EIXIDA AL MONPIEDRA (Camí Cabres)_22/06/2016

PITER A LA D'ELL COM ELS DE MASCARELL

Així és, al cap i a la fi, l'estiu és per Sant Joan, i a Pedro no hi ha que fer-li gaire memòria, ja ha replegat els trastos i cap a la platja que demà la nit toca fer allò de "per Sant Joan el primer bany" i que si bé la tradició diu, que el mullar-se els peus dona sort, en el cas de Pedro, sembla no tindre efecte. Tal vegada siga que quan li entra el sol al cap li produeix una congestió que el desbarata. En definitiva, que per una cosa o per l'altra o per ninguna de les dos i resulta ser que el seu caràcter, de sobra conegut, en instal·lar-se en la platja, li creix.

Tota aquesta introducció ve a compte de que, quan arriba l'estiu i la Penya es mou de residència, comença el desgavell. Som incapaços d'arribar a aconseguir una coordinació. I avui, Pedro ja ens ha donat el primer avís de que les coses es repetiran un estiu més. 

Alguna cosa ja hem aprés d'altres anys, i és que sabent els llocs d'eixida, la ruta a seguir i el destí del'esmorzar, ja ens veurem al lloc. I això és el que hem fet avui i la cosa ha eixit rodat. Via wassap ens havíem coordinat en els de l'Horta, en on fer el encontre, el pontazgo, i sinó coincidíem, al Monpiedra. Per tant, Tomás, Joan i Jose, en passar cinc minuts i no aparèixer Pedro, hem iniciat la marxa en direcció al pontazgo, escollint una ruta que ens ocupara el temps necessari per estar al lloc en hora. Pedro ha fet el mateix des de Xilxes, elegint la seva ruta en vista a acudir també al pontazgo. I com he dit, la cosa ha eixit rodada. 
El primer en arribar ha segut Pedro que com era prompte ha continuat direcció Sagunt en la seva recerca. Nosaltres també hem arribat 10 minuts abans de l'hora i estant parats per decidir que feríem, han aparegut Javi, Quique i Antonio en companyia de Pedro. Perfecte, la coordinació no podia haver segut millor. Movem tots junts amb 10 minuts d'avantatge sobre l'horari previst. 
La combinació de bicis de carretera i muntanya no es bona mescla i lògicament els bikeros hem provocat una marxa alentida; però com estàvem en hora, hem arribar passat cinc minuts de les 10h.  al Monpiedra, on ens estava esperant Tony.

En agarrar taula, la impressió dels nouvinguts ha estat molt bona i sembla que el lloc ha estat del seu gust. Les atencions des del primer moment no han faltat i tots hem quedat contents del que hem demanat, menys Pedro. Sembla mal anomenar-ho; però és que no pots evitar-ho, i és que sempre té que donar la nota. Quan s'enconya en una cosa és per a llarg temps i ara està per demanar "balustrada" = brascada, allà on va. Doncs bé, demana el que vol i després ho tira per terra i tot són defectes. La resta només hem protestat pel vi, que de totes les marques que ens han tret, cap ha estat encertada. 

Els de l'horta, en companyia de Tony, han abandonat la tertúlia abans per dos motius, un que Antonio tenia un compromís i l'altre, que els quedava un bon tros per arribar a València. Els de la Vall i Xilxes ens hem quedat una estona més parlant de la música i els músics vallers dels anys 60 i en particular de Tony Martin, Pansolo i Nino. Per unanimitat dels dos especialistes musicals de la Penya, Pedro i Tomás, han coincidint en destacar a Tony Martin com el millor cantant de l'època i com  "quien tuvo retuvo", avui encara ho és.

Alhora de pagar avui han hagut tres preus, segons el nivell: els de mig bocata, 4€;  els de bocata sencer ordinari i plat ciclista, 5€ i els de sèpia i brascada, 6€. No ha estat una vegada més lliure d'anècdota. En realitat, quan hem anat a pagar el cambrer en havia dit que a 5€ menys els de sèpia a 6€. I Jose se li ocorre dir, "Home, els de sèpia 6€ i els de brascada que?". La contestació del cambrer no ha tardat. També 6€. La cara de Pedro i les mirades travessades a Jose seguides d'unes rialles nervioses se les podeu imaginar. Ja fora de la barra, les exclamacions acusatòries no han faltat. De res li han servit. Ha quedat com un descarat que sempre vol aprofitar-se de l'ocasió. Si la vegada anterior es va excusar de l'aposta perduda, avui volia escatimar-li 1€.

Hem iniciat la tornada els quatre fins el primer kilòmetre, en que Pedro, que quan en el cap té una emronia, va per a d'ell com els de Mascarell, no li ha convençut el camí que hem decidit i ha agarrat el portant i "Adios muy buenas" Com ho vegeu. 
Vos poseu massa en Pedro, dieu alguns; però si s'ho busca, no podem deixar-ho passar per alt. Açò és una crònica i es publica allò que és noticia rellevant i en les nostres eixides, Pedro dona molta "cancha". És com el Ronaldo de la 6ª, sempre esta en el "candelero".

Els tres que hem arribat a la Vall hem fet una mitja hora de banquet després de fer 56 km, molt lluny dels 94 que ha fet els de l'Horta i els tramposos 66 de Pedro.