Ironia del destí [o de la sort]
I de sobte, en un instant, tot canvia. Aquesta és l'única veritat. Per norma general les coses no solen succeir com un voldria en el moment desitjat i de la forma ideada. Solen ser així, de sobte. Sense draps calents. El agafes o ho deixes. El destí és capritxós i de vegades no pensa igual que nosaltres. Per això, visquem el moment, l'aquí i l'ara. Demà tot arribarà.
És un pensament, i és que cada vegada que patim un contratemps, com el d'avui, et fa pensar. Avui afortunadament el destí o la sort l'hem tingut de cara i els nostres companys Tomás i Vicent Pedreguer sols es quedaran en el dolor passatger de les ferides, contusions i fractures; en l'esglai de les famílies i en els seus propis pensaments de quant de temps estaran aturats per tornar a la batalla.
És una caiguda més, de la que no cal entrar en detalls; doncs com he dit al principi, les coses del destí no tenen explicacions ni volen lamentacions; hi han alguns contratemps que diuen que te'ls busques, perquè tentes a la sort,; però avui no ha estat el cas. Com es sol dir quan menys tel penses salta la llebre. Per tant són gafes de l'ofici i forma part del riscos que comporta la pràctica de la bici.
La malicia bé quan descobreixes, al nostre paer, que lo d'avui ha segut una trampa mortal de unes obres mal senyalitzades i que deuríem denunciar. Amb el cap fred ja ho decidirem.
Doncs bé, hem tingut un matí en la Minifé a l'espera de les noticies, que en la primera exploració i a la vista del bon aspecte de Tomás i Vicent auguraven un bon diagnòstic i calia esperar el resultat de les probes radiològiques. Prop de les 13 hores han donat els resultats, Tomás dos dits trencats de la mà dreta i calia operació i Vicent contusions musculars. S'han quedat a esperes de l'alta en els seus familiars i nosaltres hem decidit, després de l'esglai i les bones noticies, seguir el destí truncat aquest matí i anar a pegar un mos al Bar Titos. Ha estat una ostentació de ràbia. Encara que la decisió no ha estat lliure de controvèrsies, diversitat d'opinions i propostes d'alternatives canviants. Situacions típiques de La Morralla. Però a la fi ha imperat la voluntat de seure-nos en el bar Titos.
 |
| Una coca que dona el pego però res a veure en la de Petrés |
En acabar tornada a casa i a esperar l'evolució dels contusionats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada