EIXIDA TORRES TORRES (08/03/2017)

DESPRÉS D'UN TEMPS, UN ALTRE EN BÉ

¡Jose!, ¿què passa en el bloc?. ¡És un bloc fantasma!. 

Des de el dia 22 de febrero no tiene vida.

Amb aquestes expressions es em dirigia aquest matí, Tony d'una manera airosa, per denunciar la poca activitat que mostrava aquest bloc durant les darreres setmanes. S'entén el seu malestar si tenim en compte que aquest mitjà és l'única manera que té per assabentar-se de l'activitat de les nostres eixides, ja que no disposa de Wassap.

La resposta que se li ha donat no podia ser altra que l'única que és. Si jo no ix, el bloc està mort. Ja ho de manifestat altres vegades, la conveniència de que davant de la meva absència en alguna eixida, fos qualsevol altre dels participants que fera la crònica. Però com les intencions són nul·les, doncs això és el que hi ha. 

Per tant després d'un temps inactiu un altre nou esdevé i reprenem l'activitat. Activitat que per a la crònica d'avui té molt de que parlar, o al menys un fet inèdit a la rutina habitual que es sol donar en les nostres eixides.

De sobra és conegut l'ambivalent moment pel que passa la nostra penya alhora de mantenir un nombre estable en quant als seus participants en les eixides. Quan no en falla  un en falla un altre, i quan no en són dos o tres. 

En l'eixida d'avui sols hem eixit Pedro, Joan i Jose. Vicent i Tomás estaven de viatge. Els que si són fidels setmana a setmana són Quique i Tony, que puntualment apareixen a la cita del bar.

Des de l'eixida tot seguia amb normalitat fins arribar prop d'Escales, quan Jose ha punxat. Durant les darreres eixides, Jose està utilitzant la BTT del gendre que li ha prestat mentre aquest està de viatge. El que hagués d'haver estat una reparació normal, pel fet de produir-se en una bici que no porta càmera, s'ha convertit en tota una odissea. Aquest nou sistema de fer servir els  "tubeless" el que per a molts diuen que les rodes sense aire per a la teva bicicleta t'estalviaran problemes, en el cas d'avui s'ha demostrat que no. Segons Joan, per desconeixement del tema i no anar preparat per solucionar els escassos contratemps que es poden presentar en aquests tipus de neumàtics. La realitat ha estat que per treure el neumàtic ens ha costat més de mitja hora; perquè en llevar-li tot l'aire que li queda, el neumàtic fa el buit i en el líquid enganxós que el conté s'apega de tal manera que hem necessitat la força de les mans de Joan i Jose i la mirada expectant de Pedro, que ens servia de ben poc. Quan ho hem aconsseguit, hem posat una càmera a la vella ultrança i a rodar.

Un quart d'hora per alliberar el neumàtic de la llanta

Ara hi havia que desenganxar la botifarra en que s'havia quedat la càmera
Un altre quart d'hora

Mireu el recurs que ha fet servir el cap moblat de Joan 
per desenganxar la càmera.

Fi de l'odissea. Açò ja ho sé fer

Amb tant de temps perdut no hem tingut més remei que dirigir-nos directament al bar de Torres Torrres per no fer esperar a a Quique i Tony.

El bar Martí estava ple i hem tingut que esperar una estona a que quedés una taula lliure. Per no perdre temps hem fet la comanda de bocates i anar avançant. 

Ja tots assegut en taula hem pegat un bon repàs a l'àpat.

Pedro els té bocabadats. Que els dirà

Doncs ahi el teniu, en plena intervenció.El que diga el dit

Alhora dels carajillos, Jose s'ha allargat al forn del costat i ha portat un rotllos de pasqua. La fornera s'ha estranyat que no hagués anat Pedro a comprar i en quan ha tingut un temps lliure s'ha arrimat al bar a saludar-nos.

Ja estava prop les 12 h. quan hem alçat el camp. Quique ha tornat per l'Oronet. A la seva estela Tony que l'ha acompanyat durant un tram i tornaria, Nosaltres tres per Algar direcció a La Vall. 
Asseguda al banquet i xarradeta, rebent la visita de Manolo Tollina que venia de caminar.