En Torres-torres, escaporres
El número tres, perfecte és;
sobretot quan no em podem ser més
i després d'anar sols, encara més.
I, qui som els tres?. Doncs, Pedro, Joan i José. A més a més, els tres hem acudit en un tres i no res. No ha mediat convocatòria, no hi ha hagut contacte previ. El mutisme ha estat present en el que anava de setmana; però tots teniem en el cap que a les 7:45 h. al lloc. L'arrivada al banquet ha estat fent el joc del tres en ratlla, Jose pel sud, Pedro per l'Oest i Joan pel Nord, els tres alhora, hem fet tirera al banquet i per tancar la rosa dels vents hem pres la direcció cap a l'Est.
Una llarga introducció de l'esglai que ha patit Pedro la nit del dissabte, on un dolor del braç el cagà pensant-se que li venia l'infart. Escoltat tot el procés i a la vista que tot ha estat una falsa alarma i que ha quedat en un poregós que li dona molta importància als xicotets coses, hem arribat a la conclusió que s'havia passat en l'eixida del dissabte per La Yesa. Açò ha donat peu a que els dos cunyats informaren de l'esmentada eixida. Ràpidament ha agarrat la verba Pedro, que com és costum en ell, es recrea i monopolitza en la visió negativa de les coses,la qual cosa cabreja a Joan que només feia que corregir-li i puntualitzar. A més a més, el més curiós ha estat que tot ho ha centralitzat en el menjar, de la ruta no s'ha parlat gens. Tota aquesta conversa ens ha durat més d'una hora de bici. No sé quantes vegades haurà repetit que ha menjat un arròs brut (arròs amb porc senglar, qui és el que li donava un color rogenc); si els entrants eren pocs, els postres s'ha limitat a fruita del temps i que patatin i que patatan. Oh!, i damunt 20€, quim atracament! Vos podeu imaginar, que un simple dinar, doni per a tanta canya en boca de Pedro. La cosa s'ha acabat arribant a Petrés (fixeu-vos en el recorregut: La Vall d'Uixó-Almenara-Les Valls-El Pontazgo-direcció Petrés i girar pel camí de Terol a Torres Torres). Doncs bé en el camí de Petrés Joan li ha proposat a Pedro que aquest diumenge, ell i la seva dona i Joan i la seva, agarre el seu cotxe i per 25 € cadascú que els porte a La Yesa i que ell pague demanat tot el mateix que s'han menjat i begut. Contestació: "De acuerdo, me los dais y os invito en mi casa" Ha estat un bon antídot, Joan. Genial!
Hem entrat en el camí de Terol i hem tingut que fixar molt l'atenció per la gran quantitat de cotxes i un parell d'autobusos que anaven i venien al Col·legi Sant Vicent Ferrer. Així que callaets, fins a Torres Torres.
 |
| Joan entrant al Bar Martí de Torres Torres |
L'esmorzar en aquest bar no cal parlar gaire, tots ho coneixeu i segueix en la seva bona línia. Per trencar l'excel·lent menú, Jose ens ha obsequiat en una coca dolça, que segons el portador de Pedro, era el millor que hi havia.
 |
| El carajillo amb coca un bon complemet |
 |
| La coca torresana, ges a veure amb la petresana |
Un Wassap de Quique amb tot un mostrari de medicines li ha recordat a Pedro el malet que està i que tenia que prendre's les pastilles, tot i que abans ja l'haviem convençut de que no se les prenguera.
 |
| La medicació de Quique, quina merla deu de tindre! |
 |
| Dues pírriques pastilles per un cuentista |
Hem tancat la conversa amb la introducció del tema polític del moment i treien les nostres pròpies conclusions, al tems que ens alçàvem per moure i que ha aprofitat Pedro per dirigir-se a la taula del costa i la barra per a donar-los part en la conversa amb una alçada de veu per a cridar l'atenció. Els 5€ han apagat la flama i bicicletes endavant.
Vagi, a Pedro li entra "el bajón" només eixir decideix no seguir-nos. Li entra eixa fluixera que el fa anar per camins diferents. Total que es va a la seva. Nosaltres per Alfara i algima Algar i el pel riu, carretera d'Algar i de tant en tan anavem en paral·lel fins a la redona del Pinyal que s'ha incorporat a l'aria de servei i tots junt a la vall.
Xerradeta al banquet i el dissabte a Petrés. Tornem a ser Morralla, curta; però Morralla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada