Dues setmanes que li hem agarrat el gustet al tren. Si la setmana passada ens ha portat als limitis de la província de Terol, aquest dimecres ens ha apropat al Cap i Casal per fer el recorregut del llit del riu Túria des de la Ciutat de les Arts i les Ciències fins a la població de Vilamarxant, fent l'aturada de l'esmorzar i refer el camí de tornada al punt d'origen.
ELS PRELIMINARS. Ha hagut que matinar per tal d'estar als diferents punts de trobada. Jose des de La Vall i Pedro, Joan, Joan Carles i Javi Pedreguer (júnior) des de la Platja de Xilxes per tal d'estar a les 6:55h. a l'estació de Xilxes.
Javi des de Benicalap per tal d'estar a l'estació del Cabañal a les 7:30h. I Quique des de Paterna per tal de trobar-se amb tots en el trajecte del riu a l'altura del pont del 9 d'Octubre.
Tot i recordar que havia que matinar i que el tren no espera,encara ha hagut uns minuts de nerviosisme i com no, Pedro arribar en el cagalló al cul. Gràcies al retard del tren no l'ha perdut. Ha estat l'únic contratemps. La resta tot ha anat de meravella.
ACCÉS: La ruta s'inicia a l'estació del Cabañal de València, per fer un tram de via urbana pel carrer de la Serradora que ens porta directe al llit del riu Túria a l'altura del Museu de les Ciències, circulant un tram pel passeig de l'Albereda i per la primera rampa baixar al llit. 4KM.
 |
| Estació del Cabañal-València |
RUTA. Iniciem el recorregut pel mig del vell llit del riu Túria, donant-li l'esquena al Museu de les Ciències, i seguint el marge dret del riu, en sentit ascendent.
Al principi, per un enllosat vermellós, hem anat deixant enrere el Museu de les Ciències, el Hemisfèric, el Palau de les Arts, el Parc Infantil Gulliver, al Palau de la Música i passant sota els ponts de Montolivet, del Regne, de l'Àngel Custodi, d'Aragó, de la Mar o Pont de la Trinitat, el més antic de València construït a 1402, i els ponts de les Flors, de l'Exposició, aquest popularment conegut com el «Pont de la Peineta», fins a arribar davant del Pont del Real. En aquest tram ens hem topetat en Quique de cara.
En creuar el Parc de Capçalera hem arribat a l'alçada del Molí del Sol, on s'ubica un reforç de la Policia Local, i des d'on comença el Parc Fluvial del Túria, moment que hem aprofitat per fer les necessitats, reposar forces i omplir aigua.
Passem pel costat de la carretera que dóna accés a un camp de tir. A continuació passem per sota de la V-30 per arreglo seguit trobar-nos en un tram en obres per estar arreglant la passarel·la de fusta que és per on es deuria de passar i en aquest cas l'hem tinguda que rodejar i utilitzant un tram de carretera en direcció contraria per entrar novament al camí de la ruta justament en l'inici del Pla Sud, on es troba l'Assut del Repartiment, lloc triat per desviar el riu Túria, i ja en el terme municipal de Quart de Poblet.
Seguim ara el recorregut pel terme de Paterna i creuem la sèquia de Montcada. De tant en tant anem passat per passarel·les, totes elles amb unes rampes pronunciades per a les quals havia que pujar pinyos de sobte i en la que en més d'alguna, per no calcular bé hem tingut que posar peu en terra, moment que hem aprofitat per fer-nos la primera foto.
En passar una d'aquestes passarel·les veiem a l'equerra la urbanització Masia de Traver.
Passem sota un pont i arribarem davant el pont vell de Riba-roja de Túria pel qual creuarem, un cop més, a l'altre costat del riu. A continuació passem per sota del «Pont de Ferro» ja fora de servei, des que el tram ferroviari Riba-roja de Túria - Vilamarxant - Llíria va ser desmantellat i on Javi li ha proposat a Pedro venir a desmuntar-ho per vendre la ferralla.
Estem ja prop de Vilamarxant, es veu a l'esquerra.
Passem l'última passarel·la i per sota el pont de la carretera CV-50 que uneix Llíria amb Vilamarxant, hem arribat a l'alçada del Centre d'Interpretació i d'Informació del Parc Fluvial del Túria, on es dóna per finalitzat el recorregut pel llit i per una rampa accedim a l'esmentada carretera que per una pista de terra ens apropa a la població de Vilamarxant i seguint a Javi a la recerca del Restaurant Civera, lloc escollit per fer l'aturada de l'esmorzar. Fins aquí hem fet 39 km.
En arribar confiem en trobar-nos en Antonio que havia promès a Javi allargar-se,ja que està en Ribarroja el Túria, tant sols un 6km. d'aquí i tal vegada a Julio. De moment ni l'un ni l'altre. Una trucada de Javi seguit d'un wassap ha alertat a Antonio de la nostra arribada i a meitat esmorzar ha aparegut.
L'esmorzar ha estat tot un clàssic ciclista, amb repeteixo de rebentat. El dolç no ens ha acompanyat per estar en un polígon, molt lluny de qualsevol forn o pastisseria.
A la tornada pel mateix lloc ja hem pogut anar gaudint del meravellós entorn, creuant els ponts de fusta, i els que Pedro ha anat contant, hem traçant les sinuoses corbes de la pista amb més confiança i velocitat i escoltant de tant en tant el relaxant i suau xiuxiuejar del riu i els pardals, al tems que teniem que sortejar les rames de les canyes que contínuament envaïen la pista en ample i en altura.
 |
| Un de tants ponts de fusta |
En passar pel terme de Paterna, Quique ha agarrat un bufador de l'esquerra i s'ha encaminat a sa casa. La resta hem continuat.
A l'arribar novament a l'altura de l'inici del Parc de Capçalera, hem eixit per una pista de l'esquerra que ens ha portat a Campanar, lloc que volíem visitar i aprofitar per fer-nos un refresc. El repàs als ponts, segons els càlculs de Pedro, estaria d'uns 15. Javi, irònicament, li ha proposat tornar per contar-los bé. Ell ho ha assegurat.
Així que hem entrat al casc antic de Campanar i guiats per Joan hem parat davant de la casa on havia viscut sa mare. Pare i fill s'han retratat davant dels seus arrels.
A continuació ens hem encaminat a la plaça de l'església de la Mare de Déu de la Misericordia, on s'havien casat els seus pares. Hem begut i omplit els bidons d'aigua en la font pública i de cap al bar d'enfront a fer-nos una líquida granitzada.
 |
| Plaça de Campanar |
 |
| Esperant la líquida |
En acabar hem reprès la marxa en busca novament del vell riu del Túria, accedint pel pont de les Glòries Valencianes. Hem seguit pel carril bici procurant no topetar-nos de cara en altres bicis. A l'altura del pont de la Petxina, Javi s'ha acomiadat de nosaltres i per una rampa d'eixida s'ha dirigit cap a Benicalap. Nosaltres hem fet els últims quilometres pel llit i en arribar a l'accés de la Ciutat de les Arts i les Ciències hem eixit i pel carril bici del passeig de l'Albereda hem seguit fins l'altura del pont d'Assut de l'Or i girar a l'esquerra pel carrer de la Serradora que ens ha portat a l'estació del Cabañal. Assegut en els banquets hem esperat l'hora d'arribada del tren. A les 16:04h. hem agarrat el tren que ens ha deixat en Xilxes i cadascú a sa casa.
TOTAL KM: 78KM.
CONCLUSIÓ.- Ruta senzilla i agradable, encara que en alguns trams hem tingut que esforçar-nos per salvar uns quants pujades de no més de 20 metres cada una, i també els inicis de les rampes de quinze passarel·les (PEDRO L'HAS CLAVAT, en realitat la informació que he consultat diu que hi han vint, però dos són planes i tres no les hem creuat), ja que les han dissenyat amb una inclinació excessiva per la poca velocitat amb que les tenim que abordar. A més a més cal anar amb molt de compte de no trobar-te ningú de cara, ja que les han construït donant-los l'ample just per a l'encreuament de dues bicicletes en sentit contrari. Precaució que no s'ha de perdre en tot el trajecte per la poca visibilitat que ofereix el sinuós traçat. Finalment, no es pot entretenir gaire en la contemplació del paisatge ja que el ferm de la pista està en molts trams deteriorat i algun que altre clot i per descomptat alça una pols blanca que ens ha deixat a nosaltres i a les bicis com si vingueren de treballar d'una cantera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada