Fugir del foc i caure a les brases
-- On anem el dissabte?-- A Petrés
-- Uff, a Petrés!
-- Va, anem a canviar d'aires, anirem a esmorzar al bar de l'entrada.
-- Vinga, va, anem a provar.
Amb eixa idea hem eixit cadascú del seu corral i seguint pel carrer de la dula el bestiar dispers, poc a poc ha anat posant-se dins del ramat fins nodrir-se de 9 caps en el pessebre del bar Avinguda de Petrés.
Del corral de La Vall han eixit Joan i Jose. Del de Moncofa, Vicent. De Xilxes ha aparegut Pedro per una "cañada" i Quique i Sergi per una altra. De les pastures dels arrossars s'han arrimat Julio i Javi. I ja pel camí de la Vall de Segó, Tony.
En arribar a la paridora, altres ramats ja ens havien avançat i el seu pastor els havia ubicat en els millors llocs; i això que hem arribat més prompte que mai. La cosa quedava molt atapeïda. L'eficàcia i bona disposició de la pastora ha resolt la situació instal·lant-nos en una zona descoberta i exposada a la prompta aparició del sol. I és que el món està mal repartit, Déu dona un tros de pa a qui no se'l sap guanyar. On va Vicent? On va la gent,
Aixi que tot el ciclista que arriba a Petrés va de cap al bar Avinguda i de rebot al bar de la Societat Petrenense.
Com bé diu la capçalera d'avuí, hem fugit del fang per caure dins l'aigua, o dins el bassiot, o en el barranc. Perquè bocata per bocata ja estàvem bé on estàvem i per a aquest viatge no necessitàvem alforges. La veritat és que el personal s'ho curra bé i no para d'aquí cap allà; però la tranquil·litat és un factor primordial i això queda garantit a l'altre bar.
I com no, alhora estipulada del calendari solar, ha aparegut el rei i mitja taula hem pegat l'espantada en busca d'ombra per a poc a poc anar fent el mateix la resta i acabar els rebentats i el tros de coca petresana que ens ha convidat Pedro en una altra taula que havia quedat lliure.
Per unanimitat hem decidit de tornar a la nostra paridora.
Igual que a l'eixida cadascú poc a poc ha deixat el ramat i per la dula ha tornat al seu corral.
Aixi que tot el ciclista que arriba a Petrés va de cap al bar Avinguda i de rebot al bar de la Societat Petrenense.
Com bé diu la capçalera d'avuí, hem fugit del fang per caure dins l'aigua, o dins el bassiot, o en el barranc. Perquè bocata per bocata ja estàvem bé on estàvem i per a aquest viatge no necessitàvem alforges. La veritat és que el personal s'ho curra bé i no para d'aquí cap allà; però la tranquil·litat és un factor primordial i això queda garantit a l'altre bar.
I com no, alhora estipulada del calendari solar, ha aparegut el rei i mitja taula hem pegat l'espantada en busca d'ombra per a poc a poc anar fent el mateix la resta i acabar els rebentats i el tros de coca petresana que ens ha convidat Pedro en una altra taula que havia quedat lliure.
Per unanimitat hem decidit de tornar a la nostra paridora.
Igual que a l'eixida cadascú poc a poc ha deixat el ramat i per la dula ha tornat al seu corral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada