EIXIDA A PETRÉS 25/04/15

LA DOBLE CARA DE LA MONEDA

Caldrà mirar què és el que està passant en la penya, ja comencem a no ser mereixedors del nom Morralla, hem canviat l'hora d'eixida i tots som puntuals més que mai (caldrà guanyar-nos el qualificatiu de morrallers en altres aspectes).

Comencem el recorregut cap a Petrés amb molta il·lusió, probablement serà que fa ja molt de temps que no visitem el bar de la plaça. El recorregut no ha canviat i les bicis ja el coneixen; serà per això que la Goka de Vicent agafa la marxa i ... les de Joan, Pedro i la meva darrere sense piular. Jo envie a Pedro amb la intenció de donar-li conversa parlant-li de "Compromís" però la maniobra no dóna resultat (hi ha un moment que Pedro i jo ens mirem i recordem aquell acudit del gosset que diu allò de "jo folle una vegada més i me'n torne a casa".

Però a partir d'Alfara Vicent i Joan comencen a despenjar-se i, malgrat que ho intenten per Estivella, no poden amb la marxa que hem posat Pedro i jo; després podrien dir que anaven xerrant, però jo sé que estaven acarajillats (recordeu que carajillo=rebentat). A la fi, després de fer una miqueta d'extra per anar a buscar als valencianets hem arribat al bar i han pogut descansar. POBRETS.

Esmorzar com sempre, amb els entrepans de sempre, la beguda de sempre, els cacaus de sempre, les olives de sempre, els rebentats de ... doncs no, no els de sempre sinò els de costum. Hem rebut la visita d'uns companys de La Vall : Elies, Mendieta, ... 6 ó 7 en total. Durant l'esmorzar tots hem intentat donar consells a Pedro que ha de cuinar una paella per a 12/13 persones. Com sempre ha estat una molt bona estona.

Bo, hora de tornar a casa. Segona cara de la moneda. Només deixar Petrés desapareix Vicent en companyia de Toni i Joan queda com el tema musical de Paco de Lucia, "Entre dos Aguas". Pedro donant-me conversa i Vicent imagine que fartant-se a fer rodones. Com sempre el meu cos reacciona després d'un temps de estar fent la digestió (era jo qui anava "acarajillat", que li anem a fer). Marxa relaxada. Arribem a La Vilavella i Pedro intenta provocar a Toni que jo crec que no accepta el repte. Nosaltres continuem fins a casa molt bé, jo he arribat bé de força i millor encara d'ànim sempre acompanyat pels meus guardaespatlles.

Tomás