Tres cavalquen junts
Després d'una setmana de bon temps en el que alguns ens havíem alleugerat de roba, avui ens hem trobat amb un matí fresc que ens ha recordat que ens faltava tapa. Damunt només erem tres a la carretera. Esperem que sigui excepcional i que tornem a ser més de sis a la carretera.
Per la ruta de costum hem tirat cap a Almenara, lloc acordat la vespra i en un temps record, avantatges de ser sols tres. Tot i que durant el camí, Pedro, especialista en el desconcert, ha intentat canviar de lloc, argumentant erròniament els inconvenients del bar Alpino, quan tots sabem que el tenim catalogat entre el primer o segon lloc de la zona del Camp del Morvedre. Evidentment no hem canviat.
L'anada ha transcorregut en una marxa calmosa, i en moltes ocasions anant en paral·lel tots tres, participant de la mateixa conversa i donant repàs a les nostres estades pasqueres (Jaen, Grigos i Montán). En comú una activitat, la recol·lecció de vegetals, u d'ells està clar, el l'estrella del moment, els espàrrecs (Jose i Pedro) i l'altre les ortigues, que per l'altura abunden molt en Griegos (ha estat un encàrrec).
Sense gaire sufocacions hem arribat al bar Alpino d'Almenara. No cal esperar massa, amb veu afònica s'acosta la xicona per servir-nos els cacaus (fregits, únic lloc on ho fan) i olives i preguntar-nos per la beguda i els bocates. Els tres hem optat per ser carnívors. Per no eixir-nos del règim pasquer. Amb una bona untada d'all-i-oli ha empassat en un tres i no res.
La conversa central ha derivat en la gent gran, la seva dependència, les cures adients, si en casa o en residència. Opinions diferenciades; però en la mira en el propi mèlic, no debades és la propera etapa de la nostra vida i com diu el refranys "Quan vegis les barbes del teu veí afaitar, posa les teves a remullar" Mal tema; però reial.
Com sol passar, eren prop de les 12 i havia que moure. Paguem els 5 lauros i agafem el camí a La Vall trencant pel polígon d'Almenara i despistar-nos entre carrers empinats per tal d'eixir fora. Ja en la 340 el trio es converteix en 1 + 2. Pedro acapara a Tomás en una conversa que els fa requedar-se i Jose anar-se'n davant. Ha estat la composició fins La Vall. Jo fent de bici llançadora i els altres dos a la seva. Sols hem faltava el pilot intermitent d'emergència. No vull contar el que ha tingut que passar pel meu cap en aquest trajecte en solitari. Dona temps de contar senyals, saludar a ciclistes, mirar esparregueres, llegir els noms de les fàbriques de Nules, repassar redones...
Bé, de cara al dissabte que bé, no sé quants cavalcaran; però pel que hem comptat serem pocs. Pel que estiga hem decidit anar al santuari Petresà. Igual és un duo.
P.D. Com que al llegir el títol us haurà vingut al cap que és el títol d'una pel·lícula. Aquí la teniu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada