En tot el mes de març, no et lleves ni un pedaç
Ni fred ni calor o els dos alhora, què em poso en aquests dies bojos?
El refrany t'aconsella no fiar-te; però no pots evitar quedar-te davant de la roba ciclista i començar a dubtar, em pose de curt, o curt per baix i manega per dalt, o faig servir maniguets i així quan avance el mati me'ls puc treure, o continue d'hivern per fora i alleugere roba per dins.
Quan els matins i les nits segueixen sent fredes però els dies comencen a ser calorosos no és fàcil triar un "look" que, sigui capaç de resistir aquestes temperatures.
I amb aquest dubtes ens hem vestit cadascú com ha cregut convenient i així ens hem presentat. El més valent Vicent, completament de curt i en l'equip de l'estiu, es clar per baix folrat i maniguets pels braços. Pedro d'entretemps amb un equip nou de les rebaixes de Decathlon i mitges de la dona per les cames. Joan i Jose han decidit mantenir l'equip d'hivern; però amb samarreta de manega curta dins.
Amb aquest equipament policromat hem pres la marxa en direcció Petrés per retrovar-nos en Javi després d'alguns mesos sense eixir per la seva molesta i reincident esquena. Per cer, que al qui tenim de nou varat, és Tomás, ara per problemes en un genoll. Però la cosa no té més importància i en breu s'incorporarà. I Antonio ha fet un impàs per viatjar.
El bar de La Societat Petrenense torna a estar en auge, es nota que la nova direcció li ha pegat en el viu i està recuperant la vella clientela. Nosaltres mai havíem abandonat el vaixell; però no ha estat el cas d'altres penyes ciclistes, com per exemple, els cremaets que avui han tornat. Tony tampoc ens ha abandonat i ha aparegut a punt de pegar-li mos als bocates de bona mida que ens acabaven de servir. Tal vegada fluix de cacaus i olives i els carajillos gelats; però com el que es tracta és de passar un bon matí en bona companyia, la veritat és que en aquest lloc ens trobem a gust.
Estant prenen els carajillos ha aparegut Ximo Agut, un company de bici de BTT que acudeix puntualment amb l'altra colla de bikeros i que ha compartit taula fins el final.
Javi, amb l'exclamació típica de la penya "me voy solito pa València" ha pres una direcció i la resta cap a la Vall en la companyia de Tony.
I els uns darrere i els altres davant, hem anat anant fins el banquet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada