prou empinat que alguns s'havien atrevit a pujar-lo sense baixar de la bici (cosa que l'any passat la majoria el passàrem a peu) que travessa la carretera del saler. Arribats a un punt tombem cap al sud per tal de rodejar l'Albufera. Anem per camins de terra (la majoria) i visitem alguns embarcaders (o ports fluvials) de l'Albufera, Catarroja (en el que vàrem pegar un mos i un trago de vi de la bota de Xavier), Silla, en el que hi havia dos mestres jubilats, com nosaltres, amb feines de manteniment d'una barca. Paco els va preguntar i ens van explicar que aquella barca és una barca de "vela llatina" i que el 13 de març (no estic segur que fóra el 13) fan una exhibició molt interessant. El mestre que ens explicava les coses ens contava que ha estat durant un temps president d'"Escola Valenciana" i de la fundació "Sambori". Ara és el president de la federació dels ports de l'Albufera.

Port de Catarroja

Després d'això continuarem camí cap al sud i després a l'Oest fins arribar al Palmar.
Aprofitem per fer-nos unes fotos.

En dirigim la restaurant La Casota on ens esperava un bon dinar i un bon ambient. Vam dinar creïlles braves, esgarraet, (em deixe alguna cosa) pa torradet amb all-i-oli i tomateta amb oli i tot seguit un bon plat d'arròs a banda i de fideuà i un bon postre. Cervesa, vi del costat de Casinos i per finalitzar un bon rebentat. To això animat per la música i veu de Xavier, acompanyat per la veu de Jose Mangrinyan.

Ha estat "Tot un plaer".
Salutacions: Vicent

EIXIDA A CANET (24/01/15)

Un soneto me manda hacer Violante
y en mi vida me he visto en tal aprieto
catorce versos dicen que es soneto
burla burlando van los tres delante
.
.
.
Després entendreu el per què del poema.
Bé, a la feina. Són les 8:15 i ens posem en  marxa cap a Canet encara que podiem pensar que Joan va de compres a una fàbrica de neveres segons es desprén de la ràdio de Pedro que va dient continuament les diferents temperaturas, informació confirmada per Vicent (hem arribat a 1,5 ºC.)

El matí comença bé, fred i la companyia d'un quasi membre de la penya, el vent (quina alegria més gran). Però no importa, continuem cap a Algar amb intenció de no perdre massa temps i per afavorir aquest objectiu trobem a l'eixida d'Algimia un camió (que semblen dos en un) creuat a la carretera fent maniobres i nosaltres aturats observant amb atenció---> més temps perdut. Després marxa normal fins arribar a Canet on ja ens esperen els amics de València llevat de Julio.

Per arribar tard ens han castigat a esmorzar al lloc dels fumadors, al pati. Res que destacar pel que respecta al menjar, només l'anècdota del cambrer que ha dut un entrepa que no era nostre i poc li ha faltat per obligar-nos a dir que si.

Avui aquest cronista ha recordat els animalets que poden girar el cap o mirar davant i darrere amb independència de moviment dels ulls. Jo he hagut de parar orella a les dues bandes de la taula, on han destacat dos assumptes; Pedro ha tret el tema de la rondalla, de l'acompanyament amb la guitarra i a partir d'ací... ; per l'altra banda Joan, Antonio i Jose Luis es preocupen més de la qüestió política, de tot el que estem perdent i que tant ens ha costat aconseguir i de si és just jubilarse amb 60 o no (avui ha estat una conversa sense crits ni pèrdues de papers).

Ja de tornada a casa. S'ha fet una mica tard i no hem tornat per la rodona de Moncofa. Arribem a La Vall i fem la visita al banquet per acomiadar l'eixida. Avui hem aprofitat per recordar que dimarts anem a l'Albufera i que a les 7:30 Joan, David i Tomás carregaran les bicis a la plaça del mercat; Vicent arreplegarà a Pedro i Pepe.

Per allò de fer alguna vegada una eixida nostra de més d'un dia que podría ser en juny,

Una marcha me encarga don Vicente
y en la vida me he visto en tal aprieto
varios dias de marcha en bicicleto **      (este palabro lo usa mi suegro)
que recuerde con agrado la gente

EIXIDA A LES CASES DE QUERALT-Almenara (21/01/2015)

El dimecres, La Morralla ha canviat de bici i convertits en biqueros hem eixit cap a les cases de Queralt. El recorregut de l’anada (encara que Joan la tingut que retallar; perquè algun despertador no ha tocat) ha estat d’allò més interessant. Des d’Almenara hem vist molt del terme de Quart. Destacaré la finca d’estil “piramidal”, tota ribassada de pedra seca de rodeno que a tots ens ha impressionat. Després, ja cara a la mar tots juntets per a les 10 en punt al lloc. (no s’ha perdut ningú).
Encara no estaven a la taula hem tingut la sorpresa de Quique i Toni que ja torna a ser valencià.
El lloc, l’esmorzar i la tertúlia també han estat interessants. Hem decidit que el proper dimarts anirem a L’Albufera per repetir una eixida que ja l’any passat han fet en companyia d’alguns terratremols.
I si l’anada era curiosa, la tornada de cine. Sempre per vora mar i per “passarel·la” de fusta on Pedro dia que anava en avió, fins a Xilxes. D’allí al camí de Cabres i cap a casa per la bassa i el polígon de La Mezquita. Una bona excursió, m’agradat molt.
David

EIXIDA A BORRIANA (14/01/2015)

La Vall d'Uixò 14 de gener de 2014

MORRALLA

Un títol molt sugerent. Tots sabem d'aquest substantiu per quantes vegades l'hem utilitzat referint-nos a les actuacions, maneres de fer, maneres d'entendre etc. Açò, Pedro, David, Vicent, Jose, Tomàs i Joan ho subscriuen, crec, en l'etapa d'avuí. Eixida mogudeta després d'aclarir la ruta, destí Burriana. Que si per ací, que si per allà, a la fi diguem: anem per la Vilvella, Betxi, Alqueries, carril bici per Sta.Bàrbara a Burriana i allí ja vorem on esmorzar. Pedalem prou tranquils fins Betxi on pareix ser hi ha un malentés i Pedro no sabem com agarra una eixida equivocada i com podeu imaginar ja tenim tema. Gràcies a Vicent, després de cridar-li unes quantes vegades, quedem en vores a l'entrada de Burriana. En això estem quan de sobte, camí d'Alqueries, David ens agarra ja que havia eixit després de nosaltres ,i Pedro?. Be per fer-ho curt ens hem reagrupat a l'entrada de Burriana. Ja en la ciutat preguntem on esmorzar i un home amablement ens indica un lloc que està a l'altra punta anomenat bar Maria, crec, on esmorzarem agust. Xino,xano, arribem al bar que té un rètol que diu bar el Garbó (abans Taverna María). Un cavaller que està allí fora ens convida a deixar la bici dins d'un casal faller que hi ha enfront, això no passa sempre: gran Burriana!. Gràcies Fausto pel detall. El bar és molt casolà i ple de gent gran com nosaltres. La dona que està al càrrec en una estona ens serveix els cantells que hem triat a més de cacaus, olives, i vi en frasca. L'esmorzar multitemàtic, si bé alguns interessants, que com sempre s'han quedat sense concretar, ja vorem el dissabte. Dos reventats. Tocant la trompa el xic, Pedro, per segona vegada desapareix, però esta eix davant de tots i el seu repertori:" que salgo último, que tengo tos, ja, ja, jo, jo.... Vicent i Tomàs esperant i ell per davant. Això si ho contes no s'ho creu ningú. Arribem a la Vall i cada mussol a la seua olivera, ni banquet ni res. 
REFLEXIÓ: És veritat que ser morraller tots ho entenem, però, tot no val amics. Devegades eix alguna espina i punxa, no és agradable, encara que després tot s'oblida. Supose que tot, quasi tot, és normal. Bé morrallers i morralleres, bon rotllo i fins el dissabte que ja vorem el que passa.

Tout est pardonné Pierre.

Joan

ES MILLOR TORNAR ENRERE QUE PERDRE'S EN EL CAMÍ

Això deuria de haver fet Pedro avui.
Pedro es perd amb molta facilitat i no s'explica perquè.
La seva preocupació es tal que ha pres accions per posar-hi remei.
La primera cosa que li ha vingut a la memòria és el fet ocorregut a Petrés fa unes setmanes, quan es va perdre el gos de la cambrera, i el nostre amic Pagés, fent us del seu poder diví, el va fer aparèixer.
D'aquell miracle s'ha aixecat una capelleta amb l'advocació a Sant Pagés, el salvador dels gossos perduts. Això ha degut pensar Pedro, quan en arribar a casa, el primer que ha fet és anar en busca de la imatge i encomanar-se a ell. Si ho ha aconseguit en un gos; perquè no en mi. Algú que l'han vist ens ha fet arribar el moment d'èxtasi.

Com que Pedro no és gaire creient, la segona cosa que ha recorregut és a injectar-se un xip.Aquesta vesprada ha passat per la clínica veterinària.

Bé, esperem que alguns d'aquests remeis o els dos servesquin. Per si de cas estarem tots a la mira i si hi ha que portar-lo en una cordeta ho farem.

Tot açò ve a compte perquè l'eixida d'avui a Borriana, el que en un principi deuria d'haver segut la recerca del polp i la sèpia, s'ha convertit en la recerca de Pedro.

CANET D'EN BERENGUER (10/01/2015)

10-1-15 CANET D'EN BERENGUER

Avui han participat:

Des de València:  Javi i Julio

Des de la Vall: David, Pedro, Joan, Jose i Vicent.

Eixida normal a les 8 h, si fa o no fa, i amb una temperatura de 8º C.  Jose, Pedro, Joan i Vicent (aquest es col·loca el darrer del grup amb el far davanter i el pilot de darrere encesos, donat que la claror encara no és massa dominant a l'ambient).

Pel camí, de la mateixa manera que la temperatura ambient era més prompte geladeta (8, 7, i  varem arribar a 6º C), ho era també entre els ciclistes, donat que no n'hi havia molta conversa. A poc a poc la temperatura va anar pujant i així també l'ambient anava calfant-se i apareixia alguna conversa, sobre tot entre Jose i Vicent, també amb Joan; no així amb Pedro que tot era dir que no es trobava bé (fins i tot hem hagut d'esperar-lo, cosa que no és normal, en ell, abans d'esmorzar).

En arribar més enllà de Gilet els esperava Javi, que comunica que Julio se n'havia anat davant per reservar taula i David (que havia eixit més tard ell a soles) anava fent camí. Efectivament, amb David s'agrupen ja arribant a Canet i Julio estava com un "senyor feudal" defensant el seu castell (la taula). Cadascú va demanar, com sempre en la barra i acompanyats dels cacauets (am corfa però sense sal), les olives, cervesa, "llimonà" i vi, van prendre possessió del castell tan ben custodiat i es van asseure. Van esmorzar, com sempre molt a gust (n'hi havia "abaejo" amb tomaqueta que van demanar David i Vicent). Van parlar, entre d'altres, del tema d'actualitat que era la matança del "Charlie Hebdó" i....... tan a gust estaven que van repetir de rebentat. L'amo de l'establiment, estranyat, va anar a la taula a veure si passava alguna cosa (cridaven bastant, pel que es veu) donat l'hora que era i que encara estaven allí (van eixir damunt de les 12 h). Van quedar que el proper dimecres aniran a Borriana per allò del polp i la sípia.

Julio i Javi cap a València. La tornada va ser prou normal. Peter ja estava com sempre. David es va desviar pel camí Cabres i la resta (Jose, Joan, Pedro i Vicent) per la Vilavella. Després de la Vilavella es van ajuntar amb el grup d'Alboraia i Poldo "el gallo", amb els que han coincidit altres vegades. Bona gent. Amb ells han arribat fins la Vall.

Hom ha fet la xerradeta al banquet de la Colònia com ja va sent prou normal.

Kilometratge 76 km

Una forta abraçada a tots.  Vicent