FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Eslida.
Equip: Tomàs, Pedro, Jose, Joan i David.
Ruta: La Vall d'Uixó-Xilxes-Nules-La Vilavella-Artana-Eslida (esmorzar bar Paquita)-Artaana-La Vilavella-Nules-Xilxes-La Llosa-La Valld'Uixó.
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Eslida.
Equip: Tomàs, Pedro, Jose, Joan i David.
Ruta: La Vall d'Uixó-Xilxes-Nules-La Vilavella-Artana-Eslida (esmorzar bar Paquita)-Artaana-La Vilavella-Nules-Xilxes-La Llosa-La Valld'Uixó.
Ressenya:
Avui tenim que ressaltar la reincorporació de David a la Penya després de tres mesos absent de les nostres rutes i tertúlies i que tant notàvem a faltar. Ens sentim gratament satisfets de la seva presencia i desitgem que la mala ratxa quedi aparcada per molt de temps i la seva continuïtat sia una constant. Benvingut al grup.
Davant de la manifestació d'última hora de la voluntat de David d'eixir avui no vàrem dubtar de canviar el programa i establir una nova ruta més assequible a la seva situació física i que millor lloc que Eslida, i al qual ell li té molta devoció. L'acord va ser imminent amb l'única condició establida per David, que nosaltres férem marxa que ell aniria a la seva per no entorpir-nos. Doncs bé, a les 8 h. en punt érem al lloc d'eixida i ràpidament planificarem una ruta que allargués el camí per no arribar de seguida a Eslida i es van plantejar dues possibilitats: rodar per Alqueries o per Xilxes. L'última opció va ser la millor acceptada i en eixa direcció iniciàrem la ruta. Ha estat un bon descobriment la nova ruta ja que té una primera part plana fins a La Vilavella que afavoreix un bon escalfament per afrontar la segona part i sortejar amb facilitat els diferents desnivells, sobretot la pujada d'Artana (Comentari aportat per Tomás qui ha manifestat que aquesta pujada la feta com si res).
A més a més hem clavat el temps. A les 10 h. entràvem al bar, on ja ens estava esperant David. Salutacions efusives, prova de la gran satisfacció i alegria que ens ha produït a tots aquest retrobament.
Encara que els esmorzars aquí cada vegada són més de tant en tant, alhora de demanar no tenim mai cap dubte, el bocata del ciclista de truita, pernil i formatge amb alguna variant de truita de ceba o llonganisses. La beguda la de sempre; però el vi macabeu no hi pot faltar (Joan és l'únic que fa carasses; però avui més conformista s'ho ha begut sense dir ni piu). Arribat als rebentats els hem separat en les dues modalitats: 2 de ron amb mel i 3 de conyac cremat. Com que el segon rebentat sol ser habitual quan ens deixem caure per la Paquita (és l'única cosa
Avui tenim que ressaltar la reincorporació de David a la Penya després de tres mesos absent de les nostres rutes i tertúlies i que tant notàvem a faltar. Ens sentim gratament satisfets de la seva presencia i desitgem que la mala ratxa quedi aparcada per molt de temps i la seva continuïtat sia una constant. Benvingut al grup.
Davant de la manifestació d'última hora de la voluntat de David d'eixir avui no vàrem dubtar de canviar el programa i establir una nova ruta més assequible a la seva situació física i que millor lloc que Eslida, i al qual ell li té molta devoció. L'acord va ser imminent amb l'única condició establida per David, que nosaltres férem marxa que ell aniria a la seva per no entorpir-nos. Doncs bé, a les 8 h. en punt érem al lloc d'eixida i ràpidament planificarem una ruta que allargués el camí per no arribar de seguida a Eslida i es van plantejar dues possibilitats: rodar per Alqueries o per Xilxes. L'última opció va ser la millor acceptada i en eixa direcció iniciàrem la ruta. Ha estat un bon descobriment la nova ruta ja que té una primera part plana fins a La Vilavella que afavoreix un bon escalfament per afrontar la segona part i sortejar amb facilitat els diferents desnivells, sobretot la pujada d'Artana (Comentari aportat per Tomás qui ha manifestat que aquesta pujada la feta com si res).
A més a més hem clavat el temps. A les 10 h. entràvem al bar, on ja ens estava esperant David. Salutacions efusives, prova de la gran satisfacció i alegria que ens ha produït a tots aquest retrobament.
Encara que els esmorzars aquí cada vegada són més de tant en tant, alhora de demanar no tenim mai cap dubte, el bocata del ciclista de truita, pernil i formatge amb alguna variant de truita de ceba o llonganisses. La beguda la de sempre; però el vi macabeu no hi pot faltar (Joan és l'únic que fa carasses; però avui més conformista s'ho ha begut sense dir ni piu). Arribat als rebentats els hem separat en les dues modalitats: 2 de ron amb mel i 3 de conyac cremat. Com que el segon rebentat sol ser habitual quan ens deixem caure per la Paquita (és l'única cosa
que es manté per damunt de tot), aquesta vegada i, gaudint de la presencia de David, l'ocasió ho requeria encara més. L'home que es veia que també es trobava molt a gust ha costejat la segona ronda.
Passades les 11:30 h. ens hem encaminat cap a La Vall. Tots junts hem anat fins La Vilavella. A partir d'aquí, David, lògicament ha optat per dirigir-se cap a casa, i com no, Tomás ha optat per acompanyar-lo. Els altres tres hem continuat per Nules. En l'eixida de la mateixa redona de La Vilavella s'ha posat Joan davant, ha anat posant el ritme, gradualment anava pujant la velocitat fins posar-se per dalt de 30 Km/h, velocitat que no ha baixat mai d'aquest valor i sense deixar el cap fins a La Llosa, desoint l'objecció de Pedro de pujar per Moncofa, amb la intenció de retrobar-se en David i Tomas, calculant que a aquesta velocitat podríem arribar a la mateixa hora que ells. Ni cas, al contrari, en aquest tram es posa en paral·lel Jose i la velocitat arriba als 35 km/h. fins a Xilxes i reduint una mica fins a La LLosa. Entrem al camí, movem canvi i posem el desenvolupament més adien a cadascú. Amb més tranquil·litat intentem fer aquest tram, que el que ho coneixeu sabeu que va picant cap amunt. Doncs en intenció s'ha quedat, com no, si, Pedro ho té que trencar, ell que anava malparlant, que menciona a Tomás, que deia de parar a pixar, i bla, bla, bla, no s'ho pot remeiar, i quan el camí es posa més empinat, o siga al final, se'n va. Joan darrere, Jose a la seva. Prompte caboteja, Joan fàcilment s'ho deixa i Jose sense canviar de ritme, el passa. En un no res es queda 100 metres. Coronem, baixem cap a la carretera, entrem i seguim fins la següent cota i Pedro ni es veu. Ja dalt baixem a esperar-lo. Allà que ve i en arribar ens diu: "Me habéis sacado solamente una meada" I Jose li respon: Si, una meada i tres pets. Ja poc a poc cap a casa.
Km totals: 70km.
