RETROBAMENT EN JULIO DESPRÉS DEL POSTOPERATORI

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Xilxes/València/Faura
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Bici: Carretera
Equip: De La Vall d'Uixó: Jose i Tomás. 
De Xilxes: Pedro, Joan, Mª Pilar i una amiga (fins Torres, Torres). Per una altra ruta: Joan Carles, Quique i Sergi.
De València: Jav i Julio.
De Faura: Tony.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés-Sagunt-Canet d'En Berenguer (Esmorzar: bar Murillo)- Ventorrillo-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó. Els de Xilxes continuaren fins la platja.
Km. totals: 60 km.

Les rutes giratòries ens ha portat avui a Canet. La Morralla en l'època estiuenca presenta diferents punts de partida. Però tots conflueixen al mateix punt, la taula de l'esmorzar. El campament base es manté i és La Vall, encara que el grup està més reduït i en tornar del Matarranya possiblement es quede desert. Aleshores començarà el ball d'horaris i punts d'encontre; però ja se sap, forma part de la casuística estiuenca i un al·licient afegit a la peculiaritat de la Morralla, que tot ho magnifica. D'avançada, podem dir que guanya punts l'opció democràtica, de que si la majoria està en la platja, el punt de partida s'acosti al litoral i en aquest cas pren força el grup de Xilxes. Així que en tornar del Matarranya traslladarem el punt d'encontre a la redona de Xilxes. L'hora d'eixida s'avançarà a les 7:30 h. (dels punts de partida: La Vall, Xilxes i Moncofa) i a les 7:45 en la redona de Xilxes. Sempre en el cas que anem direcció a València. Si anem en direcció Castelló, ens concentraríem en la redona de Moncofa. Açò es parlar, després ja se sap, eixirà el que eixirà. Però una cosa tenim presents, serem malquedes; però mai ens sufoquem i el bon rotllo destaca per damunt de tot.

Fet aquest incís organitzatiu i al temps d'avís informatiu, seguim en l'eixida d'avui. 

És un bon principi, que tot i que havia algun dubte en quant on trobar-nos els xilsers i vallers, no ha hagut cap sorpresa I a les 8h. estàvem tots agrupats en direcció a Algar.

La presència d'una amiga de Mª Pilar ha marcat un ritme suau que ha permès portar converses llargues i ininterrompudes, en aquest cas per Tomás i Jose que junt a Pedro (d'observador i que siga dit de pas, no li ve mal de tant en tant escoltar, que sempre li agrada portar la veu cantant), formàvem un grupet per davant del format per Joan, Mª Pilar i l'amiga. A l'Altura de Torres, Torres, les femines s'han acomiadat i la resta hem continuat cap a Canet per Sagunt. Puntualment hem entrat al bar on en taula ens esperaven la resta. Salutacions especials a Julio per interessar-nos per la seva salut. i a gaudir de l'esmorzar. Converses simultànies  i algunes puntualitzacions del viatge al Matarranya. Jose ha repartit els nous carnets que han adquirit un color vermellós i a les 11 h. "cada oveja con su pareja". Els diferents ramats han pres camí al seus corrals i com hem comentat altres vegades, seguint la dula, cada cap amb la seva cleda.

EIXIDA A ALGAR (30/06/2015)

ÚLTIMA EIXIDA PREPARATÒRIA ENVERS EL MATARRANYA

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Algar del Palància.
Bici: Carretera/BTT
Equip: Pedro, Tomàs, Jose, Joan, Vicent Pedreguer, Paco, Xavi i Pepe Boils.
Ruta: La Vall d'Uixó-Escales-La Dehesa-Bassa d'Algar-Algar-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 40 km-

Com diem en la crònica anterior, en la Morralla ja es respirava ambient de Matarranya, calia fer una eixida conjunta dels que anàvem a realitzar-la. I això és el que vam fer, nou dels dotze, que a la fi som els que ens hem compromès a gaudir d'aquest indret.

L'eixida ha tingut un moment típic de la Morralla, propiciat en aquest cas pel sector organitzador de l'estada. Resulta que Paco ha vingut en un GPS per assignar-lo a Vicent Cabos, per tal de que es familiaritza-s'hi de cara a l'eixida al Matarranya. Però Vicent no eixia i de rebot se li ha assignat a Pedro. I ahi ha començat la festa. Com a majoria de mestres del grup, Vicent Borrás s'ha solidaritzat en fer-li comprendre a Pedro el seu funcionament. Açò ens ha ocupat un temps i un retard en l'eixida. A la fi hem eixit; però en ordre invers al track. Pedro estava més pendent del GPS que res. Massa per a la carabassa, pensava jo. Vicent s'ha posat al seu costat i feia de tutor. En aquesta incertitud, tots ens hem beneficiat en portar una marxa lenta i plena de dubtes. En aquesta situació ens hem presentat en la redona d'Escales. Nosaltres esperant a Pedro que anava l'últim. Alguns seguim cap endavant. Xiulits, no és per ahi. Vicent determina que hem d'anar per Escales. Pedro que ja havia comprés això de la fletxa en deia que seguit, que la fletxa això li deia. Es clar estàvem fent el track al revés i eixa era la ruta de tornada. Ja vos podeu imaginar la conya creada. A partir d'aquí el track el marca Vicent. La ruta millora, l'indret és molt agraït i tots ens sentim molt a gust en el traçat, on predomina la vegetació de pins mesclat en cultius de secà, prenent protagonisme les vinyes. El terreny prou irregular per les últimes pluges justifica l'ús i gaudi de la bicicleta de muntanya i jo en particular, que estava provant una BTT de rodes de 29, ho corrobore. Anava com si flotara per dalt de les pedres.

A les 10:15 h. arribem al bar. Bon esmorzar i de tertúlia un tema vell, la fàbrica de Segarra; però amb un nou protagonista, Pepe Buils. Pedro i Buils, tots dos treballadors de l'empresa centren la situació. La resta fan les seues intervencions des de la perspectiva d'observadors.

Alcem el camp i passem per la barra. Alhora de fer us del bonus, desconcert, cada secció del grup té un cartonet i el cambrer no sap on cunyar. A la fí Joan, portador d'un, posa ordre i estableix els criteris. Cap a casa.

Pel camí curts i més recte ens presentem en La Vall i al banquet en la intenció de fer una prova de com posar les bicis en el cotxe de Tomás, que prèviament havia deixat aparcat aquest matí per l'ocasió. Doncs una vegada més la Morralla que fa de les seues. Primer Pedro no s'espera i es va directe a sa casa a canviar de bici (ja se sap, quan té una enraonia, només pensa en ell), la resta anem esperant per tal de fer la prova; però Joan, amb el seu discurs sempre contundent, determina que no hi ha que provar res, tot està clar i que el dimarts a les 6 del matí en el lloc tots'acoblés. Així es fa. Tots a a casa. 

Jose

EIXIDA A PETRÉS (27/06/2015)

EN LA MORRALLA 

JA ES RESPIRA AMBIENT DEL MATARRANYA

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Xilxes/València
Lloc de destí: Petrés.
Bici: Carretera/BTT
Equip: De La Vall d'Uixó: Carretera: Vicent, Jose i Joan. 
De Xilxes: Carretera: Pedro i Mª Pilar (fins Torres, Torres)
De València: BTT: Javi.
Han aparegut a la taula de l'esmorzar: Rubén, Joan Carles i un veí meu de la Colònia que no se com li diuen)
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar: bar Societat Petrenense)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 73 km.

Crònica: Amb el cap en l'eixida al Matarranya ha transcorregut la major part de la conversa de la ruta d'anada d'avuí, comentant la reunió d'ahir per ultimar els detalls organitzatius.
La cosa ha quedat segons podeu consultar en l'enllaç següent: REUNIÓ 26 DE JUNY.
Els morrallers per no perdre la costum, en menys de 24 hores, ja hem fet rectificacions als acords de la reunió. 
Pedro era l'encarregat de la intendència. Doncs ara ja no ho és, el testimoni l'agafat Joan. 
El que en un principi pensàvem que podríem comptar amb el cotxe de Vicent, tampoc és possible. Parlant avuí en l'esmorzar en Javi hem acordat que podem comptar amb el d'ell.
L'us del GPS pels component de les opcions B (o siga, nosaltres) està en l'aire. No sabem si en farem us d'ell i que es farà càrrec. En tot cas Joan en porta un en el cap i segons la càrrega de la bateria farem.
En quant a la resta sembla que tot està en bones mans. Comptem en gent en experiència que de segur ho tenen tot previst.
Açò és el que ha ocupat les nostres ments fins l'esmorzar, llevat d'una part del recorregut que ens ha alcançat Quique que anava a Mora de Rubielos a fer nit en companyia de la penya de Paterna en els que havia quedat reunir-se en Altura. En el Juncar ens hem separat. També ha compartit ruta des de Xilxes en Pedro i des de La Vall amb tots, Mª Pilar, que s'ha desviat en Torres, Torres. Tant distrets anàvem que a poc més de les 9:30 h. ja estàvem asseguts en les taules del bar (avui ho hem fet al carrer). Ens el temps que ha transcorregut de l'última vegada que estiguérem i avui tot ha capgirat 180º. Servici ràpid, atenció màxima, menú variat (hem recuperat els calamars) i rebentat acceptables i en partida doble (el segon gentilesa de javi com avançada de la seva propera jubilació (30 d'agost). Entre mitges hem compartit taula en el grupet de Ruben, Joan Carles i el polisero (han vingut després i han fugit abans).
La tornada ja es sap. Tots muts i maricó l'últim. Sense presa; però sense pausa. En Xilxes Pedro ha trencat cap a la platja. Comença el ball estiuenc. El primer ha segut Pedro. En les dos eixides que portem, de moment no ha hagut cap sorpresa, ha esta puntualment al lloc acordat. Ja veurem, a mesura que la resta vagi incorporant-se als seus llocs estiuencs, si funciona la programació.
Els tres que hem aterrat a La Vall ho hem fet al banquet. La calentor que soltava els nostres cossos eren una mostra de que l'alta temperatura ha fet mossa i que ens fa pensar si hi ha que matinar més i no fer llargs esmorzars per tornar abans.

EIXIDA A CÀRRICA

24/6/15 Dimecres

Són les 8:45 h, estem tots a falta de Tomàs (que avui no ix per tindre una prova mèdica) i Pedro que no sabem d'on ix ni com. Als 5 minuts apareix, atrafegat, que ve des de Xilxes amb la bici de carretera. Vol canviar de bici però li diem que no cal, donat que anem per carretera i, a més, la bici que duu Josep és també la de carretera. Eixim, tots quatre (dues bicis de carretera i dues de muntanya), en direcció Algar. El recorregut és el de sempre: Algar, el Joncar, carretera general vella fins Segorb (Pedro ha contactat pel camí amb un ciclista que al saber que erem de la Vall li ha preguntat si coneixia a Caisco), Càrrica.

Al bar ens asseiem a la taula del costat de la finestra, com tantes vegades. Gaudim de la Xibeca fresca i bona, cacauets i olives bones (verdes i negres), vi amb llimonà i tot seguit els entrepans, rugues o cantells a quin més bò. Ah i no oblidem l'all-i-oli (tot i que no era caser). El rebentat bò i Joan (per ser el seu sant i el del "rei") ens convida al segon. Redò.

Xarrem, com sempre de tot, però s'endú la major part el reflexionar sobre el fet de la jubilació, els canvis que això comporta en el dia a dia i de la importància de tindre moments de "egoisme", com ara l'estada al Matarranya o semblant (per cert Tobaset, tot anirà de penícula). Ha estat un col·loqui molt profitós.

La tornada és pel mateix itinerari que l'anada. Cal dir que Pedro duu la roda de davant bastant fluixa i ha d'unflar-la. En arribar a la cruïlla amb la carretera ràpida, Pedro es desvia cap a Xilxes i nosaltres tres fem cap al banquet de la Morralla on xerrem una estona i quedem que el dissabte que ve, anem a Petrés que és on toca (Albalat-Petrés-Canet-Petrés-Albalat-Petrés-Canet i així successivament).

Total km: 67

Una abraçada a tots: Vicent

RECUPERANT SENSACIONS

EIXIDA A ALBALAT     20/06/2015

Malgrat haver dit en reiterades ocasions que aquesta crònica hauria de batre els records a la brevetat, finalment he decidit que eixa competició serà millor deixar-la per a Pedro i Joan.

Recuperant sensacions. Aquest ha estat un cap de setmana molt ben aprofitat: 

• Sopar empedrao a la plaça
• Actuació de "El Botifarra"  (Una sorpresa agradabilíssima per a aquells que no el coneixiem)
• Eixida en bici el dissabte

Ja des de l'eixida de La Vall comprovem que aquesta vida està plena de situacions oposades (el blanc s'entén per oposició al negre, n'hi ha persones pacients perquè existeixen els impacients). Ho dic perquè així com a mi l'empedrao em va caure amuntó be, Pedro no parava de queixar-se dient que tenía el cuerpo descompuesto.

Hem arribat a Albalat per fascicles: Els morrallers habituals de La Vall (excepte David), a continuació tres matarranyers Paco, J. M. Fuents, Buils i un company del qual no recorde el nom però no em tornarà a passar. Quan ja havien servit la primera tanda d'entrepans, han arribat Quique i Sergi. Si a més comptem a Javi, imagineu com era de llarga la taula.  Hem gaudit de l'esmorzar, del lloc i de la companyia. Només hem de posar punt negatiu a la rapidesa a l'hora de servir.

Toca la campana i tothom a casa, el grup es divideix en tres, Javi a València, els amics de bici BTT fan la segona part de la seva ruta i per la nacional i La Vilavella la resta.

La marxa és còmoda per a mi (imagineu per als altres). El cas és que comence a adonar-me de LES MEVES PRÒPIES SENSACIONS a l'altura de la circumval·lació de Nules. De La Vilavella a casa tots juntets i a bon ritme. Hem arribat al banquet ben satisfets. QUIN MATÍ MÉS BO!

Veritat que tenia raó quan he dit abans que ha estat un cap de setmana molt ben aprofitat?

Ja veurem Què passa al Matarranya

HASTA  LUEGO  LUCAS

Tomás

EIXIDA A QUART DE LES VALLS (17/06/2015)

Miércoles, día de bici. 

Salida de la Vall con Vicente, Tomás, Juan, Pedreguer y Pedro.

Almuerzo en Quart de les Valls con David, que nos sorprende con su presencia. Muy buen talante.

Regreso por caminos desconocidos con la compañía de Tony.

A la llegada a La Vall parada en el famoso banco del descanso. 

Pedro

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (13/06/2015)

C R Ò N I C A   C U R T A

Cavallers avuí a  la penya morrallil li han faltat membres, bé per una cosa o altra. Jose i Vicent han fet cap de setmana per visitar els seus fills. Pedro, Tomàs i Joan hem fet etapa a Canet, pel camí ens hem trobat amb Xavi i junts a la meta. Allí Xavi diu que Antonio també ha fet cap de setmana, Julio se recupera de la seua operació i Toni no apareix. Esmorzar tranquil, regrés amb vent, hem tallat per la Llosa.
Conclusió: el cistell de peix avuí mancava de supla, boga, pagell, sorell.....i encara que la venda ha estat bé, esperem que en les properes peixques l'omplim.
Dimecres anirem a Quart i dissabte a Albalat.                                                                                                                                                                        Joan

EIXIDA A ALTURA

10/6/15 Dimecres

Eixim a les 7:45 h del matí. Som Tomàs, Josep, Pedro, Joan i jo mateix. David no ha vingut, tot i que m'ha contat aquesta vesprada que portava idea de fer mig recorregut en cotxe i veure'ns a Altura, però s'ha adormit i no ho ha pogut fer.

Anem amb Bici de muntanya, com cada dimecres, tret de Josep que ara no en té i ha vingut, igual que dimecres passat, amb la bici de carretera. Això ha suposat que un tros del recorregut l'ha hagut de fer per un itinerari diferent al nostre. No ha estat així al tornar que tots hem anat per carretera.

El recorregut ha estat el de sempre des de la Vall fins Algar. En eixir d'Algar hem agafat la via verda (Josep ha continuat per carretera fins Altura) i molt plaenterament, hem anat gaudint de l'entorn i de la tranquil·litat que suposa  anar per una via en la que saps que no et trobaràs cap vehicle motoritzat. Cal dir que n'hi ha algunes cruïlles en les que hem d'anar en compte, però això és inevitable.

Tot i haver d'esperar a Peter, que ha fet una, si més no, parada tècnica per aprovissionar-se, hem arribat a l'hora d'esmorzar a la piscina d'Altura, on ens esperaven Josep i Toni (el qual ens ha tractat de lents). Hem deixat les bicis a la terrassa del Bar-restaurant de la piscina i hem ocupat un parell de taules que l'amo (?) del restaurant ens ha preparat. Al principi les espectatives estaven en l'aire, però afortunadament la primera impressió ha estat equivocada i l'esmorzar i l'atenció (i el preu: 6€) han estat a l'altura del que nosaltres cerquem sempre en qualsevol bar que esmorzem: cacauets, olives, cervesa, vi i llimonà, entrepans dins de la normalitat i rebentat de rom bastant aconseguit.

La tornada, com ja he comentat més amunt, ha estat per carretera. A l'altura d'escales Toni s'ha desviat pel camí de les Valls per anar a sa casa. Josep l'ha acompanyat fins a escales i ha continuat cap a la Vall tot sol perquè tenia pressa i havia d'rribar prompte a casa.

La resta hem arribat a la Vall a les 13:30 h, per la qual cosa no hem fet banquet i directament tothom se n'ha anat a sa casa. Dissabte que ve Josep i Vicent no eixiran perquè el cap de setmana el dediquen a visitar als fills (uns en Vitòria, Amposta i els altres en Sabadell). Tots dos desitgen a la penya una eixida positiva i feliç.

Total km: 74'4

Una abraçada a tots: Vicent

EIXIDA A PETRÉS (06/06/2015)

NO CABRE DINS DE LA ROBA DE CONTENT

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València
Lloc de destí: Petrés.
Bici: Carretera/BTT
Equip: De La Vall d'Uixó: Carretera:Pedro, Vicent, Jose, Joan i Tomás. 
BTT: Paco, Xavier i un company. Des de Faura: Tony. Des de València: Julio, Javi i Antonio. En cotxe i de paisà: Quique i Joan Carles. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar: bar Societat Petrenense)- Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Crònica: Tot semblava ser una ruta més de les nombroses eixides a Petrés. Però en arribar al banquet, de seguida es veu que el dia no anava a ser com sempre. Ja des de lluny es podia veure una taca roja que destacava en gran manera en l'entorn i que a mesura que anàvem arribant els morrallers augmentava. Es clar, La Morralla anava d'estrena amb el nou equipament. Aquesta situació era palesa també en les cares de tots, que en els seus somriures, transmetien eixa sensació de satisfacció. La veritat que som com els xiquets, a tots ens agrada les novetats com molt bé ho arreplega el refranyer, Content com un xiquet amb sabates noves. I és que aquesta era una il·lusió antiga. Feia anys que voliem tindre un equipament on el color roig destacara i en aquesta obstinació ha tingut molt que veure Tomás. A la vista del resultat tots hem coincidit que l'hem encertat.
Doncs si l'eixida ha estat espectacular, no més, ha estat l'itinerari. Mireu el que motiva una estrena que tots hem seguit un ritme constant i alegre on s'han batut tots els horaris habituals. Algú ha dit que si en comptes de portar un equipatge nou el que ens havíem posat era una Evax alas.
El retrobament en els valencians també ha estat una sorpresa per a d'ells que els ha costat uns segons reconèixer-nos. A les 10:45 h. ja hi erem en taula. Després i en comptagotes han aparegut, primer Joan Carles, a continuació Pagés, Paco i un company i finalment Tony i Quique. En arribar Quique, tots ens hem interessat per la seva situació, després de la caiguda del dissabte passat, baixant l'Oronet. Sembla que una mica desficiós; però que una batalleta més. Ens alegrem. Prompte el tornarem a veure rodant.
Una altra novetat del dia ha estat que l'administració del bar ha canviat de proveïdor. La neboda de Joan ho ha deixat per dedicar-se a criar la nova criatura recent nascuda. Com a novells en l'ofici tot ha segut atencions i bones maneres per quedar bé. La cuina no era massa extensa; però el que ens han servit ha estat molt bé i els entrepans generosos. Molt tindran que empènyer per recuperar la clientela.
A l'eixida del bar ens hem fet les fotos de mig cos per la renovació del carnet de La Morralla, que s'adapta als nous colors de l'equipament. Per acabar la foto de grup.

Nou carnet 

Nou equipament

La tornada en companyia de Tony ha mantingut el mateix ritme alegre de l'anada i del que hi ha que destacar les bones sensacions de Tomás que com diuen en la Vall era el més "gallogo" de tots.

En arribar a la Vall, la concentració d'acomiadament no ha estat en el banquet; sinó en la tenda de bicis de Paquito, per tal de comentar-li algunes deficiències en l'equipament i fer una nova comanda pels endarrerits.

Com vegeu, ha estat un matí ple de novetats.

Km totals: 73 km.

EL JOC DEL GAT I EL RATOLÍ

EIXIDA  A  PUÇOL   03/06/2015

Dimecres 3 de juny. És l'hora acordada per eixir i tots estem junts al lloc de costum. Avui haurem de veure un recorregut a compartir entre BTT i bici de carretera (Jose no disposa de bici de muntanya i haurà de fer una part del camí en solitari i s'ha de veure que siga el mínim possible).

Anirem a Xilxes i per la zona de la mar al Port de Sagunt i una vegada allí... ja es veurà.

Eixim del poble i, encara a la carretera d'Algar, abans d'arribar a la rodona de l'eixida cap a Moncofa ja comencem a buscar-nos; Vicent, Pedro i Tomás per una banda i Joan i Jose ... no ho sabem. El mòbil de Vicent treballa i ens tornem a retrobar al camí La Punta. Molt bé, marxa cap a Xilxes. Veiem de passada l'apartament de Pedro, tornem a passar pel recorregut que coneixem d'altres vegades quan hem anat a les Cases de Queralt i des d'allí per Canet al Port de Sagunt. A l'eixida del port acomiadem a Jose que anirà per carretera més apropiada a la seva Pinarello i nosaltres per la mar arribem a un camí de terra, blavons, forats, de tot i a una zona de marjal travessant una pasarel·la de fusta i lluitant amb un axèrcit de mosquits que ens han rebut no massa amigablement (sort que no ha aparegut el mosquit assassí que segons Pedro deu estar per alli).

Ja veiem les cases de Puçol i Jose, pobre, ja està esperant-se quasi un quart d'hora. Ens tornem a trobar per segona vegada. Els cinc xics arribem al lloc de l'esmorzar després de saltar-nos totes les direccions prohibides que ens hem trobat pel camí. AIXÒ NO ESTÀ BE.

L'esmorzar està prou bé i el lloc també, davant d'un jardí, en un lloc fresquet que només té un defecte i es que hi ha una claveguera que canta cada X minuts. Així i tot sembla que no recordem que hem de tornar a casa i el temps se'ns tira damunt. Tornem a casa.

Fa calor i amb la digestió fent-se, les cames no em funcionen com m'agradaria. Els meus companys (pobres) com moltes altres vegades han de fer marxa lenta. El Cid i els seus 4 companys cavalquen pel camí lliria cap a Sagunt i una vegada conquerida la ciutat dirigeixen els seus cavalls amb rodes cap a Faura, Almenara i La Vall; després de passar Almenara el grup es desfà en dos, per un costat Vicent, Jose i Pedro i d'altra banda Joan i jo. En Carmadai tercer retrobament i últim, ja estem arribant al banquet on farem un traguet. Estic cansat, no cal que us diga com tinc el cul, però estic satisfet, com diuen,  "JODIDO PERO CONTENTO".

M'han faltat cent i poquets metres per a 70 Km.

Fins a l'altra.  

Tomás

EIXIDA A L'ORONET (30/05/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: L'Oronet.
Bici: Carretera
Equip: Pedro, Vicent, Jose, Joan, Tomás, Quique i Joan Carles. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia-Oronet (Bar el Chaparral)- Algimia-Alfara-Algar-La Vall d'Uixó.

Crònica: Els jubilats de La Morralla estem traient les favetes de l'olla. Per segona setmana consecutiva ens hem llançat  a l'aventura muntanyera. Després de les bones sensacions de la setmana passada pujant el Marianet i Eslida, aquesta setmana ens hem atrevit en l'Oronet. Hem complit. El bon seny que ens guia ens permet pujar sense gaire fatiga, alguns menys que altres; però en definitiva tots hem arribat al bar el Chaparral en una cara de cansament però que amagava una gran satisfacció. Si a més a més ens hem trobat en la grata sorpresa que aquest bar ha millorat molt des de l'última vegada que vàrem estar, crec que per alguns ja faria dos anys, el esforç a merescut la pena. Servici ràpid, bocates de luxe, l'entorn i la climatologia agradable i de guinda el bocata de Julio que li havíem encomanat i que al no aparèixer no l'hem volgut deixar perdre.

Julio mira el que t'has perdut

La cloenda ha vingut del rebentat i els xupitos d'orujo per alguns. Un gran matí de bici i amb el compromís de tornar més aviat. I el preu ajuda, 6 €, una ganga pel que ens hem menjat. Ens acomiadem del bar el Chaparral molt satisfets.

Aquí sents tocar el cel

Hem fet el retorn a casa desfent el camí i abans de l'una ja estàvem fent la tertúlia al banquet.

Jose

EIXIDA A SANTA BÁRBARA (27/05/2015)

27/5/15 Dimecres

EIXIDA A SANTA BÀRBARA

Puntuals a tres quarts de vuit. Amb la bici de muntanya eixim Josep, Pedro, Tomàs, Joan i jo mateix, Vicent. Polígon, camí cabres, Moncofa, platja de Nules, camí del sequiol, camí Llombai, Borriana, carril bici, riu Millars i Santa Bàrbara. En Borriana ens trobem amb Quique i Toni que venien a buscar-nos. En Santa Bàrbara esmorzem al bar del 1r pis (no recorde el nom). No n'hi havia molta varietat i alguns demanem tonyina amb anxoves. El rebentat, de conyac, regular.

De tornada cap a casa, Quique i Toni, se'n van al seu ritme perquè ha d'anar més lluny. En Borriana ens armem un atzucac que fa que Joan se'n vaja davant, de manera que nosaltres estàvem a l'eixida de Borriana i ell ja estava en Mascarell. Ens reunim i seguim per Nules, camí el Pou i La Vall. Xerradeta al banquet i quedem que dissabte anem a l'Oronet.

Total km: no ho sé perquè tinc el velocímetre espetllat.

Una abraçada a tots: Vicent

EIXIDA A ESLIDA (23/05/2015)

Dissabte 23 maig de 2015

- A D I L S E -

És grat recuperar itineraris quasi perduts que abans eren assidus. Anem cap a Adilse prou puntuals, malgrat que, a més a més els de sempre, falta David, la resta, Pedro, Vicent, Jose, Tomàs i Joan, fidels com cal, enfilem cap el Marianet. Pareix que descobrim altra vegada que hi ha un ritme que a tots ens agrada, veges tu. Molt suau pugem el "Mariano", el baixem i cap a Xova. Repetim la jugada, suau, molt suau....xe! ja estem dalt. Arribem a la Paquita i pareix que estem sols?, clar són les deu menys quart. Demanem els cantells i a la feina: vi ranci, cacaus, amanida......perfecte. Primer reventat, espectacular, conversa igualment. Continua la conversa....segon reventat, no tan espectacular, però bé. Anem a pagar i el preu establert 7 euros!, tots contents cap a casa.

Tornem igual que hem anat, suaus, relaxats, fins i tot feliços. Banquet, graciós, fa falta. En eixe moment completes el redolí, malgrat alguna pixada fora el test. 

Bo Mestres el dimecres a Sta. Bàrbara i a gaudir.

Joan

Algar, Algar, ¿DÓNDE ESTÁS ALGAR?

Almuerzo en Algar    20/05/15

Como parece que hoy se ha tenido un detalle con Pedro (como veremos después) vaya también la crónica en su honor y por ello en castellano.

Uf, ¡vaya sueño!. Suena el despertador y después de una noche casi sin pegar ojo se me hace bastante duro poner los huesos en movimiento.

Bien, ya estoy listo, he desayunado un poquito, me he puesto el disfraz, he revisado mi cabalgadura y, como todo está en orden, me pongo en marcha. El primer objetivo ... el punto de encuentro. CONSEGUIDO, parece que estoy en forma.

Bueno, en unos momentos estamos todos juntos y emprendemos marcha EN BUSCA DE UN BAR QUE DICEN ESTÁ EN ALGAR. En principio el recorrido debería ser de lo más sencillo, pero tenemos un guía que disfruta colocándose delante y sorprendernos de vez en cuando recorriendo caminos que al resto se nos presentan de forma inesperada. No puedo contaros por dónde hemos ido, sólo sé que Algar está a un tiro de piedra y nosotros hemos recorrido una treintena; no sé cómo hemos llegado a la entrada a Albalat (por la trastienda) y desde allí, también por la puerta de servicio a Estivella para llegar a Torres Torres. Por fin sé dónde estamos y pienso que lo lógico es ir a Algimia y al destino marcado; PUES NO. Continuamos recorriendo vericuetos y tras contribuir un poco a desgastar la via verde ahora sí que sí llegamos a la plaza de Algar y allí encontramos ... justamente, eso es, ¡¡EL TAN ANSIADO BAR!!  

Hombre, Quique, qué gusto verte, ¿qué tal?.

Venga a pedir el ágape y a remojar el gaznate que seguro que Pedro nos hace hablar más de la cuenta y eso reseca la garganta. Almuerzo que como siempre que venimos a Algar suele ser bueno, bien surtido, bien atendidos, lugar tranquilo, en fin, muy bien. Por cierto que, durante la charla del carajillo Pedro muy astutamente ha querido sonsacarnos a quién vamos a votar el domingo pero como dicen en la tierra de mi mujer le ha salido la gata mal capá. 

Hora de pagar. Ahora llega el momento en que Juan tiene un detalle con su cuñado (seguro que le remuerde la conciencia por la caña que le da de vez en cuando) y haciendo uso de uno de los bonos que nos ofrecen en el bar se lo cede a Pedro, con lo cual le sale un almuerzo gratis. Todo son parabienes para con él, no sé bien por qué pero yo para no ser menos le he ofrecido esta crónica en castellano.

Ya es tarde, hay que regresar. ¡¡¡ VIAJEROS AL TREN !!! Los viajeros no suben al tren, suben a lomos de sus amigas, las primas del velocípedo. Qué bien se va cuesta abajo hacia el puente de la salida de Algar. Madre mía, qué susto me ha dado Vicent. Hay un camino a la izquierda que lleva a escales y ha apuntado la posibilidad de pasear por él, pero como dicen que Dios aprieta pero no ahoga, Juan le ha respondido que era ya era tarde para eso (menos mal). Ale, a casita tranquilos. Por fin llegamos al banco de encuentro que también lo es de descanso al regreso. Ahí descubriremos algo.

Durante el trayecto de vuelta nos ha faltado un miembro del grupo que se ha adelantado porque tenía prisa él sabrá por qué, nosotros nos lo imaginamos, es un ingrato, después de invitarle a almorzar ha corrido como un caballo desbocado para llegar a casa, descargar su mochila y aparecer en el banco como si tal cosa (seguro que hay algo raro ¿verdad? )

Acaba el refrán Pedro. Cría cuervos y ...

No puedo decir los Kms. totales porque no tenia puesto a cero el contador y se me han juntado con los del día anterior.

Hasta la próxima.

Tomás

P.D. (Jose). 53 km.
Aquí van uns refranys que vaig comentar en l'eixida, arrel de la ruta que hem fet:
En Estivella mataren una burra vella; en Algar l'acabaren de pelar 
Entre Sot y Soneja mataron una burra vieja, en Algar la acabaron de pelar, y en Gilete le quitaron el ojete
Barraix per a l’aigua bona; en Torres Torres, fineta; en Algimia, poca i forta; en Alfara, molta i fluixa, en Algar, de riu i poca

EIXIDA A PETRÉS /16/05/2015)

16/5/15 Dissabte

Eixim a les 7:45 h. Puntuals.   Som, Josep, Pedro, Joan i jo mateix. No sabem si David eixirà i Tomàs ens ha avisat que no pot eixir.

La volta ha estat tranquil·leta. En veure que tenim temps, anem pel "Joncar" i dic tranquil·leta perquè hem anat xerrant tot el recorregut, si més no Josep i jo. Cal dir que Pedro ha aprofitat per fer algunes "escaramusses" i avançar-se unes quantes vegades. S'ho ha passat bé. Joan tota l'anada el darrer, de granera. En Gilet ens hem ajuntat amb els morrallers valentins (Javi i Julio i més tard Pablo) que també han eixit de València un poc més prompte del que tenien per costum.

A les 9:45 h estàvem en Petrés, asseguts al bar. Cal dir que hem estat al bar de la cantonada donat que el de la Cooperativa estava tancat. A les 10;00 h ha arribat Antonio i al minut David. Ens hem alegrat en veure a David que feia un parell de mesos (més o menys) que no venia en bici després de la caiguda. L'esmorzar ha estat bé. Hem tingut cacauets, olives, vi, "llimonà" i cervesa. Cadascú ha demanat l'entrepà que li ha abellit i el rebentat no estava mal. A les 11 h se'n van anar els de València i David, la resta ens vam quedar i encara vam fer un "aiguardent" (això sí: blanc).

A les 11:35 h mampreniem el viatge de tornada: Petrés, Les Valls, La Llosa, Xilxes, Moncofa, Nules, la Vilavella i la Vall. Remarcable l'actuació de Joan que per demostrar-li a Pedro el que veritablement és anar ràpid, va posar el turbo i ens va portar com "cagalló per séquia" al 35 i al 40 a partir de les Valls. Cal dir que va aconseguir el que pretenia i va despenjar a Pedro que, tot i que el varem esperar disminuint la marxa, no ens va agafar fins la redona del camí cabres (i encara per que el va arrossegar un altre cicliste que es va quedar en Nul.les i que en quedar-s'hi ens va piropejar dient que mai havia anat tant ràpid durant tant de temps).

Tot seguit, en la recta de Nules, Josep i Vicent es relaxem un poc mentre Joan torna a posar "marxa" i Pedro s'apega a ell. La relaxació ens va suposar despenjar-nos fins a la Vall donat que esperàvem que afluixarien i que, apretant nosaltres un poc els agafariem. No va ser així perquè Joan (es veu que volia batre algun rècord) no va afluixar i continuava a la "seua marxa" i tot i que nosaltres vam apretar després de la Vilavella, ja va ser impossible agafar-los.

 MEMOREIBOL.

Vam fer la xerradeta al banquet a les 12:45 h (féu càlculs).

Total km: 74 km

Una abraçada a tots: Vicent

VOLTA CIRCULAR AMB ESMORZAR EN CASA PEDRO (13/05/2015)

Un bon esmorzar estalvia un dinar

No sé  si David, Quique, Joan, Tomás, Pedro i Vicent hauran estalviat el dinar, jo si. Abans hem tingut que guanyar-se'l. Els vallers pegant una volta, en principi pel Camp del Morvedre, per acabar vorejant la mar, no sense gaudir de la flora i fauna de la marjal i comprovar que els hortolans dels municipis d'Almenara i Xilxes tenen a punt els seus horts amb els cultius estiuencs, la tomata, la bajoca, els melons de pell de gripau i els melons d'alger. Quique ha fet major sacrifici venint de Paterna; però en ell no es cap problema. El que menys ha patit, David; però agraïts de la seva presència. Tot estava a punt gràcies al bon fer de Consol. No ha faltat de res. Pedro ha sabut estar a l'altura i ens ha presentat una taula sense cap mancança. A la taula hem tingut els entrants de coques de tomata, embotit, cacaus, papes i olives, per passar a un bocata de llomello i llonganissa amb pisto en un pa especial i molt valorat per l'amfitrió, tot regat per cervesa i vi de pata negra. Per acabar, el rebentat amb coca, arrodonit en orujo aportat per Vicent (per cert, que canta molt bé en l'alè, ja que la meva dona m'ho ha recordat, quan en arribar a casa, ha requerit del meu servei per estrènyer una rosca i de l'esforç li ha arribat alguna brafegada)

Bona tertúlia i a les 13h cadascú al cau.

NOTA. Aquest tipus d'eixida s'ha fet en altres ocasions. Avui, l'excusa ha estat les festes del Poblet per involucrar a Pedro; però vist la bona acceptació per part de tots no estaria de més fer-ho més vegades. Aquí queda la idea.

EIXIDA A ALCUDIA DE VEO (09/05/2015)

VALL D'UIXÓ 9-5-2015

"SALIDA VALL D'UIXÓ - ALCUDIA DE VEO"

Juan, Tomás, Jose, Vicente y Pedro

"MORRALLA PURA"

Recordando tiempos anteriores

Hoy hemos recorrido una vuelta de un paisaje superior con una vista del Pantano impresionante y un verde natural.

La salida como podeis imaginar alterada por el de siempre; pero con mucho respeto, escapada de un miembro de la penya por una apuesta falsa.

Almuerzo normal y compañia un 10. La vuelta con su correspondiente reportaje y de un compañerismo superior.

EL PANTÀ DE GOM A GOM

LA MORRALLA TORNANT ALS SEUS ORIGENS

MORRALLERS

EL MIERCOLES 13

QUEDAN INVITADOS

EN EL JARDIN DEL REDACTOR

A UN SUCULENTO ALMUERZO

SE RUEGA CONFIRMEN LA PRESENCIA

GRACIAS

La taula ja està a punt

Posdata: Valencianos, tambien pienso en vosotros.

Pedro

EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (02/05/2015)

Primer dissabte de maig.

C A N E T
Sembla el títol d'una obra representada multitud de vegades amb èxit, però, sempre la mateixa cançó; algunes pincellades que aporten frescura, però, toca-li la trompa al xic. Eixida del lloc de costum: Pedro, Vicent, Tomàs i Joan; David quasi recuperat i Jose en la serra: Montán.
Recorregut, no el sabeu?. Xe! La Vall, Algar, Alfara, Algimia,Torres Torres, Estivella, Gilet,  Morvedre, el Port i Canet. En arribar ja estaven Julio, Xavier i Quique. Esmorzar de taula plena. Correcte. Bon rebentat. Tertulia llarga i entretinguda. En eixir Julio i Xavi ens diuen: "la semana que viene haremos una paradiña y recuperamos alguna de nuestras rutas, nos vemos a la otra. "De colló de mico aixi nosaltres també farem la nostra. Dimecres btt Faura bar la Muralla crec?; dissabte com i que manem, en principi posem Alcudia de Veo, ja vorem. Quique ens ha acompanyat fins la redona de Moncofa i natros per la Vilavella al banquet. Allí hem asserit les eixides i sense més que dir ens hem acomiadat fins el dimecres.

P.D. En la Vilavella de Nules Vicent y Joan han albirat el Museu Municipal dedicat als banys;una sala amb banyeres, taulells de ceràmica, tot molt bonic. No hem vist res més, però, una dona ens ha informat de records seus, entretinguda xarrada. Caldrà perdre's i visitar-lo més detingudament.

Joan

EIXIDA A CÀRRICA (29/04/2015)

PEDALEJAR ENTRE DUES AIGÜES

Fent un repàs de qui ha fet les últimes cròniques, i descartant a Pedro, que no s'atreveix, al·ludint a no sé quantes excuses, Bé tirant de la seva falta d'autoestima: "que si yo no tengo vuestro nivel" "que como me voy a comparar a vosotros" "donde hayan maestros que pinto yo"; o tirant de l'excusa lingüística: "ese bloc es en valenciano y yo no se escribierlo" o "si estuviera en castellano me seria más fácil"; la cosa és que em toca fer la crònica.

El títol de la crònica és per seguir les últimes tendències d'encetar-les amb alguna parrafada. La meva s'entendrà en el transcurs de la crònica. 

Tres quarts de vuit, les campanades del rellotge del centre des de la llunyania així ho anuncien. En un puny arribem Tomás, Jose, Vicent i Joan. Aquesta puntualitat no te res a veure amb si són més o menys formals (distintiu de La Morralla); és simplement vellesa. Això deu pensar Pedro, que  no vol envellir i es queda mirant-se en l'espill i manté la informalitat, es retarda un 5 minuts.

Avui toca anar a Càrrica, tots sabem per on anar en bici de carretera, però i en la BTT?, per on ens portarà Joan? De moment iniciem la marxa per la ruta de carretera. Pedro li dona suggerències a Joan: "podrias ir a buscar la ruta verde". Joan li contesta. "Ves tu davant i fes" No hi ha més explicació. Ja se sap, Joan és una mica prou guineu. Jo com especulador que soc, en el meu cap van passant les possibles alternatives per on ens dura i vaig fent les meves travesses a veure si encert. En aquest pensament estic quan em trobe en la situació que explica el títol de pedalejar entre dues aigües, variant que faig de la dita real que diu nedar entre dues aigües i que no és altra que per davant van Joan i Vicent enraonant i traient una lleugera avantatge, i darrere meva, Pedro i Tomàs, quedant-se, i jo al mig, sense posar cullerada en cap de les converses. Finalment decideix esperar la corrent dels de darrere i fer-los participis dels meus pensaments sobre la ruta que agafarà Joan.  Pot ser que anem per Escales, passem la redona i no. Comentari de Pedro: "Yo ya le he dicho que podriamos ir por la via verde; pero como mi cuñado es...". Igual anem pel camí de la dreta que ve a continuació i que passa per la finca de Eduardo Galiana. També el passem de llarg. --Pedro ja sols ens queden dues alternatives, o fa el que tu dius i entrem en la ruta verda; o anem per la ruta de costum, o siga la que fem en la bici de carretera. Arribant a Algar, Joan i Vicent ens esperen i en adjuntar-nos li arranquem a Joan alguna explicació. --He pensat fer la ruta de sempre; perquè és la mes suau, la que millor li anirà a Tomás i no agarrem la via verda; perquè es va allunyant de Segorb. Molt bé Joan, tu manes. Eixida d'Algar, rampeta fins el Juncar i la inèrcia torna a crear la situació de Joan i Vicent davant i Pedro i Tomás darrere. Aquesta vegada no  vull pedalejar entre dues aigües i m'adhereixo al grup davanter. La distància va creixent i en Sot de Ferrer decidim esperar i fins a Càrrica anem tots plegats. En passar per Villatorcas, Joan ens avança que al tornar ho farem per aci.

El bar Los Serapios ens espera. Pràcticament estem sols, dues taules en una persona i nosaltres. Al front del bar, el fill sols; però sembla que la mare li havia deixat avituallament preparat. Li oferim els servicis de Pedro que té el títol de cuiner recent i que igual que fa una paella et fa truites. No ha fet falta. En això que ha arribat Tony. Tots fem bon compte de l'avitualla amb un rebentat espectacular. 

S'enceta una conversa que poc a poc va pujant de to i que inclòs arriba al personal. Aquesta vegada jo si agafe la dita popular al peu de la dreta, nade entre dues aigües, la veu cantant la porten, Tomás i Vicent per un costat i Pedro contra ells dos, Joan i jo en segon pla, si bé llançant alguna puntada de tant en tant i Tony que no s'entera. El motiu de la conversa es queda en taula. El segon rebentat calma la situació i les aigües tornen a mare. 

Se'ns ha fet tard, més de les 12 h. Quantes vegades diem que les 11 seria l'ideal i que a més tardar les 11:30; però en açò continuem sent Morralla.

La tornada, com havia anunciat Joan, ha estat híbrida. Primera part per traçat nou, iniciada agafant en Segorb un camí que porta a Geldo, seguim per un tram de la 340 (club les Paquis), en arribar al desviament de Villatorcas entrem dins, acomiadant-nos de Tony. 

Villatorcas és un poble com el puny i per tram de terra seguim bordejant el riu i entre fruiters. Des de fa molts anys que he sentir dir que la vega del Palància era molt rica en l'agricultura i avui em descobert tal veritat. 

Entrada al poble de Villatorcas

Agafem el camí de terra

Un xicotet aljub entre canyars

Antic molí de la llum 
(Dalt del balcó la imatge de La Cova Santa)

Rètol explicatiu

Creuant el riu Palància

Aquest camí ens ha tret al bufador d'Almedijar. A partir d'aci hem seguit la ruta habitual per carretera, no sense sentir a Pedro més d'una vegada que agafarem un camí de la dreta que ens portava a Escales. Cosa que ha fet cremar a Joan: --"Tu agafa'l, vinga, tu ves per ahí, i el que arribe mes tard paga els esmorzar. Total que la carretera s'empinava i se'n va davant, al que li segueix Vicent i jo ho intente però a les primeres de canvi estic despenjat i una altra vegada em trobe pedalejant entre dues aigües. Dalt d'Azuebar passe a Joan que esta pixant, Vicent continua davant i ha tret una distància, "los amiguitos del alma" aniran a la seva i ni se'ls veu. En passar Azuebar, espero a Joan i fins a dalt del Marianet anem junt contemplant la quantitat d'espàrrecs que hi havien a la cuneta i que convidaven a baixar i fer un bon manoll. En arribar dalt ens espera pixant Vicent. Vaja, ara resulta que el Marianet l'he fet pedalejat entre dues pixarrades. Doncs jo no baix a ser menys, vaig a alimentar un ametler,--Vicent, tu en quin has pixat. --En aquell, --doncs jo en aquest. Joan que diu: --Ja vorem qui es torna més groc i sabrem qui va més carregat. En eixes que han arribat Tomás i Pedro, l'aparença indicava que Tomás arrossegava de Pedro.

Baixada del Marianet per la carretera vella a excepció de Joan que ha tornat a fer de guineu i s'ha tirat per la carretera principal. La resta hem anat serpentejant i tirant mà de fre fins retrobar-nos baix. Ja tots junt fins la Vall. Pedro i jo hem estrenat el flamant passeig pepero de Fondeguilla fins la Penya la Nuvia (la Bonig havia anunciat que seria fins La Vall, s'ho reservaran per a les eleccions generals) on uns empleat estaven fent els últims retocs electorals i als que he punxat dient-los: --És precís votar al PP. --I una merda!, m'ha contestat. -- Molt bé xicot, així es parla.

En la redona de l'avinguda Sud-oest ens hem separat els de la zona centre dels del barri pepero del Poblet, on en arribar a la redona anterior al bou, per on entra Pedro a sa casa, Vicent i jo l'hem seguit per tal de xafar el nou asfalt abans que ho faci un bou.

Km. totals: 64km.

Jose

EIXIDA A PETRÉS 25/04/15

LA DOBLE CARA DE LA MONEDA

Caldrà mirar què és el que està passant en la penya, ja comencem a no ser mereixedors del nom Morralla, hem canviat l'hora d'eixida i tots som puntuals més que mai (caldrà guanyar-nos el qualificatiu de morrallers en altres aspectes).

Comencem el recorregut cap a Petrés amb molta il·lusió, probablement serà que fa ja molt de temps que no visitem el bar de la plaça. El recorregut no ha canviat i les bicis ja el coneixen; serà per això que la Goka de Vicent agafa la marxa i ... les de Joan, Pedro i la meva darrere sense piular. Jo envie a Pedro amb la intenció de donar-li conversa parlant-li de "Compromís" però la maniobra no dóna resultat (hi ha un moment que Pedro i jo ens mirem i recordem aquell acudit del gosset que diu allò de "jo folle una vegada més i me'n torne a casa".

Però a partir d'Alfara Vicent i Joan comencen a despenjar-se i, malgrat que ho intenten per Estivella, no poden amb la marxa que hem posat Pedro i jo; després podrien dir que anaven xerrant, però jo sé que estaven acarajillats (recordeu que carajillo=rebentat). A la fi, després de fer una miqueta d'extra per anar a buscar als valencianets hem arribat al bar i han pogut descansar. POBRETS.

Esmorzar com sempre, amb els entrepans de sempre, la beguda de sempre, els cacaus de sempre, les olives de sempre, els rebentats de ... doncs no, no els de sempre sinò els de costum. Hem rebut la visita d'uns companys de La Vall : Elies, Mendieta, ... 6 ó 7 en total. Durant l'esmorzar tots hem intentat donar consells a Pedro que ha de cuinar una paella per a 12/13 persones. Com sempre ha estat una molt bona estona.

Bo, hora de tornar a casa. Segona cara de la moneda. Només deixar Petrés desapareix Vicent en companyia de Toni i Joan queda com el tema musical de Paco de Lucia, "Entre dos Aguas". Pedro donant-me conversa i Vicent imagine que fartant-se a fer rodones. Com sempre el meu cos reacciona després d'un temps de estar fent la digestió (era jo qui anava "acarajillat", que li anem a fer). Marxa relaxada. Arribem a La Vilavella i Pedro intenta provocar a Toni que jo crec que no accepta el repte. Nosaltres continuem fins a casa molt bé, jo he arribat bé de força i millor encara d'ànim sempre acompanyat pels meus guardaespatlles.

Tomás

EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (22/04/2015)

22/04/15 Dimecres

Quan arribe al banquet de l'eixida, estan ja Tomàs i Pedro. Són les 7:43 h. D'immediat arriba Jose i tot seguit Joan. Puntuals. No semblem "La Morralla". El temps fa carasses i la previsió és que tindrem algun ruixat al llarg del matí.

En marxa. Anem per la carretera d'Algar, a l'esquerra pel camí "La Llacuna", quan arribem a creuar per damunt de la carretera nova d'Algar girem a la dreta i agafem la via de servei de l'autovia de València en direcció a La Llosa, poble aquest que creuem pel bell mig i en eixir prenem direcció cap a l'Estany d'Almenara. Travessem pels camins de l'esmentat estany. Aprofite per a dir que l'estany està a vessar de ple i del/s brollador/s del puig, que hi ha tot just tocant-lo, es veu l'aigua com ix en quantitat, neta i clara. Un plaer per als sentits. Cal dir també que eixint de l'estany i fins que hem arribat a tocar de les Cases de Queralt, els mosquits s'han aprofitat de la nostra presència i ens han arroblit i quasi acovardit. Tant ha segut aixina que alguns hem hagut de parar per llevar-nos-els de damunt.

Hem girat a la dreta per l'Assegador de Quartell en direcció cap a l'esmentat poble. En arribar a la redona hem girat a l'esquerra per a després, uns metres més endavant, fer-ho a la dreta pel camí "Molló" (per allò del molló del límit municipal i a la vegada provincial). Per aquest camí, i sempre amb la creu blanca de la muntanya servint-nos de referent, hem vorejat Quartell, Benavites i Quart i hem arribat a la font de Quart (que no hem parat a vore però que segur que brollava en quantitat). Després de dubtar un moment hem agafat la carretera de Torres Torres i en passar el Centre de Recuperació de Drogoaddictes, hem girat a la dreta ja en direcció a Algímia. la orientació ens ha traït i hem fet cap a Alfara, on hem serpentejat un poc pels seus carrers i hem eixit per la carretera que va a Algar, on hem arribat a les 10:15 h aproximadament. David ens ha enviat un missatge en el que deia que no eixia en bici perquè estava plovent i no ho trobava adient per al seu debut. Cal dir que dels ruixadets que ens han alegrat pel camí, el darrer (quan arribàvem a Algar) ha estat el més important. Tot i aixina no ha sigut res de l'altre món.

L'amo del bar de la plaça del poble, molt amable, ens ha deixat guardar les bicis en una casa del costat per a que no es banyaren. És la tercera vegada, que jo recorde, que esmorzem en aquest bar i totes han estat molt bé. Cacaus (amb repetició) i olives, cervesa, llimonà i vi i els entrepans molt ben presentats i complets. El rebentat bo i hem repetit però sense cafè, és a dir "un cremaet" al qual he convidat jo per allò de que ha segut "Sant Vicent" fa uns dies (per allò de la tradició, perquè jo no practique cap religió).

Ales 12:00 h, desprès de que el del bar ens diguera alguna "directa" alcem el vol cap a la Vall on arribem tres quarts d'hora més tard i ens asseiem al banquet uns minuts i ens acomiadem fins el dissabte no sense que Joan ens encoratge i ens convide a que eixim cada dijous a les cinc de la vesprada des de la Pista d'Atletisme amb el seu grup (Vicent, Juanjo, etc,...).

Total km: 55 km

Una abraçada a tots: Vicent

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (18/04/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Albalat dels Tarongers.
Bici: Carretera
Equip: Des de La Vall: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. Des de València: Javi, Antonio i José Luis.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres Torres, Estivella-Gilet-Petrés-Albalat dels Tarongers (esmorzar) Petrés-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Crònica: La novetat en l'eixida ha estat el canvi d'hora d'eixida. Hem avançat un quart d'hora posant-la a les 7:45. Sorprenentment hem segut conseqüents i a falta de cinc minuts per les vuit ja estàvem en ruta. Es veu que la vellesa a tots ens fa efecte i el llit ens pica. Al principi alguns hem comentat les seqüeles que ens havia produït la pujada al Coll de la Vella del dijous en forma d'agulletes; però que a la fi havia servit com a bon entrenament ja que de seguida ens vam posar en filera i sense parlar ni raonar res de res la marxa anava in crescendo. Així que a les 9:45 ja estàvem al bar d'Albalat.
La plaça d'Albalat és un racó encantador, tranquil i sota el cobert que ha muntat el del bar gaudeixes d'una temperatura ideal. El lloc està prou concorregut i això, afegit a que els que porten el bar són novells, el servici ha estat lent (Pedro els ha facilitat la feina fent de cambrer, no ha quedat clar si perquè estava en pla servicial o que anava darrere de la cambrera); però al final de la correguda ho ha compensat. L'atenció bona, els bocates  de categoria internacional (el pa una mica cru; però ja se sap, des de que es passa dels forns i s'opta pel precongelat, és el que hi ha), la beguda la que hem necessitat, els cacaus i olives molt ben presentats en recipients de disseny; però que entren pocs i gracies als viatges de Pedro no han faltat. En plena feina estàvem quan ha aparegut David amb una coca petresana en la ma. Coca que hem fet bon compte acompanyant als rebentats que estàven a bon nivell i per acabar i en compensació a l'ajuda de Pedro, els que hem volgut, ens han convidat a un xupito.
La tornada com l'anada, en filera, si bé Pedro estava una mica inquiet i s'interposava entre mig volent entaular conversa en Tomás (su amigo del alma i director espiritual), creant alguna situació de perill amb la provocació d'alguna enganxada. Désprés es va descobrir d'on li venia el ball de Sant Vito, s'estava cagant. Tal era el que li apretava, que a la fi va parar i tant que va aconseguir trencar el grup. 10 minuts d'espera, no se quantes voltes a les redones de Famoti i les dues de Moncofa per acabar tornant a La Vall per Moncofa i deixar La Vilavella per a quan el cos de Pedro estiga menys necessitat. Pedro tu l'altre dia hem vas cridar l'atenció per anomenar en el wassapp la paraula cul. Doncs Pedro, sàpigues que per una qüestió de cul i a més a més brut, ens has trencat la marxa.

Km. totals: 62km.