Amb els dolors coneixem els amics
Coca prima satisfà la vista, però no atipa;
Coca de Petrés, es grossa i no sobra res
A falta de bous llauren els ases
Tres encapçalaments per a tres retrobaments.
Primer, el de Jose, que arropat de bons companys, s'ha incorporat al grup després de tres setmanes de baixa esportiva i en fase de recuperació del seu contratemps.
Segon, el de David, que de tant en tant fa acte de presència alhora de l'esmorzar i ho fa obsequiant-nos en el dolç i que en el cas d'avuí ha tingut el detall de parar en Petrés per proveir-se de la famosa coca petresana, recent treta del forn i posar-la damunt de la taula.
I tercer, el de recuperar la crònica de les eixides, que com s'ha comprovat una altra vegada, sempre té que pagar el "pato" el mateix.
La ruta d'avui, abans d'esmorzar, ha segut una marxa neutralitzada, supeditada al respecte que la penya ha volgut tindre amb Jose, que apareixia després de tres setmanes en el dic sec, i que han establert un ritme de no agressió. Així que els cinc rogets (perquè si, avui hem acudit tots igualment uniformats) hem pogut enraonar tranquil·lament. Al pas per Algimia ens ha agarrat per darrere Quique que venia ja de Paterna, passant per l'Oronet i arribar fins el Juncar. I nosaltres encara al costat de casa. Parada en sec i no ha tingut més remei que pujar a l'autobús i armar-se de paciència. Encara que anàvem a pas de bou, estàvem en hora i els passos pels llocs cronometrats no s'apartaven gaire del de altres vegades. En Gilet ens hem creuat en Javi i de camí a Albalat des de Petrés hem donat caça a Julio. Una cridada de telèfon a Pedro ens anuncia que Tony estava una vegada més perdut per Canet. No s'entén gaire que li tinga que ocórrer dia si i altre també aquesta situació per no voler tindre el Wassap. Com està lleuger, no ha tardat gaire en aparèixer a la taula.
Doncs si passem llista, veurem que la taula ha estat ben sortida: Pedro, Tomás, Vicent, Jose, Joan, David, Quique, Javi, Julio i Tony.
Doncs si passem llista, veurem que la taula ha estat ben sortida: Pedro, Tomás, Vicent, Jose, Joan, David, Quique, Javi, Julio i Tony.
El bar ha canviat novament d'administrador per a bé, el servici ha estat molt més ràpid que l'anterior ocasió, els bocates mengívols; perquè el pa estava al seu punt i els rebentats molt acceptables. Per últim el preu es manté en els 5€, no ens podem queixar.
Es manté també les curiositats d'aquesta plaça.
Es manté també les curiositats d'aquesta plaça.
Primera, la paret de l'agüela del costat del bar, es manté lliure de bicicletes, i "ojito" que les poseu!.
Segona, la plaça té dos bars, l'un està de gom a gom, el nostre, i el del costat buit.
Abandonem la taula en dos tongades, primer ho fan Javi i Julio; perquè aquest tenia un compromís, no sabem si de faldes o gastronòmic i després la resta.
La tornada sense accelerar gaire el pas ha mantingut l'itinerari per La Vilavella, tot i que han tingut el detall de preguntar a Jose a l'altura de Moncofa de girar cap a La Vall; però Jose no ha volgut influir en canviar i ell mateix ha pres la decisió de seguir cap a Nules, La Vilavella i fins La Vall.
No ha hagut banquet, Pedro tenia convidats i s'ha avançat perquè se li feia tard, els urbanites de Joan i Tomás, en arribar a la redona primera d'entrada a la Vall han entrat cap a dins, sols quedàvem els dos del poblet, Vicent i Jose i el dansaire de Tony que per fer més exercici sempre ens acompanya a la Vall.
Els vallers a la fi hem fet 75 km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada