LA MORRALLA AUGMENTA PERÒ NO MILLORA
Des del dimecres recuperem un membre de la penya, Vicent ja ha tornat de Zurich i sense perdre temps ja està pedalejant pels camins i carreteres del nostre voltant. Jose, Pedro i Joan l'hem rebut asseguts al banquet.
Benvingut siga el qui a sa casa ve. Per contra, els morrallers de l'horta, van de cap a caiguda, tan sols ens manté el seu cap, el més complidor, D. Julio. Que hem de fer, Açò és el que hi ha. Només pel sacrifici que li suposa a Julio eixir sols i la satisfacció que l'ompli amb la nostra companyia, mereix la pena acudir al seu encontre.
Com que no hem rebut la visita de cap paisà, els cinc que érem hem mantingut el llistó de la Penya mostrant l'única versió que no decau, la de la bona gana i l'agradable xarreta. Avuí hem optat per pujar el colesterol, les llonganisses i les botifarres han segut la base de tots els entrepans a més d'ous (fregits, estrellats, esclafats, de "puntillas", truita francesa...) i faves.
Amb un grup reduït i "todos juntitos" afavoria una única conversa amb la participació de tots, de tal manera que se'ns ha fet prop de les 12. Vicent i Joan s'han ajudat amb dos orujos. Els 5 €, la tranquil·litat, que almenys avui ha regnat i la bona atenció ens ha fet prendre la decisió de que pel Camp del Morvedre, alternarem Petrés i Albalat i deixarem de costat Canet. A més a més dels altres llocs de costum (Torres Torres, Les Valls, Oronet...). Amb aquesta és, la no sé quantes vegades que hem fet la promesa d'oblidar-nos de Canet. Espero que aquesta siga la definitiva.
Malgrat fer-se tard i arribar a les 13:30h. no hem volgut deixar perdre l'asseguda al banquet d'un quart d'hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada