EIXIDA A PETRÉS

REPRENDRE EL FIL

Després d'un llarg periode sense cròniques, degut al covid-19, a malalties o a merma física, reprenem el fil.

DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dimecres (30/06/2021)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Xilxes i Benicalap.
Bici: BTT i CARRETERA
Destí: PETRÉS
Components: Pedro, Joan, Jose, Tomás, Javi i Xavi.
Esmorzar: Bar el Casino.

CRÒNICA

Recuperem les cròniques de les eixides, coincidint en l'inici del periode d'estiu i la reincorporació de dos membres absents de llarga durada, Tomás i Jose. 

Com es de sobra conegut el periode d'estiu comporta la coordinació del punt de partida des de les diferents residències estiuenques. Els primers en canviar han estat els de la platja de Xilxes, per tant l'itinerari, majoritariament, es programa passant per la redona de la N-340 de Xilxes a replegar a Pedro. L'altre condicionant de l'itinerari és anar a l'encontre de Javi que ve des de Benicalap. 

A les 7.45 h. hem mogut des del banquet del Poblet, Tomás, Jose i Xavi Borrás, que eren els que havien confirmat per wassap la seva eixida. Patidors que hi han, li han trucat a Joan per saber si venia, ja que anit no es va dir aquesta boca es meua. Tampoc ha contestat al telèfon i hem seguit direcció a la redona de Xilxes per a replegar a Pedro. Sols està Pedro i ens diu que Joan està en la Vall. Els patidors esperem i al moment arriba des de la Vall. Sense comentaris ni explicacions enfilem la carretera N-340 fins a Sagunt per desviar-nos en busca del camí de Lliria per on venia Javi. Confirmació telefònica de Pedro de que està en camí. Ens trobem en el cami de Lliria, mitja volta i cap a Petrés.

Elegim el bar el Casino, que té una gran terrassa i que a més a més en dimecres està més tranquil. Sembla que el menjar preferit de la penya són els calamars, ja que tots els hem demanat, be en bocates, mig o senser (uns a pel, altres en pebrera o en botifarra)  i fins i tot en plat, junt en xipirons, amb l'all-i-oli com a complement.

Cal ressaltar, que després de plorar-li a Pedro durant tota la setmana passada, en l'eixida a la Serrania de Cuenca, que ens convidara junt a Joan, per Sant Pere, avui a claudicat i ens ha convidat a la coca de Petrés i a la segona ronda de cafès, carajillos i xupitos. 

Cosa inusual, a les 11h, hem alçat taula, per prendre el camí de tornada. Esperem, cosa difícil, que aquesta tònica de matinar per tal de esmorzar abans i no fer una sobretaula de llarga durada, es mantiga, per tal de fugir de les hores fortes de sol.

Hem tornat fent els pocs metres que hi ha fins la redona d'eixida de Petrés en Javi, on ens ha deixat per seguir cap a Benicalap, la resta hem seguit direcció la redona de les Valls on hem agarrat el camí rural de vora la N-340 per anar més tranquils fins a l'altura de l'eixida d'Almenara on Joan i Pedro han girat per encaminar-se a Xilxes i Tomás, Jose i Xavi hem seguit fins La Vall.

SERRANIA DE CUENCA

 

SERRANÍA DE CUENCA DÍAS 21 a 24 DE JUNIO 2021

 

Día 21 LUNES     Salida desde Valencia-Vall d’Uixó, con destino a Bronchales (216 km 2h 45’). Hora de salida: 7,30 h Estación de Autobuses de La Vall. Almuerzo en Bronchales. “bar El Rinconcillo”.

1ª ETAPA Todos con el último equipaje de la Morralla (Chino) para la foto oficial.

·         Bronchales a Tragacete por Villar del Cobo (60 km ≈3h 30’) (↑583m ↓864m)

Salida desde Bronchales a la Cruz de las Almas, Fuente del Canto, A-1512 izq. (pequeño tramo) y cogemos TE-V9032 Griegos, Villar del Cobo, Nacimiento del Río Tajo, A-1704 pasamos a CU-V- 9161 Puerto del Cubillo (bajada) a CM-2106 dirección Tragacete. Fin de etapa.

PERFIL DE LA ETAPA:

FOTOS

Día 22 MARTES

2º ETAPA Equipaje rojo y negro de la Morralla

·         Tragacete a Nacimiento Río Cuervo, Beteta y Peralejos de las Truchas (66 Km ≈4h 30´)

Salida desde Tragacete CM 2106 a Nacimiento Río Cuervo (11,7 km), cruce CM2201 a Beteta (pasamos por Masegosa), aguas de Solan de Cabres, 41 km (↑538m ↓604m) y regresamos CM2106, descendemos puerto (mucha precaución), puente del Martinete (Río Tajo y buitreras) y por CM2106 a Peralejos de las Truchas, ≈2h 25 km (↑491m ↓516m).

Hotel: Apartamentos Las Fuentes (una habitación con 2 camas, terraza, cocina, baño, equipado con todo) barbacoa, 60€ día y para 3 personas 75€ día. (2 noches) Tel. 690797071

PERFIL DE LA ETAPA:

                Tragacete-Beteta por Río Cuervo    Beteta a Peralejos de las Truchas

FOTOS

Día 23 MIÉRCOLES

3ª ETAPA equipaje de la Morralla (Chino)

·         Peralejos de las Truchas a Molina de Aragón 36 km y desde Molina de Aragón al Santuario de la Virgen de la Hoz (11,5 km), regreso a Molina de Aragón (95 km ida y vuelta).

Salida por CM-2106 que luego será CM-210 a Molina de Aragón (36 km) (↑485m ↓611m) y a continuación nos dirigimos al Santuario de la Virgen de la Hoz, ermita y mirador 11,5 km (prácticamente llano), salida por GU-958 (↑168m ↓40m). De regreso comer en Molina de Aragón y visitarla. Regreso a Peralejos con la bici o coches. Cena de hermandad con Barbacoa en los Apartamentos. (Ida y vuelta Total 95 km).

PERFIL DE LA ETAPA:

De Peralejos a Molina de Aragón

FOTOS

Día 24 JUEVES

4ª ETAPA. Equipaje rojo y negro de la Morralla

 

Peralejos de las Truchas dirección CM-2106 (Molina de Aragón) y a 3 km por camino comarcal a Chequilla con fin de etapa en Bronchales (43 km).

Salida desde Peralejos de las Truchas dirección CM-2106 (Molina de Aragón) y nos desviamos a 3 km a la derecha por GU-960 (cambia el asfalto, camino comarcal) dirección Chequilla 12,7 km (↑436m ↓266m). Chequilla (visitar plaza de toros), y por la carretera CM-2111 a Checa, Orea, A- 2707→A-1511 Orihuela Tremedal y Bronchales (↑439m ↓231m)

Total 43 km ≈ 3h (↑875m ↓497m) 

PERFIL DE LA ETAPA:

 De Peralejos a Chequilla                De Checa a Bronchales 

Itineraris de les 4 etapes

Comer en Bronchales bar “El Rinconcillo”. Tel.978701401                                           

FIN y a casa

FOTOS

EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS

Tornar sobre els seus passos 

(Reprendre una cosa interrompuda, tornar a començar)

- TOMAS -

Com el Benjamí, 

que pedalejant, pedalejant va perdre el camí

(Despistat)

- PEDRO-

Fer com aquell que no hi sent 

(Fer-se el sord o el desentès)

- JOAN-

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (26/09/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Nàquera, Ribarrotja i Faura
Bici: BTT i CARRETERA
Destí: BENIFAIRÓ DE LES VALLS
Components: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Paco, José Vicente, Tomás, Eliseo, Javi, Antonio i Toni.
Esmorzar: Bar Splay

CRÒNICA

L'eixida d'avui a l'anada la resumiria en una moneda.

Per una cara tenim la gran noticia de la tornada de Tomás a la penya.després de tornar a passar per la ITV. Però ja se sap, qui té força de voluntat no es ve mai avall i torna a prendre el vol i ja el tenim de nou per compartir més matins de convivència. Benvingut una vegada més i a seguir.

L'altra cara de la moneda ha estat la distracció de Pedro, que ha agarrat un camí diferent a la resta; però que com bon corder, ha arribat al seu pessebre. Dos grans amics per a compartir una moneda.

L'esmorzar ha estat. com sempre que anem a Benifairó de les Valls, al bar Splay. Des de que estem passant per aquesta pandèmia busquem bars amb terrassa. La concentració en la taula s'ha produït per blocs i en horaris diferents. Degut a la distracció de Pedro, els membres de la penya que hem eixit de La Vall-Moncofa he degut canviar l'itinerari per tal de fer la recerca de Pedro, cosa que en no tenir èxit, part del grup (Joan, Tomás i Jose) s'han quedat en el bar per guardar lloc i la resta (Vicent, Paco i Eliseo) han seguit per tal de trobar-se com de costum en Javi i Antonio. Entre tant, la paloma missatgera, s'havia trobat abans en Javi i Antonia i al poc amb els altres, mitja volta i entre renecs de Pedro i justificacions inexplicables han arribat al bar. No hi havia hagut prou durant el camí, calia seguir en la taula i buscar culpables, tot i el avís de Paco de que deixara el tema. Doncs així ho deixem. 

Tancat el tema hem pogut continuar en l'esmorzar i xerrant amb harmonia.

La tornada ha tingut com a protagonista el cunyat. Avui tots dos han volgut donar la nota. Tots els que veníem cap a La Vall ho fèiem relaxadament i pensant que tranquil·lament arribaríem en lloc; però poc abans d'arribar a Almenara, Joan pren la decisió d'anar per la cantera, prèvia consulta en marxa en Jose, de si li pareixia bé, contestant-li que el que digui Tomás. La cosa és que en arribar al camí de la cantera es tira per ahí. Tomás fa l'observació de perquè i Jose li contesta que tu decidies. Ell no sap res. Retret a Joan, que ix com sempre, tu m'has dit que Tomas si.... Res, que avui ens hem trobats sense pensar-ho en dos costeres. Aquest matí, la pujada de Xilxes per una distracció, en busca de Pedro i al tornar la Cantera, per un mal entès.  

Al final la cosa ha acabat en unes bones cerveses en casa Vicent.

RUTA CIRCULAR I DINAR EN LA PLATGA DE MONCOFA

Menjar i beure, fotre i no creure

Aquesta és la màxima de la bona vida que hem complit al peu de la lletra la Penya de La Morralla en reunir-nos en taula per empassar-nos un bon dinar al xalet del José Vicente. I és que el:

Bon menjar i bona cara, és cosa que a tots agrada

RUTA CIRCULAR PER LA MARJAL

DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dimecres (16/09/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó
Bici: BTT 
Components: Pedro, Joan, Jose, Paco i José Vicente

Abans alguns components hem fet una ruta circular per tal de fer gana i no faltar a la cita dels dimecres.

Ha estat una eixida inèdita en una part del recorregut. La volta ha girat entorn de les zones humides de Xilxes, La Llosa i Almenara. Paratge que ja hem fet en multitud d'ocasions; però que avui, en passar per davant de la finca d'arrossars de Vicente Peris de Xilxes, hem saltat la seva propietat privada i hem fet el seu recorregut perimetral de més de 1000 fanecades de plantació d'arròs.

Aquest tram ha estat tot un descobriment, no sol per la infraestructura i la gran extensió d'arròs; sinó per la seva avifauna, destacant la garsa real entre la resta d'ànecs, gasetes, flamens i multitud de pardals que per tal d'evitar que es mengen els grans d'arròs reben de tant en tant un soroll produït per un canons repartits entre els arrossars i que de tant en tan es disparen.

Garsa real

Canó espanta ocells

Per acabar de rematar les zones humides hem passat per l'estany d'Almenara que sempre està esplèndid. Ens ha cridat l'atenció una colònia de flamencs i com no els coneguts ànecs.

Flamencs marjal d'Almenara

Ànecs marjal d'Almenara

I en el coto de pesca es trobaven pescant com a pràctica esportiva; però en l'obligació de tot el que es pesca tornar-ho a l'aigua.

Llocs de pesca marjal dÀlmenara

DINAR DE GERMANOR

Poc després del mig dia hem acudit al xalet del nostre company José Vicente per fer el dinar que des de feia un mes ens havia promès. Al dinar hem acudit a més de l'amfitrió: V. Cabos, Paco F, Antonio, Javi, Pedro M, Eliseo, Joan, Jose, Tomás, Tony i Pedro Fernandez.

La gastronomia ha tingut com a base una torrada de carn i embotit acompanyat del picoteig i com no, de la beguda, element estela de les nostres reunions gastronòmiques, per seguir als entesos de la Penya, Joan l'autodidacta i Tony el sommelier. Predomina la varietat de vins i en el cas d'avui s'ha incorporat la cervesa casolana que Tony elabora des de fa uns anys. Per ressaltar algun sobre la resta anomenaré el que ha aportat Paco Falcó per ser una botella del Fabulista portada des de la Guardia com a resultat de la visita a aquest poble en la ruta estiuenca del Bons Homens.

La reunió ha servit també per a que José Vicente ens fera l'entrega de l'equipament nou adquirit per oferta de la compra online i que d'aspecte és molt lluidor; però que alhora d'introduir-nos dins entrem una mica embotits. No vam caure que la compra era en Xina i ja se sap, aquells no es caracteritzen per la seva grandària.

Tenim encara una prova més i és que vorem si s'entra amb l'aigua. Això ho dirà Pedro que es va tirar a la piscina amb l'equip. 

Vam aprofitar per fer-nos la foto de grup, comptant amb el luxe, de que en les últimes incorporacions a la Penya, s'ha incorporat Eliseo, un professional de la fotografia. 

Nou equipament de La Morralla

EIXIDA A TORRES, TORRES

AMB MAL GUST DE BOCA

He escollit aquest títol, perquè l'eixida d'avuí ha tingut com ha destí d'aturada d'esmorzar, el poble de Torres, Torres, que no sé si dir, que després d'Eslida, amb el bar la Paquita, que tots sabeu és el nostre primer lloc preferit per la seva història, moltes voltes referida, sigui Torres, Torres el segon lloc sentimental amb el bar Martí. 

Es dona la circumstància que el bar Martí ha tancat (actualment per cessament de l'activitat) i hem tingut que recórrer al bar Restaurant Torres Torres, cosa que ja va ocórrer en juny de l'any 2014 (en aquell moment el tancament del Bar Martí va ser circumstancial). Cal dir que per a l'eixida d'avuí ja teniem programat esmorzar en aquest lloc, donat que la visita al bar Martí de l'anterior vegada, amb el nou propietari, no va ser satisfactòria.

Han passat doncs 6 anys des de l'última vegada que estiguérem en aquest bar. Exactament va ser la primera eixida després de l'estada en Griegos (maig 2014), recordatori que ha provocat la menció de David, que va estar en aquell esmorzar i que ens ha produït un mal gust de boca. I és que la referència d'aquell any, segons recordatori de Vicent, a més a més de la presència de David es caracteritzà per la convidada a l'esmorzar d'ell. Aquella eixida tingué lloc el 25 de juny de 2014. 

Consultant l'historial d'aquest bloc cal fer un aclariment, i és que no va ser aquest dia el primer després de la tornada de Griegos, sinó que vam estar abans, a primers de juny, concretament el  4 de juny de 2014, això si, en aquesta no va estar David: però se dóna la casualitat de que també vam estar convidats a esmorzar, en aquest cas per Pedro. Destacar que avuí cap ha seguit aquella gentilesa i hem eixit  a tant per cap.

 

DIARI DE L'EIXIDA
Data: Dissabte (09/09/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Nàquera, Ribarrotja, Paterna i Faura
Bici: BTT i CARRETERA
Destí: TORRES, TORRES
Components: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Paco, Eliseo, Javi, Antonio, Quique i Toni.
Esmorzar: Restaurant Torres Torres

CRÒNICA

Es continua el programa de concentració en ruta amb els diferents component de la Penya. En el cas d'avui ha hagut una variant, sols hem fet troballa amb els de Moncofa en la Redona de Xilxes, contant amb la companyia de Paco Falco que ha preferit gaudir del nostre recorregut plaent, en compte de l'exigent dels Bons Homes, després de l'aturament estiuenc. La resta de component han acudit directament a Torres, Torres, també amb la novetat de la presència de Quique. No ha hagut cap excentricitat, tots hem rodat amb tranquil·litat i conversant amb alternança.

L'esmorzar ha estat en la línia dels considerats clàssics, on els entrepans han tingut com a base la truita (creïlla, ceba, carxofa i francesa), variant la resta del contingut segons l'oferta. Com no, els cacaus i olives amb la beguda de costum (cervesa, vi i llimonà). Per acabar els "carajillos" (conyac o rom), cafès i tallats. El preu el correcte, 6€ el bocata senser i menys el mig.

La conversa ha girat al principi amb el recordatori esmentat a l'inici d'aquesta crònica i la resta, majoritàriament a un altre recordatori, l'eixida al Matarranya de juliol de 2015. Tema que ha sorgit per la presència de Paco, que ha servit per a rememorar el protagonisme dels tresorers de l'estada, Pedro i Xavier Pagés. Ha servit per riure-nos una bona estona.  

EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS (05/09/2020)

AGAFAR SEGUIDETA

A veure si per una vegada per sempre aquest bloc té continuïtat. Es clar això, com tots els seguidors d'aquest bloc, serà perquè l'únic redactor que ho fa possible tingui seguideta. Intencions i condicions hi han: la salut respon i les vacances han finalitzat. DÉU PROVEIRÀ!

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (05/09/2020)

Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Nàquera, Ribarrotja i Faura

Bici: BTT i CARRETERA

Destí: BENIFAIRÓ DE LES VALLS 

Components: Pedro Martínez, Joan, Vicent, Jose, José Vicente, Eliseo, Javi, Antonio I Toni.

Esmorzar: Pastisseria degustació LLÈPOLS

CRÒNICA

Passada la meva breu aturada estiuenca per Montán, he retornat a l'activitat ciclista de la Penya a la que sembla haver segut l'únic que l'ha abandonada. DONCS JA SOM AQUÍ!

No és gens difícil enganxar després d'un mes, donat el posicionament actual de la Penya La Morralla, rutes planes, distàncies curtes i bona camaraderia.

El lloc elegit per fer l'asseguda de l'esmorzar ha estat Benifairó de les Vall, el poble de Joan, lloc acordat a petició meva que al ser la primera eixida he volgut assegurar que la tornada a La Vall fora el més breu possible. Això no ha fet que abans de l'esmorzar s'hagi fet el quilometratge acordat per tal d'anar a l'encontre de Javi i Antonio. Per tant les eixides s'han fet des de La Vall, concentrats al banquet, Joan, José Vicente, Pedro i Jose, des de Moncofa, Vicent i Eliseo. Tots dos grups ens hem reunit en la redona de Xilxes i tots junts, per la N-340, hem pres la direcció de Sagunt, punt en que Jose i Joan en la redona han girat per tal d'agarrar taula al bar i com no dir-ho, a benefici meu per no castigar-me més. La resta ha seguit pel camí de Llíria en busca de Javi i Antonio, que puntuals sempre es sol produir només entrar al camí de Llíria. Mitja volta i cap a Benifairó de les Valls. Mentre Joan i Jose ens plantem en la porta del bar Splay amb la sorpresa de trobar-nos la porta als morros. Un cartell anunciava el motiu del tancament. La borrosa vista de Joan provoca una expressió d'esglai en desxifrar en un principi per coronavirus i en entretelar els ulls i apropar-se una mica més, comprovar que era per comunió. Així que ens hem desplaçat a la cantonada propera, que segons Joan, havia estat una vegada i sense grans pretensions, es podia esmorzar bé. És la pastisseria Llèpols amb tota mena de servei. Asseguts i xerrant quedàrem a l'espera de la resta. Només estar tots aposentats hem demanat i al moment apareix Toni.

Hem elegit de entre les diferents combinacions que oferia la pissarra.

Com no podia ser d'altra manera, hi ha que buscar alguna manera de posar-se en Pedro. Molt breu i sense acarnissament, com a compromís marcat en aquesta nova etapa de publicacions. Ha estrenat nou equipament. Ha estat un motiu més, pel color i el preu (regalat). Com ell diu en la seva defensa "Pura envidia". Ometo els desqualificatius i cal reconèixer al meu parer que no li està gens mal. En tot cas aquí va la foto i traieu vosaltres les pròpies valoracions

L'altra nota ve perquè sempre té que fer alguna de "cacauero" i com a constància per a la posteritat i pels que de tant en tant ens agrada rebobinar i escodrinyar publicacions anteriors, ho publique.  Un dels seus promptes és el nerviosisme, la precipitació, en definitiva, el que pensa fa i allà va cabàs. Des de que ha arribat aquest matí al banquet, li han entrat les presses. Escopetejat cap a Xilxes sense esperar, agrupament en la baixada i arribada a la redona on esperaven Vicent i Eliseo. Salutacions pertinents i Pedro segueix el seu camí. Tu el veies, doncs no, ja pararà. Però els que el coneixem, ens han entrat els dubtes i hem pensat que no podia anar davant; sinó darrere, com, no ho sabem, que millor manera que trucar-li per telèfon.  Efectivament, el xicot, pensa el que pensa, no portava aigua (aigua que sempre agarra en la font d'enfront del banquet i que com he dit abans, ha passat olímpicament, perquè se li cremava l'arròs) i ha entrat en La Llosa a omplir, moment que nosaltres hem passat de llarg. Algo paregut m'han contat avui que va fer el dimecres.

Com a compromís de la Penya ens hem marcat l'indicar les dues eixides de la propera setmana per tal de penjar-les en el bloc. Així per a la propera setmana el dimecres anirem a Torres, Torres i el dissabte a Albalat dels Tarongers. I una fita més per l'altre dimecres, una paella organitzada per José Vicente. No hi ha millor manera per començar el nou curs pandèmic. 

EIXIDA A ESLIDA

Tornar les aigües a mare

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres (29/07/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Xilxes i Faura
Bici: BTT
Destí: ESLIDA
Components: Pedro Martínez, Joan, Vicent, Jose, Pedro Fernández, José Vicente I Toni.
Esmorzar: Bar Paquita

CRÒNICA

Per a molts de la Penya, avui ha estat una eixida més a Eslida; però per a mi ha estat un dia especial. Ja havia manifestat a la Penya que en enfortir les cames, calia anar als nostres origens, el bar la Paquita, i com a ningú li amarga un dolç, avui he sortejat el continu desnivell ascendent des de La Vilavella, amb les diferents pujades intermèdies per recuperar el tradicional esmorzar del ciclista. Hem compartit taula: Pedro1, Pedro2, José Vicente, Joan, Vicent, Jose i Tony. L'esmorzar ha tingut el seu colofó amb els carajillos, dels que tres morrallers hem repetit. Aquests últims, perra cap, cosa que ha provocat el remordiment de Pedro, al ser un dels que no han repetit.

EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (25/07/2020)

Tornem-hi que no ha estat res 

Reprendre el fil

Amb aquestes expressions reprenc les cròniques d'aquest bloc, una vegada passat el mal son i que cap membre d'aquesta penya se li hagi vist ni la més mínima intenció d'agafar el bou per les banyes. 

Molt de temps ha passat i moltes coses han ocorregut (s'han incorporat nous membres, les bicis amb motor, altres ho fan de tant en tant, algú ha aparcat momentàniament l'activitat); però el que no ha canviat, deixant de costat l'edat, és la bona sintònica d'una penya que no ha perdut en cap moment el compàs.

La qüestió és, que davant de que alguns membres de la penya han manifestat el seu estat de "mono" i que troben a faltar aquesta mena de diari i el fet que un dels objectius principals d'aquest bloc és el d'emmagatzemar tota la nostra activitat ciclista per reviure-la en un futur, m'he convençut i aquí estic. No sé si l'atrofia mental em permetrà treure tot el suc que s'espera; però almenys intentaré reflectir els nostres moviments esportius i les tertúlies interessants amb un toc d'ironia i sense cebar-se gaire en algun dels protagonistes del grup, que per portar sempre la baralla, té tots els nombres de la rifa per a que li caigui alguna bufetada. Però és la salsa de la nostra penya.

ANEM HI!

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (25/07/2020)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó, Moncofa, Xilxes, Nàquera, Ribarroja i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: CANET D'ENBERENGUER
Components: Pedro Martínez, Joan, Vicent, Jose, Pedro Fernández, José Vicente, Toni, Antonio i Javi (amb el gendre)
Esmorzar: Bar Jardín (amb la companyia de Tomás).

CRÒNICA

Començaré amb dolçaina i tabal, anunciant el canvi excepcional i inversemblant de la penya amb la'assoliment definitiu de la formalitat de l'eixida (no sé si el mèrit cal atribuir-ho al confinament i en donar-nos solta, les ganes d'eixir de casa accelerava l'arribada al lloc d'eixida). Però amb l'arribada de l'estiu i el habitual canvi de residencià, sorprenentment es manté la formalitat i tot i la dificultat de la coordinació dels diferents punts  d'eixida (La Vall, Moncofa, Xilxes) el compliment de l'horari de concentració en la redona de Xilxes és clavat. Coordinació que s'estén amb el retrobament dels de Naquera i Ribarroja (en el pont de l'Amistat - Camí de Lliria) i amb l'arribada al lloc de l'esmorzar del que va sempre al seu albir, tot just coincidint amb Tomás que ens ha gratificat amb la seva presència.

Per tal de justificar el ritme de les eixides, vagi per davant que la meua incorporació a l'activitat ciclista no hagués estat possible sense la solidaritat i companyonia dels seus components, cosa que no dubtava, com ja s'ha demostrat en Tomás i forma part de la idiosincràsia de la penya i perquè no dir-ho, el be que vos ve a vosaltres "canalles". Per tant anant a pas de convidat: però sense perdre mos, anem al lloc programat, avui Canet. Al principi he dit que moltes coses han canviat. Una de elles, i no sé si algú el tirarà en falta, són les picades en les pujades i els sprints; però com la infraestructura està adulterada, no es pot competir amb un motor entre mitges. "PUNYETERA VELLEA" Per tant com que les rutes sembla que no donarà molta crònica que no sigui el relax i la xarreta, que està molt bé. La majoria ho em donat ja tot i el que ens queda es allargar i esprémer tota l'energia que ens quede al màxim i arribar al lloc d'esmorzar que és el colofó a la nostra convivència.

I que dir de l'esmorzar d'avui. Per començar, com tous ja sabeu, dir que el coronavirus ens ha canviat la vida a tots trastocant-nos els nostres hàbits. costums que arriben a entorpir les garanties de trobar taula. Avui teniem programat esmorzar en el bar El Jardín i en arribar hem comprovat que estava tot reservat i a la fi hem pogut aconseguir taula perquè ha hagut una anulació. Ens hem acomodat no d'una manera adient a les normes establertes i hem sortejat la situació una mica apinyats. Hem demanat, portant-se la palma els xipirons, tant en bocata com en plat i amb el toc de la pebrera. 

L'únic que s'ha eixit de mare ha estat Pedro, que no ha deixat de costat els seus calamars, com no, amb la pebrera. No volent assenyalar a cap; però si aquesta és la seva manifestació en la penya, no pot passar-se per alt les seves intransigències. Aquí ho deixem, de moment. 

Recordar que la penya no té mai pressa en votar el camp i que la sobretaula s'allarga fins el migdia. Aquesta tertúlia incorporava una segona volta de carajillos i cafès per empassar alguna coca que Pedro, com encarregat de l'avituallament del dolç, busca en algun forn pròxim i que avui s'ha negat a anar (no sé si per por a pagar-la o que, malgrat a que algun s'hagi oferit a pagar-la, igual s'ha negat). Per tant en aquest sentit i que no serveixi de precedent, hem fallat. Qui no entra al drap en la segona volta són Antonio, Javi i el seu gendre (una de les noves incorporacions a la penya), que amb bon criteri volen fer el seu major recorregut fugint de la calor. A la vista que la taula restava buida, que el sol cascava sobre la taula i que alguns anaven passant per taquilla, hem mogut. Els avançats en pagar venien amb la nova del cobrament. I qui venia queixant-se. Ho pensat bé, Pedro. "SIETE Y MEDIO POR UN BOCADILLO DE CALAMARES!!!" Aço ens ha alertat als últims que hem anat a pagar. Ha hagut canvi de política d'empresa pel tema de Coronavirus? La llei és clara i no deuria. En acabar de pagar em tret les conclusions. L'esmorzar sòlid, sigui plat o bocata sencer, 6€, el mig bocata 5€. Perquè uns hem pagat 7 ó 6€ i Pedro 7,5€? Doncs la clau està en el carajillo cremat. Així que Pedro, has pagat 0,50€ per una flamerada de gas.

Tornem a caure al cepet; però si el xiquet vol donar la nota i li agrada, doncs ahi teniu a un despitralat que porta tot el matí amb la plorera que ha pagat 80€ per un jaqueta en compte d'un maillot i se la tert fora.

La tornada ha estat en companyia de Toni per camins fins arribar a La LLosa on hem fet l'acomiadamet per agarrar caus diferents. Vicent, Pedro Martínez i Pedro Fernàndez (l'altra incorporació a la Penya) en direcció Xilxes i Moncofa, Jose en direcció a La Vall i Joan, Toni i José Vicente (el més antic incorporat a la Penya) han restat en el bar de la Llosa per fer-se no sé quantes cerveses i en quant de temps (ja ho contaran si volen). L'únic que ens ha arribat és aquesta fotografia.

Si la formalitat es mantés comentar que s'ha decidit anar el dimecres a Eslida i el dissabte a Borriana. Una setmana per la província, donat l'absència dels "valencianets".

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (12/01/2019)

RUTA TERAPÈUTICA

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (12/01/2019)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó i Benicalap
Bici: Carretera/BTT
Destí: ALBALAT DELS TARONGERS
Components: Pedro, Joan, Vicent, Jose i Javi
Esmorzar: Bar Arana.

Crònica.-He titulat la crònica com a ruta terapèutica; perquè així és com ha estat dissenyada per a que Jose tingui una bona recuperació del genoll. Dos són les circumstàncies que ho han fet possible i personalitzades en Joan i Pedro i per comportaments ben diferents; però tots dos li han servit d'ajuda..

Joan, perquè fent-se càrrec de la situació (eixida a les 8:15h i compromís de trobar-nos en Javi en Gilet), feia impossible complir fent la ruta habitual de dalt i ha pres la capdavantera per anar acurtant camí buscant camins transversals, que ens ha portat a Albalat en tan sols 21km. Ja des d'ací hem eixit a la carretera de Gilet per anar a l'encontre de Javi que amb exactitud s'ha produït en el mateix Gilet. Mitja volta i cap a Albalat novament.
Pedro també ha contribuït en la rehabilitació de Jose; però fruit de la seva fluixedat que reduïa la velocitat de la marxa quedant-se de tant en tant; sobretot a la tornada.
Gràcies a tots dos per l'actitud i a la resta per la companyia; perquè cada dia hem sento millor i trobo en la bici la millor teràpia pel desfici que provoca la inactivitat.
Comportaments tan càlids fan que el fred que estem suportant últimament sigui oblidat als pocs kilòmetres d'iniciar la ruta, tot i que les puntes dels dits de mans i peus et recorden el bé que estaríem al llit; però que es veu  recompensat per l'esmorzar que com li dia Vicent a Marrama, un agregat al grup fins Albalat, és sagrat. I si al menú de costum l'acabes arrodonint en un repito amb pastissets inclosos, gràcies al detall en aquesta ocasió de Vicent (beguda) i Pedro (dolç) el matí ja és de 10.
De la conversa de l'esmorzar destacar que s'ha acordat les dades del viatge a Doneztebe, Seran del 10-13 de juny. Vicent tancarà l'allotjament en Casa Santamaria i Javi tancarà la furgoneta. En principi compten amb les 7 persones assidus de La Morralla; Pedro, Tomás, Vicent, Antonio, Jose, Joan i Javi. Prengueu nota en els vostres diaris o calendaris.
Si voleu informa-vos del lloc de l'allotjament vos deixe l'enllaç de l'hostal:
http://www.hostalsantamaria.es/

EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS (09/01/2019)

MES DE GENER, MES GELER

Així és i així es manifesta durant els darrers dies i sembla que les prediccions és que vagi a més. Doncs amb bona tapa tot es tapa; però açò servirà pel llit; perquè el que és al carrer i a les 8 del matí, al menys a les puntes dels dits no hi arriba. 
DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres 09/01/2019)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó 
Bici: BTT
Destí: BENIFAIRÓ DE LES VALLS
Components: Pedro, Joan i Jose
Esmorzar: Bar Splay.

Crònica.- Eixida pobra de components amb l'absència de Vicent (ha reprès les obres), Tomàs (de relax en Sabadell) i Tony (que apareix quan apareix).
Pel que fa al matí, ha estat una vegada més de serpentejar pels camins d'hortes entre finques de tarongers amb les taronges penjants, el que dona la imatge desoladora d'una campanya ruïnosa pel llaurador. Aquesta visió ha propiciat el tema de conversa entre Joan i Jose pegant-li voltes als motius del perquè s'ha arribat a aquesta situació. Açò ens ha ocupat la majoria del temps d'anada fins entrar en el terme de les Valls i ratificar que en aquest pobles, bressol de la taronja, no s'ha escapat de la problemàtica de la resta, tenint també moltes finques de clementina per collir i confiant que les taronges, les grosses els salven, els qui les tinga i que es paguen bé.
L'esmorzar en el bar Splay, l'ideal, com sol ser sempre que venim a les Valls, tots estan a un bon nivell. La conversa ha estat equilibrada en quant a la participació dels tres, la qual cosa és noticia, donat que la majoria de les vegades són acaparades per Pedro. Avui hem tingut a un Pedro moderat, rigorós i mesurat, sense gaire alts i baixos.

. La tornada com sempre directes a cas. Aturada al banquet, xicoteta tertúlia i cadascú al seu pessebre.

EIXIDES A MASCARELL (02/01/2019) I CANET D'EN BERENGUER (05/01/2019)

2 x 1

La falta de costum d'escriure cròniques degut a la llarga aturada fa que se m'oblidi publicar-ne algunes de les que ja hi he fet en les meves progressives aparicions.

Per tan avui agruparé en una crònica les dues eixides d'aquesta setmana.

EIXIDA A MASCARELL

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dimecres 02/01/2019)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó (Banquet Poblet) i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: MASCARELL 
Components: Pedro, Joan,  Tomás,Jose i Tony.
Esmorzar: Bar Cele.

Crònica.- Matí fresc. Recorregut d'anada inèdit en la major part. Joan, el nostre guia ens ha portat pel camí fondo, trajecte dels més gelats de la comarca, segons Pedro, el termòmetre marcava el 3º.C. Aquest camí ens ha tret a la carretera d'Almenara i a pocs metres hem agarrat el camí de La Llosa, creuant-la pel mig per seguir per camins d'horta diferents al d'altres vegades fins a la platja de Moncofa en la que ja hem seguit el recorregut habitual fins Mascarell.

A l'entrada de la porta de la Muralla de Ponent ens esperava Tony i tots cinc ens hem encaminat fins el Bar Cele que està tots just en passar aquest portal. Aquest bar com hem dit en una altra ocasió s'ha convertit en l'única alternativa després de tancar el Casino. No hi ha cap altre bar en Mascarell. Açò fa que se'ns plantegi una disjuntiva, per un costat, Mascarell com lloc de destí ens entusiasma; però com a  lloc d'esmorzar, no tant. Tot i que som una colla que tenim bona barra i no fem oig a res (bé a excepció de Pedro, que no està conforme en res) hem de reconèixer que és molt fluix.

Però com he dit que tenim bona barra hem fet compte de tot el que ens ha pogut oferir i fins i tot hem repetit de xupitos, aprofitant que aquest dia estava d'oferta (0,50€).

El que no canvia són les llargues sobretaula que les apurem fins prop de les 12h. Per això les tornades són directes a cas i des de Mascarell a La Vall no hi queda res. Tony ens ha acompanyat fins passar Nules i nosaltres pel camí del Pou a casa, no sense abans fer una aturada al Vallpala per fer-se unes birres i gaudir de les últimes bocanades d'aquest bar que a final de mes tanca.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER

DIARI DE L'EIXIDA

Data: Dissabte (05/01/2019)
Llocs eixida: La Vall d'Uixó (Banquet Poblet), Benicalap i Faura
Bici: Carretera/BTT
Destí: CANET D'EN BERENGUER
Components: Pedro, Joan, Vicent, Jose, Javi i Tony.
Esmorzar:  Bar Mississippi.

Crònica.- Seguim en la setmana de matins freds. Hem tingut la grata tornada de Vicent, que ha estat un mes sense eixir per fer d'ajudant d'ogres a casa seva. I jo que amb l'eixida d'avui sembla que torne a la normalitat (esperem no cantar victòria gaire aviat).

La ruta d'anada venia condicionada pel punt d'encontre amb Javi en el Pontazgo. A la vista de l'hora (8:15h) i la distància per a seguir la ruta habitual de Torres Torres, hem optat per anar per Xilxes i seguir la N-340 fins a Sagunt i d'allí anar en busca de Javi. No ha pogut ser més exacte el càlcul, tots hem arribat al lloc al mateix temps, menys Pedro que fruit de la seva incertesa, i volent seguir el senderi de Tomàs, davant de la consulta de quina bici elegir, al no rebre la resposta de Tomás, que avui no ha eixit, ell ha aparegut en la de muntanya, quan Jose i Vicent ho han fet en la de carretera i això li ha fet baixar la moral i junt a que se l'entorta la perola, ha decidit retardar-se i anar-se'n pel seu compte.

Al final i ja prop del Port de Sagunt tots ens hem agrupat i hem fet cap al Bar Mississippi a esmorzar. Per minuts se ens ha anticipat una penya ciclista de Castelló amb més de 15 components i han copat tota l'oferta gastronòmica del mostrador tenint que conformar-nos nosaltres amb el que quedava. 

Al moment de servir-nos han arribat Paco Impala amb Alejandro i hem ajuntat la taula del costat per tal d'esmorzar junts. Tots sabem que Pedro és el centre de tota conversa i acapara l'atenció en tot moment, doncs ja vos podeu imaginar com ha pujat el seu protagonisme si a més a més hi ha gent forana. Els dos nouvinguts s'han dedicat a observar i per dins segurament hauran tret les seves pròpies conclusions.

De l'esmorzar destacar, a banda el bocata o plat principal, els seus complements variats, amb coentets, ceba en vinagre, olives de tota classe i els cacaus, sense mesura. Els cremaets ben elaborats. I com a regal, polvorons, encara que han arribat després de que Jose hagués comprat uns pastissets de boniato al forn d'enfront. Sols ens hem quedat una mica desorientats quan a l'hora de pagar ha fet compte fixe sense distingir mig bocata de bocata ni de plat, tots a 6€. L'únic que s'ha quedat pagat, Pedro; perquè sempre es queixa de que els que demanen mig bocata, la grandària no varia més que un dit i ens cobren 0,50€ menys i avui com tots hem pagat el mateix estava content i se'n ria dels del mig bocata. "GENIO Y FIGURA, HASTA LA SEPULTURA"

La Tornada tots junts menys Javi, que en solitari s'ha dirigit cap a València. És d'agrair l'esforç que fa per estar amb la resta i més com avui que li falla la companyia de Antonio (es troba en Etiopia). 

La tornada ha seguit amb tranquil·litat i amb la solidaritat  de Paco i Alejandro, que sent grans marxadors, han volgut seguir el nostre ritme i fins i tot el Pedro que a l'anada renegava i no ha volgut seguir-nos, ara i dins de la seva aparença per destacar ha estat davant amb ells fins que la BTT no li ha donat per a més i ha passar de donar una nota de Sol sostingut a sol bemol i de anar de gallito a fer la de cacauero. I és que hui ha per enviar-lo a..... Es despenja i el seu cap comença a pensar únicament pensa amb ell. La resta ja tots pendents, els que estem més a prop l'esperem, els que van davant es perden. Jose, que acaba d'incorporar-se en la bici després de l'operació de menisc li fa l'observació que per a no seguir el ritme ho podria haver dit al passar per Almenara i jo i ell hagueren trencat per allí que és el que més li convenia. Va anem per La llosa. No aguantaré hasta Moncofar. Però arribant a Xilxes diu: Me voy por Chilches. Es requeda i metre Vicent i Jose comenten de pujar pel cami de Cabres. En això que Joan se n'adona que no veníem i es para abans de Xilxes per esperar-nos i seguim els tres i de cara tornaven Tony, Paco i Alejandro. Vicent gira per avisar a Pedro de pujar per Cabres i Jose i Joan continuen i prenen la determinació de pujar pel cementeri de Xilxes.
El lio estava armat. Jose i Joan parats a l'entrada del camí i ningú venia. Trucada de telèfon a Vicent i es descobreix tot l'embolic. Vicent no troba a Pedro i li truca per telèfon i descobreix que Pedro definitivament si es tira a La Vall per Xilxes però ho fa pel camí que va a la platja i des de dalt del pont girar a l'esquerra cap a La Vall saltant-se el codi de circulacció, doncs està prohibit, el natural i correcte era anar per baix on pensava veure'l Vicent. Tony, Paco i Alejandro també marejats. Tots quatre tornen cap a Xilxes i an arribar a l'altura de Jose i Joan, Vicent se'n va amb ells i els altres tres segueixen per La Vilavella.
Tot el que Pedro pensava que era per facilitar les coses es va convertir en una pèrdua de temps i deixant una còmica imatge de la Morralla de cara a Paco i Alejandro.
RES, UNA MÉS I NO SÉ QUANTES EN VAN.
Ja en La Vall, Pedro s'ha arrimat al banquet per tal de justificar-se i donar una resposta que el cobrira; però com ha resposta ha rebut un espolsó i no deixar-lo que s'escusara on  no hi havia cap justificació.