Després d'una llarga temporada sense anar a Albalat dels Taronges aquesta setmana ens hem retrobat com a contrapartida de deixar aparcat de moment l'opció de Canet, almenys en el bar habitual i si en el bar del costat que serà el que probarem la propera vegada.
La veritat és que no ens ha anat mal. La primera novetat ha estat que el bar a canviat d'amo i això al principi ens creava una incògnita; però la resposta ha sigut bona. Així que en un dia radiant i amb un sol abellidor ens vam posar al voltant de la taula i en la mateixa plaça: Joan, Pedro, Vicent, Tomás, David, Jose, Mª Pilar, Joan Carles, Julio, Antonio i Toni. Destacar que l'ambient poc sorollós ha permés que tots ens adonàrem i participàrem de les converses. Altra novetat ha estat la presentació dels bocates, partits per la meitat, el que va suscitat alguna idea com la de fer intercanvis per tal de tenir un menú més variat. No és mala idea i es tindrà en compte a l'hora de demanar la propera vegada. També ha segut novetat a l'hora de pagar, ja que no s'ha pagat a preu fet; sinó que cadascú ha pagat segons el tipus de bocata que ha demanat, establint-se dos preus: uns a 5€ i altres a 6€. La diferència, la pebrera que deu ser molt cara. Ja sabeu allò de " ....la pebrerà me fa mal". Per últim Vicent ha convidat al segon carajillo que no ha segut secundat per alguns i que va provocar al final que la tornada fora per grups. Primer es van anar els dos germans Mª Pilar i Joan Carles, després David i Tomás amb la indicació de que "Ja ens agarrareu" i la resta van esperar a que ens ferem el carajillo els que si vam acceptar la invitació de Vicent que va ser com a celebració del seu aniversari. Ha fet 60 anys. Felicitacions. En acabar ens vam acomiadar els de La Vall i els valencianets. Nosaltres vam iniciar una persecució a Tomás i David que va acabar com era d'esperar en esforçar-nos per a res. Ja ho diu el refrany "Si vols veure al teu ruc caminar parat a pijar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada