OBJECTIUS
EIXIDES DIMECRES I DISSABTE
diumenge, 12 d’agost del 2012
EIXIDA A ESLIDA (11/08/2012)
Al crit de "vallerets" ens ha rebut la Paquita en eixa alegria que la caracteritza. Aquest estiu La Morralla està sota mínims donat que els seus components estan desperdigolats pels diferents llocs d'estiuaje (Moncofa, Xilxes, Montán, Griegos), viatges (Ibiza, Alemanya) o canvi de burra (hem refereix als bikero0). Aixi que avuí sols hem acudit Joan, Joan Carles i Jose. El més destacat ha estat que a les 9,15 ja hi erem a la taula i amb una atenció exclusiva de dos cambrers, prompte hem liquidat el bocata i el carajillo. Com encara no eren les 10 hem demanat un altre carajillo en l'espera de que apareguereu algú, cosa que no ha ocorregut i hem plegat veles i cap a La Vall. Eren poc més de les 11h. quan enfilavem l'accés a la redona abans del Randero, quan a punxat Joan Carles i ens hem aturat, cosa que ha fet que arribàrem sobre les 11:30. Tot un record d'arribada a la Vall; però per contra, pocs kilòmetres. Ha estat una eixida dels origen de la Morralla, quan anavem i tornavem a Eslida pel camí curt. L'únic que ha fet més camí ha segut Joan que venia des de les Valls on te cura de sa mare.
dimarts, 7 d’agost del 2012
EIXIDA A CANET (4/8/2012)
A les 8 vàrem eixir desde la platja de Xilxes, Pedro, Sergi i Quique. Angel i Felipe finalment no varen acudir. Mª Pilar va passar cap a la Vall en busca de Jose Carlos. Nosaltres tres anàrem en busca de Julio per Sagunt i camí de Lliria fins a Puçol. Ja junts, pegàrem la volta amb l'esglai de Pedro que al girar va caure al eixir-se'n del camí. Arribant a Sagunt es creuarem amb David que feia el mateix recorregut que nosaltres. Els cinq s'encaminàrem a Canet. Allí varen anar acudint la resta. Primer Javier queixant-se de que Julio no l'havia esperat, després Mª Pilar i Jose Carlos, més tard Toni. Tots junts vàrem esmorzar i David va celebrar el seu aniversari aportant el dolç.
Allí ens acomiadarem, separant-nos els de València cap un lloc i els de la Vall cap un altre.
Allí ens acomiadarem, separant-nos els de València cap un lloc i els de la Vall cap un altre.
EIXIDA A RIBESALBES (1/8/2012)
Amb 10 minuts de retard, arrivàrem a La Vilavella Pedro, Sergi i Quique desde Xilxes. Allí ens esperaven puntuals Angel i Felipe, que havien acudit desde Moncofa.
Els 5 junts ens vàrem dirigir al punt de destí, tot i els intents per part de Pedro de camviar el lloc de l'esmorzar. Finalment i com no sabiem si acudiria algú més, vàrem decidir anar on tocaba.
Allí vàrem comentar de fer la visita estiuenca a Jose en Montàn. En principi, cas de ferla, es va proposar d'anar la setmana del 13 al 18, després Angel i Felipe hauràn volat. Jo la semana anterior estaré en Venècia, així que els que esteu per ací quedeu encarregats d'organitzar l'eixida a Montàn.
D'esprés d'un esmorzar relaxat i passar per caixa, 6'70 euros per cap, vàrem pegar la volta per l'embassament, que tot i no estar plé, presentaba una imatge molt agradable. Acompanyarem als moncoferos i desde allí a Xilxes. Total 91 Km.
Els 5 junts ens vàrem dirigir al punt de destí, tot i els intents per part de Pedro de camviar el lloc de l'esmorzar. Finalment i com no sabiem si acudiria algú més, vàrem decidir anar on tocaba.
Allí vàrem comentar de fer la visita estiuenca a Jose en Montàn. En principi, cas de ferla, es va proposar d'anar la setmana del 13 al 18, després Angel i Felipe hauràn volat. Jo la semana anterior estaré en Venècia, així que els que esteu per ací quedeu encarregats d'organitzar l'eixida a Montàn.
D'esprés d'un esmorzar relaxat i passar per caixa, 6'70 euros per cap, vàrem pegar la volta per l'embassament, que tot i no estar plé, presentaba una imatge molt agradable. Acompanyarem als moncoferos i desde allí a Xilxes. Total 91 Km.
dilluns, 30 de juliol del 2012
EIXIDA A L'ORONET (28/07/2012)
Després de molt de temps hem tornat a l'Oronet a esmorzar dalt, en el bar el Chaparral. Poc a poc els que han decidir acudir han anat arribant als lloc de la cita, aquesta vegada amb algunes baixes perquè alguns, un poc enganxat a la bbt, han fet una ruta alternativa a Eslida, aquestos han estat Vicent, Paco i David que en poc té l'excusa per canviar. Els altres, Jose, Pedro i Ángel, el francés, que puntualment per aquestes dates sol incorporar-se a les nostres eixides aprofitant la seva estància estiuenca a Moncofa s'han trobat en la redona de la carretera d'Algar. Amb tranquilitat i en temps de sobra hem fet el recorregut pel Juncar i ja al peu del port hem fet l'acens amb pausa i indicant a Àngel les característiques del port, ja que no l'havia pujat mai. Pedro i Ángel a mesura que pujaven s'han animat i han tirat cap avant i Jose gaudint de la nova bici i acostumant-se als nous canvis ha seguit amb el seu ritme que no li ha suposat cap esforç i inclòs anar passant alguns ciclistes atascats.
La tornada i a peu de l'Oronet s'ha dividit en dos grups: cap a l'esquerra i en direcció València han girat Julio, Quique i Javi i cap a la dreta i en direcció la Plana han girat Jose, Pedro, Quique, Sergi, Ángel i Toni que com es normal en ell necessita més canya i busca la companyia que li proporciona més kilòmetres. Ens ha acompanyat fins la cruïlla d'Algimia d'Alfara on ell ha seguit direcció València i nosaltres hem sequit en direcció La Vall fins l'encreuament del butà on Jose ha entra cap el poble i Pedro, Quique i Sergi han seguit en Ángel per la carretera de Moncofa per acompanyar-lo fins la N-340 on s'han separat per dirigir-se cap a la Platja de Xilxes.
Port de l'Oronet
Ja dalt de l'Oronet, han anat acudint Quique, Sergi, Julio, Javier, Quique i Toni. L'esmorzar i escoltant el sentir general, no ha obtingut el beneplàcit en quant a la qualitat i la rapidesa en el servei i és que ens queda en el record la bona atenció dels anteriors administradors i en especial la de la nostra estimada Raquel. És una pena, perquè l'atractiu és el pujar l'Oronet i la ruta és una clàssica que cal fer i mantenir i que el bar no compleixi amb les expectatives de l'itinerari. Haurà que pensar alguna alternativa per a després de pujar l'Oronet quin bar anar.
Bar el Chaparral
La tornada i a peu de l'Oronet s'ha dividit en dos grups: cap a l'esquerra i en direcció València han girat Julio, Quique i Javi i cap a la dreta i en direcció la Plana han girat Jose, Pedro, Quique, Sergi, Ángel i Toni que com es normal en ell necessita més canya i busca la companyia que li proporciona més kilòmetres. Ens ha acompanyat fins la cruïlla d'Algimia d'Alfara on ell ha seguit direcció València i nosaltres hem sequit en direcció La Vall fins l'encreuament del butà on Jose ha entra cap el poble i Pedro, Quique i Sergi han seguit en Ángel per la carretera de Moncofa per acompanyar-lo fins la N-340 on s'han separat per dirigir-se cap a la Platja de Xilxes.
dimecres, 25 de juliol del 2012
EIXIDA A LUDIENTE/ARGELITA (25/07/2012)
Bé, el que tenia que ser una eixida a Ludiente s'ha convertit en un "querer y no poder" i m'explicaré. Per començar l'hora d'eixida plantejada és un quart d'hora tard i si a més a més no s'és puntual encara pitjor. Damunt si et trobes amb un Pedro negat i en l'enronia de que "eso queda lejos", yo a las 10 me paro a almorzar" i que si patatin que si patatan, envés d'anar cap avant pareixia que pedalejava cap enrrera. Total que Joan i Jose tiraven cap endavant i deseguida veies que no venia Pedro i la neboda Mª Pilar i Jose Carlos, més considerats l'esperaben. Per contra no sabiem si David que havia dit d'eixir amb el cotxe fins a Betxí aniria per davant o per darrere. Així que al arribar a la font de la Salut de Vallat, passades les 9:30h. hem parat per fer honor a la parada de rigor i beure i omplir bidonets.
Ací hem fet el comentari de que David aniria per davant i això ha motivat a Pedro de que l'entrara les ganes d'alcançar-lo i hem agarrat un ritme més viu; però el temps ja no perdonava i en el camí haviem decidit parar en Argelita i averiguar que era de David. L'hem tocat i en efecte, David ja era a Ludiente, i amb una discussió de si seguir o fer-lo tornar, finalment ha prosperat la de que David tornara, pensant que es faria tard i després havia que tornar. La desilusió ha estat a càrrec de Jose Carlos i Mª Pilar que tenien ganes de arribar a Ludiente i passar pel tram més bonic que quedava, que és el d'Argelita a Ludiente. Una altra vegada serà, o com a joves que són, que tornen un altre dia pel seu comte.
Parlem de l'esmorzar. Primer anavem en l'incertea de si el bar estaria obert o no, donat que una vegada ja ens havia passat. L'altra era que d'haver bar el preu no seria barat, cosa que va ocòrrer un altre any que vàrem esmorzar. Doncs hem demanat els bocates, molts bons per cert, amb bon pa i mescla considerable, la beguda la que hem volgut (ahí ja algú havia fet l'observació que ens contarien tot a la carta i que cada jarra de cervesa la pagariem), l'acompanyament fluix, dos platerets d'olives i el carajillo molt bo. Ha vingut l'hora de pagar i no ha fallat, 7,50 lauros. Pedro s'ha posat a protestar i l'hem deixat sols, per no ser partícips de la conversa, amb una dona mosquejada. Yo les cobro lo que se han tomado, piensen que han pedido otra jarra, (el que haviem comentat ha eixit). La resposta és clara, on hi ha preu fixe els esmorzars són més barats i on es fa el conter cosa per cosa consumida, es dispara. En aquestos poblets, han d'aprofitar-se d'aquestes situacions. Un bar en el que només estaven nosaltres i una altra taula, el marge de benefici és molt limitat i han de treure el que puguen. No cal calfar-se el cap.
Hem tornat cap a cas i pel camí hem anat dispersnt-nos, primer en Onda David que tenia el cotxe i Mª Pilar que se n'anat a Castelló. Ja en La Vilavella, Pedro i Joan cap a Xilxes i Jose i Jose Carlos cap a La Vall. L'arrivada, passades les 13:30 h. i amb vora de 90 km. Es clar que aquestes eixides requereixen matinar més i portar un ritme més espabilat.
Font de la Salut (Vallat)
Ací hem fet el comentari de que David aniria per davant i això ha motivat a Pedro de que l'entrara les ganes d'alcançar-lo i hem agarrat un ritme més viu; però el temps ja no perdonava i en el camí haviem decidit parar en Argelita i averiguar que era de David. L'hem tocat i en efecte, David ja era a Ludiente, i amb una discussió de si seguir o fer-lo tornar, finalment ha prosperat la de que David tornara, pensant que es faria tard i després havia que tornar. La desilusió ha estat a càrrec de Jose Carlos i Mª Pilar que tenien ganes de arribar a Ludiente i passar pel tram més bonic que quedava, que és el d'Argelita a Ludiente. Una altra vegada serà, o com a joves que són, que tornen un altre dia pel seu comte.
Argelita
Torre redona i placa explicativa (al costa del bar)
Parlem de l'esmorzar. Primer anavem en l'incertea de si el bar estaria obert o no, donat que una vegada ja ens havia passat. L'altra era que d'haver bar el preu no seria barat, cosa que va ocòrrer un altre any que vàrem esmorzar. Doncs hem demanat els bocates, molts bons per cert, amb bon pa i mescla considerable, la beguda la que hem volgut (ahí ja algú havia fet l'observació que ens contarien tot a la carta i que cada jarra de cervesa la pagariem), l'acompanyament fluix, dos platerets d'olives i el carajillo molt bo. Ha vingut l'hora de pagar i no ha fallat, 7,50 lauros. Pedro s'ha posat a protestar i l'hem deixat sols, per no ser partícips de la conversa, amb una dona mosquejada. Yo les cobro lo que se han tomado, piensen que han pedido otra jarra, (el que haviem comentat ha eixit). La resposta és clara, on hi ha preu fixe els esmorzars són més barats i on es fa el conter cosa per cosa consumida, es dispara. En aquestos poblets, han d'aprofitar-se d'aquestes situacions. Un bar en el que només estaven nosaltres i una altra taula, el marge de benefici és molt limitat i han de treure el que puguen. No cal calfar-se el cap.
Hem tornat cap a cas i pel camí hem anat dispersnt-nos, primer en Onda David que tenia el cotxe i Mª Pilar que se n'anat a Castelló. Ja en La Vilavella, Pedro i Joan cap a Xilxes i Jose i Jose Carlos cap a La Vall. L'arrivada, passades les 13:30 h. i amb vora de 90 km. Es clar que aquestes eixides requereixen matinar més i portar un ritme més espabilat.
dissabte, 21 de juliol del 2012
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (21/07/2012)
Per deferència als morrallers Vicent i Jose que per si venien cansat tingueren una eixida relaxant i per tal de que soltaren músculs, s'ha decidit anar al sntuari de La Morralla, Canet. L'eixida en aquesta època de l'estiu, on cadascú acampa per diferents llocs, ve marcada per la falta de puntualitat. Resulta complicat fer coincidie als moncoferos i xilxeros en el loc de trobada a més si alguns decideixen anar pel seu conter. Bé la dula ha estat formada de la següent manera: De Xilxes, Pedro, Joan y Mª Pilar en una tanda i Quique i Sergi per una altra banda. De Moncofa, Vicent en bici de muntanya fins al lloc de trobada, Paco Falcó en cotxe fins la Vall per agarrar la bici de muntanya i David per lliure. De la Vall Jose i Jose Carlos. Des de València i rodalies, Julio, Javi, Quique i Toni.
L'arribada a Canet, també per torns; però a les 10 h. erem tots a la taula. Una hora llarga d'esmorzar amb la coca repartidora de Julio, ja que Pedro no ha volgut estirar-se i aportar una altra coca.
Abans d'acomiadar-nos hem marcat les dues rutes d'aquesta setmana. Dimecres a Ludiente i el dissabte a l'Oronet.
Cadascú hem seguit les diferents rutes que ens ha portat al nostre cau.
L'arribada a Canet, també per torns; però a les 10 h. erem tots a la taula. Una hora llarga d'esmorzar amb la coca repartidora de Julio, ja que Pedro no ha volgut estirar-se i aportar una altra coca.
Abans d'acomiadar-nos hem marcat les dues rutes d'aquesta setmana. Dimecres a Ludiente i el dissabte a l'Oronet.
Cadascú hem seguit les diferents rutes que ens ha portat al nostre cau.
divendres, 20 de juliol del 2012
EIXIDA A DONEZTEBE (16,17,18/07/2012)
Introdueix aquesta eixida en el blog de La Morralla perquè dos dels seus membres, Vicent i Jose han participat en el que ha estat una experiència altament gratificant i plenament satisfactòria en tots els aspectes, tant en la vessant física, com de la gastronòmica i com no de la camaraderia.
El llloc elegit com a punt de concentració ha estat el poble de Doneztebe (Navarra)
http://www.turismo.navarra.es/esp/organice-viaje/recurso/Localidad/2047/Doneztebe-Santesteban.htm
http://www.doneztebe.es/upload/docs/camilo_jose_cela_santesteban.pdf
i l'hostatge en l'hostal Santamaria.
Durant aquestos tres dies s'han fet 4 rutes:
1ª ruta. Via verda de Plazaola. Dia 16 per la vesprada. 45 km. L'ha fa interessant la quantitat de túnels que has de travessar, un d'ells de 3 km. Calia portar fanalets per il·luminar-nos.
http://www.leitzaran.net/via-verde-plazaola/
2ª ruta. Señorio de Bertiz. Dia 17 pel matí. 40 km. Una etapa de menys a més partint d'un nivell del mar a 120m i amb una pendent constant s'arriba a vora 600 m. on els últims 4 km són molt exigents, per acabar en una baixada forta fin aplegar al nivell d'eixida. Ha estat la ruta més espectacular no sols pel desgast físic que suposa, sinó per la bellesa paisatgística. És un parc natural verge, on la vegetació i la fauna és intocable, En dir que l'ombra és la que predomina en tot el seu recorregut.
http://www.parquedebertiz.es/
3ª ruta. Voltants de Doneztebe. Pels que no tenen mai prou. 17 per la vesprada. 30km i entrar en gana per a sopar.
Vicent, Paco i Jose amb l'eixida exigent del matí i després del copiòs dinar amb el xupito d'orujo decidiremfer una bona migdiada i a continuació un relaxant passeig seguint el marge del riu Bidasoa.
4. ruta. Via verda (Tren Txikito). Doneztebe-Irún-Doneztebe. 80 km. Molt plaent seguint el curs del riu Bidasoa fins la desembocadura en Irún i tornar. La dificultat el ritme fort imposat, sobretot a la tornada. En dir que l'anada era pràcticament cara avall i la tornada, lògicament, cara amunt, i s'ha fet en menys temps la tornada que l'anada.
http://www.viasverdes.com/ViasVerdes/Itinerarios/Navarra%20-%20Pa%EDs%20Vasco/Navarra-Guipuzcoa/V.V.%20del%20Bidasoa/Descripci%F3n
Algunes fotos per donar una idea gràfica de la vesant gastronòmica i camaraderia:
El llloc elegit com a punt de concentració ha estat el poble de Doneztebe (Navarra)
http://www.turismo.navarra.es/esp/organice-viaje/recurso/Localidad/2047/Doneztebe-Santesteban.htm
http://www.doneztebe.es/upload/docs/camilo_jose_cela_santesteban.pdf
i l'hostatge en l'hostal Santamaria.
Durant aquestos tres dies s'han fet 4 rutes:
1ª ruta. Via verda de Plazaola. Dia 16 per la vesprada. 45 km. L'ha fa interessant la quantitat de túnels que has de travessar, un d'ells de 3 km. Calia portar fanalets per il·luminar-nos.
http://www.leitzaran.net/via-verde-plazaola/
A l'eixida del Túnel Uitzi el més llarg (2,6 km.)
Vicent i Jose en l'àntiga estació de Plazaola
2ª ruta. Señorio de Bertiz. Dia 17 pel matí. 40 km. Una etapa de menys a més partint d'un nivell del mar a 120m i amb una pendent constant s'arriba a vora 600 m. on els últims 4 km són molt exigents, per acabar en una baixada forta fin aplegar al nivell d'eixida. Ha estat la ruta més espectacular no sols pel desgast físic que suposa, sinó per la bellesa paisatgística. És un parc natural verge, on la vegetació i la fauna és intocable, En dir que l'ombra és la que predomina en tot el seu recorregut.
http://www.parquedebertiz.es/
Vicent i Jose en ple esforç pujant a l'alt del Señorio de Bertiz
Posant tots d'alt
3ª ruta. Voltants de Doneztebe. Pels que no tenen mai prou. 17 per la vesprada. 30km i entrar en gana per a sopar.
Vicent, Paco i Jose amb l'eixida exigent del matí i després del copiòs dinar amb el xupito d'orujo decidiremfer una bona migdiada i a continuació un relaxant passeig seguint el marge del riu Bidasoa.
4. ruta. Via verda (Tren Txikito). Doneztebe-Irún-Doneztebe. 80 km. Molt plaent seguint el curs del riu Bidasoa fins la desembocadura en Irún i tornar. La dificultat el ritme fort imposat, sobretot a la tornada. En dir que l'anada era pràcticament cara avall i la tornada, lògicament, cara amunt, i s'ha fet en menys temps la tornada que l'anada.
http://www.viasverdes.com/ViasVerdes/Itinerarios/Navarra%20-%20Pa%EDs%20Vasco/Navarra-Guipuzcoa/V.V.%20del%20Bidasoa/Descripci%F3n
Seguint el riu Bidasoa
Aturada. També hi han avaries. El retratiste retreatat
Algunes fotos per donar una idea gràfica de la vesant gastronòmica i camaraderia:
En la taula
Vicent a per l'entrecot
Voleu d'aquest abaejo (res que veure amb el de Canet, David)
Açò si que és una quallada per a dos i amb mel a orri
Així queda una ració de quallada amb mel
Açò si que és un xupito d'orujo
Relaxant-nos amb une birres
dissabte, 14 de juliol del 2012
EIXIDA A ESLIDA (14/07/2012)
L'eixida d'avuí a Eslida ha estat programada per fer coincidir els dos grups que han fet ruta en bici però amb itineraris i bicis diferents. De tots es sabut ja l'aventura biquera en la que s'han embarquat Vicent i Jose i per tal de preparar-se han deixat de costat la bici de caretera per la de muntanya. Així que puntualment, a les 10h. ens hem reunit la gent de la Morralla més els membres del grup de BBT. Per un costat i amb la bici de carretera han acudit Pedro, David, Quique, Jordi, Jose Carlos, Mª Pilar i Joan i per l'altre costat i amb les bici de muntanya han acudit Vicent Cabos, Jose, Vicent Pedreguer, Pajés, Paco Falcó, Josep Escrig, Pedro i Roberto. Els de la bici de caretera han fet una ruta plaent, sense massa matinejar. Per contra els de la bici de muntanya hem matinejat a les 7:30h. i amb un itinerari que ha anat de menys a més, sobretot en l'últim tram abans d'arribar a Eslida amb una pujada exigent i una baixada cap el poble temerosa i arriscada. La tornada suau fins que al arribar a la Vilavella, algú que ha volgut apuntillar-nos als novells i han trencat en direcció la Vall però buscant el camí que porta a la font de la Cervera amb una pujada de més d'un kilometre en un percentatge elevat, tot a pit i sense apenes corbes que donaren tregua o descans. Realment aquest tram a mi i a Vicent ens ha sobrat.
dimecres, 11 de juliol del 2012
EIXIDA A ALMENARA (11/07/2012)
Si, com ho veieu, una altra setmana a Almenara. Però ja se sap, aquesta penya quan descobrix un lloc que es asequible a la butxaca i a més a més és de molt bona qualitat allí que anem fins matxacar-lo. No sé si subtituirà a Canet; però demoment ja ens hem enconyat. La veritat que avuí la situació propiciava el repetir la ruta, donat que Joan està actuant com a bon fill, cuidant de sa mare en els Valls i tenia que eixir des d'allí i amb la BTT, per tant hem fet la ruta pel Camp de Morvedre. Hem eixit Pedro, Joan Mª Pilar i Jose.
EIXIDA A NÀQUERA (07/07/2012)
Pel que m'han dit i el poc que sé; però per tal de que quede constància de l'eixida, el dissabte ha anat a Nàquera que jo m'hagi enterat: Pedro, Joan, Mª Pilar, Jose Carlos, Julio i Toni, si m'he deixat algú feu un comentari i ho dieu. El lloc d'esmorzar ha estat en un bar regentat per xinos, m'han dit que bé, no sé si pel preu o pel menú. La tornada segons m'han dit ha segut còpia de la de l'any passat, fer una volata més llarga per desconeixement de la ruta, per la fuga de Julio, per la punxada de Pedro, no sé, l'important és que a la fi van fer al menys els xilxeros 90km que no està gens mal.
Per un altre costat comentar que tres membres de la Morralla, Vicent, Jose i David esmorzarem en Azúevar. Jose i Vicent ferem el recorregut en BBT per la zona d'escales (per tal de preparar-se per la marxa de tres dies pels Pirineus navarresos la setmana que ve) i David en la de carretera per Soneja. Destacar que l'esmorzar va ser en l'hostal Serra Espadà que nosaltres quan hem anat a esmorzar a Azúevar l'hem deixat de costat per si fora car i ha resultat que en 5€ ha estat un esmorzar a l'altura del d'Eslida i la proba és que estava ple de ciclistes. Prenem nota.
Per un altre costat comentar que tres membres de la Morralla, Vicent, Jose i David esmorzarem en Azúevar. Jose i Vicent ferem el recorregut en BBT per la zona d'escales (per tal de preparar-se per la marxa de tres dies pels Pirineus navarresos la setmana que ve) i David en la de carretera per Soneja. Destacar que l'esmorzar va ser en l'hostal Serra Espadà que nosaltres quan hem anat a esmorzar a Azúevar l'hem deixat de costat per si fora car i ha resultat que en 5€ ha estat un esmorzar a l'altura del d'Eslida i la proba és que estava ple de ciclistes. Prenem nota.
dijous, 5 de juliol del 2012
EIXIDA A ALMENARA (04/07/2012)
Amb aquesta eixida iniciem les rutes d'estiu a meitat de setmana amb un recorregut suau i amb una intenció clara, anar a esmorzar a un bar d'Almenara i que ha proposta de Joan mereixia la pena probar i la veritat és que ha estat inmillorable i el preu 5€, amb ensalada, cacaus, un respetable i suculent bocata, la beguda que vols i el carajillo suau. Els que hem pogut gaudir d'aquest esmorzar han estat: Joan, Pedro, Jose, María Pilar, Jose Carlos, Maria (filla de Jose) i Toni. Com es normal en aquesta época les eixides són des de la Vall i des de les platges, aixi que primer toca fer els reencontres. En aquest cas des de la Vall han eixit Jose Carlos, Jose i Maria, des de Xilxes Pedro, Joan i María Pilar. El punt d'encontre ha estat en la pujada de Xilxes, d'allí hem anat cap a la N-340 fins a les Valls per pujar per la carretera de Torres Torres i abans d'arribar girar a l'esquera pel camí de Sagunt fins al encreuament de la carretera de Petrés i seguir per aquesta en direcció a Almenara però seguint el camí de vora mar. Ja en Almenara ens hem trobat en Toni que com és costum en ell ja venia de pegar la volta per l'Oronet.
diumenge, 1 de juliol del 2012
EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (30/06/2012)
L'eixida d'avuí ha estat una més de les que venim fent a Canet i l'única novetat que ha trencat la rutina ha estat que Jose ha estrenat una bici nova de trinca i que els membres de la penya que l'han poguda veure han estat junt a Jose, Joan, Pedro, David, Vicent, Joan Carles, Mª Pilar, Julio i Toni. Per a la resta de la penya que no l'ha poguda veure ací tenim l'imatge de la meva Pinarello.
Ja no soc l'últim, ara els que esteu per canviar de bici us ho quedat darrere, aixi que les mirades aniran per vosatres jo em quede fora de la persona racana de la que era catalogada. Tot arriba.
Entre altres coses ha arribat el mesos d'estiu i passem a incorporar el calendari de vacances, o siga eixides en dimecres i dissabte, la idea és dimecres eixir per la zona de Castelló i els dissabtes per la zona de València. A mé a més açò coincideix en els canvis de residència d'alguns membres de la penya que es desplacen a Xilxes i Moncofa, la qual cosa suposa una coordinació per establir uns punts d'encontre i un canvi d'hora que logicament passa per matinar més.
BÉ DE CARA AL DIMECRES 4 DE JULIOL L'EIXIDA SERÀ A LES 7:45. EL PUNT D'ENCONTRE SERÀ LA CARRETERA N-340 I L'LITINERARI EL SEGÜENT: CARDASCÚ IX A LES 7:45 DEL SEU LLOC DE PARTIDA I VAN AL PUNT D'ENCONTRE EN L'ORDRE SEGUËNT: ELS DE LA VALL VAN EN DIRECCIÓ MONCOFA PER TROBAR-SE A LES 8 EN ELS DE MONCOFA AL CREUAMENT DE LA N-340 DE MONCOFA-LA VALL. ELS DE XILXES ENS ESPERARAN EN L'ENCREUAMENT DE LA N-340 AMB LA VALL I SI NO HEM ARRIBAT PODEN VENIR A L'ENCONTRE. DESPRÉS TOTS JUNT JA FEM LA RUTA PROGRAMADA FINS ACABAR ESMORZAN EN ALMENARA.
Entre altres coses ha arribat el mesos d'estiu i passem a incorporar el calendari de vacances, o siga eixides en dimecres i dissabte, la idea és dimecres eixir per la zona de Castelló i els dissabtes per la zona de València. A mé a més açò coincideix en els canvis de residència d'alguns membres de la penya que es desplacen a Xilxes i Moncofa, la qual cosa suposa una coordinació per establir uns punts d'encontre i un canvi d'hora que logicament passa per matinar més.
BÉ DE CARA AL DIMECRES 4 DE JULIOL L'EIXIDA SERÀ A LES 7:45. EL PUNT D'ENCONTRE SERÀ LA CARRETERA N-340 I L'LITINERARI EL SEGÜENT: CARDASCÚ IX A LES 7:45 DEL SEU LLOC DE PARTIDA I VAN AL PUNT D'ENCONTRE EN L'ORDRE SEGUËNT: ELS DE LA VALL VAN EN DIRECCIÓ MONCOFA PER TROBAR-SE A LES 8 EN ELS DE MONCOFA AL CREUAMENT DE LA N-340 DE MONCOFA-LA VALL. ELS DE XILXES ENS ESPERARAN EN L'ENCREUAMENT DE LA N-340 AMB LA VALL I SI NO HEM ARRIBAT PODEN VENIR A L'ENCONTRE. DESPRÉS TOTS JUNT JA FEM LA RUTA PROGRAMADA FINS ACABAR ESMORZAN EN ALMENARA.
dissabte, 16 de juny del 2012
EIXIDA A ALCUDIA DE VEO (16/06/2012)
La colla vallera avui estava sota mínims. Sols hem eixit Pedro, David i Jose. La resta, Vicent i Joan fent País formant part del tribunal de la junta qualificadora del valencià i Tomàs fent un exercici d'emotivitat retrobant-se en antics alumnes de Petrel.
Bé, però la ruta d'avui ha compensat de sobra la minva de la penya i servisca aquesta crònica per a motiu d'enveja. La ruta a Alcudia de Veo, al veure-nos pocs, ha creat dubtes de si anar o no, que si millor a tal lloc, que si deuríem d'haver anat cap allà o cap ací, fins que hem decidit que la programació esta per complir-la i que si algun consulta el bloc sap on trobar-nos. I repeteix, ha merescut la pena no sense tindre massa clar per on anar, que si per Onda o que si per Eslida. Finalment hem iniciat la marxa sense cap decisió presa. Al arribar al creuament d'Artana ha sorgit la pregunta de rigor, per on anem? i la resposta també com sempre tan aclaridora, el que va davant que decideixi. Doncs qui tenia la decisió era Jose i amb una solució conservadora ha pres la decisió de girar per Artana per tal de cobrir-se l'opció d'esmorzar en Eslida si les forces no ens arribava per a Alcudia. Aquesta part era més pesada; però també més curta. Amb molta tranquil·litat no sols hem passat Eslida sinó que hem pujat molt bé el port i els tres hem convingut que hem gaudit i sense cansar-nos.
La tornada ja pràcticament tot de baixada, passant per l'embassament de Benitandús, paratge molt pintoresc però amb la desagradable noticia que des de l'última vegada el seu nivell d'aigua va minvant.
Encara ens quedava força per vindre a bon ritme. A les 12:30 h. ja érem a casa.
Bé, però la ruta d'avui ha compensat de sobra la minva de la penya i servisca aquesta crònica per a motiu d'enveja. La ruta a Alcudia de Veo, al veure-nos pocs, ha creat dubtes de si anar o no, que si millor a tal lloc, que si deuríem d'haver anat cap allà o cap ací, fins que hem decidit que la programació esta per complir-la i que si algun consulta el bloc sap on trobar-nos. I repeteix, ha merescut la pena no sense tindre massa clar per on anar, que si per Onda o que si per Eslida. Finalment hem iniciat la marxa sense cap decisió presa. Al arribar al creuament d'Artana ha sorgit la pregunta de rigor, per on anem? i la resposta també com sempre tan aclaridora, el que va davant que decideixi. Doncs qui tenia la decisió era Jose i amb una solució conservadora ha pres la decisió de girar per Artana per tal de cobrir-se l'opció d'esmorzar en Eslida si les forces no ens arribava per a Alcudia. Aquesta part era més pesada; però també més curta. Amb molta tranquil·litat no sols hem passat Eslida sinó que hem pujat molt bé el port i els tres hem convingut que hem gaudit i sense cansar-nos.
Tunel d'Aín
L'esmorzar alguns ja ho havíeu dit que era de plat i demanar sense mirament. Ací jo l'he cagat perquè he segut més mirat, també ha contribuït Pedro dient-li a la cambrera que "no le ponga mucho que no le conviene". M'he anat al lavabo i el maricó, quan he tornat, s'havia omplit un plat per a tota la setmana i jo m'he quedat en fam. Damunt el preu ha pujat a 7€, 1€ més que el mes passat i no ens ha donat explicacions de perquè, bé ha di,t perquè hem pres carajillo, cosa que l'altra vegada també. Bé ja estem acostumat i com estàvem pagat de l'etapa, "sarna con gusto no pica"La tornada ja pràcticament tot de baixada, passant per l'embassament de Benitandús, paratge molt pintoresc però amb la desagradable noticia que des de l'última vegada el seu nivell d'aigua va minvant.
 |
| Embassament de Benitandús |
Encara ens quedava força per vindre a bon ritme. A les 12:30 h. ja érem a casa.
dissabte, 9 de juny del 2012
EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (Dos cròniques en una: 02/06/2012 i 09/06/2012)
Avui enjuntem en una les dues últimes cròniques de l'eixida a Canet. Com aquesta ruta és repetitiva i l'únic que canvien són els cromos, doncs diré que la setmana passada estigueren Joan, Pedro, David, Tomás, Javi i Toni i aquesta setmana han estat Joan, Mª Pilar, Jose, Tomás, Pedro, David, Javi, Julio i Quique. Si algú té alguna visió diferent sobre aquesta eixida que m'envie un correu o que fagi un comentari.
dissabte, 26 de maig del 2012
EIXIDA A CÀRRICA (26/05/2012)
Amb un goteig continuat hem anat acudint al lloc d'eixida, primer Jose, després l'altre jose, el de Mª Pilar, seguit de Pedro, Tomás, David, Vicent i Joan. Han passat per l'eixida Paco Falcó i Xavi Pagés que anaven a fer la seva ruta en bici de muntanya. Hem tingut una breu converça per tal d'esperar a Quique i Joan Carles que havien anunciat la ràpida arribada. Tots reunits hem iniciat l'eixida per a ràpidament avançar-se Joan Carles, Quique i Jose, la carn jove del grup i la resta a la marxeta cap a Càrrica. Tot el trajecte ha estat tranquil, fins a l'arribada al creuament de l'entrada a Càrrica, quan una frenada escandalosa ens ha eslaiat, motivat per que el cotxe s'ha presentat de sobte i quasi es traga a Joan que anava l'últim, i no prou en això que quan ja hem entrat en la caretera de Càrrica el fill de puta del conductor ens ha adelantat en ralla continua i frefant-nos, el que ha provocat el cabreig i intercanvi d'insults, talls de mànega, dit en l'aire i adeu que et donen.
Poc abans de les 10h. ja estavem front el bar i mentres feiem temps a que arrivaren els tres adelantats, que deurien anar per ixes muntanyes, hem demanat els bocates i a les 10 en punt ja estavem servits al temps que per la porta del bar entraven els tres, i que segons han contat, han vingut per Altura accedint des de la redona de Geldo amb direcció a la carretera de Gàtova per una vegada arribar al accés de la carretera de Gàtova girar a la dreta en direció a Altura i des d'ací arribar a Càrrica.
En quant a l'esmorzar, con sempre, inmillorable. Uns bocates de desarroll, amb un pa no bufalenc, aquest més bé sobat, ben tupit, com un autèntic pa de poble i la mescla en quantitat i menjivola. La conversa ha anat avuí pel món financer i les declaracions d'hisenda, aquest ja un tema repetit al de la setmana passada, no sense fer menció al partit d'ahir i el pertinent tema de l'himne i bla, bla, bla.
Dos carajillos ha creat un ambient més eufòric i amb veus més o menys altes hem passat per taquilla, hem pagat els 7,50 € de la tarifa extra i sense entretenir-se i amb bon ritme hem agarat el camí de tornada no sense escapadetes i tonteries, com no?, Pedro com a protagonista, primer perquè en la primera escapada que ha fet aprofitant un grup que ens ha passat, ha tingut que parar aviat perquè se li ha eixit la cadena pujant cap el Juncar, ningú l'hem esperat, menys el seu cunyat Joan, situació que l'ha espoletjat i quan Joan l'ha arrimat al grup a l'altura d'Algar, ha saltat i fins La Vall no ha parat ajudat per Quique, Jose, i David. Vicent ha preferit amainar i la resta hem arropat a Tomás. En l'entrada de la Vall ens hem agrupat per acomiadar-nos, escoltant primer a l'eufòric de Pedro i amb la cita per al dimecres a les 6 de la vesprada per a eixir en la bici i iniciar així les eixides de meitat de setmana ara que ja allarga el dia i els mestres treballarem sols migdia.
Poc abans de les 10h. ja estavem front el bar i mentres feiem temps a que arrivaren els tres adelantats, que deurien anar per ixes muntanyes, hem demanat els bocates i a les 10 en punt ja estavem servits al temps que per la porta del bar entraven els tres, i que segons han contat, han vingut per Altura accedint des de la redona de Geldo amb direcció a la carretera de Gàtova per una vegada arribar al accés de la carretera de Gàtova girar a la dreta en direció a Altura i des d'ací arribar a Càrrica.
En quant a l'esmorzar, con sempre, inmillorable. Uns bocates de desarroll, amb un pa no bufalenc, aquest més bé sobat, ben tupit, com un autèntic pa de poble i la mescla en quantitat i menjivola. La conversa ha anat avuí pel món financer i les declaracions d'hisenda, aquest ja un tema repetit al de la setmana passada, no sense fer menció al partit d'ahir i el pertinent tema de l'himne i bla, bla, bla.
Dos carajillos ha creat un ambient més eufòric i amb veus més o menys altes hem passat per taquilla, hem pagat els 7,50 € de la tarifa extra i sense entretenir-se i amb bon ritme hem agarat el camí de tornada no sense escapadetes i tonteries, com no?, Pedro com a protagonista, primer perquè en la primera escapada que ha fet aprofitant un grup que ens ha passat, ha tingut que parar aviat perquè se li ha eixit la cadena pujant cap el Juncar, ningú l'hem esperat, menys el seu cunyat Joan, situació que l'ha espoletjat i quan Joan l'ha arrimat al grup a l'altura d'Algar, ha saltat i fins La Vall no ha parat ajudat per Quique, Jose, i David. Vicent ha preferit amainar i la resta hem arropat a Tomás. En l'entrada de la Vall ens hem agrupat per acomiadar-nos, escoltant primer a l'eufòric de Pedro i amb la cita per al dimecres a les 6 de la vesprada per a eixir en la bici i iniciar així les eixides de meitat de setmana ara que ja allarga el dia i els mestres treballarem sols migdia.
dissabte, 19 de maig del 2012
EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (19/05/2012)
Avui hem recuperat una ruta que estava en l'oblit, Albalat dels Tarongers. La veritat és que la Penya cada vegada està més per posar com a primer criteri la "pela" i anar als llocs que l'esmorzar és més barat; però jo valore més l'atractiu de la ruta o el lloc de l'esmorzar i la veritat que Albalat dels Taronges en quant a la ruta no canvia de les de Petrés o Canet, però en quant al lloc de l'esmorzar, he de dir que la plaça d'Albalat em resulta molt acollidora i si a més a més no és car, 5 €, reivindique que aquest lloc no quede en l'oblit tant de temps.
En quant a la ruta d'avui hem anat des de La Vall, Jose, Pedro, David, Tomàs i Vicent que han anat agrupats en el primer tram de l'anada fins al desviament d'Alfara, on David i Tomàs han trencat per ací i Jose, Pedro i Vicent han continuat en direcció al Juncar per fer més llarga la volta i consumir més temps per tal de no arribar massa prompte. Decisió que ha motivat a Pedro que sempre necessita algun motiu per calfar-se i això és el que ha passat, amb la intenció d'agafar a Tomás i David s'ha posat a tirar cara amunt, fent una pujada al Juncar excepcional. A la baixada més del mateix amb alguna pausa motivada per mi que avui no estava per la llavor de matar-me, perquè si es té que aagaafar algú no cal fer-ho en els primers moments, en qualsevol carrera quan hi ha escapada el peloton administra la fuga i sempre és al final quan apreta per abordar l'escapada, i en aquest cas a ocorregut així, els hem agafat a l'eixida de Petrés, ja en direcció a Albalat.
Ja en Albalat han aparegut Julio, Javi i Quique (l'amic de javi).
La tornada ja ha estat en grup i accedint a La Vall per Moncofa, que últimament s'ha convertit com l'entrada tradicional a la Vall.
De cara a les properes eixides s'ha parlat que el proper dissabte es manté l'alternància zona València, zona Castelló, per a l'altra setmana tornem tots a Canet i a l'altra, si Javi ho confirma, abordarem l'Oronet. Tomàs ja ha donat els vist-i-plau, sinó és eixa setmana serà l'altra; però no ho deixarem corres més que hi ha que preparar-se per anar a Gátova.
En quant a la ruta d'avui hem anat des de La Vall, Jose, Pedro, David, Tomàs i Vicent que han anat agrupats en el primer tram de l'anada fins al desviament d'Alfara, on David i Tomàs han trencat per ací i Jose, Pedro i Vicent han continuat en direcció al Juncar per fer més llarga la volta i consumir més temps per tal de no arribar massa prompte. Decisió que ha motivat a Pedro que sempre necessita algun motiu per calfar-se i això és el que ha passat, amb la intenció d'agafar a Tomás i David s'ha posat a tirar cara amunt, fent una pujada al Juncar excepcional. A la baixada més del mateix amb alguna pausa motivada per mi que avui no estava per la llavor de matar-me, perquè si es té que aagaafar algú no cal fer-ho en els primers moments, en qualsevol carrera quan hi ha escapada el peloton administra la fuga i sempre és al final quan apreta per abordar l'escapada, i en aquest cas a ocorregut així, els hem agafat a l'eixida de Petrés, ja en direcció a Albalat.
Ja en Albalat han aparegut Julio, Javi i Quique (l'amic de javi).
La tornada ja ha estat en grup i accedint a La Vall per Moncofa, que últimament s'ha convertit com l'entrada tradicional a la Vall.
De cara a les properes eixides s'ha parlat que el proper dissabte es manté l'alternància zona València, zona Castelló, per a l'altra setmana tornem tots a Canet i a l'altra, si Javi ho confirma, abordarem l'Oronet. Tomàs ja ha donat els vist-i-plau, sinó és eixa setmana serà l'altra; però no ho deixarem corres més que hi ha que preparar-se per anar a Gátova.
diumenge, 13 de maig del 2012
EIXIDA A ESLIDA (12/05/2012)
Vallerets, quan de temps sense vindre per ací! Així ens va rebre la incombustible Paquita. De la ruta abans d'arribar a Eslida cal ressaltar la magnífica etapa de Tomàs, ja que tenia un nou graó que sortejar, anar a Eslida pel Marianet i el coll del Negre, amb l'al·licient afegit que degut a un problema de Jose que ha tingut que canviar la coberta de la bici abans d'eixir, ha sortit abans en companyia de David al que ha deixat en la pujada del coll del Negre, i no l'hem pogut alcançar, alguns coronant el port i altres en la baixada, ja entrant a Eslida. ENS SENTIM MOLT ORGULLOSOS DELS TEUS ÈXITS.
L'etapa ha motivat novament a la penya i han acudit una bona colla: Pedro, David, Tomàs, Vicent, Jose, Joan, Joan Carles, Mª Pilar i Jose. Ens hem fet el clàssic esmorzar i hem pagat la pertinent tarifa, la més cara del circuit ciclista; però plé. Per a la Paquita no hi ha crisi.
La tornada ha estat a la carta. Els primers en desviar-se de la ruta foren David i Tomàs que al arribar a La Vilavella trencaren en direcció a La Vall. Més endavant, a l'encreuament de Moncofa, foren Pedro, Vicent i Jose els que prengueren la direcció a La Vall. La resta, Joan, Joan Carles, Mª Pilar i Jose seguiren i supose que arrivarien a Xilxes per trencar cap a La Vall.
L'etapa ha motivat novament a la penya i han acudit una bona colla: Pedro, David, Tomàs, Vicent, Jose, Joan, Joan Carles, Mª Pilar i Jose. Ens hem fet el clàssic esmorzar i hem pagat la pertinent tarifa, la més cara del circuit ciclista; però plé. Per a la Paquita no hi ha crisi.
La tornada ha estat a la carta. Els primers en desviar-se de la ruta foren David i Tomàs que al arribar a La Vilavella trencaren en direcció a La Vall. Més endavant, a l'encreuament de Moncofa, foren Pedro, Vicent i Jose els que prengueren la direcció a La Vall. La resta, Joan, Joan Carles, Mª Pilar i Jose seguiren i supose que arrivarien a Xilxes per trencar cap a La Vall.
dissabte, 5 de maig del 2012
EIXIDA A CANET (05/05/2012)
Avuí hem planificat l'eixida a Canet i entre altres motius per retrovar-nos en Julio que a a fi no ha aparegut per estar en Penyiscola. Nosaltres tan preocupats i ell porta un periode de bogeria que no para. Gauedeix tot el que pugues. Per contra si ha vingut Javi amb companyia del seu company Quique i ens alegra perquè consolida la seua tornada. L'altre que ha aparegut és Toni. Al final hem esmorzat Pedro, Joan, Tomàs, Vicent, David, Jose, Toni, Javi i Quique.
Seguint amb l'alternància València-Castelló, el disssabte que ve toca Eslida.
Pels que vulgueu acudir a casa Pedro, el dimarts 15 hi ha bou per sa casa i ens ha convidat. A partir de les 6 de la vesprada ens tindrà preparat el "tendido 0", una bona taula de cacauets, faves...i molta cervesa que diu que paga; però que no ha quedat massa clar.
Seguint amb l'alternància València-Castelló, el disssabte que ve toca Eslida.
Pels que vulgueu acudir a casa Pedro, el dimarts 15 hi ha bou per sa casa i ens ha convidat. A partir de les 6 de la vesprada ens tindrà preparat el "tendido 0", una bona taula de cacauets, faves...i molta cervesa que diu que paga; però que no ha quedat massa clar.
dijous, 3 de maig del 2012
EIXIDA A PETRÉS (28/04/2012)
Tomàs Delgado
Aquesta és la crònica d'una eixida de plaer. No vaig a fer-ho molt llarg, ja sabeu que diuen que a bon entenedor sobren les paraules, o... que els bons perfums van en ampolles petites.
Pedro i Tomás gaudiren
de la companyia de Javi que arribà quasi fins a Estivella, encara que
haviem quedat en Petrés. No cal que us diga l'alegria que suposà
retrobar-nos amb ell en bici després de dos anys. El temps de l'esmorzar
va passar sense que ens adonàrem. UN MATÍ TRANQUIL I AMB COMPANYIA MOLT
ESPERADA I QUE SABOREJAREM AL MÀXIM.
El dissabte dia 5 ens tornarem a juntar en Canet. Javi acudirà acompanyat per Julio
dissabte, 21 d’abril del 2012
EIXIDA A ALMEDIJAR (21/04/2012)
Avuí ens hem encaminat fins a Almedijar, lloc que segons l'hemeroteca d'aquest blog no feiem des del 4 de juny de l'any passat i que ha estat possible per la determinació de la Penya de recuperar rutes de l'oblit. A més a més ha estat una volta més de rosca per a Tomàs i que novament ha sortejat amb èxit, jo diria que amb bona nota perquè inclos s'ha atrevit a trencar la ruta marcada en un principi, la de anar i tornar per Algar per tal d'evitar el Marianet; però el calentament de l'esmorzar i les provocacions ha determinat la profia de tornar pel Marianet i així ho hem fet.
L'esmorzar ha estat bé en quant a la part del pa, que amb una definició de Vicent desconeguda per la totalitat de la taula dient que estava "bufolenc", el qual ha fet que amb l'ajuda del all-i-oli hem pogut empassar-ho a falta de mescla. En la taula estavem en un principi Joan, Pedro, David, Tomás, Vicent i Jose i als carajillos em tingut la visita de Paco Falcó i Pagés que havien fet la ruta en la bici de muntanya i que la tornada l'hem feta junts fins que s'han desviat per la pista en passar Azuevar.
Anomenar alguna peculiaritat de la penya, que no sé si es propi de l'edat o què; pero són moltes les vegades que el grup va disgregat i anem a tandes, alguns individuals, altres per parelles, etc. Avuí ha ocorregut tant a l'anada com a la tornada, pareixem més que una penya, un tancament de bous, d'eixos de Pamplona, de que quan la manada arriva a la corva de l'Ajuntament es trenca i cada bou va al seu aire. No tinc clar encara quins fan de mansos i quins de bous, ho seguiré per tal de treure alguna conclusió. Si que puc dir que en el d'avui a l'entrada del carrero (Sant Josep) dos morlacos (Pedro i Jose) s'han adelantat a la manada i han iniciat una embestida; però pareix ser que algun rodador ha distret al primer (Pedro) i s'ha requedat, situació que ha permés el pas del segon (Jose) i entrar davant a la plaça. No es preocupeu, al final ens hem reunit tots en el corral.
L'esmorzar ha estat bé en quant a la part del pa, que amb una definició de Vicent desconeguda per la totalitat de la taula dient que estava "bufolenc", el qual ha fet que amb l'ajuda del all-i-oli hem pogut empassar-ho a falta de mescla. En la taula estavem en un principi Joan, Pedro, David, Tomás, Vicent i Jose i als carajillos em tingut la visita de Paco Falcó i Pagés que havien fet la ruta en la bici de muntanya i que la tornada l'hem feta junts fins que s'han desviat per la pista en passar Azuevar.
Anomenar alguna peculiaritat de la penya, que no sé si es propi de l'edat o què; pero són moltes les vegades que el grup va disgregat i anem a tandes, alguns individuals, altres per parelles, etc. Avuí ha ocorregut tant a l'anada com a la tornada, pareixem més que una penya, un tancament de bous, d'eixos de Pamplona, de que quan la manada arriva a la corva de l'Ajuntament es trenca i cada bou va al seu aire. No tinc clar encara quins fan de mansos i quins de bous, ho seguiré per tal de treure alguna conclusió. Si que puc dir que en el d'avui a l'entrada del carrero (Sant Josep) dos morlacos (Pedro i Jose) s'han adelantat a la manada i han iniciat una embestida; però pareix ser que algun rodador ha distret al primer (Pedro) i s'ha requedat, situació que ha permés el pas del segon (Jose) i entrar davant a la plaça. No es preocupeu, al final ens hem reunit tots en el corral.
dissabte, 14 d’abril del 2012
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (14/04/2012)
Avui hem eixit des de La Vall Pedro, Joan, Vicent, Jose i David (aquest com de costum al seu aire, més tard i pel camí del llop, el curt), nosaltres hem agafat el de la Caputxeta, el llarg, donant la volta per Algar, fins al Port de Sagunt i arribar a Canet. Des de l'inici, i per culpa d'un tractor, que a l'eixida de La Vall s'ha posat darrere i per tal de no suportar el seu molest soroll hem posat un ritme viu i que ens ha calfat i no hem, deixat fins que Pedro, com no a fet la bogeria del dia, sense més ni menys a l'altura de la primera redona se n'ha eixit per accedir a la carretera i deixar la ruta del camí que seguim sempre, maniobra que ha provocat que quasi s'enganxem Jose i Vicent i Joan pegara una volta a la redona per tornar a reprendre el camí. A partir d'aquest moment Pedro ha anat sols per la carretera i la resta hem continuat la ruta de costum fins que a la redona d'Escales, que és la que normalment s'usa per accedir a la carretera, ens hem agrupat. En el camí ens hem anant reunint amb la resta, primer amb Toni que venia sols, al poquet, Quique i el seu fill Sergi, que venien de Xilxes per Petrés, i finalment, passant Gilet, Julio. Tots en grup ens hem encaminat fins a Canet amb un ritme més viu.
L'esmorzar com sempre, tertulieta, la coca i cap a casa. En la tornada a l'altura de la redona del Ventorrillo ens hem unit a un grup que passava i David que d'amagat va fent la seva preparació ha estat per enganxar-se a roda, a continuació Pedro i que remei, tots al darrere. Açò a motivat al grup que al veure els intrusos han augmentat el ritme i així hem seguit com hem pogut, que ha resultat que estàvem millor que alguns d'ells i en arribar al tram d'Almenara i la pujada de l'estació els més majors d'aquells han anat despenjant-se i poc a poc el ritme ha anat regulant-se i els que hem quedat hem seguit fins a la redona de la Punta on David, amb una maniobra inesperada ha agarrat el camí per evitar l'aire que s'havia alçat, segons explicà. Finalment hem sortejat sense dificultats l'accés a la carretera de Moncofa (el punt més perillós que hi ha i que fa pensar-se agafar aquesta alternativa). El poc que quedava per arribar s'ha fet pudent, perquè en agarrar la carretera d'Agar l'aire ha augmentat, i tot de cara, que dificultava l'avanç d'alguns amb les forces limitades.
L'esmorzar com sempre, tertulieta, la coca i cap a casa. En la tornada a l'altura de la redona del Ventorrillo ens hem unit a un grup que passava i David que d'amagat va fent la seva preparació ha estat per enganxar-se a roda, a continuació Pedro i que remei, tots al darrere. Açò a motivat al grup que al veure els intrusos han augmentat el ritme i així hem seguit com hem pogut, que ha resultat que estàvem millor que alguns d'ells i en arribar al tram d'Almenara i la pujada de l'estació els més majors d'aquells han anat despenjant-se i poc a poc el ritme ha anat regulant-se i els que hem quedat hem seguit fins a la redona de la Punta on David, amb una maniobra inesperada ha agarrat el camí per evitar l'aire que s'havia alçat, segons explicà. Finalment hem sortejat sense dificultats l'accés a la carretera de Moncofa (el punt més perillós que hi ha i que fa pensar-se agafar aquesta alternativa). El poc que quedava per arribar s'ha fet pudent, perquè en agarrar la carretera d'Agar l'aire ha augmentat, i tot de cara, que dificultava l'avanç d'alguns amb les forces limitades.
dijous, 12 d’abril del 2012
EIXIDA A ALCUDIA DE VEO (07/04/2012)
Crònica de Tomás
Les 8 del matí. Puntuals com un rellotge arriben al punt d'eixida Tomás i Vicent i, quasi immediatament, Joan seguit de David.
Qui arriba a les 8:15 ? Efectivament, és Pedro que, malgrat tindre un mòbil amb internet, GPS i que li fa el dinar, no el fa servir i no sap quina és l'hora de l'eixida.
Després de la marxa controlada per dins del poble i passar per innumerables rodones, iniciem l'etapa en eixir de La Vall.
Arribem a Vilavella i passem per Betxí sense cap incidència, però... entre Betxí i Onda Pedro rep una telefonada de Quique que està en Vilavella amb el seu fill. Està a punt la 1ª anècdota.
Joan avisa dient que: ... tècnica. Pedro ens diu que el seu cunyat "va a hacer una parada técnica" i li contesta: "¿No has podido hacer eso en casa? Recordem a J. Mota ¡¡¡ TE PAECERÁ BONITO!!! ¡¡¡ AHÍ AGACHAO EN UN NARANJO!!!. Arribem a Onda i Joan encara no ve però Pedro diu que no ens preocupem, l'arreplegarà Quique i per tant seguim endavant.
Pujant a Alcúdia els més forts tirem del pilot (de quatre) i rebentem l'etapa; la bici de David no pot més i queda ferida quasi sense aire de la roda de davant, però aguanta. Ja en Alcudia de Veo arriba Joan i completa el que havia dit abans: AVARIA TÈCNICA i mamprén al cunyat que l'ha deixat tirat amb la bici punxada. Arriba Quique.
Alcudia de Veo
Entrem al bar i el trobem ple de gom a gom, cosa que ens sorprén favorablement encara que segons Pedro "eso será porque la dueña s'ha quitao'l grano".
Hostal Pico Espadán
L'esmorzar ha estat prou bé i els carajillos bons encara que podien haver estat una mica més carregats de café. La veritat és que hem estat a gust i hem recordat visites anteriors. El preu, el que és normal en Castelló (7 lauros).
La tornada ha estat tanquil·la i sense cap incidència digna de comentar-se.
APRENENTATGE: El malentés entre Joan i Pedro en fa pensar que potser seria convenient dur unes pistoles de bengales com les que s'usen als vaixells per demanar auxili.
No pot faltar com cada setmana una xicoteta referència a Tomás. Ha arribat molt bé a Alcudia i encara millor a casa, sempre vigilat pels seus fidels guardaespatlles.
Us estime. Fins dissabte.
"Yo"
diumenge, 1 d’abril del 2012
EIXIDA A RIBESALBES (31/03/2012)
Dins de la nostra tendència d'anar recuperant eixides que feis temps no fèiem i per tal d'evitar que caiguen en l'oblit, aquesta setmana hem anat a Ribesalbes. Hem acudit tots els disponibles, o siga, Joan, Pedro, David, Tomás, Jose i Mª Pilar, Vicent tenia compromís i no ha eixit. La ruta ha seguit el recorregut de La Vilavella, Betxí, Onda i Ribesalbes. Encara que em faci reiteratiu, vull tornar-ho a destacar, aquestes rutes a més de la recuperació dels llocs tracten també com a prioritari la gradual reincorporació de Tomás que està sent un èxit i al que hi ha que afegir els bons resultats obtenguts en l'última revisió mèdica que han segut altament satisfactoris el que ens plena de satisfacció i ens motiva a compartir la seva alegria i a continuar marcant rutes que permeten seguir amb aquesta grata vivència.
Embasament del Sitjar (Ribesalbes)
L'esmorzar ha estat discret en lo bàsic i bo en el carajillo. El preu, tractant-se de Castelló, ja se sap, caret, 6,40€.
La tornada l'hem feta en dos grups, per un costat Tomás, David i Jose hem tornat pel mateig lloc; però Joan, Pedro i Mª Pilar han donat la volta per l'embasament del Sitjar per tal de que Mª Pilar coneguera aquesta magnífica ruta d'un paisatge esplèndid i d'una panoràmica encisadora.
De cara al proper cap de setmana i coincidint que la gent de la penya té compromisos vacacionals de Setmana Santa i de la conversa mantinguda durant l'esmorzar d'anar treien rutes a recuperar, es va decidir anar a Alcudia de Veo del que alguns deien feia més de cinc anys que no anem. L'altra ruta barallada fos la d'Almedijar. Serà, doncs, per a la propera ocasió.
Embasament del Sitjar (Ribesalbes)La tornada l'hem feta en dos grups, per un costat Tomás, David i Jose hem tornat pel mateig lloc; però Joan, Pedro i Mª Pilar han donat la volta per l'embasament del Sitjar per tal de que Mª Pilar coneguera aquesta magnífica ruta d'un paisatge esplèndid i d'una panoràmica encisadora.
De cara al proper cap de setmana i coincidint que la gent de la penya té compromisos vacacionals de Setmana Santa i de la conversa mantinguda durant l'esmorzar d'anar treien rutes a recuperar, es va decidir anar a Alcudia de Veo del que alguns deien feia més de cinc anys que no anem. L'altra ruta barallada fos la d'Almedijar. Serà, doncs, per a la propera ocasió.
dissabte, 24 de març del 2012
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (24/03/2012)
Bé, ja hem acudit de nou a Canet. La idea era, com s'havia programat, d'eixir a les 8h. per tal de fer la volta més llarga passant per Sagunt i arribar a Canet accedint pel Port de Sagunt. Doncs com que encara que siga estrany, a alguns components de la nostra penya es costa matinar i no perquè estiguen dormint, no, sinó per rareses. Bé entre que no ho sabia, o no m'havia adonat o no m'espereu que jo eixiré a les 8,30h, la cosa ha derivat que no hem eixit a les 8h. Peró igual hem decidit fer la ruta establerta i s'ha comprovat que eixe quart feia falta per arribar a les 10h. al lloc. Doncs en 10 minuts de retard i rebent damunt la bronca dels que no segueixen el programa ens hem reunit en taula el grup valler més seriós format per Pedro, Jose, Tomás i Vicent, el valler que va per lliure, David i per part dels valencians i per no ser menys, també en dues tongades, la parella de Antonio i Julio per un costat i el que també va per lliure, Toni. La primera conversa ha girat per comunicar la sorprenent noticia del contratemps de salut sofrit per Joan i la trucada de telèfon per assabentar-nos de la situació d'última hora i en la que es ha comentat que es troba bé a l'espera de confirmar algun diagnòstic que determine si ha estat un despreniment de retina u altra cosa que li afecta a la visió d'un ull. Farem el seguiment per tal de saber la seva evolució i esperem la prompta recuperació.
L'esmorzar a estat com sempre i amb l'observació dels amants de Canet de que com allí cap lloc; però el sector de La Plana i reivindicant la nostra alternança hem programat per al proper dissabte l'eixida a Ribesalbes i aixi pensem seguir fent-ho; però sense cap rigidesa, ja que podem repetir en un lloc les vegades que siga i sense cap problema, tan sol no volem oblidar la nostra Serra Espadà.
Al final de l'esmorzar hem rebut la visita d'un amic de Julio el que ha provocat l'allargament de la reunió fins que ha acabat l'amic i ens hem acomiadat.
La tornada amb bon ritme l'hem feta per Moncofa i hem passat dels 60 km que ja feia un temps que no sobrepassavem.
L'esmorzar a estat com sempre i amb l'observació dels amants de Canet de que com allí cap lloc; però el sector de La Plana i reivindicant la nostra alternança hem programat per al proper dissabte l'eixida a Ribesalbes i aixi pensem seguir fent-ho; però sense cap rigidesa, ja que podem repetir en un lloc les vegades que siga i sense cap problema, tan sol no volem oblidar la nostra Serra Espadà.
Al final de l'esmorzar hem rebut la visita d'un amic de Julio el que ha provocat l'allargament de la reunió fins que ha acabat l'amic i ens hem acomiadat.
La tornada amb bon ritme l'hem feta per Moncofa i hem passat dels 60 km que ja feia un temps que no sobrepassavem.
dilluns, 19 de març del 2012
EIXIDA A ESLIDA (17/03/2012)
Amb bona colla: Joan, Tomás, Vicent, Jose, David, Mª Pilar i Jose (més tard a aparegut Joan Carles al lloc d'esmorzar) ens hem encaminat cap Eslida a retrobar-nos en la nostra estimada Paquina, que per cert no l'hem vista i gaudir dels carajillos dobles per suposat i que he de dir han estat com calen, segurament perquè estava l'home major.
L'anada tenia una assignatura pendent per part de Tomás, la pujada d'Artana i que ha superat holgadament, és més li ha donat ales per marcar ritme en la pujada al cementeri d'Artana.
A la tornada novament s'ha sentit sobrat i ha marcat ritme des de l'eixida de La Vilavella fins a la recta de la Vall. Ens congratulem del bon estat de forma que ha aconseguit.
L'anada tenia una assignatura pendent per part de Tomás, la pujada d'Artana i que ha superat holgadament, és més li ha donat ales per marcar ritme en la pujada al cementeri d'Artana.
A la tornada novament s'ha sentit sobrat i ha marcat ritme des de l'eixida de La Vilavella fins a la recta de la Vall. Ens congratulem del bon estat de forma que ha aconseguit.
dissabte, 10 de març del 2012
EIXIDA A PETRÉS (10/O3/2O12)
Bé, en la nova tendència de fer eixides menys repetitives i no quedar-nos encasillats en Canet, aquest dissabte hem recuperat Petrés i l'experiència no ha estat gens agradable en el aspecte de l'esmorzar, doncs la quantitat de clientela desborda el poc servici i ens hem tingut que esperar una hora per tal de començar, tenint-nos entretinguts en pocs cacaus, escases olives i limitada la beguda, continuament insistint i amb la poca disposició del cambrer. Doncs ells s'ho perden. Fins a més tard, es queda fora de la roda; però ja sé el que esteu penseu tots, A CANETTTTT! Si, d'acord és el millor lloc; però sols en el referent a l'esmorzar; però no hi ha que oblidar que la bici també és gaudir del paissatge i les rutes i ara que ve el bon temps caldra recuperar totes les que ens permeten arribar. De moment el dissabte anirem a Eslida a complir un compromís adquirir des de fa un temps i aprofitatnt que els fallers no ixen, doncs nosaltres ens mourem per casa.
Els components de l'eixida d'avui han estat: Pedro, Joan, David, Tomás, Vicent, Jose, Julio, Antonio i Javi de paisà per tal de calfar motors i segons el seu compromis el menys tardar ja està amb la penya. No aguardes més i d'ací quinze dies a Canet pot ser un bon principi.
Els components de l'eixida d'avui han estat: Pedro, Joan, David, Tomás, Vicent, Jose, Julio, Antonio i Javi de paisà per tal de calfar motors i segons el seu compromis el menys tardar ja està amb la penya. No aguardes més i d'ací quinze dies a Canet pot ser un bon principi.
diumenge, 4 de març del 2012
EIXIDA A CÀRRICA (03/03/2012)
Amb l'eixida d'avui s'explica el perquè no hem de deixar passar llargues temporades sense rodar per les nostres tradicionals rutes. Per començar, tots hem segut puntuals i es notava un semblant de ganes d'eixir. A l'hora, doncs hem eixit Pedro, Jose, Tomás, Joaan, David, Mª Pilar i Jose. L'anada ha estat tranquil·la i veient com tots els grups ens passaven, a més de que només pujar escales ens hem trobat amb l'aire de cara que pegava una mica fort i l'esforç anava en augment.
Varies són les coses a comentar de l'eixida i totes elles motivades pel canvi de la rutina. D'entre elles cal destacar tres: La primera ha estat que la ruta ha provocat la recuperació de les ganes de sentir-se competitius i provocar les escapades i els atacs, lògicament iniciades per Pedro i lògicament, totes tirades a terra per Joan, Mª Pilar, la filla i Jose el gendre. Per cert que Pedro ha instaurat una nova mesura del temps que trau en les escapades, però ja referint-se a la resta, els que no entrem en la lluita i anem a la nostra marxeta i gaudint de veure com les perd totes i ell es conforma en veure que per darrere quedem nosaltres, i com es deia mesura la distància per rotondes. Si, quan l'escapada acaba en una rotonda, ens espera pegant voltes i ens diu: "os he sacado tres rotondas". Cal remarcar que l'estratègia de Pedro és pegar una escapada, anar-se'n uns metres i quan els que van per ell ho deixedeixen, l'agarren, el passen i ell ja s'ha conforma de que la resta no anem per ell. Al final la distància d'ell amb els que no entrem en la lluita coincideix en la mateixa que havia tret quan inicia l'escapada. Per això li dic que és tonteria el que fa. Realitza un esforç en va, no aconsegueix guanyar i al final ens espera. Doncs quedat on estàs. Però ell diu que "si no hago estas tonterias, o el cuerpo me lo pide" Es clar, Pedro és Pedro.
L'altra noticia ha estat el veure com Tomás va superant els reptes i malgrat les ganes de posar peu a Terra abans d'arribar a Càrrica ha aguantat, perquè com ell diu, "el estar en vosaltres després de que ja havia pensat no poder eixir més, ho compensa tot". Tomás ens sentim molt contents de compartir amb tu la teva satisfacció i amb mesura i esperança serà per molts anys.
Per últim anomenar l'esmorzar, tots sabeu que és un lloc destacat i ben valorat per la penya i ho continua sent i al ja tradicional bocata, ben farcit, cacaus, olives, banderilles i un bon carajillo, cal ressaltar que ens ha costat més barat, 5,50€.
Varies són les coses a comentar de l'eixida i totes elles motivades pel canvi de la rutina. D'entre elles cal destacar tres: La primera ha estat que la ruta ha provocat la recuperació de les ganes de sentir-se competitius i provocar les escapades i els atacs, lògicament iniciades per Pedro i lògicament, totes tirades a terra per Joan, Mª Pilar, la filla i Jose el gendre. Per cert que Pedro ha instaurat una nova mesura del temps que trau en les escapades, però ja referint-se a la resta, els que no entrem en la lluita i anem a la nostra marxeta i gaudint de veure com les perd totes i ell es conforma en veure que per darrere quedem nosaltres, i com es deia mesura la distància per rotondes. Si, quan l'escapada acaba en una rotonda, ens espera pegant voltes i ens diu: "os he sacado tres rotondas". Cal remarcar que l'estratègia de Pedro és pegar una escapada, anar-se'n uns metres i quan els que van per ell ho deixedeixen, l'agarren, el passen i ell ja s'ha conforma de que la resta no anem per ell. Al final la distància d'ell amb els que no entrem en la lluita coincideix en la mateixa que havia tret quan inicia l'escapada. Per això li dic que és tonteria el que fa. Realitza un esforç en va, no aconsegueix guanyar i al final ens espera. Doncs quedat on estàs. Però ell diu que "si no hago estas tonterias, o el cuerpo me lo pide" Es clar, Pedro és Pedro.
L'altra noticia ha estat el veure com Tomás va superant els reptes i malgrat les ganes de posar peu a Terra abans d'arribar a Càrrica ha aguantat, perquè com ell diu, "el estar en vosaltres després de que ja havia pensat no poder eixir més, ho compensa tot". Tomás ens sentim molt contents de compartir amb tu la teva satisfacció i amb mesura i esperança serà per molts anys.
Per últim anomenar l'esmorzar, tots sabeu que és un lloc destacat i ben valorat per la penya i ho continua sent i al ja tradicional bocata, ben farcit, cacaus, olives, banderilles i un bon carajillo, cal ressaltar que ens ha costat més barat, 5,50€.
dissabte, 25 de febrer del 2012
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER
Be ja estem novament en Canet. Que voleu que vos conte que no sabeu. No tinc idees. No vull repetir-me. Que quede com a constància per al diari de la Morrala que hem eixit: Pedro, David, Vicent, Tomás, Joan, Jose, Julio i Antonio.
Resaltar que l'amo del bar està del més atent, s'ha arrimat a la taula a prendre nota dels bocates, cosa que com sabeu es fa directament en la barra i la cambrera perd el cul per servir-nos. Pareix que les queixes han sortit efecte. Malgrat açò, i per tal de anar rodant, per al les properes setmanes anem a fer un impàs. La propera setmana Julio se'n va a esquiar i aprofitarem, am el permís de Antonio, per anar a Càrrica. L'altra setmana ens veurem en Petrés. I ara que ja comença a fer bon temps caldrà recuperar també altres rutes. Esperem que així siga.
Resaltar que l'amo del bar està del més atent, s'ha arrimat a la taula a prendre nota dels bocates, cosa que com sabeu es fa directament en la barra i la cambrera perd el cul per servir-nos. Pareix que les queixes han sortit efecte. Malgrat açò, i per tal de anar rodant, per al les properes setmanes anem a fer un impàs. La propera setmana Julio se'n va a esquiar i aprofitarem, am el permís de Antonio, per anar a Càrrica. L'altra setmana ens veurem en Petrés. I ara que ja comença a fer bon temps caldrà recuperar també altres rutes. Esperem que així siga.
dissabte, 18 de febrer del 2012
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (18/02/2012)
Poques coses podem dir de la crònica d'avui del que és una ruta repetitiva i que com es clar aporta poques novetats que no siga el bon totllo que mantenim en la taula de l'esmorzar a la que avui hem compartit Julio, Toni, Maria Pilar, el nuvi, Tomás, Pedro, Vicent i Jose. No hem sabut res de David, que després de canviar l'hora d'eixida a les 8:30 h. no ha aparegut.
A la tornada hem pujat per la pujadeta de Xilxes a requeriment de Tomás que volia provar-se per tal de fer rutes amb més dificultats. La prova l'ha superada sense problemes. Per tant d'ací 15 dies tornarem a Eslida, mentres esperarem a que passe el fred. La setmana que vé tornerem,com no, a Canet.
Pedro i Julio estaran encantadissims; però per a mi, que tinc que fer la crònica no sé que posar. La veritat és que l'unic que el manté es la qualitat de l'esmorzar i el preu que hem anomenat tantes vegades; però en bicicleta també s'agraeix canviar de paissatge i de rutes. Bé es el conte de mai acabar, ja vindrà l'estiu.
A la tornada hem pujat per la pujadeta de Xilxes a requeriment de Tomás que volia provar-se per tal de fer rutes amb més dificultats. La prova l'ha superada sense problemes. Per tant d'ací 15 dies tornarem a Eslida, mentres esperarem a que passe el fred. La setmana que vé tornerem,com no, a Canet.
Pedro i Julio estaran encantadissims; però per a mi, que tinc que fer la crònica no sé que posar. La veritat és que l'unic que el manté es la qualitat de l'esmorzar i el preu que hem anomenat tantes vegades; però en bicicleta també s'agraeix canviar de paissatge i de rutes. Bé es el conte de mai acabar, ja vindrà l'estiu.
dimarts, 14 de febrer del 2012
CONCENTRACIÓ AEROPORT DE FABRA
Encara que no ha estat una eixida en bici, vull deixar constància d'aquest dia, perquè la majoria som funcionaris, i donat la situació actual, molts tindreu que recuperar velles batalletes. Jo vaig gaudir, salvant les circumstàncies, al reviure l'època dels anys 80.
Arribada a la redona de l'estatua de Fabra (Ripollés)
Els professors/es de la Vall vam ser els primers en arribar
Una mostra de la multitudinària marxa per l'autovia
Coneixeu a aquest?
Amb bona companyia
Els professors/es de la Vall vam ser els primers en arribar
Una mostra de la multitudinària marxa per l'autovia
Coneixeu a aquest?
Amb bona companyia
La guardia civil franquejant l'autovia, la qual vam tallar
dissabte, 4 de febrer del 2012
EIXIDA A L'EROPORT DE FABRA
Com és conegut per tothom, molts valencians estem patint les retallades d'un Govern Autonòmic comandat des de fa més de 15 anys pel PP i que ha malgastat tot el que ha sabut i més.
El sector educatiu no està per acceptar aquest atropellament i els mestres que formem par de la Penya, com els que pensen afegir-se, podriem secundar una de les actuacións programades per al dissabte 11 de febrer, acudint en bici.
DAVANT DE LA CALLADA PER RESPOSTA HE INICIAT ALGUNES CONSULTES I A LES PRIMERES DE CANVI LES RESPOSTEN NO MANIFESTAVEN MASSA ENTUSIASME. AIXÍ QUE ELS QUE TENIM CLAR QUE ANEM A ACUDIR JA ENS HE COMPROMÉS AMB ELS MITJANS DE TRANSPORT QUE S'ESTAN ORGANITZANT.
AIXI QUE LA MARXA AMB BICI QUEDA SUSPESA.
MANTINC LA CONVOCATÒRIA COM A DIVULGACIÓ DE L'ACTE
DISSABTE 11 FEBRER
HORA (De 11:00h a 13:oo)
El sector educatiu no està per acceptar aquest atropellament i els mestres que formem par de la Penya, com els que pensen afegir-se, podriem secundar una de les actuacións programades per al dissabte 11 de febrer, acudint en bici.
DAVANT DE LA CALLADA PER RESPOSTA HE INICIAT ALGUNES CONSULTES I A LES PRIMERES DE CANVI LES RESPOSTEN NO MANIFESTAVEN MASSA ENTUSIASME. AIXÍ QUE ELS QUE TENIM CLAR QUE ANEM A ACUDIR JA ENS HE COMPROMÉS AMB ELS MITJANS DE TRANSPORT QUE S'ESTAN ORGANITZANT.
AIXI QUE LA MARXA AMB BICI QUEDA SUSPESA.
MANTINC LA CONVOCATÒRIA COM A DIVULGACIÓ DE L'ACTE
DISSABTE 11 FEBRER
HORA (De 11:00h a 13:oo)
MARXA I CONCENTRACIÓ A L'EROPORT DE CASTELLO
L'estatua a Fabra (Ripollés)
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (04/01/2012)
Malgrat l'amenaça televisiva de que aquest cap de setmana ens anavem a quedar erts, alguns valents de la Morralla hem desafiat al temps i a la salut i com a mestres que som la majoria hem seguit les indicacions que fem en els col·legis a l'hora d'esbrinar si eixim o no al pati i la única causa de no fer-ho és quan plou i no diu res del fred, doncs a l'hora en punt sols hem acudit Pedro i Jose per tal d'anar a Canet; però al bar del costat de l'habitual per tal de complir la promesa de mostrar-li rebeldia; però malgrat d'estar avisats alguns, sempre hi ha que va a la seva i David és un d'ells, i com no estava enterat i ha arribat abans s'asegut al bar de sempre. Així que sense voler en hem vists abocats a quedar-nos. Al poc a arribat Julio i Antonio i un poc més tard Toni. I veges per on, pareix com si ens haguera llegit el pensament, o que avui estava per quasualitat de bon temple, o que ha tornat a recuperar a la cambrera que ens havia fet la foto i que va ser l'inici de les nostres discrepàncies. La questió és que avuí la cosa ha tornar a la situació d'abans i els bocates han vingut ben farcits i els complements tot el que hem necessitat.
SENYOR DAVID: PER A QUE S'ENTERE VOSTE DE LO RUC QUE ÉS. AVUI HAS TORNAT A ANAR-TE'N PER ALMENARA. PEDRO I JOSE HEM SEGUIT I A L'ARRIBAR A XILXES HEM TRENCAT CAP A LA VALL, A UN RITME TRANQUIL, I QUAN HEM ARRIBAT AL CARMADAY T'HEM VIST A L'ALTURA DE LA REDONA DE L'ESCULTURA DE PERE RIBERA I QUAN NOSALTRES HEM ARRIBAT A AQUESTA TU ESTAVES A L'ALTURA DE PASAREL·LA. O SIGA QUE NO HAS TRET NI 200 METRES.
SENYOR DAVID: PER A QUE S'ENTERE VOSTE DE LO RUC QUE ÉS. AVUI HAS TORNAT A ANAR-TE'N PER ALMENARA. PEDRO I JOSE HEM SEGUIT I A L'ARRIBAR A XILXES HEM TRENCAT CAP A LA VALL, A UN RITME TRANQUIL, I QUAN HEM ARRIBAT AL CARMADAY T'HEM VIST A L'ALTURA DE LA REDONA DE L'ESCULTURA DE PERE RIBERA I QUAN NOSALTRES HEM ARRIBAT A AQUESTA TU ESTAVES A L'ALTURA DE PASAREL·LA. O SIGA QUE NO HAS TRET NI 200 METRES.
diumenge, 22 de gener del 2012
EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS
Després d'una llarga temporada sense anar a Albalat dels Taronges aquesta setmana ens hem retrobat com a contrapartida de deixar aparcat de moment l'opció de Canet, almenys en el bar habitual i si en el bar del costat que serà el que probarem la propera vegada.
La veritat és que no ens ha anat mal. La primera novetat ha estat que el bar a canviat d'amo i això al principi ens creava una incògnita; però la resposta ha sigut bona. Així que en un dia radiant i amb un sol abellidor ens vam posar al voltant de la taula i en la mateixa plaça: Joan, Pedro, Vicent, Tomás, David, Jose, Mª Pilar, Joan Carles, Julio, Antonio i Toni. Destacar que l'ambient poc sorollós ha permés que tots ens adonàrem i participàrem de les converses. Altra novetat ha estat la presentació dels bocates, partits per la meitat, el que va suscitat alguna idea com la de fer intercanvis per tal de tenir un menú més variat. No és mala idea i es tindrà en compte a l'hora de demanar la propera vegada. També ha segut novetat a l'hora de pagar, ja que no s'ha pagat a preu fet; sinó que cadascú ha pagat segons el tipus de bocata que ha demanat, establint-se dos preus: uns a 5€ i altres a 6€. La diferència, la pebrera que deu ser molt cara. Ja sabeu allò de " ....la pebrerà me fa mal". Per últim Vicent ha convidat al segon carajillo que no ha segut secundat per alguns i que va provocar al final que la tornada fora per grups. Primer es van anar els dos germans Mª Pilar i Joan Carles, després David i Tomás amb la indicació de que "Ja ens agarrareu" i la resta van esperar a que ens ferem el carajillo els que si vam acceptar la invitació de Vicent que va ser com a celebració del seu aniversari. Ha fet 60 anys. Felicitacions. En acabar ens vam acomiadar els de La Vall i els valencianets. Nosaltres vam iniciar una persecució a Tomás i David que va acabar com era d'esperar en esforçar-nos per a res. Ja ho diu el refrany "Si vols veure al teu ruc caminar parat a pijar".
La veritat és que no ens ha anat mal. La primera novetat ha estat que el bar a canviat d'amo i això al principi ens creava una incògnita; però la resposta ha sigut bona. Així que en un dia radiant i amb un sol abellidor ens vam posar al voltant de la taula i en la mateixa plaça: Joan, Pedro, Vicent, Tomás, David, Jose, Mª Pilar, Joan Carles, Julio, Antonio i Toni. Destacar que l'ambient poc sorollós ha permés que tots ens adonàrem i participàrem de les converses. Altra novetat ha estat la presentació dels bocates, partits per la meitat, el que va suscitat alguna idea com la de fer intercanvis per tal de tenir un menú més variat. No és mala idea i es tindrà en compte a l'hora de demanar la propera vegada. També ha segut novetat a l'hora de pagar, ja que no s'ha pagat a preu fet; sinó que cadascú ha pagat segons el tipus de bocata que ha demanat, establint-se dos preus: uns a 5€ i altres a 6€. La diferència, la pebrera que deu ser molt cara. Ja sabeu allò de " ....la pebrerà me fa mal". Per últim Vicent ha convidat al segon carajillo que no ha segut secundat per alguns i que va provocar al final que la tornada fora per grups. Primer es van anar els dos germans Mª Pilar i Joan Carles, després David i Tomás amb la indicació de que "Ja ens agarrareu" i la resta van esperar a que ens ferem el carajillo els que si vam acceptar la invitació de Vicent que va ser com a celebració del seu aniversari. Ha fet 60 anys. Felicitacions. En acabar ens vam acomiadar els de La Vall i els valencianets. Nosaltres vam iniciar una persecució a Tomás i David que va acabar com era d'esperar en esforçar-nos per a res. Ja ho diu el refrany "Si vols veure al teu ruc caminar parat a pijar".
dissabte, 14 de gener del 2012
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER
Com de les rutes tenim poques coses que contar ja que com sabeu últimament portem una marxa relaxada on no fem grans esforços, ni rutes novedoses i Pedro a més a més ha baixat la guardia i no ens provoca ni entra a les provocacions, doncs palarem del esmorzars que és l'única cosa de la qual mantenim la forma. Avuí en recuperat a Toni que feia un llarg temps que no coincidiem. També hem estat Pedro, Vicent, David, Jose, Tomás, Antonio i Julio. Tots ens hem reunit per a cumplimentar lo que Toni a calificat d'encontre ciclista social i que ho ha definit amb exactitud.
Novament tinc que fer menció de la sorprenent actuació del bar de Canet que no estem topetant l'ambient ni el tracte al que estavem acostumat. Jo avuí parlaré del meu cas i que pense coincirà amb la resta. No hi havia suficient menjar, el servici deficitari (ens hem tingut que parar nosaltres la taula, demanar els cacaus, les olives, anar a pel vi...) la atenció del nostre venerat propietari quasi d'ignoració i amb límits de mala educació. Total que si ja l'anterior vegada vaig indicar que caldria replantejar-se el lloc, avuí tinc clar que al menys durant un mes no acudim i que s'ho pense una mica. Per tant recuperem el bar de Albalat dels Tarongers i vejam si tenim millor sort.
Novament tinc que fer menció de la sorprenent actuació del bar de Canet que no estem topetant l'ambient ni el tracte al que estavem acostumat. Jo avuí parlaré del meu cas i que pense coincirà amb la resta. No hi havia suficient menjar, el servici deficitari (ens hem tingut que parar nosaltres la taula, demanar els cacaus, les olives, anar a pel vi...) la atenció del nostre venerat propietari quasi d'ignoració i amb límits de mala educació. Total que si ja l'anterior vegada vaig indicar que caldria replantejar-se el lloc, avuí tinc clar que al menys durant un mes no acudim i que s'ho pense una mica. Per tant recuperem el bar de Albalat dels Tarongers i vejam si tenim millor sort.
dissabte, 7 de gener del 2012
EIXIDA A ESLIDA (07/01/2012
JA FEIA TEMPS QUE NO HI VENIEU!. Així ens ha saludat la Paquita quan s'ha arrimat a la taula per servir-nos. I la veritat és que el nostre santuari ciclista el tenim prou abandonat.
Entrada Bar Paquita
I a més a més és ben cert que ens trobem molt agust, malgrat el preu; però de tant en tant no cou. En una cosa hem coincidit avuí en negatiu i és que els carajillos no han estat el que eren; no sabem el perquè; però malgrat agarrar-lo amb ganes tots ens hem adonat de la seva deficiència. Però havia que repetir igualment i no ha millorat tampoc. Doncs que espavile que el carajillo és el nostre referent i el de molts, que tot siga de pas també hem notat que avui havia afluixat la clientela, no haviem els ciclistes d'altres ocasions. Bé que no siga aquest decaiment un sindrome d'Estocolmo de Canet i que ningú es crega que abdiquem, la Paquita per a nosaltres sempre serà la Paquita.
El nostre raconet preferit
L'eixida d'avui ha tingut dues novetats, l'una la incorporació a la Penya de Maria Pilar i Jose Carlos, la filla i el "nuero" de Joan (benvinguda la jove generació), l'altra ha estat que Tomás ha arribat a la Paquita i no ho feia des de la primavera del 2009, segons ell per diferents circumstàncias a més de la situació última. Poc a poc aniràs recuperant i vivint vells moments. Tots ens alegrem de comparti-los amb tu. Els hem acompanyat Pedro, David, Vicent, Jose i Joan.
divendres, 30 de desembre del 2011
EIXIDA A PETRÉS (30/12/2011)
ACOMIADAMENT DE L'ANY
Un any més hem acomiadat l'any amb la clàsica eixida i que enguany ha estat el dia 30 i no el 31 per tal de tenir el dia de demà lliure.
Bar de Petrés
Hem anat a Petrés i com és costum a la cita hem acudit tots els habituals: Pedro, Joan, Tomás, David, Jose, Vicent, Julio i fins i tot Quique de paisà.La sentada ha estat de dues hores, en part per la tardança en servir i en par per la conversa acalorada entre Joan i Julio, amb algunes tímides intervencions de la resta i ha girat al voltant de la nostra C. Valenciana i els politics que ens representen amb totes les malefites comeses amb la tolerància de l'abobat de Camps que així ha quedat a la fi.
Per tal d'acompanyar tan efusiu debat hem fet el repito del carajillo i a les 12h. hem plegat veles, acomiadant-nos amb la foto de rigor a la porta del bar.
divendres, 23 de desembre del 2011
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (23/12/2011)
LA PENYA CICLISTA LA MORRALLA
DESITGA UNES BONES FESTES NADALENQUES I UN "ANY MARIANO" 2012 QUE NO SIGA "MARIANICO EL CORTO"
DESITGA UNES BONES FESTES NADALENQUES I UN "ANY MARIANO" 2012 QUE NO SIGA "MARIANICO EL CORTO"
Pedro Martínez
Be, després de dues setmanes absent, recupere el blog. Pel que m'ho dit alguns tenien el mono i us faltava la informació, m'alegre que tinga la seva utilitat. Més motius perquè alguns agafareu la iniciativa i evitar aquestes situacions d'impàs.
Amb ambient nadalenc i amb moltes ganes, almenys els que currem i iniciavem les vacances, hem esmorzat una vegada més en la seu morrallera de Canet. Com a cara nova i gratament rebuda ha estat Javi que ens ha anunciat que prompte retornarà amb la bici, això desitgem tots. La resta erem Pedro, Vicent, Tomás, Jose, David, Julio i Antonio. No ha faltat la coca, que avui estava boníssima i el repito de carajillo. Un xicotet i sorprenent incident ens ha destorbat el matí quan hem requerit a la cambrera per a que ens fera la foto i aquesta ha rebut una inacceptable i injustificada cridà d'atenció perquè estava desatenent a altres clients i més quan aquesta ha vingut de l'amo que per a nosaltres el teniem en gran consideració. I a més a més quan li hem demanat explicacions no se li ha vist apenedit, tot el contrari estava completament convençut que el que hi havia fet era el que debia de fer. Ho tindrem en compte.
Aquest el resultat de la foto que s'aprecia moguda, probablement del tremolor que li ha entrat a la cambrera al rebre la traita de l'amo.EL DIVENDRES DIA 30 SERA L'EIXIDA D'ACOMIADAMENT DE L'ANY. EL LLOC A PETRÉS. ACUDIU TOTS ELS QUE PUGAU.
dissabte, 3 de desembre del 2011
EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (3/12/2011)
Desafiant el temps i l'espera de Joan que s'ha dormit, amb mitja hora de retard hem iniciat la marxa fins a Canet. Hem eixit Pedro, Jose, Tomás i Joan. Per tant de no fer tard a l'hora d'esmorzar hem trencat per Torres Torres direcció Les Valls. En aquest trajecte i amb permís de Pedro, que ha insistit que ho diga al blog, malgrat que jo havia promés no fer referència tant de Pedro i sobretot per menysprear-lo. La questió ha estat que Pedro m'ha provocat en dos repetxonets i ha eixit malparat, circumstància que li ha creat una geugera depresió. "Si que he perdido" ha manifestat.
A l'arribar a Canet ja estaven en la taula Quique, Julio i Antonio i ja a les acaballes de l'esmorzar ha arribat Toni. Hem fet compte de tot el que ens han tret, incloent la coca i el segon carajillo, aquest últim com a conseqüència de la pluja que ha fet acte de presència i hem fet temps per esperar que escampi. Aquest temps d'espera ha provocat una discussió més o menys acalorada sobre la corrupció pepera a la Comunitat Valenciana i sobre la ideonitat de que Madrid siga la capital d'Espanya. Hem apurat el segon carajillo, ha parat de ploure i aprofitant que el tema de discussió passava a la necessitat de l'AVE, hem agafat el primer AVE que ha passat per l'andén principal, hem pagat i cadascú al seu cau.
La tornada ha estat amb amenaça de pluja, cosa que ha ocurrit a l'arribar dalt de la pujada de Xilxes, accés elegit per Tomás que ha volgut probar-se i que ha estat satisfactori. Una proba més superada en la galopant recuperació. A qui no li ha anat tan bé ha estat a Pedro, que com ja sabeu no aprén mai i no ha pogut evitar entrar al cepet quan Joan s'ha adelantat per tal de parar a pixar; però ell no s'ha donat per entés i al final gatillada.
L'arribada a la Vall ha estat ja amb una fina pluja que xopava; però pel que quedava no ens ha perjudicat.
DURANT AQUESTA SETMANA FESTIVA HEM QUEDAT EN DEIXAR MARCADES LES RUTES PER A QUE CADASCÚ I SEGONS LA SEVA DISPONIBILITAT ACUDEIXCA A LES QUE PUGA O CREGA.
DIMARTS 6: PETRÉS
DIJOUS 8: ESLIDA
DISSABTE 10: CANET
Jo vaig a fer un paronet de dues setmanes i com els dos últims caps de setmana coincideixen en Nadal i Cap d'Any, ja quedareu en quan eixim per fer l'esmorzar de fi d'any.
El que vula fer les cròniques que les faja.
A l'arribar a Canet ja estaven en la taula Quique, Julio i Antonio i ja a les acaballes de l'esmorzar ha arribat Toni. Hem fet compte de tot el que ens han tret, incloent la coca i el segon carajillo, aquest últim com a conseqüència de la pluja que ha fet acte de presència i hem fet temps per esperar que escampi. Aquest temps d'espera ha provocat una discussió més o menys acalorada sobre la corrupció pepera a la Comunitat Valenciana i sobre la ideonitat de que Madrid siga la capital d'Espanya. Hem apurat el segon carajillo, ha parat de ploure i aprofitant que el tema de discussió passava a la necessitat de l'AVE, hem agafat el primer AVE que ha passat per l'andén principal, hem pagat i cadascú al seu cau.
La tornada ha estat amb amenaça de pluja, cosa que ha ocurrit a l'arribar dalt de la pujada de Xilxes, accés elegit per Tomás que ha volgut probar-se i que ha estat satisfactori. Una proba més superada en la galopant recuperació. A qui no li ha anat tan bé ha estat a Pedro, que com ja sabeu no aprén mai i no ha pogut evitar entrar al cepet quan Joan s'ha adelantat per tal de parar a pixar; però ell no s'ha donat per entés i al final gatillada.
L'arribada a la Vall ha estat ja amb una fina pluja que xopava; però pel que quedava no ens ha perjudicat.
DURANT AQUESTA SETMANA FESTIVA HEM QUEDAT EN DEIXAR MARCADES LES RUTES PER A QUE CADASCÚ I SEGONS LA SEVA DISPONIBILITAT ACUDEIXCA A LES QUE PUGA O CREGA.
DIMARTS 6: PETRÉS
DIJOUS 8: ESLIDA
DISSABTE 10: CANET
Jo vaig a fer un paronet de dues setmanes i com els dos últims caps de setmana coincideixen en Nadal i Cap d'Any, ja quedareu en quan eixim per fer l'esmorzar de fi d'any.
El que vula fer les cròniques que les faja.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)