Amb l'eixida d'avui s'explica el perquè no hem de deixar passar llargues temporades sense rodar per les nostres tradicionals rutes. Per començar, tots hem segut puntuals i es notava un semblant de ganes d'eixir. A l'hora, doncs hem eixit Pedro, Jose, Tomás, Joaan, David, Mª Pilar i Jose. L'anada ha estat tranquil·la i veient com tots els grups ens passaven, a més de que només pujar escales ens hem trobat amb l'aire de cara que pegava una mica fort i l'esforç anava en augment.
Varies són les coses a comentar de l'eixida i totes elles motivades pel canvi de la rutina. D'entre elles cal destacar tres: La primera ha estat que la ruta ha provocat la recuperació de les ganes de sentir-se competitius i provocar les escapades i els atacs, lògicament iniciades per Pedro i lògicament, totes tirades a terra per Joan, Mª Pilar, la filla i Jose el gendre. Per cert que Pedro ha instaurat una nova mesura del temps que trau en les escapades, però ja referint-se a la resta, els que no entrem en la lluita i anem a la nostra marxeta i gaudint de veure com les perd totes i ell es conforma en veure que per darrere quedem nosaltres, i com es deia mesura la distància per rotondes. Si, quan l'escapada acaba en una rotonda, ens espera pegant voltes i ens diu: "os he sacado tres rotondas". Cal remarcar que l'estratègia de Pedro és pegar una escapada, anar-se'n uns metres i quan els que van per ell ho deixedeixen, l'agarren, el passen i ell ja s'ha conforma de que la resta no anem per ell. Al final la distància d'ell amb els que no entrem en la lluita coincideix en la mateixa que havia tret quan inicia l'escapada. Per això li dic que és tonteria el que fa. Realitza un esforç en va, no aconsegueix guanyar i al final ens espera. Doncs quedat on estàs. Però ell diu que "si no hago estas tonterias, o el cuerpo me lo pide" Es clar, Pedro és Pedro.
L'altra noticia ha estat el veure com Tomás va superant els reptes i malgrat les ganes de posar peu a Terra abans d'arribar a Càrrica ha aguantat, perquè com ell diu, "el estar en vosaltres després de que ja havia pensat no poder eixir més, ho compensa tot". Tomás ens sentim molt contents de compartir amb tu la teva satisfacció i amb mesura i esperança serà per molts anys.
Per últim anomenar l'esmorzar, tots sabeu que és un lloc destacat i ben valorat per la penya i ho continua sent i al ja tradicional bocata, ben farcit, cacaus, olives, banderilles i un bon carajillo, cal ressaltar que ens ha costat més barat, 5,50€.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada