EIXIDA A ALCUDIA DE VEO (07/04/2012)

Crònica de Tomás
Les 8 del matí. Puntuals com un rellotge arriben al punt d'eixida Tomás i Vicent i, quasi immediatament, Joan seguit de David.
Qui arriba a les 8:15 ? Efectivament, és Pedro que, malgrat tindre un mòbil amb internet, GPS i que li fa el dinar, no el fa servir i no sap quina és l'hora de l'eixida.

Després de la marxa controlada per dins del poble i passar per innumerables rodones, iniciem l'etapa en eixir de La Vall.

Arribem a Vilavella i passem per Betxí sense cap incidència, però... entre Betxí i Onda Pedro rep una telefonada de Quique que està en Vilavella amb el seu fill. Està a punt la 1ª anècdota.

Joan avisa dient que: ... tècnica. Pedro ens diu que el seu cunyat "va a hacer una parada técnica" i li contesta: "¿No has podido hacer eso en casa? Recordem a J. Mota ¡¡¡ TE PAECERÁ BONITO!!! ¡¡¡ AHÍ AGACHAO EN UN NARANJO!!!. Arribem a Onda i Joan encara no ve però Pedro diu que no ens preocupem, l'arreplegarà Quique i per tant seguim endavant.

Pujant a Alcúdia els més forts tirem del pilot (de quatre) i rebentem l'etapa; la bici de David no pot més i queda ferida quasi sense aire de la roda de davant, però aguanta. Ja en Alcudia de Veo arriba Joan i completa el que havia dit abans: AVARIA TÈCNICA i mamprén al cunyat que l'ha deixat tirat amb la bici punxada. Arriba Quique.

Alcudia de Veo

Entrem al bar i el trobem ple de gom a gom, cosa que ens sorprén favorablement encara que segons Pedro "eso será porque la dueña s'ha quitao'l grano".

Hostal Pico Espadán

L'esmorzar ha estat prou bé i els carajillos bons encara que podien haver estat una mica més carregats de café. La veritat és que hem estat a gust i hem recordat visites anteriors. El preu, el que és normal en Castelló (7 lauros).

La tornada ha estat tanquil·la i sense cap incidència digna de comentar-se.

APRENENTATGE: El malentés entre Joan i Pedro en fa pensar que potser seria convenient dur unes pistoles de bengales com les que s'usen als vaixells per demanar auxili.

No pot faltar com cada setmana una xicoteta referència a Tomás. Ha arribat molt bé a Alcudia i encara millor a casa, sempre vigilat pels seus fidels guardaespatlles.

Us estime. Fins dissabte.

"Yo"

EIXIDA A RIBESALBES (31/03/2012)

Dins de la nostra tendència d'anar recuperant eixides que feis temps no fèiem i per tal d'evitar que caiguen en l'oblit, aquesta setmana hem anat a Ribesalbes. Hem acudit tots els disponibles, o siga, Joan, Pedro, David, Tomás, Jose i Mª Pilar, Vicent tenia compromís i no ha eixit. La ruta ha seguit el recorregut de La Vilavella, Betxí, Onda i Ribesalbes. Encara que em faci reiteratiu, vull tornar-ho a destacar, aquestes rutes a més de la recuperació dels llocs tracten també com a prioritari la gradual reincorporació de Tomás que està sent un èxit i al que hi ha que afegir els bons resultats obtenguts en l'última revisió mèdica que han segut altament satisfactoris el que ens plena de satisfacció i ens motiva a compartir la seva alegria i a continuar marcant rutes que permeten seguir amb aquesta grata vivència.

Embasament del Sitjar (Ribesalbes)

L'esmorzar ha estat discret en lo bàsic i bo en el carajillo. El preu, tractant-se de Castelló, ja se sap, caret, 6,40€.
La tornada l'hem feta en dos grups, per un costat Tomás, David i Jose hem tornat pel mateig lloc; però Joan, Pedro i Mª Pilar han donat la volta per l'embasament del Sitjar per tal de que Mª Pilar coneguera aquesta magnífica ruta d'un paisatge esplèndid i d'una panoràmica encisadora.
De cara al proper cap de setmana i coincidint que la gent de la penya té compromisos vacacionals de Setmana Santa i de la conversa mantinguda durant l'esmorzar d'anar treien rutes a recuperar, es va decidir anar a Alcudia de Veo del que alguns deien feia més de cinc anys que no anem. L'altra ruta barallada fos la d'Almedijar. Serà, doncs, per a la propera ocasió.

Ruta en bici 1490385 - powered by Bikemap

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (24/03/2012)

Bé, ja hem acudit de nou a Canet. La idea era, com s'havia programat, d'eixir a les 8h. per tal de fer la volta més llarga passant per Sagunt i arribar a Canet accedint pel Port de Sagunt. Doncs com que encara que siga estrany, a alguns components de la nostra penya es costa matinar i no perquè estiguen dormint, no, sinó per rareses. Bé entre que no ho sabia, o no m'havia adonat o no m'espereu que jo eixiré a les 8,30h, la cosa ha derivat que no hem eixit a les 8h. Peró igual hem decidit fer la ruta establerta i s'ha comprovat que eixe quart feia falta per arribar a les 10h. al lloc. Doncs en 10 minuts de retard i rebent damunt la bronca dels que no segueixen el programa ens hem reunit en taula el grup valler més seriós format per Pedro, Jose, Tomás i Vicent, el valler que va per lliure, David i per part dels valencians i per no ser menys, també en dues tongades, la parella de Antonio i Julio per un costat i el que també va per lliure, Toni. La primera conversa ha girat per comunicar la sorprenent noticia del contratemps de salut sofrit per Joan i la trucada de telèfon per assabentar-nos de la situació d'última hora i en la que es ha comentat que es troba bé a l'espera de confirmar algun diagnòstic que determine si ha estat un despreniment de retina u altra cosa que li afecta a la visió d'un ull. Farem el seguiment per tal de saber la seva evolució i esperem la prompta recuperació.
L'esmorzar a estat com sempre i amb l'observació dels amants de Canet de que com allí cap lloc; però el sector de La Plana i reivindicant la nostra alternança hem programat per al proper dissabte l'eixida a Ribesalbes i aixi pensem seguir fent-ho; però sense cap rigidesa, ja que podem repetir en un lloc les vegades que siga i sense cap problema, tan sol no volem oblidar la nostra Serra Espadà.
Al final de l'esmorzar hem rebut la visita d'un amic de Julio el que ha provocat l'allargament de la reunió fins que ha acabat l'amic i ens hem acomiadat.
La tornada amb bon ritme l'hem feta per Moncofa i hem passat dels 60 km que ja feia un temps que no sobrepassavem.

Recorregut en bicicleta 1474658 - powered by Bikemap 

EIXIDA A ESLIDA (17/03/2012)

Amb bona colla: Joan, Tomás, Vicent, Jose, David, Mª Pilar i Jose (més tard a aparegut Joan Carles al lloc d'esmorzar) ens hem encaminat cap Eslida a retrobar-nos en la nostra estimada Paquina, que per cert no l'hem vista i gaudir dels carajillos dobles per suposat i que he de dir han estat com calen, segurament perquè estava l'home major.
L'anada tenia una assignatura pendent per part de Tomás, la pujada d'Artana i que ha superat holgadament, és més li ha donat ales per marcar ritme en la pujada al cementeri d'Artana.
A la tornada novament s'ha sentit sobrat i ha marcat ritme des de l'eixida de La Vilavella fins a la recta de la Vall. Ens congratulem del bon estat de forma que ha aconseguit.

EIXIDA A PETRÉS (10/O3/2O12)

Bé, en la nova tendència de fer eixides menys repetitives i no quedar-nos encasillats en Canet, aquest dissabte hem recuperat Petrés i l'experiència no ha estat gens agradable en el aspecte de l'esmorzar, doncs la quantitat de clientela desborda el poc servici i ens hem tingut que esperar una hora per tal de començar, tenint-nos entretinguts en pocs cacaus, escases olives i limitada la beguda, continuament insistint i amb la poca disposició del cambrer. Doncs ells s'ho perden. Fins a més tard, es queda fora de la roda; però ja sé el que esteu penseu tots, A CANETTTTT! Si, d'acord és el millor lloc; però sols en el referent a l'esmorzar; però no hi ha que oblidar que la bici també és gaudir del paissatge i les rutes i ara que ve el bon temps caldra recuperar totes les que ens permeten arribar. De moment el dissabte anirem a Eslida a complir un compromís adquirir des de fa un temps i aprofitatnt que els fallers no ixen, doncs nosaltres ens mourem per casa.
Els components de l'eixida d'avui han estat: Pedro, Joan, David, Tomás, Vicent, Jose, Julio, Antonio i Javi de paisà per tal de calfar motors i segons el seu compromis el menys tardar ja està amb la penya. No aguardes més i d'ací quinze dies a Canet pot ser un bon principi.

Ruta en bici 1447806 - powered by Bikemap 

EIXIDA A CÀRRICA (03/03/2012)

Amb l'eixida d'avui s'explica el perquè no hem de deixar passar llargues temporades sense rodar per les nostres tradicionals rutes. Per començar, tots hem segut puntuals i es notava un semblant de ganes d'eixir. A l'hora, doncs hem eixit Pedro, Jose, Tomás, Joaan, David, Mª Pilar i Jose. L'anada ha estat tranquil·la i veient com tots els grups ens passaven, a més de que només pujar escales ens hem trobat amb l'aire de cara que pegava una mica fort i l'esforç anava en augment.
Varies són les coses a comentar de l'eixida i totes elles motivades pel canvi de la rutina. D'entre elles cal destacar tres: La primera ha estat que la ruta ha provocat la recuperació de les ganes de sentir-se competitius i provocar les escapades i els atacs, lògicament iniciades per Pedro i lògicament, totes tirades a terra per Joan, Mª Pilar, la filla i Jose el gendre. Per cert que Pedro ha instaurat una nova mesura del temps que trau en les escapades, però ja referint-se a la resta, els que no entrem en la lluita i anem a la nostra marxeta i gaudint de veure com les perd totes i ell es conforma en veure que per darrere quedem nosaltres, i com es deia mesura la distància per rotondes. Si, quan l'escapada acaba en una rotonda, ens espera pegant voltes i ens diu: "os he sacado tres rotondas". Cal remarcar que l'estratègia de Pedro és pegar una escapada, anar-se'n uns metres i quan els que van per ell ho deixedeixen, l'agarren, el passen i ell ja s'ha conforma de que la resta no anem per ell. Al final la distància d'ell amb els que no entrem en la lluita coincideix en la mateixa que havia tret quan inicia l'escapada. Per això li dic que és tonteria el que fa. Realitza un esforç en va, no aconsegueix guanyar i al final ens espera. Doncs quedat on estàs. Però ell diu que "si no hago estas tonterias, o el cuerpo me lo pide" Es clar, Pedro és Pedro.
L'altra noticia ha estat el veure com Tomás va superant els reptes i malgrat les ganes de posar peu a Terra abans d'arribar a Càrrica ha aguantat, perquè com ell diu, "el estar en vosaltres després de que ja havia pensat no poder eixir més, ho compensa tot". Tomás ens sentim molt contents de compartir amb tu la teva satisfacció i amb mesura i esperança serà per molts anys.
Per últim anomenar l'esmorzar, tots sabeu que és un lloc destacat i ben valorat per la penya i ho continua sent i al ja tradicional bocata, ben farcit, cacaus, olives, banderilles i un bon carajillo, cal ressaltar que ens ha costat més barat, 5,50€.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER

Be ja estem novament en Canet. Que voleu que vos conte que no sabeu. No tinc idees. No vull repetir-me. Que quede com a constància per al diari de la Morrala que hem eixit: Pedro, David, Vicent, Tomás, Joan, Jose, Julio i Antonio.
Resaltar que l'amo del bar està del més atent, s'ha arrimat a la taula a prendre nota dels bocates, cosa que com sabeu es fa directament en la barra i la cambrera perd el cul per servir-nos. Pareix que les queixes han sortit efecte. Malgrat açò, i per tal de anar rodant, per al les properes setmanes anem a fer un impàs. La propera setmana Julio se'n va a esquiar i aprofitarem, am el permís de Antonio, per anar a Càrrica. L'altra setmana ens veurem en Petrés. I ara que ja comença a fer bon temps caldrà recuperar també altres rutes. Esperem que així siga.

Ruta en bici 1428518 - powered by Bikemap 

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (18/02/2012)

Poques coses podem dir de la crònica d'avui del que és una ruta repetitiva i que com es clar aporta poques novetats que no siga el bon totllo que mantenim en la taula de l'esmorzar a la que avui hem compartit Julio, Toni, Maria Pilar, el nuvi, Tomás, Pedro, Vicent i Jose. No hem sabut res de David, que després de canviar l'hora d'eixida a les 8:30 h. no ha aparegut.
A la tornada hem pujat per la pujadeta de Xilxes a requeriment de Tomás que volia provar-se per tal de fer rutes amb més dificultats. La prova l'ha superada sense problemes. Per tant d'ací 15 dies tornarem a Eslida, mentres esperarem a que passe el fred. La setmana que vé tornerem,com no, a Canet.
Pedro i Julio estaran encantadissims; però per a mi, que tinc que fer la crònica no sé que posar. La veritat és que l'unic que el manté es la qualitat de l'esmorzar i el preu que hem anomenat tantes vegades; però en bicicleta també s'agraeix canviar de paissatge i de rutes. Bé es el conte de mai acabar, ja vindrà l'estiu.

CONCENTRACIÓ AEROPORT DE FABRA

Encara que no ha estat una eixida en bici, vull deixar constància d'aquest dia, perquè la majoria som funcionaris, i donat la situació actual, molts tindreu que recuperar velles batalletes. Jo vaig gaudir, salvant les circumstàncies, al reviure l'època dels anys 80.

Arribada a la redona de l'estatua de Fabra (Ripollés)

Els professors/es de la Vall vam ser els primers en arribar

Penjant la pancarta

Una mostra de la multitudinària marxa per l'autovia

Coneixeu a aquest?

Amb bona companyia

La guardia civil franquejant l'autovia, la qual vam tallar

EIXIDA A L'EROPORT DE FABRA

Com és conegut per tothom, molts valencians estem patint les retallades d'un Govern Autonòmic comandat des de fa més de 15 anys pel PP i que ha malgastat tot el que ha sabut i més.
El sector educatiu no està per acceptar aquest atropellament i els mestres que formem par de la Penya, com els que pensen afegir-se, podriem secundar una de les actuacións programades per al dissabte 11 de febrer, acudint en bici.

DAVANT DE LA CALLADA PER RESPOSTA HE INICIAT ALGUNES CONSULTES I A LES PRIMERES DE CANVI LES RESPOSTEN NO MANIFESTAVEN MASSA ENTUSIASME. AIXÍ QUE ELS QUE TENIM CLAR QUE ANEM A ACUDIR JA ENS HE COMPROMÉS AMB ELS MITJANS DE TRANSPORT QUE S'ESTAN ORGANITZANT.
AIXI QUE LA MARXA AMB BICI QUEDA SUSPESA.
MANTINC LA CONVOCATÒRIA COM A DIVULGACIÓ DE L'ACTE

DISSABTE 11 FEBRER
HORA (De 11:00h a 13:oo)

MARXA I CONCENTRACIÓ A L'EROPORT DE CASTELLO

L'estatua a Fabra (Ripollés)

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (04/01/2012)

Malgrat l'amenaça televisiva de que aquest cap de setmana ens anavem a quedar erts, alguns valents de la Morralla hem desafiat al temps i a la salut i com a mestres que som la majoria hem seguit les indicacions que fem en els col·legis a l'hora d'esbrinar si eixim o no al pati i la única causa de no fer-ho és quan plou i no diu res del fred, doncs a l'hora en punt sols hem acudit Pedro i Jose per tal d'anar a Canet; però al bar del costat de l'habitual per tal de complir la promesa de mostrar-li rebeldia; però malgrat d'estar avisats alguns, sempre hi ha que va a la seva i David és un d'ells, i com no estava enterat i ha arribat abans s'asegut al bar de sempre. Així que sense voler en hem vists abocats a quedar-nos. Al poc a arribat Julio i Antonio i un poc més tard Toni. I veges per on, pareix com si ens haguera llegit el pensament, o que avui estava per quasualitat de bon temple, o que ha tornat a recuperar a la cambrera que ens havia fet la foto i que va ser l'inici de les nostres discrepàncies. La questió és que avuí la cosa ha tornar a la situació d'abans i els bocates han vingut ben farcits i els complements tot el que hem necessitat.

SENYOR DAVID: PER A QUE S'ENTERE VOSTE DE LO RUC QUE ÉS. AVUI HAS TORNAT A ANAR-TE'N PER ALMENARA. PEDRO I JOSE HEM SEGUIT I A L'ARRIBAR A XILXES HEM TRENCAT CAP A LA VALL, A UN RITME TRANQUIL, I QUAN HEM ARRIBAT AL CARMADAY T'HEM VIST A L'ALTURA DE LA REDONA DE L'ESCULTURA DE PERE RIBERA I QUAN NOSALTRES HEM ARRIBAT A AQUESTA TU ESTAVES A L'ALTURA DE PASAREL·LA. O SIGA QUE NO HAS TRET NI 200 METRES.

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS

Després d'una llarga temporada sense anar a Albalat dels Taronges aquesta setmana ens hem retrobat com a contrapartida de deixar aparcat de moment l'opció de Canet, almenys en el bar habitual i si en el bar del costat que serà el que probarem la propera vegada.
La veritat és que no ens ha anat mal. La primera novetat ha estat que el bar a canviat d'amo i això al principi ens creava una incògnita; però la resposta ha sigut bona. Així que en un dia radiant i amb un sol abellidor ens vam posar al voltant de la taula i en la mateixa plaça: Joan, Pedro, Vicent, Tomás, David, Jose, Mª Pilar, Joan Carles, Julio, Antonio i Toni. Destacar que l'ambient poc sorollós ha permés que tots ens adonàrem i participàrem de les converses. Altra novetat ha estat la presentació dels bocates, partits per la meitat, el que va suscitat alguna idea com la de fer intercanvis per tal de tenir un menú més variat. No és mala idea i es tindrà en compte a l'hora de demanar la propera vegada. També ha segut novetat a l'hora de pagar, ja que no s'ha pagat a preu fet; sinó que cadascú ha pagat segons el tipus de bocata que ha demanat, establint-se dos preus: uns a 5€ i altres a 6€. La diferència, la pebrera que deu ser molt cara. Ja sabeu allò de " ....la pebrerà me fa mal". Per últim Vicent ha convidat al segon carajillo que no ha segut secundat per alguns i que va provocar al final que la tornada fora per grups. Primer es van anar els dos germans Mª Pilar i Joan Carles, després David i Tomás amb la indicació de que "Ja ens agarrareu" i la resta van esperar a que ens ferem el carajillo els que si vam acceptar la invitació de Vicent que va ser com a celebració del seu aniversari. Ha fet 60 anys. Felicitacions. En acabar ens vam acomiadar els de La Vall i els valencianets. Nosaltres vam iniciar una persecució a Tomás i David que va acabar com era d'esperar en esforçar-nos per a res. Ja ho diu el refrany "Si vols veure al teu ruc caminar parat a pijar".

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER

Com de les rutes tenim poques coses que contar ja que com sabeu últimament portem una marxa relaxada on no fem grans esforços, ni rutes novedoses i Pedro a més a més ha baixat la guardia i no ens provoca ni entra a les provocacions, doncs palarem del esmorzars que és l'única cosa de la qual mantenim la forma. Avuí en recuperat a Toni que feia un llarg temps que no coincidiem. També hem estat Pedro, Vicent, David, Jose, Tomás, Antonio i Julio. Tots ens hem reunit per a cumplimentar lo que Toni a calificat d'encontre ciclista social i que ho ha definit amb exactitud.
Novament tinc que fer menció de la sorprenent actuació del bar de Canet que no estem topetant l'ambient ni el tracte al que estavem acostumat. Jo avuí parlaré del meu cas i que pense coincirà amb la resta. No hi havia suficient menjar, el servici deficitari (ens hem tingut que parar nosaltres la taula, demanar els cacaus, les olives, anar a pel vi...) la atenció del nostre venerat propietari quasi d'ignoració i amb límits de mala educació. Total que si ja l'anterior vegada vaig indicar que caldria replantejar-se el lloc, avuí tinc clar que al menys durant un mes no acudim i que s'ho pense una mica. Per tant recuperem el bar de Albalat dels Tarongers i vejam si tenim millor sort.

EIXIDA A ESLIDA (07/01/2012

JA FEIA TEMPS QUE NO HI VENIEU!. Així ens ha saludat la Paquita quan s'ha arrimat a la taula per servir-nos. I la veritat és que el nostre santuari ciclista el tenim prou abandonat.

Entrada Bar Paquita

I a més a més és ben cert que ens trobem molt agust, malgrat el preu; però de tant en tant no cou. En una cosa hem coincidit avuí en negatiu i és que els carajillos no han estat el que eren; no sabem el perquè; però malgrat agarrar-lo amb ganes tots ens hem adonat de la seva deficiència. Però havia que repetir igualment i no ha millorat tampoc. Doncs que espavile que el carajillo és el nostre referent i el de molts, que tot siga de pas també hem notat que avui havia afluixat la clientela, no haviem els ciclistes d'altres ocasions. Bé que no siga aquest decaiment un sindrome d'Estocolmo de Canet i que ningú es crega que abdiquem, la Paquita per a nosaltres sempre serà la Paquita.

El nostre raconet preferit

L'eixida d'avui ha tingut dues novetats, l'una la incorporació a la Penya de Maria Pilar i Jose Carlos, la filla i el "nuero" de Joan (benvinguda la jove generació), l'altra ha estat que Tomás ha arribat a la Paquita i no ho feia des de la primavera del 2009, segons ell per diferents circumstàncias a més de la situació última. Poc a poc aniràs recuperant i vivint vells moments. Tots ens alegrem de comparti-los amb tu. Els hem acompanyat Pedro, David, Vicent, Jose i Joan.

EIXIDA A PETRÉS (30/12/2011)

ACOMIADAMENT DE L'ANY

Un any més hem acomiadat l'any amb la clàsica eixida i que enguany ha estat el dia 30 i no el 31 per tal de tenir el dia de demà lliure.

Bar de Petrés

Hem anat a Petrés i com és costum a la cita hem acudit tots els habituals: Pedro, Joan, Tomás, David, Jose, Vicent, Julio i fins i tot Quique de paisà.
La sentada ha estat de dues hores, en part per la tardança en servir i en par per la conversa acalorada entre Joan i Julio, amb algunes tímides intervencions de la resta i ha girat al voltant de la nostra C. Valenciana i els politics que ens representen amb totes les malefites comeses amb la tolerància de l'abobat de Camps que així ha quedat a la fi.
Per tal d'acompanyar tan efusiu debat hem fet el repito del carajillo i a les 12h. hem plegat veles, acomiadant-nos amb la foto de rigor a la porta del bar.

BON ANY

2012

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (23/12/2011)

LA PENYA CICLISTA LA MORRALLA
DESITGA UNES BONES FESTES NADALENQUES I UN "ANY MARIANO" 2012 QUE NO SIGA "MARIANICO EL CORTO"

Pedro Martínez

Be, després de dues setmanes absent, recupere el blog. Pel que m'ho dit alguns tenien el mono i us faltava la informació, m'alegre que tinga la seva utilitat. Més motius perquè alguns agafareu la iniciativa i evitar aquestes situacions d'impàs.
Amb ambient nadalenc i amb moltes ganes, almenys els que currem i iniciavem les vacances, hem esmorzat una vegada més en la seu morrallera de Canet. Com a cara nova i gratament rebuda ha estat Javi que ens ha anunciat que prompte retornarà amb la bici, això desitgem tots. La resta erem Pedro, Vicent, Tomás, Jose, David, Julio i Antonio. No ha faltat la coca, que avui estava boníssima i el repito de carajillo. Un xicotet i sorprenent incident ens ha destorbat el matí quan hem requerit a la cambrera per a que ens fera la foto i aquesta ha rebut una inacceptable i injustificada cridà d'atenció perquè estava desatenent a altres clients i més quan aquesta ha vingut de l'amo que per a nosaltres el teniem en gran consideració. I a més a més quan li hem demanat explicacions no se li ha vist apenedit, tot el contrari estava completament convençut que el que hi havia fet era el que debia de fer. Ho tindrem en compte.
Aquest el resultat de la foto que s'aprecia moguda, probablement del tremolor que li ha entrat a la cambrera al rebre la traita de l'amo.
EL DIVENDRES DIA 30 SERA L'EIXIDA D'ACOMIADAMENT DE L'ANY. EL LLOC A PETRÉS. ACUDIU TOTS ELS QUE PUGAU.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (3/12/2011)

Desafiant el temps i l'espera de Joan que s'ha dormit, amb mitja hora de retard hem iniciat la marxa fins a Canet. Hem eixit Pedro, Jose, Tomás i Joan. Per tant de no fer tard a l'hora d'esmorzar hem trencat per Torres Torres direcció Les Valls. En aquest trajecte i amb permís de Pedro, que ha insistit que ho diga al blog, malgrat que jo havia promés no fer referència tant de Pedro i sobretot per menysprear-lo. La questió ha estat que Pedro m'ha provocat en dos repetxonets i ha eixit malparat, circumstància que li ha creat una geugera depresió. "Si que he perdido" ha manifestat.
A l'arribar a Canet ja estaven en la taula Quique, Julio i Antonio i ja a les acaballes de l'esmorzar ha arribat Toni. Hem fet compte de tot el que ens han tret, incloent la coca i el segon carajillo, aquest últim com a conseqüència de la pluja que ha fet acte de presència i hem fet temps per esperar que escampi. Aquest temps d'espera ha provocat una discussió més o menys acalorada sobre la corrupció pepera a la Comunitat Valenciana i sobre la ideonitat de que Madrid siga la capital d'Espanya. Hem apurat el segon carajillo, ha parat de ploure i aprofitant que el tema de discussió passava a la necessitat de l'AVE, hem agafat el primer AVE que ha passat per l'andén principal, hem pagat i cadascú al seu cau.
La tornada ha estat amb amenaça de pluja, cosa que ha ocurrit a l'arribar dalt de la pujada de Xilxes, accés elegit per Tomás que ha volgut probar-se i que ha estat satisfactori. Una proba més superada en la galopant recuperació. A qui no li ha anat tan bé ha estat a Pedro, que com ja sabeu no aprén mai i no ha pogut evitar entrar al cepet quan Joan s'ha adelantat per tal de parar a pixar; però ell no s'ha donat per entés i al final gatillada.
L'arribada a la Vall ha estat ja amb una fina pluja que xopava; però pel que quedava no ens ha perjudicat.
DURANT AQUESTA SETMANA FESTIVA HEM QUEDAT EN DEIXAR MARCADES LES RUTES PER A QUE CADASCÚ I SEGONS LA SEVA DISPONIBILITAT ACUDEIXCA A LES QUE PUGA O CREGA.

DIMARTS 6: PETRÉS
DIJOUS 8: ESLIDA
DISSABTE 10: CANET

Jo vaig a fer un paronet de dues setmanes i com els dos últims caps de setmana coincideixen en Nadal i Cap d'Any, ja quedareu en quan eixim per fer l'esmorzar de fi d'any.
El que vula fer les cròniques que les faja.

EIXIDA A PETRÉS (26/11/2011)

Per fi hem segut uns quants morralleros en la ruta d'avui i hem fet taula per esmorzar. A la cita hem acudit Pedro (que ha tornat del seu viatge a Mallorca i del que no ens ha contat res, aço fa que pensar, s'haura avorrit!), Vicent (que ja ha complit amb el Pais Valencia donant pas a nous valencians parlants titolats), Jose (que per fi ha trovat companyia) Quique , Toni (els desapareguts) i per últim, Julio (l' atipador de dolç). S'ha excusat Tomas per assumptes familiars i seguim sense veure a David, que per les noticies que ens arribem encara segueix enfangat. Dessitgem que t'ensurtes prompte i que si es fa llarg procures trobar un temps per a tu i ens alegres en la teva companyia.
Julio es preguntava perquè haviem deixat de vindre a Petrés i jo li he contestat perquè estem enconyat en Canet. Després de l'esmorzar d'avui pense que cal fer-hi més visites. És barat, i el carajillo no desmereix. Ho tindré en compte.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (19/11/2011)

La Morralla sota mínims. Avui m'he vist sols i només la intuició de que açò podia passar i haver convidat a la meva filla i que junt al seu nuvi han fet que tinga companyia. Tenim uns components que estan molt implicats en la vida social del seu entorn sinò és que fan turisme. I que dir dels valencianets. Pareix que les predicions de pluja només han estat a Valencia capital o s'han esquallat; perquè tampoc han eixit. Al final el dia ha estat lliure de pluja i inclós el sol ha fert acte de presència.
Si els sondejos electorals encerten com els del temps d'aquesta setmana, senyors-es d'esquerra, no es desanimeu, el PSOE encara pot guanyar. A més a més Pedro i la dona no voten i per tant aquestos també ajuden a l'esquerra. Però ell també confia en les enquestes, "vamos sobraos"
Però morralleros no patiu que passse el que passe, als ciclistes no ens han anomenat; perque les nostres despeses són pírriques i podrem seguir gaudint de les nostres eixides.
Tornant a l'eixida; doncs per tal de contentar a la companyia, que millor lloc que Canet, i això és el que hem fet. Han quedat encantats i igual ha provocat un enganx a la penya.
La setmana que ve tornarem a intentar abordar Petrés. Animeu-se i aparegueu.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (05/11/2011)

Una setmana més gaudint de la companyia de Tomás que pegant una volta més de rosca està aconseguint un progrés meteòric. Avui ha fet la volta completa, sense retalls i amb bon ritme. Puntualment hem arribat a les 10h. a Canet després de fer el recorregut pel Port de Sagunt. L'altra noticia ha estat la reincorporació d'Antonio i la companyia de Javi que s'acostat a esmorzar amb la penya. L'absència ha estat la de Vicent que malgrat els retalls administratius encara es realitzen les probes del Valencià i durant aquest més no estarà lliure. I com no, David que no hi ha manera de trobar un forat per vindre. Ara que sabem que Úrsula està recuperant-se vejes si t'escapes. Fes-li llegir aquest blog per a que s'assabente del nostre reclam.
La conversa d'avuí ha estat creuada i es barallaven diferents temàtiques alhora, la majoria de gaire polític_econòmic. Com a resum hem de destacar la declarada tendència pepera de Pedro, que si bé no es sorpresiva, mai com avuí ha estat tan manifesta. Per cert que no anirà a votar perquè es va de gorxa a Mallorca durant 15 dies; però com ell diu, el PP va sobrat i no necessita els seus vots.
Per últim cal felicitar a Quique pel seu aniversari al que li desitgem mots anys i agrair-li la seva convidada de l'esmorzar, agraïmement que també fem extensiu a Javi que ha pagat el segon carajillo, després de que Pedro s'ha negat a fer-ho. Però escolteu tots, li hem tret el compromís de que el primer dissabte de desembre pagarà.
Amb una escandalera més pujada de to que altres vegades ens hem acomiadat i hem pres la tornada seguint les rutes de costum. Recorregut del trajecte, 60km.

EIXIDA BENAVITES/ALMENARA (01/11/2011)

Avui per tal de recuperar l'eixida frustrada del dissabte passat hem eixit Pedro, Joan, Tomas i Jose en direcció a Benavites; però quan una cosa no té que acabar bé, no acaba, i és, que a l'arribar a Benavites ens hem trobat en un poble molt respetuós amb els difunts i tots els bars estaven tancats. Així que ens hem anat al bar El Cau d'Almenara. Ha estat un matí molt relaxat i gaudint d'una temperatura agradable esmorzant fora i repetint com de costum de carajillo. La tornada per Moncofa. Comentar que Tomás ha fet la volta completa sense fer-se servir del cotxe. Els avanços són extraordinaris. Ens alegrem.

EIXIDA SUSPESA PER AMENAÇA DE PLUJA (29/10/2011)

Avui ha estat un eixemplé més dels que supose li ha passat a més de un. De com la influència de la tele té sobre les persones i és que el tan reiterat anunci de l'amenaça de pluja sobre les nostres terrres també ha afectat al nostre ànim i encara que el nostre instint ens ha fet acudir a l'eixida, el temor ha provocat que finalment ferem retirada i acordarem reunir-nos per esmorzar més tard al bar del Guano de la Placeta Samarra. No ha estat mal l'alternativa i si be no hem fet ejercici desitjat, la reunió ha estat molt bé tant per l'esplèdid esmorzar com la tertulia que hem mantingut.
Ens hem trobat: Pedro, Joan, Vicent, Tomás, Jose, Joan Carles i Rubén.
Al final no ha plogut i la mostra ha estat en Quique, que més valent ens ha trucat de Benavites preguntat per nosaltres.
Bé, ho tornarem a intentar el dimarts dia 1 al mateix lloc, Benavites. Esperem que aquesta vegada la ja anunciada continuació de la pluja no ens impedeixi eixir o si el temps es presenta amenaçant sigam més atrevits.

DES DE LES MUNTANYES A LA MAR (Cases de Queralt) 22/10/2011

Una vegada més es confirma que una ruta que es surt de la rutina provoca un poder de convocatòria massiu i ha estat un motiu de reclam pels joves de la Morralla. Al lloc d'eixida hem acudit Joan, Jose i Pedro. La grata sorpresa s'ha produit uns metres més endavant, quan Tomás, fent us de les seves aparecions sorpresives, ens estava esperant enfron del camp de futbol municipal, l'antic Segarra. Una prova més de les bones sensacions que va trobant i que setmana a setmana va pujant el llistó. La ruta l'he titolada des de les muntanyes a la mar en referència al salt que es produeix en el paissatge des de l'eixida fins al lloc de l'esmorzar. La ruta transcorreix basicament pel terme de Sagunt iniciant-se seguint la trajectòria de la divisió del terme de La Vall- Sagunt on els sorolls de les escopetes anunciaven l'alçament de les primeres peces del dia fins a adintrar-nos a l'altura de Torres Torres en la comarca de la Vall de Segó, paissatge de citrics que ens obri a la mar passant per la marjal i conduir-nos al lloc de destí, les Cases de Queralt, on les canyes vora mar indicaven l'altra pràctica de captura d'animelets. En les rodalies del bar ens hem agrupat amb José Luis, Ruben, Joan Carles i els germas Marqués. Esperant-nos en el bar estaven ja Quique, Julio i Toni. Allí estavem els que anavem a tancar la cadena tròfica, els consumidors de la caça. A esmorzar doncs.

Platja Cases de Queralt

L'esmorzar ha estat molt bé, tots asseguts al voltant d'una taula redona com si d'una boda es tractara. Al principi la conversació ha girat al voltant de les suspicàcies del preu i de la que ens anava a caure. Res més lluny del que es va produir al final, 6,50€.
La tornada torna a ser alterada per la improvisació de Joan que no pot ocultar les emocions que li crea el sentir-se atrapat en les seves arrels. Ens ha portat pel passeig peatonal paral·lel a la mar, amb el pis de fusta i omplint-nos de l'aroma de salobre que ens llançava la mar. Digam que estaven en el nostre ambient i la Morralla gaudia del seu habitat.
Aquesta setmana també té una guinda final. La setmana passada quan aribem a l'altura de la platja de Xilxes ja vam insinuar a Pedro que ens convidara al seu xalet a alguna cervesa i va ser tal l'esglai que va rebre que va caure de la bici a terra i ens respongué que no tenia. Avuí al passar pel mateix lloc hem tornat a insistir, i mira per on, encara que ens ha recordat que la nevera continuava buida, li hem insinuat que hi han bars, i vaja, ha acceptat l'envit i si, si, per a envetja dels que llegiu açò, ens ha convidat. Uf! m'ha costat dir-ho; però ahí queda això. Que conste en acta.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (15/10/2011)

L'anada a Canet ha estat com sempre. Cadascú dels que hem eixit hem fet la ruta de costum. En Canet hem tornat al bar habitual, després que l'última vegada estiguera de vacances i entràrem al del costat. Avuí alguns hem estat temptats de tornar; pero ja se sap, som animals de costum i malgrat que estava de gom a gom, cap a dins. En un espai curt de temps hem acudit tots i en la taula erem: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Tomás, Julio, Quique, Toni i un convidat de pedra, el pilar. No ha faltat el doç que aporta Julio i que avuí ha canviat per pastissets. Res que veure en la coca; però avuí el forn no en tenia, a l'altra serà.
A la tornada hem fet una ruta nova, ja que hem volgut descobrir un nou bar per la setmana que ve, i hem anat bordejant la costa per passar per Cases de Queral, un nucli urbà xicotet entre la platja de Corinto de Canet i la de Casablanca d'Almenara. Per cert, que Toni tenia raò, hem passat per una urbanització que es diu com ell deia, Barri del Mar.
Doncs bé, ja tenim aparaulat l'esmorzar pel dissabte, en el bar de les Cases de Queral, que no el preu. Aixi que els que vingueu porteu provisions d'euros per si de cas.
Julio, si et fas l'ànim i vas directe, tu també pots vindre i no estar "solito" De fet un any ja vam estar esmorzant per aquest lloc i tu vingueres. Simplement hi ha que seguir el camí de vora mar.
Ja en La Vall ha passat una anècdota que tots no sabeu i que us conte. Abans d'arribar al Carmaday, Vicent ha rebut una trucada, Pedro, Joan i jo hem anat poc a poc per esperar-lo i per no entorpir el tràfic ens hem apartat pel carrer paral·lel a la carretera i que va per davant de la discoteca La Mina. Des de un temps enrrera evitem anar per ací perque està ple de vidres del botelló. Pedro ens ho ha recordat; pero era força major. Hem arribat a la rotonda de l'anomenat Cruce de la mort i com no venia Vicent ens hem esperat a que arribara; però com ací ens separem els cunyat dels que anem a la Colonia, jo he parat més endavant, enfront del xinos. Ha arribat Vicent, primer s'ha parat a parlar en els cunyats i després han continuat i Vicent ha vingut cap on jo l'esperava i ací ve la sorpresa, quan puje a la bici estava punxada. Quanta raò tenies Pedro. Pels dues-cents metres que restaven, hem fet el tram a peu i xerrant, xerrant hem acabat la ruta d'avuí. Com vejeu, una tornada fora de la rutina. Una vegada més passa que durant la marxa es canvia el destí.

EIXIDA A SANTA BÁRBARA (8/10/11)

Per tal de reunir-nos amb Tomás, el dissabte vam programar l'eixida a Santa Bárbara, un lloc pla i de fàcil accés per a Tomás. A les 8h vam eixir Pedro, Joan, Vicent i Jose per tal de fer una ruta més llarga i rodar per Betxi fins el pont d'Almassora i arribar a Santa Bárbara al termps que Tomás que havia arribat directe des de La Vilavella. Tot va estar bé fins l'hora de pagar, 7,80€ em sembla exagerat, encara que siga amb dos carajillos. Bé ho deixarem per a quan sigam més "guelos" i fem com altres ciclistes, que es porten el bocata de casa.
Seguirem fent rutes que permetin l'accés de Tomás. Així que Canet serà el destí del dissabte.

EIXIDA A L'ORONET (01/09/2011)

Es confirma que l'Oronet té poder de convocatòria i que anima a més d'algú; sobretot als jovens morralleros. A l'anada hem anat en grups diferents i hem acudit al bar del Chaparral: Joan, Pedro i Jose pel grup de veterans; Joan Carles i els dos germans Fuster pels més jovens; que en alguns tram han tingut la companyia de Jose Luis i Ruben (1ª parella de pare i fill); l'altra parella pare fill, la formada per Quique i Sergi, s'ha ajuntat quasi dalt. I per últim el solitari de Julio. Per a arredonir el grup s'han incorporat a la taula el pare i el tio dels germans Fuster. Tots hem sofrit la sablada de l'esmorzar, segons el sentir general, 6,50€. Pareix ser que tenim molta gola i que som un grup que fem massa "gasto"segons l'amo del bar i que alguns bocates són mes cars que altres. Està clar, quan un bar cobra al detall i no al conjunt eixim perdent. Hem de buscar bars amb preu fixe. Però ja tenim el cas de la Pàquita, si s'esmorza agust perquè no pagar-ho. Doncs a gaudir de la bici, tancar els ulls i seguir el que diu la dita "una mon toca".
La tornada, llevat de Julio que ha agafat direcció València, l'hem feta tots junts. I com ja se sap, si t'ajuntes amb males companyies, donc passa el que passa. A l'arribar a la redona d'Algimia, primera tentació; perquè no donem la volta per Petrés, et quedes pensant, sabent ja que no et convé i Pedro amb veu salvadora planteja "si vamos pero nosotros bajaremos por Los Valles". Bé, endavant; però arrivem a la cruïlla del desviament als Valls i que tots cap endavant, que son pocs kilometres més. Així que em trobe en la situació de que estic fent una nova ruta habitual d'un dissabte a Petrés però sense esmorzar, una cosa com l'oferta del Carrefour, dos en un. En algún moment petarem, quan?. Doncs en passar Petrés i en el tram del poble a la redona de Sagunt, seguint la vorera de l'autopista, apareix la 1ª mollor i em requede. Solidaritat del grup i reagrupament, agraeix el ritme que agarren i seguint bones rodes continuem avançant fins el tram d'Almenara que alguns ja pensen que cadascú pa d'ell com els de Mascarell, 2ª mollor, adeu! i xano-xano i amb algun avís dels muscles d'engarrotament, ens quedem amb mi Joan i Pedro, i per Xilxes amunt, malgrat la insistència de Pedro de que era mes sua per Moncofa; però jo estava fart de bici i encara que em quedara ert, cap a casa.
Segurament la majoria habra tingut millors sensacions i que no es per a tant, i que sols han estat 77 km per a mi, la resta no sé per on habrà seguit; potser per La Vilavella, estan preparats, cap problema, però jo estic enquadrat en els 60Km i planet, i sols eixides de dissabte, i no ens hem d'enganyar.
AIXÍ QUE TOMÀS EL DISSABTE A SANTA BARBARA (Borriana) FES-TE L'ÀNIM I ENS VEJEM EN EL BAR DE COSTUM PER TAL DE FER UNA TORNADA AL TEU RITME.
EL MATEIX PER A DAVID QUE JA FA TEMPS QUE NO ET VEJEM EL PEL I QUE JA SABEM QUE TENS MOTTIUS; PERÒ AGARRAT UN RESPIR.

EIXIDA CÀRRICA/SEGORB (24/09/2011)

A les 8h. en punt hem eixit del Poblet Joan, Vicent i Jose. El destí programat: Càrrica. I el que podia ser un matí rutinari s'ha convertit en un dia d'agradables sorpreses. Començaré recordant l'expresió popular que diu que "l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades en la mateixa pedra". Ho dic perque a l'arribar al bar de Càrrica l'hem trobat tancat i ja van tres en aquesta i sempre per aquest mes, que és quan el bar s'agarra les vacances (prengam nota pels anys vinents). No passa res, ja sabem el que hem de fer, tornar-nos i al bar de l'entrada a Segorb; però sorpresa, quan arribem al lloc aparca un autobús que no se com collons ha vist que eixe és un bon bar per esmorzar, i ja s'ho podeu imaginar, 40 persones allí dins. Doncs a buscar bar dins de Segorb. Joan proposa un bar que coneixia per mediació de Juanjo, li truquem; però no contesta. Anem a l'aventura i la intuició i ens fem en ell.
L'esmorzar molt bé i el més bo, devades, ja que a les acaballes aparegué Juanjo i ens convidà. MOLTES GRÀCIES JUANJO. A banda de la convidada, hem de dir que la impresió que ens hem portat ha estat molt bona. Bon bocata, servici ràpid i preu molt econòmic, 5 € amb dos carajillos.
A l'eixir del bar i mentre el del bar ens treia les bicicletes de la cotxera (un bon detall del propietari) s'apropà un home major de 80 anys per contar-nos la seva aficció a la bicicleta que li venia de naixement perque son pare ha estat corredor professional dels anys 30 amb un palmares prou representatiu, sobretot en la Volta a Catalunya. Ell va voler seguir els seus passos però no tenia futur i ho va deixar. Aquesta aficció la varen seguir els seus dos fills, el major penjà prompte la bici i el segon, de l'època de Belda va còrrer en el Kelme i amb participacions en el Tour, ets. Es tracta de Ricardo Martinez. Avuí té un taller en Mislata, pels valencianets que viviu prop si us interesa. Xarreta que es va convertint en com ens desenpelloguem i finalment ens acomiadem. Ens acomiadem també de Juanjo i partim cap a la Vall. No haviem recorregut 100 metres i l'home ciclista en questió ens fa l'alto en una redona, parem i ens invita a que pergam 5 minuts que vol ensenyar-nos el seu museu particular que té a la cotxera. Dubtem una estona; però el bo de Vicent contesta que clar home, ens fa molta il·lusió. Aquesta ha estat la sorpresa més interesat, sense ser molta cosa, havia molta història en aquell lloc, majoritariament de la seva familia; pero curiós. Fotos, posters, retalls de premsa dels anys 30. Una bicicleta de corredor molt menuda per a quan tenia 3 anys i que li la va construir son pare, un parell de tandems i la seva joia, el quadre de la bicicleta en la que Perico Delgado va guanyar el Tour del 88. Una Alan que li ha canviat les rodes i que avuí és la seva bicicleta de ruta i en la que realitza en solitari els seus recorreguts.
Ja vejeu, molt de rotllo; però un matí molt diferent als altres i que sempre s'agraeix trobar-se en curiositats com aquestes. La veritat que hem arribat satisfets a casa. Coses del destí? no sé que serà però el que pensavem seria una ruta més ha esdevingut en quelcom no imaginavem.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (17/09/2011)

LA NOVETAT I GRATA NOTICIA D'AQUEST DISSABTE I QUE MEREIX TOTA LA SEVA ATENCIÓ HA ESTAT LA INCORPORACIÓ AMB BICICLETA DE TOMÁS COSA, QUE ENS HA PRODUIT UNA GRAN SATISFACCIÓ I EMOCIÓ DAVANT LA SORPRENENT PRESENCIA, SITUACIÓ QUE ELL, FENT US DEL SEU SENTIT DE L'HUMOR, HO PORTAVA CALLAT I PREPARAT PER ACONSEGUIR L'EFECTE DESITJAT.
TOMAS, TOTS ENS SENTIM MOLT FELIÇOS DE QUE TORNES A FORMAR PART DE LES TERTULIES DELS DISSABTES EN L'ESMORZAR DE LA PENYA I QUE DE SEGUR EN EIXE ESPIRIT DE SUPERACIÓ QUE TENS SERÀ L'INICI D'UNA LLARGA CONTINUITAT AMB LA MESURA I PRUDENCIA QUE COMPORTA I QUE DES DE LA PENYA GUSTOSAMENT CONTRIBUIREM A QUE L'ENTRADA SIGA EL MÉS ADIENT PER A TU.
BENVINGUT NOVAMENT A LA PENYA.
Els que hem tingut el plaer de compartir esmorzar en Tomas han estat: Pedro, Joan, Jose, Vicent, Quique, Sergi, Julio i Toni.

EIXIDA A PETRÉS (10/09/2011)

Eixida a Petrés sense massa novetats. Perquè tindre que parlar de Pedro totes les setmanes per la seva falta de formalitat ja no és novetat a més que li estem donant massa protagonisme. Aixi que passem de llarg.
Hem eixit: Pedro, Joan, Quique, Sergi, Jose, Julio i Toni. Cal advertir que en Petrés hi ha nou administrador del bar i encara que els bocates han estat bé pareix que no agafen la forma i el haver tanta gent els ve gran. Van tardar més de mitja hora en servir-nos. Si li posem la creu també a aquest bar com, el de Albalat, poc ens queda per ací; perquè també ens han informat que el bar de l'entrada també ha canviat d'amo i tampoc s'entera. I morir sempre en Canet em negue. Així que ja hem plantejat que a partir d'ara, una setmana acudirem cap a la part de València i una altra setmana cap a la de Castelló. En principi per a la setmana que ve possem Canet en atenció a Vicent que ha anunciat que ja està en condicions de fer bici amb més intensitat i per a començar a rodar sembla que aquest lloc és ideal, a més torna a informar-nos de la incorporació d'una dona a la penya que l'any passat ja havia anunciat i que no va quallar i que ara pareix que va de debò.
Podia servir també aquesta eixida per a que Tomas es fera l'ànim i ens acompanyara, ja que les noticies que tenim sobre la seva salut són molt satisfactòries. AIXÍ QUE TOMÀS SI HO LLEGEIXES, JA HO SAPS, T'ESPEREM.

EIXIDA A L'ORONET (3/09/2011)

L'eixida de l'Oronet d'avui per no ser diferent a les altres passa per les parides de Pedro, que cada vegada està més descentrat per no dir una altra cosa. Al punt d'eixida de la Vall com estava previst hem acudit puntuals, Joan i Jose. En la rotonda de Casanya, on deurien de trovar-nos amb els de Xilxes, ha escomençat el lio. No hi havia ningú, esperem cinc minuts, no venen, toquem per si han passat, ja que Pedro havia dit que a d'ell no l'esperarem que "era demasiado pronto", Toque a Quique que m'estranyava que ell no estiguera i em diu que ell està eixint ara de Xilxes amb el fill Sergi i que Pedro ja havia eixit feia més de mitja hora. Doncs amb el dubte movem penssant que habria passat. Quan no haviem fet ni 500 metres ens ha passat per la carretera Pedro sense dir-nos ni xufa (nosaltres anavem pel camí). I que penseu?, què ens esperaria? Doncs, fins a l'Oronet no ens hem vist. Ixe és Pedro. Però no cregau que estava allí quan hem arribat, no!, On estarà?, que ha fet? Al moment pujava amb Quique i Sergi. L'explicació que ha donat, que ha baixat cap a Nàquera per si es topetava amb Julio i és el moment que nosaltres hem coronat l'Oronet i hem pujat al bar. Però el seu cap no para, encara va pensar que nosaltres aniriem molt endarrerits i ha baixat l'Oronet al nostre encontre, cosa que no ha succeit i és quan s'ha creuat amb Quique i Sergi per pujar ja junts. Ja vejeu, la cabra loca igual no te ganes que treballa sense coneixement. Al moment ha arribat Julio i un poc més tard Toni. La veritat que és una manera de ser protagonista. Ja tenim en la penya al Mouriño del Madrid.
En quan a la pujada a l'Oronet la novetat és que ens hem trobat esfaltat el tram que va de dalt de l'Oronet fins el bar.

Ruta en bici 1251151 - powered by Bikemap

El dissabte que ve ja estem tots al seu origen de residència. Per tant les eixides tornen al punt de partida, malgrat la protesta de Joan, que no vol eixir del Poblet i que jo mantinc, quedant-nos amb el dubte del que farà.

MIRADA RETROSPECTIVA DE LA MORRALLA (Fa 20 anys)

La penya la Morralla com totes les penyes que es creen es marquen objectius i un d'ell com no podia ser d'altra manera eren el de fer sopars. Ací teniu una mostra del primer sopar que es va fer en casa de Jose. En les fotos, no de massa bona qualitat, es poden veure a David (el cuiner de l'empedrao), Julio, Pepe Aznar, Carles Benavent, Joan, Joan Antoni, Tomás, Vicent, Rafa Larrubia i Jose.
El segon va ser en casa Julio, d'on varem eixir quasi a espentes. I ja mai s'han fet fins ara que hem instaurat les d'estiu a la platja de Xilxes.
Es un eXemple més de la poca serietat de La Morralla. Ja ho diu el nom: SOM MORRALLA!

David servint l'empedrao

Julio, Pepe Aznar, Carles Benavent, Joan, Joan Antoni, Tomás, Vicent, Rafa Larrubia i David

Jose, Pepe Aznar, Carles Benavent, Joan, Joan Antoni, Tomás, Vicent, Rafa Larrubia i David

EIXIDA A ESLIDA (30/08/2011)

Final d'estiu i última eixida. L'hem feta a Eslida en pla relax per gaudir d'un dia tranquil en el santuari de La Morralla. Hem acudit en bici Joan, Pedro, Quique, Sergi i Jose i en cotxe Julio amb un amic seu, Toni, si un altre Toni, pareix que Julio té predilecció amb aquest nom. S'han arrimat per recordar La Paquita i després veure la bici que té Joan per quedar-se-la el tal Toni. La Paquita ens ha repetit l'acudit famós, rises, vallerets, vallerets, ja ja ji ji i cap a casa.

EIXIDA A PETRÉS (27/08/2011)

UNA MICA DE SERIETAT!!!!

La crònica d'avui es centra en dues qüestions, una queixa i una reivindicació, totes dos vinculades a la falta de serietat de la Morralla. La queixa és de David que ha anat a Petrés fent la ruta acordada en el sopar del dimecres (i ja és la segona vegada que li passa), ruta que també ha fet Toni i on no han acudit la resta. La reivindicació és que en el bloc també estava penjada l'eixida a Petrés i pensant en els menbres que consideren aquest mitjà com a fiable, es respecte i sinò passem del blog.

SOPAR CLOENDA DE L'ESTIU (Xilxes_24_08_2011)

El que ara fa tres anys es va encetar com un sopar de cara a finals de l'estiu en el xalet de Joan en Xilxes, es manté i aquesta nit ja és la tercera vegada. A la cita hem acudit: Joan, Pedro, Jose Luís, Rubén, Joan Carles, David, Vicent, Paco, Jose, Quique, Julio i Toni. S'havien excusat Tomás i David.
De sopar hem menjat un empedrao que ha cuinat Joan i que estava bonissim i això que diu que és el segon que fa. Doncs adjudicat, quan la penya vulga un empedrao està garantitzat, entre Joan i David, que als inicis ja ens va fer un, podem anar alternant.
El pinxe ha estat Pedro que com no vol soltar la perra, es volcà en ajudar a Joan en tot i la veritat és que com a relacions públiques ho fa molt bé, sempre atent i ens ha servit tot el que feia falta.
Tots hem repetit i per tal de que caiga bé l'hem regat amb bon vi, tant de blanc com de negre. Per a finalitzar el menú una bona llesca de meló, un tros de tarta al wisky i cafè.
La tertulia s'ha basat en la música, i ahí Toni, el polifacètic, ens ha donat una lliçó magistral de guitarra, en l'especialitat de l'elèctica i Pedro que volia rebatre i amb eixa dialèctica es va acabar buscant una guitarra per a que facin la demostració i que va portar Pedro.
Allà cap a les 12h, hem alcat taula i hem donat per tancada la vetllada ham el calendari de les dues eixides que quedens fins a finals de mes. El dissabte a Petrés i el dimarts a Eslida.
BONA ENTRADA AL TREBALL ELS QUE ENCARA ESTAN EN ACTIU I ELS QUE NO, QUE GAUDEIXEN DE LA SETMANA DELS DOS DIES, SI, EIXA QUE NO MES TÉ DISSABTE I DIUMENGE.

EIXIDA A LA BARONA (24/08/2011)

Una més. Poc a poc hem anant fent les rutes d'antany i avuí com a cloenda de les grans eixides d'estiu hem anat a La Barona. Quique i Joan l'han feta completa en bici des de Xilxes. Pedro i Jose s'han arrimat en cotxe fins a Betxí i ho han fet des d'ací. L'itinerari ha estat per la rura del carril bici que rodeja l'autovia per tal de evitar Onda i Alcora. Ja en la cruïlla de Sant Joan de Moró la ruta seguia per carretera fins La Barona amb un tràfic de camions constant. La ruta ha estat agradable. malgrat les remugades de Pedro que quan el cap se li tanca ja vas apanyat. Ja en La Barona, menys Quique qua havia estat l'any passat, hem trobat el bar canviat. Ja no es podia entrar les bicis, entre altres coses perquè ja no hi ha corral, aquest s'ha convertit en un nou menjador. Els dos s'han omplit. En quant a l'esmorzar, fluix, perquè no hem sabut demanar, i ens hem aconformat en un bocata que costava d'empassar, l'amanida no ha estat la que era, el que ho coneixeu recordareu aquella amanida voluminosa amb espàrrecs, doncs, aquesta tomata, ceba i olives. Per compensar hem demanat un plat de formatge de Benassal. I el que ens ha acontentat més ha estat els carajillos que tenien un component diferent a tots i encara que fort, estava explèndid.

Bar Don Julián (La Barona)

A la tornada i seguint la costum, hem parat en el bar els Caçadors de Betxí a fer-nos un porró de cervessa amb llimonà i que ha pagat Pedro. Ací els descarats hem agarrat el cotxe i Quique i Joan cap a Xilxes. Total 120 km.
La sorpresa del dia ha estat que per la vesprada, allà sobre les 3h., quan m'ha cridat per telèfon Toni dient-me que estava en La Vall d'Uixó. "Jose estàs durmiendo, estoy en Vall, aquí en Iglesia, en Colonia, tienes algo fresco" Segons m'ha contat no va aparèixer per Betxí perquè no el deixen dormir per la nit els veins i que va eixir més tard i venia de pegar la volta per l'Oronet, Soneja, Marianet, La Vall i direcció Albalat de Sorells.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (20/08/2011)

Quin lloc podriem elegir pel dissabte per contentar a Pedro després de l'estancia a Eibissa? No hi ha dubte, tractan-se de Pedro que mira la butxaca, a més a més vindrà escurat del viatge, doncs Canet. I així una vegada més ens trobem fent la ruta emblemàtica de la Morralla. Però sempre hi ha alguna novetat que aportar per eixir de la rutina i aquesta vegada ha estat la tornada de Vicent amb bici de muntanya, en fase de preparació per tal de entrar a sac molt aviat. Ens alegrem, Vicent per la recuperació i tindre't entre nosaltres. La resta han estat seguint en els de la bicicleta de muntanya, David i Paco i ja en la de carretera, Pedro, Joan, Jose i Quique. Ruta tranquila però molta calor i sinò que m'ho diguen a mi que com tenia pressa vaig trencar directe a La Vall per la pujadeta de Xilxes i la suor no me la vaig llevar de sobra un hora després de dutxar-me i ja en direcció Montan amb l'aire acondicionat. Ara bé, la merla que he agarrat, també m'he quedat amb ella. Si al final tindrà raó Pedro quan diu: "calma muchachos que estamos de vacaciones y hay que disfrutar del verano" ho diu la veu del qui està tot l'any.

EIXIDA A MONTÁN (17/08/2011)

Poc a poc es van cobrint les rutes oblidades i les fites programades es van complint. Avuí Montán, una etapa molt dura per a tots encara que alguns han patit més que els altres. Els osats han estat: Joan i Quique des de la platja de Xixes, Julio des del Juncar, Toni des de Torres Torres i David que ha fet la ruta per Onda, des d'Espadilla. Per tal de reposar forces Jose tenia la taula amanida amb la clàssica safata d'embotit, entrants de formatge i pernil i una amanaida de tomata collida a les 8 del matí de la tomatera i acompanyada d'olives negres del terreny. Als carajillos no ha faltat la coca de passes i nous recent treta del forn. Per arrodonir la tertulia alguns ens hem fet un xupito d'orujo.

El més cruc estava per vindre, havia que tornar i com algú deia es tornava a esmorzar l'embotit on la botifarra es revendria durant tot el trajecte més i tot si la tornada ha estat pujant Arenilles per la cara dura. Algunes fotos són la mostra de la pujada fetes per Jose que ha pujat en el cotxe fin a dalt per inmortalitzar el fet. A partir d'aci el protagonistes que conten el final. Tan sols vull fer menció que era la 1 de mig dia i el termometre marcava 37º.

Cliqueu sobre la foto per a veure-les totes

La Morralla_Montan_2011

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (10/08/2011)

Si volem fer penya ja se sap, trajecte curt i per la part de València, i si és a Canet, Bingo!
Així que tots els disponibles hem acudit: Joan, Jose, Quique, Toni i Julio; menys David que no sabem perquè no ha aparegut. La tertulia ha girat al voltant dels viatgers que en l'última setmana han estat per eixe món, Joan a la France, Julio a Dinamarca i Noruega i Quique a Londres, i Pedro que també s'ha fet viatger, es troba en aquests moments en Eibissa, ja ens contarà quan vinga.
No ha faltat la coca de Julio i com es costum ja els dimecres doble carajillo, aquesta vegada a compter de Julio que després de la pasta gansa que s'ha gastat en elviatge, convidar-nos ha estat insignificant.
Ens hem acomiadant marcant les rutes properes i comprometent-nos a Petrés el dissabte 13 i a Montán el dimecres 17. Hem quedat respecte a l'eixida de Montán fer-la extensiva a tots els que estem vinculat amb la Morralla per tal de poder reunir-nos tots. Així que conforme aneu enterant-vos aneu dient alguna cosa i confirmeu assistència.
També hem assignat per al dijous 25 de juliol com la data del sopar d'acomiadament de l'estiu a la casa de Joan en Xilxes com altres anys.

EIXIDA A CÀRRICA (30/07/2011)

SUSPESA PER LA PLUJA
Ha estat més, "molt de soroll i poques nous". No recorde una tronada tan continuada i de tanta durada i com a l'hora d'eixir plovia i no pintava bé l'hem anul·lada i si algú ha volgut eixir més tard pel seu compte ja ha estat cosa seva. Ha estat una bona decisió perquè ha estat tot el matí plovent. De fet estic fent aquesta crònica amb la pluja present.
Com Julio tampoc estarà el disssabte que bé si us sembla pospose la mateixa eixida pel dissabte que bé.

EIXIDA A ESLIDA (27/07/2011)

Una vegada més Pedro ha trencat la programació. El senyoret té son, no vol matinar tant i és molta volta. Total l'eixida a les 8h de La Vall i anar a Eslida pel Marianet i no per Alcudia de Veo. I el lio ja està armat. Un correu de Toni que llig vora les 11h. i dient que venia, Ràpidament li conteste i l'envie el meu teléfon per a informar-li del canvi de ruta. Finalment ens vam poder posar en contacte i a les 8h. estava en La Vall amb el cotxe i esperant-nos en la redona de les Moreres.
La resta ja la de sempre. Jose, Pedro i Toni junts, David sols i Paco Falcó i Pagés amb la de muntanya més tard. Tambe s'ha arrimat Rafa Falcó que estiueja en Eslida. Bon esmorzar i doble carajillo, el segon convit de Paco Falcó. La tornada amb dos grups, els de Moncofa a la platja i Pedro, Toni i Jose a La Vall per Moncofa.

EIXIDA CANET D'EN BERENGUER (23/07/2011)

L'eixida d'avuí ha estat marcada en un principi per la poca formalitat en l'horari d'eixida en la que com a conseqüència de que s'ha dormit Pedro hem iniciat la marxa passades les 8h. Així que Pedro, Jose i Joan per tal de guanyar temps hem fet una ruta a l'estil de David, anant per camins i fent huits, passant per la via de servei d'Almenara, camins dels Valls, carretera a Torres Torres, desviament camí de Sagunt, trencar per Albalat, creuar Petrés, baixar a la redona de l'Opel de Sagunt i agarrar la carretera fins a Canet, coincidint en l'arribada de David i Paco Falcó. Ja més tard i cabrejat perquè no ens hem creuat en la ruta habitual ha arribat Julio. En la taula s'ha oblidat tot, no abans donar totes les explicacions pertinents i les carregades de rigor a Pedro. En la tertulia dels carajillos hem rebut la visita d'un veí de Montán conegut de Jose que ens ha donat la pallissa contant part de la seva història, algún mitin polític a més a més de valoracions sobre la injusticia del món. Menys mal que PEDRO HA PAGAT UN SEGON CARAJILLO Y HEM CANVIAT DE DISCURS. HO COMUNIQUE EN LLETRES GRANS HA REQUERIMENT DE PEDRO QUE HA INSISTIT EN QUE HO FAGI PÚBLIC PER A QUE TOR EL MÓN HO SAPIGA.
El regrés directament cadascú al seu cau, el de València cap a València, els de Moncofa a Moncofa, els de la Vall a la Vall i els de Xilxes a Xilxes, aquestos amb el detall d'acompanyar a Jose a la Vall i després baixar a Xilxes.

EIXIDA A LUDIENTE (20/07/2011)

Companys de la penya, avuí, com diu el rei, és un motiu d'alegria i satisfacció comunicar-vos que la Penya s'està retrovant-se amb el passat per diferents motius: Un per recuperar llocs meravellosos que feia anys estaven oblidats i que els que ho vingut sabeu al que em refereix, eixe recorregut d'Argelita a Ludient és espectacular, el seu paissatge és comparable a qualsevol dels Pirineus. L'altre motiu és que hem sobrepassat la barrera dels 100Kms, exactament des de La Vall, 102. I l'últim és que ens trobem bé, la veritat que no portem una cadència tan alegre com abans; (Joan i jo hem comentat que el motiu és perquè ens hem acomodat a un ritme de sempre Canet, Petres, Albalat, a més de l'edat per supost) però matinant ho podem fer dins del temps d'abans i arribar sobre la 1,30h.
Açò no ho podrà dir Pedro, ja que s'ha esquallat i no ha eixit, no sé quina milonga li ha contat a Joan; però la veritat ha estat que al punt d'encontre de La Vilavella només han estat puntuals Joan i Jose.
Joan ha dit que a les 8h. eixirien Joan Carles, Manolito Herrero y un agregat que per les referències que ha anat dien Joan he descobert que era un veí meu del Poblet que viu a tres cases de la meva i que quan ens han alcançat arribant a Ludient, s'ha presentat com a Luis. Aquests ens han comunicat que darrere venia David, que segons ens ha dit a l'arribar al bar havia deixat el cotxe en Betxí. Ja veus Pedro hi han de més valents que tu!

Ludiente

L'emorzar ha estat tot de meravella fins a l'hora de pagar. No sé per quin motiu els de Castelló es passen en el preu i quan s'arrimem a l'interior ens la claven. Estem parlant d'un esmorzar bàsic 7,80€. Ací Pedro quan ho sapiga es refregarà les mans i per ahí se n'eixirà per una vora i justificara la no eixida. Però ja ho diu el refraner castellà "Sarna con gusto no pica" i després del plaer viscut avuí, açò és pecata minuta.
I per a mostra aquesta foto ho diu tot.

Esmorzar al bar de l'entrada

La tornada l'hem feta en dos grups, ja d'eixida s'han avançat els tres joves i els de la tercera edat ens hem endarrerit al nostre aire i fins i tot hem sortejat els tres pujades abans del Salvador sense massa patiment. Ja en Betxí ens hem acomiadat de David i a partir d'ací si que aquest últim tram fins a casa ha estat més pudent perque encara que el vent sempre ha estat de cara en aquest tros al estar obert pegava més de valent i a unes cames cansades dificultava una mica el portar una cadència de pedalada més lleugera.
El dimecres que bé Joan no estarà perquè se'n va a la France; però no més tornar i passar la Setmana Gran, la Penya queda emplaçada per accedir a La Barona. Si, ara que estem calents, anem a veure si lo del retrovament va en serio i aquest estiu va de bo. Mentres els que estigam ens perdrem el proper dimecres en Eslida per Alcudia de Veo i l'altre dimecres a Navajas. Els caps de setmana continuarem per la València i aixi acompanyarem a Julio i recuperarem la butxaca.

EIXIDA A L'ORONET (16-7-2011)

La eixida del dissabte va estar marcada pel periode vacacional que gaudixen la majoria dels membres de la penya. Aixó va fer que al bar del Chaparral només ens juntàrem Julio desde València, i Pedro, Joan, Sergi i Quique desde Xilxes. Allí es trovàrem amb una concentració ciclista de les penyes de l'horta nord que omplia el restaurant a la part de dins, tot i aixó varem estar ben atessos.
La anada la varem fer per parelles, excepció feta de Julio (clar està), ja que Quique i Sergi varen adelantar la eixida per tal de estar al hora al puesto, eixint més tard Joan i Pedro, el cual al vores a soles amb qui sap que no pot, li va entrar el lumbago, descobrint Joan la medicina ideal per eixe mal, baixar la guardia, el que provoca d'inmediat l'atac del malalt.
La tornada, els xilxeros junts directes a la mar, i Julio tot solet cap a la capi. Encara poguérem vore un nou atac de Peter en la rampa d'Almenara, que volgué passar a un cicliste que anava per davant, però en arrivar a la seva altura aquell li va respondre i ahí varen crear un duel per vore qui podia més. Coses de Peter...

EIXIDA A AYODAR (14/07/2011)

Encara que l'eixida estava programada a Vilamalur, quan hem arribat a la cruïlla de Vilamalur eren ja les 10h. i faltaven 8 Km de pujada. Així que hem decidit baixar cap a Ayodar.
Hem eixit Pedro, Joan, Jose i Toni, aquest s'arrimat en cotxe fins Sagunt i amb puntualitat, a les 8h i poc més ha aparegut just també quan arribaven Joan i Pedro, Jose ja hi era al lloc. Pareix ser que no hem calculat el temps i caldria haver eixit un quart d'hora abans i per anar més sobrat, mitja hora abans. Aixi que la propera eixida del dimecres a Ludiente a les 7,30h. a La Vilavella.
De la d'avuí ha estat molt bé, almenys per a Joan, Pedro i José, no tant al principi per a Toni que està més acostumat a anar desbocat i no entenia la nostra marxa relaxada. Poc a poc s'ha mentalitzat i l'hem convençut que gaudeixca del paissatge i així ho ha fet. Després el dubte que se li ha creat a l'arribar al bar que sempre hem anat i veure'l tant pobre. ¿Aqui habra para comer?. Toni tranquilo que viniendo con nosotros no passarás hambre, otra cosa sera el precio; pero tranquilo, relajate y disfruta de una puta vez.

Mesón La Torre

Bé l'esmorzar ha estat de categoria en tots els aspectes, amb dos carajillos molts bons i un preu raonable. Per cert com vegeu en les eixcides de dimecres la repetició del carajillo s'està convertint en una costum. La setmana passada la va pagar Joan, aquesta setmana, Jose i la propera per eliminació li toca a Pedro que ja l'ha assumida però avisa que si perquè paga ell apareixeu tots no val. I així serà, li donem la raó, si s'apunteu algú vos tocarà pagar, ja ho sabeu.

Ayodar

EIXIDA ALBALAT DELS TARONGERS (09/07/2011)

En principi escuses a Toni per confondre'l en quan a les eixides d'aquesta setmana. La calorada de Gàtova del dissabte passat ens va alterar les neurones i no va quedar clar si el dimecres era Canet i el dissabte Almenara o al inrevés. Bé, en l'era de les noves tecnologies hi han dos elements que aclareixen moltes dubtes. Un, aquest blog que cal acostumar-se a consultar, si és que és, el lloc oficial de la Morralla i l'altre el telèfon, que en qualsevol moment pot servir per confirmar o rectificar.
En quan a l'eixida d'aquest dissabte una cosa pareix que ha quedat clara, de moment i per unanimitat dels que allí vam aparèixer: Joan, Pedro, David, Jose, Joan Carles, José Luis, Quique, Sergi, Julio, Toni, Sergio (el de la penya Cremaets) i Manolo (un convidat de Joan i company de la ruta per França d'aquest estiu), hem de prescindir del bar de la plaça d'Albalat per la lentitut del servici.
El dissabte que ve a l'Oronet, els que eixirem el dijous intentarem arribar a Vilamalur. Pareix que aquest estiu estigam bovets i vulguem recuperar algunes de les eixides d'antany. Jo us confese que pateix prou en els trams finals per dos motius fonamentals: l'allargar el recorregut i el ritme més viu d'alguns moments, sobretot quan compartim el trajecte amb els joves. I tots dos degut a que l'edat no perdona i la preparació invernal no és l'adequada. Així que sols em queda l'experiència d'anar a la marxeta i així igual podem fer alguna memorable d'anys anteriors.