VIA MENERA CAUDIEL-ESTACIO DE TORÁS-ALTURA
Trajectes d'accés:
* Xilxes - La Vall - Algimia
* Segorb - La Vall - Xilxes
* Segorb - Sagunt
Hem fet el molt, hem d'acabar de fer el poc
Aquesta dita reflecteix mol bé l'eixida d'avui.
Havíem fet un gran esforç durant tot el mati fins arribar a Segorb per fer l'aturada del dinar i per la tarda, cara a casa, quan el cansament havia fet mossa, calia fer l'últim sacrifici.
Doncs anem a descriure el que ha estat una ruta espectacular, almenys pels que no estem acostumats. I es que de sobra és conegut, de que La Moralla no és propensa a fites extraordinàries. La d'avui és una d'questes que ens marca; sobretot per la satisfacció final d'haver aconseguir trencar la barrera de la mitja dels 65 km. i haver-la sobrepassada amb escreix, fins els 107 km totals. A més a més de la dificultat d'anar en la bici de muntanya, en que la majoria portàvem màquines ordinàries.
La història comença quan Javi ens proposa de fer una eixida per la Via Verda d'Ojos Negros, començant en Barracas i baixar fins a un punt determinat. El programa seria pujar en tren fins Barracas i fer el descens. Tots vam acollir com a bona la proposta i es quedà encarregat a que fera les gestions pertinents. El dissabte passat ens comenta que el tren regional que va cap a Terol arribava a Barracas a mig dia. Vam pensar que era massa tard per fer el recorregut. Aleshores Jose proposa agarrar el de rodalies que arriba fins Caudiel, fer un recorregut en direcció Barracas i al temps estimat, donar mitja volta i fer els descens fins a Segorb per parar a dinar i ja després del dinar continuar fins al lloc d'origen. Vam consultar l'horari del rodalies i vam veure que arribava a Cudiel a les 9:30 h.Tots coincidim que aquest horari és ideal per fer el recorregut. Doncs es queda que els de València anirien en cotxe fins a Sagunt i allí agafarien el tren i els de la Vall/Xilxes aniríen en bici fins l'estació d'Algimia.
Per tant el dimecres 6 a les 7 del matí eixien em bici de Xilxes Pedro, Joan i Joan Carles, des de la Vall ho feien a les 7:15 Vicent i Jose i Javi i Quique des de València varen fer cap en cotxe a l'estació se Sagunt per agafar el tren de rodalies de les 8:24.
La puntualitat d'avui era imprescindible perquè qui marcava l'horari era el tren i aixi que la unió Xilxes La Vall s'ha produït en hora i en el lloc de costum, la carretera d'Algar. I l'arribada al'estació d'Algimia en més de 20 minuts de sobra. Calia no arriscar-nos a tenir sorpreses en forma de punxada, per exemple.
A les 8:45 h. estàvem els set dalt del tren i a les 9:30 h. baixàvem a l'estació de Caudiel.
Iniciem el descens a 8 km. de Barracas, en les últimes estivacions del Ragudo.
Doncs anem a descriure el que ha estat una ruta espectacular, almenys pels que no estem acostumats. I es que de sobra és conegut, de que La Moralla no és propensa a fites extraordinàries. La d'avui és una d'questes que ens marca; sobretot per la satisfacció final d'haver aconseguir trencar la barrera de la mitja dels 65 km. i haver-la sobrepassada amb escreix, fins els 107 km totals. A més a més de la dificultat d'anar en la bici de muntanya, en que la majoria portàvem màquines ordinàries.
La història comença quan Javi ens proposa de fer una eixida per la Via Verda d'Ojos Negros, començant en Barracas i baixar fins a un punt determinat. El programa seria pujar en tren fins Barracas i fer el descens. Tots vam acollir com a bona la proposta i es quedà encarregat a que fera les gestions pertinents. El dissabte passat ens comenta que el tren regional que va cap a Terol arribava a Barracas a mig dia. Vam pensar que era massa tard per fer el recorregut. Aleshores Jose proposa agarrar el de rodalies que arriba fins Caudiel, fer un recorregut en direcció Barracas i al temps estimat, donar mitja volta i fer els descens fins a Segorb per parar a dinar i ja després del dinar continuar fins al lloc d'origen. Vam consultar l'horari del rodalies i vam veure que arribava a Cudiel a les 9:30 h.Tots coincidim que aquest horari és ideal per fer el recorregut. Doncs es queda que els de València anirien en cotxe fins a Sagunt i allí agafarien el tren i els de la Vall/Xilxes aniríen en bici fins l'estació d'Algimia.
Per tant el dimecres 6 a les 7 del matí eixien em bici de Xilxes Pedro, Joan i Joan Carles, des de la Vall ho feien a les 7:15 Vicent i Jose i Javi i Quique des de València varen fer cap en cotxe a l'estació se Sagunt per agafar el tren de rodalies de les 8:24.
La puntualitat d'avui era imprescindible perquè qui marcava l'horari era el tren i aixi que la unió Xilxes La Vall s'ha produït en hora i en el lloc de costum, la carretera d'Algar. I l'arribada al'estació d'Algimia en més de 20 minuts de sobra. Calia no arriscar-nos a tenir sorpreses en forma de punxada, per exemple.
A les 8:45 h. estàvem els set dalt del tren i a les 9:30 h. baixàvem a l'estació de Caudiel.
 |
| Estació de Caudiel |
En la mateixa estació agafarem forces prenent-nos les energies necessàries per afrontar el ascens del Ragudo i cobrir el trajecte que ens ocupe el temps marcat d'una hora i mitja pedalant i girar per fer el descens fins Segorb, lloc estipulat per fer l'avituallament complet d'esmorzar/dinar.
Com que aquest tram des de Caudiel fins el Ragudo i tornar ho farem dues vegades, deixaré la descripció d'aquest tram per a fer-ho des de la tornada.
Aquest tram és en continu ascens.
 |
| Altimetria |
Al cap d'una hora estàvem en l'estació antiga i abandonada de Toras, ja pràcticament al final del Ragudo, justament als peus dels molins eòlics. Ací ha proposta de Javi, ens hem desviat uns 2 km. en direcció el poble de Toras per visitar la font de Camarillas amb un xicotet embassament que replega les aigües de l'esmentada font per tal d'abastir-nos d'aigua fresca.
 |
| Font de Camarillas_ Toras |
 |
| Font de Camarillas_ Toras |
 |
| Font de Camarillas_ Toras |
 |
| Font de Camarillas_ Toras |
En aquest descans se'ns obrin uns dubtes entre si tornar a la via verda i pujar els dos kilòmetres que havíem baixat o seguir per carretera direcció Toras i enllaçar per Viver en Caudiel. Al final vàrem decidir seguir el programa.
 |
| Embassament de Toras |
 |
| Embassament de Toras |
 |
| Embassament de Toras |
Iniciarem l'ascens a l'estació antiga i que a la fi no va ser gens pesada, en baixar la sensació va ser de major desnivell.
 |
| Estació antiga de Toras_edifici d'ADIF millor conservat |
 |
| Pujant a l'estació Antiga de Toras |
 |
| Pujant a l'estació Antiga de Toras |
 |
| Pujant a l'estació Antiga de Toras |
 |
| Estació Antiga de Toras |
 |
| Estació Antiga de Toras_Edifici de la Via Minera |
A los pocs kms. ens trobem el primer punt d'interès, el mirador del Ragudo, des d'on es veuen la Serra d'Espada i la Calderona.
Un km. més endavant passem per un viaducte. En la foto tenim el que correspon al de la línea d'Adif, nosaltres lògicament passem pel de la Via Minera.
 |
| Viaducte |
A partir d'ara travessarem una sèrie de túnels. El primer en aparèixer és el que travessa el Ragudo. Té una longitud de 237m. i està perfectament il·luminat, llum que s'activa per una cèl·lula fotoelèctrica que detecta la teva presència. Després dos més curts, de 88 i 132 km.
 |
| Túnel del Ragudo 237m. |
 |
| Túnel del Ragudo il·luminat |
Als 8 km. arribem a l'estació de Masadas Blancas al costat de l'encreuament amb el vell traçat de la carretera N-234 i que compta amb una Àrea de descans. (En aquest punt, quan pujàvem, vam veure a una parella d'estrangers que deurien estar fent aquesta ruta, possiblement seguint el camí del Cid que en aquest tram utilitza la via verda).
Després d'un 12 km. veiem una trinxera en corba, profunda i amb inclinació que ens llança fins al viaducte de la Fuensanta. Aquesta gran obra, de gairebé 150 m de longitud, es disposa completament adossada a la via d'Adif.
 |
| Viaducte de la Fuensanta |
 |
| Viaducte de la Fuensanta |
Ens estem arrimant a Caudiel. Portem baixant uns 15 km. Un edifici ens indica que estem a l'estació antiga de Caudiel, solitari enclavament encara en bon estat i on encara es conserven, en un nivell superior a les vies, les basses d'aigua per a les potents locomotores de vapor de Serra Menera, lloc que es ha aprofitat per a la instal·lació d'una Àrea de descans.
Abans d'arribar al túnel de Caudiel, un camí a la dreta condueix a l'estació de tren, que està a uns 500 metres d'aquest desviament i que era per on havíem accedit aquest mati per iniciar la ruta i que ens havia estranyat a alguns no passar el túnel que recordàvem estava a la mateixa eixida del poble.
Ara sí, als pocs metres, apareix l'entrada del túnel plena de vegetació. Amb 220 metres de longitud, el seu pas no presenta dificultat, ja que està il·luminat mitjançant encesa automàtica i el sòl ben cimentat.
Només eixir del túnel al fons es veu una xicoteta rampa que es llança diens del poble i on trobem a l'esquerra la font-safareig de Caudiel. Lloc que aprofitem per fer una aturada, reagrupar-nos i refrescar.
 |
| Font-llavaner de Caudiel |
 |
| Font-llavaner de Caudiel |
 |
| Font-llavaner de Caudiel |
 |
| Font-llavaner de Caudiel |
Reprenem la marxa fins a Segorb, ara ja per un tram no fet. El primer que es trobem és el túnel més llarg de tots els que hem passat (520m.), on es filtra l'aigua i hi ha goteres donant una sensació d'estar ficat en una cova on està plovent, simplement inexplicable. Més endavant ens ficarem en la població de Xèrica on cal travessar pel centre de la població, seguint l'antiga carretera fins arribar a una àrea de decans i a l'antiga caseta de guardabarreres, on reprenem de nou la via verda.
Continuem descendint cap a Navajas. Creuem l'antiga carretera nacional 234, avui abandonada igual que la vella caseta de guardabarreres.
Poc després, ens topem amb un xicotet túnel i a la seva sortida ens veurem gratament sorpresos per les magnífiques vistes panoràmiques de l'embassament del Regajo, i que podrem contemplar millor des d'un mirador.
 |
| L'embassament del Ragajo des del mirador |
Entrem en un altre túnel de 151 m. i en sortir d'ell trobem la vella pedrera de Navajas, on s'extreia i carregava la pedra per a la construcció de la plataforma de la via. En aquest punt se situa una altra àrea de descans.
Arribem a l'encreuament de l'antiga carretera N-234 i la caseta de guardabarreres. En arribar aquí, parem per esperar a Joan i Pedro que s'havien endarrerit perquè a Pedro se li frenava la roda, problema que li va de temps i que es nega a anar al taller. Mentre els esperàvem pensàvem si deixar la via i desviar-nos a l'esquerra, seguint per carretera, direcció ja a Segorb. Però en arribar Joan ens comenta que és millor continuar fins Altura.
Seguim uns 3km i passem per sota de l'autovia i immediatament després tenim dues opcions per accedir a Altura: seguir a l'esquerra pel nucli urbà o per la dreta, que anuncia més perillòs.
Optem per l'opció d'entrar pel poble superant alguna que altra pendent pronunciada. Enllacem en la carretera de Segorb i ja per aquesta entrem a Segorb en busca del restaurant per a dinar.
Teniem una recomanació d'un bon restaurant davant de l'Ambulatori, l'Ambigú; però no hi tenia obert encara; així que Jose coneixia un altre de quan ve a les festes, el restaurant Alegre i allí hem recalat definitivament.
Hem dinat el menú del dia. De primer tots hem demanat fideuada i de segon, peix. Uns bon postres dolços i el rebentat acceptable. Dues amanides i tota la beguda que hem necessitat han arrodonit un dinar acord a la qualitat preu. 10€ per l'extraordinari de la beguda.
Hem dinat el menú del dia. De primer tots hem demanat fideuada i de segon, peix. Uns bon postres dolços i el rebentat acceptable. Dues amanides i tota la beguda que hem necessitat han arrodonit un dinar acord a la qualitat preu. 10€ per l'extraordinari de la beguda.
 |
| Restaurant Alegre de Segorb |
Vora les quatre emprenem l'últim tram, el de retorn a casa, on l'aire de ponent i de cara no ho anava a fer fàcil; però en açò ja contàvem, I com diu el encapçalament d'aquesta crònica, si havíem fet el més difícil, açò era un tràngol que per punt d'honor havia que sortejar.
Amb calma i algun que altre bufit hem fet junt el tram final per la carretera de costum, de quan anem a Càrrica fins el Juncar, on Javi i Quique han girat a la dreta, en direcció Sagunt i Jose, Pedro, Vicent, Joan i Joan Carles han girat a l'esquerra en direcció La Vall.
Tot havia transcorregut en unió i harmonia; però Pedro no podia acabar la jornada sense fer de les d'ell. Després de la breu parada del Juncar per acomiadar-nos de Javi i Quique i d'esperar als endarrerits que s'havien pres la pujada en tranquil·litat, Pedro ha eixit davant i en arribar al desviament per Algar, ha seguit recte, desoint els crits de la resta i de l'acord pres de que mai més aniríem per la carretera. Els seus pensaments egoistes el fa prendre aquestes decisions d'espantada i del que no troba remei de solució. Un possible remordiment de consciència l'ha fet entrar més endavant a la via de servei; a l'altura de la redona d'Escales; però en cap moment amb l'intenció d'unir-se al grup, al contrari, ha ornat a entrar a la carretera i ha seguit per ella. Vicent que s'ha avançat una mica la seguit en la mirada fins que la perdut de vista, segurament directe a Xilxes. El dissabte ens tocarà aguantar les seves inútils i incomprensibles explicacions i fins la propera. En definitiva, Pedro ha acabat l'etapa igual que l'ha començada. Soles i a la seva bola. No ho havia referit al principi; però després d'aquest final dec dir que ja aquest matí, el referit tram de Xilxes a la unió en la carretera d'Algar ja l'ha fet sols deixant al cunyat i el nebot per una enraonia que li anava pel cap, que tenia que fer en sa casa i que des del llit ha decidit fer-la abans d'eixir. Sa Pedro se li posa una cosa al cap, com els porcs senglars, posa el morro i a obrir-se camí.
Els que no ens ha vingut les preses i a invitació de Jose, hem parat en sa casa a fer-se unes cerveses, que dins d'un porró i a base de pegar-li voltes ha aplacat la set que la digestió del dinar ens estava causant.
Amb calma i algun que altre bufit hem fet junt el tram final per la carretera de costum, de quan anem a Càrrica fins el Juncar, on Javi i Quique han girat a la dreta, en direcció Sagunt i Jose, Pedro, Vicent, Joan i Joan Carles han girat a l'esquerra en direcció La Vall.
Tot havia transcorregut en unió i harmonia; però Pedro no podia acabar la jornada sense fer de les d'ell. Després de la breu parada del Juncar per acomiadar-nos de Javi i Quique i d'esperar als endarrerits que s'havien pres la pujada en tranquil·litat, Pedro ha eixit davant i en arribar al desviament per Algar, ha seguit recte, desoint els crits de la resta i de l'acord pres de que mai més aniríem per la carretera. Els seus pensaments egoistes el fa prendre aquestes decisions d'espantada i del que no troba remei de solució. Un possible remordiment de consciència l'ha fet entrar més endavant a la via de servei; a l'altura de la redona d'Escales; però en cap moment amb l'intenció d'unir-se al grup, al contrari, ha ornat a entrar a la carretera i ha seguit per ella. Vicent que s'ha avançat una mica la seguit en la mirada fins que la perdut de vista, segurament directe a Xilxes. El dissabte ens tocarà aguantar les seves inútils i incomprensibles explicacions i fins la propera. En definitiva, Pedro ha acabat l'etapa igual que l'ha començada. Soles i a la seva bola. No ho havia referit al principi; però després d'aquest final dec dir que ja aquest matí, el referit tram de Xilxes a la unió en la carretera d'Algar ja l'ha fet sols deixant al cunyat i el nebot per una enraonia que li anava pel cap, que tenia que fer en sa casa i que des del llit ha decidit fer-la abans d'eixir. Sa Pedro se li posa una cosa al cap, com els porcs senglars, posa el morro i a obrir-se camí.
Els que no ens ha vingut les preses i a invitació de Jose, hem parat en sa casa a fer-se unes cerveses, que dins d'un porró i a base de pegar-li voltes ha aplacat la set que la digestió del dinar ens estava causant.
 |
| Porró de cervesa en casa Jose |
El comptaquilòmetres han marcat els següents registres segons els punt d'eixida i tornada:
Pedro, Xilxes/Xilxes: 120km.
Joan i Joan Carles, Xilxes/La Vall d'Uixó: 114 km.
Vicent i Jose. La Vall d'Uixó/La Vall d'Uixó: 107 km.
Javi i Quique. Caudiel/Sagunt,: 90 km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada