EIXIDA A PETRÉS (28/06/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Xilxes/Moncofa/València/Faura.
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Tomás i Joan. Des de Xilxes: Pedro. Des de Moncofa: David. Des de València: Javi. Des de Faura: Tony.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Un dia más sin Julio Amb aquesta frase Tony va esclatar en descobrir que Julio no hi era una setmana més a taula.
Ressenya: David. 
Tal com ha manat el cronista oficial, ( com molta gent per estos dies) huí me toca a mi, així que intentaré complir. Per tant, la Crònica comença a l'hora d'esmorzar, on ens hem trobat tots. Encara, que algún comentari diu que Pedro no havia puntuat en cap dels intents que ha fet de La Vall a Pertrés.
L'esmorzar, ha estat bo, amb "piropos" i una amena i llarga tertúlia amb coca petresana inclosa. No per Sant Pere perquè falta un dia. Segur que serà per el dimecres.......

Després de quedar amb Javi per al proper dissabte, hem tornat a una bona marxa, amb algú "amago" d'escapada Peter volia però, no podía i ha dedidit esperar. "Vale más ser cabeza de ratón que cola de león". O és a l'inrevés Pedro?
A la Llosa ens hem agrupat tots i així s'ha rodat fins al Simba on David ha desviat la ruta fins a la Platja de Moncofa per passar pels melonars del camí la Cosa. Supose que algo hi hauria que afegir repecte a l'eixida de La Vilavella i al Randero. Ja ho direu.

NOTA: JO JA HO HE DIT EN EL COMENTARI. FEU LA RESTA EL MATEIX (Jose)

Km totals: 74km.

EIXIDA A TORRES, TORRES (25/06/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Xilxes/Moncofa/Faura/Paterna.
Lloc de destí: Torres, Torres.
Equip: Des de La Vall: Jose, Tomás i Joan. Des de Xilxes: Pedro. Des de Moncofa: David. Des de Faura: Tony. De de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Nules-Xilxes-Almenara-Petrés-Albalat dels Tarongers-Estivella-Torres Torres (Esmorzar, Restaurante Torres, Torres)-Algimia d'Alfara-Alfara de la Baronia-Algar-La Vall d'Uixó.

Ressenya:(Pedro) Pendent.
Km totals: 65Km.

EIXIDA A PETRÉS (21/06/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Xulxes/València.
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás, David, Jose Carles, Mª Pilar i Joan. Des de Xilxes: Quique. Des de València: Javi.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Ressenya:

Be, sembla que sinó estic no hi ha crònica. Estic pensant que haurà de crear-se un llistat i seguint un ordre establir qui és el que té que fer la crònica i que tots participeu. En un principi per garantir que si falta algun no és perdi la crònica i sobretot per una raó molt fonamental, s'aconseguirà més varietat i poder llegir escrits des de òptiques diferents.

Així que aneu preparant-se que en la propera eixida farem el llistat.

L'eixida d'aquest dissabte a més de la meva reincorporació, té la continuïtat de Javi. Ja són dos dissabtes que ix i esperem sigui el principi d'una seguida definitiva. Va ser el que es va encarregar de comprar la coca de nous que per cert estava com mai. Uns xupitos, detall de la neboda de Joan, van arrodonir l'esmorzar.

La ruta no ha tingut res d'especial. Ressaltar el fet de que per fi tota La Morralla ha seguit el camí oficial i ningú s'ha anat per les travesses.

Km totals: 68km.

EIXIDA A CÀRRICA (07/06/2014)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall: Tomàs, Jose, Joan, Pedro, David i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Joncar-Soneja-Sogorb- Càrrica-Sogorb-Soneja-Joncar-Algar- La Vall d'Uixó.

Ressenya:
      Per tercera vegada consecutiva a última hora en canviat Almedijar per Càrrica. Acò és conseqüència de dues coses: La primera és perquè d'un temps ençà se'ns ha travessat l'amo del bar iniciat per una mala experiència de Pedro i Vicent i que encara pesa com una llosa. L'altra és, que l'alternativa dins de la mateixa zona de Càrrica tira molt. Per tant ho tenim tots clar. A més a més està en la ruta per abordar a finals de juny el destí de Gàtova. 
      Aquesta ruta, que tan ben valorada està pel grup, és ni més ni menys per l'esmorzar, ja que en quan a la ruta es converteix en un desgavell. Si l'última vegada va ser Pedro el que la va fer de cacauer, quan ve David, el raret, la cosa ja va per l'última taula. I tot és per si passar o no per Algar. La Morralla ha deixat ben clar, que mentre pugem evitar tocar la carretera principal, circularem per l'àrea de servei i per dins d'Algar. A partir d'ací ja és no fer cas de l'acord majoritari de la penya.
      Avui s'ha produït  una variant nova que he anomenada com la famosa teoria de:

      La poma podrida fa malbé la resta del fruiter 

      Quan fiquem en un fruiter una poma que comença a podrir comencen a fer-ho les altres fruites que estan més a prop d'ella i per efecte dòmino acaben totes les del fruiter fetes malbé. 

      Açò sembla que li ha passat avui a Tomás i Pedro que han seguit les rareses de David.

      La culpa és del gas etilè que desprèn la poma dolenta. L'etilè és un hormona vegetal que alliberen els fruits durant el seu procés de maduració i que alhora l'accelera. La poma pateix un augment molt brusc d'emissió d'etilè quan madura. Per això, quan hi ha una poma massa madura o en procés de putrefacció al fruiter cal treure per evitar que el gas arribi a les altres fruites properes i les maduri més ràpid del desitjat.
      Així que David fes-te mirar això del gas etilè; perquè si el flat el tens molt seguit no sé com acabarem las resta. A veure si et tenim que botar fora del fruiter.
      Damunt aquestes bifurcacions de rutes no aconsegueixen cap avantatge. Es clar que la geometria ho diu, la línia recta és el camí més curt i per tant no s'ha produït l'agrupament fins les portes de Càrrica.
      En seure-nos a taula era evident el comentari de la situació; però no ha durat gaire. Tots som els suficients llests per comprendre la bogeria que suposa aquestes rucades. 
      A la tornada, en arribar al Juncar, entrem en la zona conflictiva. David ha soltat el gas etilè i ha tirat recte per la carretera, a la resta no ens ha arribat el flaire i hem seguit la ruta marcada. 
      Sembla que el flat aquesta vegada a David li ha produït mal de panxa i en arribar a la redona d'Escales ens estava esperant. No sabem si açò és un símptoma de cura o què.
      Per acabar ressaltar, que després de tan insistir Pedro de que anàrem a sa casa a fer-nos unes cerveses, en arribar a la Vall ens hem encarat tots en direcció a sa casa i en el seu jardí hem refrescat.

      Bé, jo per si de cas el gas etilè encara està actiu, me'n vaig a fer el Camí de Sant Jaume i espero que al tornar l'atmosfera estigui més neta. Per contra, com diu David, igual hem trobo en el personatge exhibicionista i hem dona un esglai.
      Deixeu les cròniques en el meu correu i quan torne ja les penje.

Km totals: 67km.

EIXIDA A TORRES, TORRES (04/06/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Faura/Paterna.
Lloc de destí: Torres Torres.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás, Joan i Vicent. Des de Faura: Toni. Des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Nules-Xilxes-Almenara-Petrés-Albalat dels Tarongers-Estivella-Torres Torres (Esmorzar, Restaurante Torres, Torres)-Algimia d'Alfara-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.


Ressenya: Ruta al revés que de costum. En comptes d'anar per Algar hem anat per La Vilavella. Una altra vegada l'havíem feta baixant per Xilxes i pujant per Les Valls, en aquesta ocasió ha estat més llarga i hem rodat per Petrés. Una punxada de Vicent ens ha retardat 10 minuts, cosa que ha intranquil·litzat a Quique que en no veure-nos arribar ens ha trucat per comprovar si anàvem o havíem canviat de lloc. Sempre passa el mateix, estàs pensant si trucar o no trucar i quan et decideixes a fer-ho va i ja estan aplegant.
En la porta del bar Martí estaven Quique i Toni; però ens hem topetat en que el bar estava ple i hem tingut que anar en busca d'un altre per fer cap, seguint la recomanació d'un client del bar Martí, al restaurant Torres Torres. No ha estat mal el nou descobriment. 

Aquest lloc té una sala gran, tots gent llauradora i omplin taules en gran grup amb l'esmorzar de casa. Ens han preparat un bons bocates i no han faltat els cacaus, les olives i la cebeta en vinagre. Una ampolla més de vi o cervesa no hauria vingut mal per ajudar a empassar els últims mossos. Els pertinent carajillos i alhora de pagar NOTICIA, PEDRO S'HA AVANÇAT A LA BARRA PER A CÓRRER EN LES DESPESES DE L'ESMORZAR. Sembla que finalment va agafar l'onda del dissabte i ha vingut en la cartera preparada.
La tornada ha estat més curta i només hem tingut que sortejar la pujada del Juncar per d'allí encarar-nos cap a La Vall, parant al banquet de l'eixida i fer una estona de xerrada no sense abans, el maleducat de Pedro, haver despatxat del banquet a dos dones majors que estaven descansant. El nerviós no es pot controlar. 
A les rodalies de La Vall, Pedro ens convidava a cervesa en Xilxes i nosaltres li hem contestat que si en la Vall no en tenia. Si, si tengo, vale, venid a mi casa. 
Estant en el banquet li hem recordat que hi ha de la cervesa. Si vamos a mi casa; però li hem suggerit que les portés aci i amb aquesta postura ens hem quedat sense cervesa.

Aquesta caixa forma part de l'oferta que va agafar Pedro per les festes de la Colònia i que no para d'oferir-nos-les. Va, fem un sacrifici i a la pròxima agafem la convidada, que ara que ve la calor no ens vindrien mal i no sia cosa que li caduquen. 

Km totals: 69 km.

EIXIDA A PETRÉS (31/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Faura/València.
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás i Joan. Des de Faura: Toni. Des de València: Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

DE LES VESPRES ES FAN LES FESTES

I SI SÓN EN PETRÉS

ENCARA MÉS

Ressenya: 

      El dia abans arribem de Griegos i en l'acomiadament, Vicent ja manifesta que no eixirà demà a Petres, Jose dubta per peresa i David ni confirma ni desmenteix. Un crit des del cotxe, en la veu de Joan, de forma autoritària i insistint en acudir, sembla una ordre. Doncs en eixa incertitud ens vam quedar.

      A les 8h. acudeixen: Jose, Pedro, Tomás i Joan. Jose havia fet cas de l'amassament, només faltava David. 5 minuts de cortesia i deduïm que a l'eixida no acudia, en tot cas, com en altres vegades, cabia la possibilitat que vingués pel seu compte.
Iniciem la ruta, sense cap particularitat, i en tranquil·litat anem conversant de Griegos.
      No parlarem de la ruta i ens dedicarem exclusivament a l'esmorzar. Només entrar en la plaça, Joan es separa i va en busca de la coca. Agafem taula i primer Julio i després Toni fan acte de presència. De David re de res.
      Cadascú demana el que li és més habitual i des del primer moment les atencions de tota la família resultaven d'allò més especials.
      Alhora d'arribar als carajillos comença la primera sorpresa, la coca no era l'habitual petresana, encara que l'embolcall indicava que provenia del forn. Era el primer detall de Joan, que sembla havia parlat en la germana per a que fera una coca d'arrop. Fem bon compte d'ella i per alguns era la primera vegada que tastàvem l'arrop.
      Segona sorpresa, Joan demana una ronda de xupitos d'orujo. La germana per acompanyar ens trau una coca petresana. Alguns agafem un tros més.
      I per acabar faltava l'última sorpresa, Joan s'anticipa al mostrador i paga tot el gasto.
      Açò justificava el crit amenaçador de que demà no ens acovardirem i eixirem. Ho tenia tot pensat i d'alguna manera volia allargar el bon rotllo de Griegos i fer-nos arribar a tots la seva satisfacció.
      Alguna mala llengua li va recordar a Pedro que el seu cunyat l'estava estrenyent. El molt infeliç, que mai a la primera agafa les coses, no entenia el gest del cunyat. De sobte se l'encén l'ampolla i exclama. "Que quereis decir, que haga lo mismo. Vale el lunes ire a San Isidro a sacar dinero"

      GRÀCIES JOAN

  

La cara de satisfacció ho diu tot

Km totals: 68km.

ESCAPADA A GRIEGOS (29 i 30 /05/2014)

VIVÈNCIES, RECORDS I ANÈCDOTES

DE DOS JORNADES INOBLIDABLES

INTRODUCCIÓ

       Aquesta crònica, com molt bé indica el seu títol, pretén, que tots els que hem acudit a Griegos a fer complir el desig de Tomás que feia molts anys que ho perseguia i que ara s'ha fet realitat, manifestem públicament el que hem viscut i sentit. Recorde que és un compromís aprés per part de tots.

      Per tant jo inicie la base d'una crònica que amb la aportació de tots s'anirà configurant fent us tan de la mateixa ferramenta del bloc, l'apartat del comentari, com si es creu convenient mitjançant correus electrònic i en el cas de Pedro, que no disposa de cap de les dos eines, per escrit manuscrit.

Dijous 29/05/2014

Hora d'eixida: 6:30 h.

Lloc d'eixida: Plaça mercat/ Poblet

Cotxes: Tomás i Jose

Bicicletes: Joan, Vicent i Pedro.

Morralleros: Pedro, David, Tomás, Vient, Jose i Joan

      El viatge a Griegos s'ha fet eixint de La Vall en cotxe fins a Terol, on han baixat Pedro, Vicent i Joan, per a fer el recorregut fins a Griegos en bici (77 km.) Tots tres van eixir en passar Terol, davant del Restaurant El Milagro. 

Preparats per la sortida

Iniciant la marxa

      Jose, Tomás i David, en els cotxes, arribem a Griegos, preparem la casa, esmorzem, passem pel bar a fer-se uns cremaets i ens tornem en busca dels ciclistes per tal de compartir amb ells els últims kilòmetres.
      La trobada es produeix en Orihuela del Tremedal. Ens sorprèn gratament amb la rapidesa que havien arribat. Han portat una bona marxa. Aprofiten per fer-se uns cremaets i continuem fins a Griegos, Aquestes imatges immortalitzen aquests moments.

En busca del dolç

Cremaet en el bar d'Orihuela del Tremedal

Els esforçats de la ruta arribant a Orihuela del Tremedal

      Videos  d'Orihuela a Griegos.

Els animadors

      A les 12:45 h. arriba Vicent que havia tret una avantatge d'un kilòmetre als dos cunyats.

      Entrem en Griegos en busca de la casa de Tomás. 

El casalici de Tomás

La cotxera de Tomás

      En dutxar-se ens dirigim a l'hostal del poble on Tomás havia encarregat el dinar.

      Menú:

      1er. plat: Fesols en maneta de cerdo/ Espaguetis en bolets

      2on. plat: Xulletes de corder/ abaetjo

      Postres: Quallada/?

      Beguda: Cervesa i vi

      Carajillo i xupitos d'orujo.

      

      A l'hora de pagar Tomás ens diu que l'estada en Griegos corre tot del seu compte. Un gest que ràpidament es assolit per tots davant de la seva convincent cara de satisfacció i de la declaració de que era el seu desig des de feia un grapat d'anys. Moltes gracies i el fer-te feliç ha estat per a nosaltres una alegria immensa.

Compartint taula i amistat

       Després del dinar una passejada pels voltants del poble per baixar el dinar i gaudir del paisatge de Griegos.

      Una constant de Griegos és la seva temperatura. La fresca està permanent en tot moment. La manega llarga imprescindibles i més d'una capa també. Així que ens retirem a casa, encenem l'estufa, traiem les cartes i fem unes partides de ramondino rosegant fruit secs.

      Venia l'hora de sopar i la intendència entrava en funcionament. La manduca a partir d'ara era cosa de la Morrralla i el qui debutava era David. Tenia que fer una truita de creïlles acompanyada de pimentó verd, com no per acontentar a Pedro i una carn de pinxo. Cal dir que el dia abans Tomas i Jose s'encarregaren d'aprovisionar tot el que cregueren faltaria per a menjar els dos dies.

      Anomenar que en l'apartat dels postres Joan ens havia delectat en unes taronges i nespres.

      Després de sopar va entrar en acció els dolç consistent en uns típics d'Orihuela que al matí havia comprat Tomas i les conegudes galetes de Sara que havia pujat Jose.

      Per ajudar, el Cardenal Mendoza va fer de bon suavitzant.

El dolç també ha estat present

      A la mitja nit a dormir. Ja en l'arribada a Griegos havíem fet la distribució de la dormida. Els dos cunyat compartiren l'habitació de la biblioteca, Jose i Vicent l'habitació musical, David aterra a les golfes i Pedro en el seu llit.

      En quant a la son la nit ha segut de manera diferent, segons els hàbits de cadascú i la reacció del cos al nou habitacle o a com la rentadora fera el programa. Així ens hem trobat a un Pedro espavilat que no agafava el son i ha volgut fer-nos copartícip  de la seva situació, primer passant per les habitacions i després donant-li la tabarra al seu cunyat. Damunt li ha creat a Tomas un desassossec pensant que seria el que li impediria dormir, si el coixí, si la marfega, si la calefació... Per un altre costat tens a un Vicent que és tot una marmota, no s'entera de res. José que té un dormir lleuger i dorm a estones. Joan, que ja de per si es passa prou estones contant borregets li ha faltat aguantar al cunyat. De David, allà per les altures sembla que ha fet una sonada i quan es feia de dia ha obert la finestra i s'ha dedicat a fer sodokus mirant el paisatge.

Divendres 30/05/2014

      Bé, a les 8 h. diana, desdejuni i excursió a una font. Una bona passejada entre boscos, prats i ramats de vaques. Un bon exercici abans de dinar.

No sens fer-nos uns bon bocates en arribar a la font

      De regrés havia que preparar el dinar. En aquest cas el cuiner seria Tomás que ens prepararia un guisat de conill en pollastre. D'aperitiu uns tacs de formatge acompanyat primer per unes birres i després per un vinet.
      Fem un bon dinar i apareix el patxaran elaborat per Tomás per arrodonir el que sense remei s'apropava, la tornada. Havia estat massa curt. Tomás ens emplaça per a setembre a tornar i passar 3 o 4 dies. Tots ens sembla bé i així quedem.
      Repleguem i a les 5 h. ens fem la foto en la façana de la casa de Tomás i cap a la Vall.

      A la tornada canviem el recorregut i ho fem per Albarracín. Però en ruta para Tomás per comunicar-nos que s'havia deixat el mòbil en Griegos i tenia que tornar. Aixi que els ocupants del mercedes de Tomas (David i Pedro) se'n tornen i els ocupants del Ford de Jose (Vicent i Joan) segueixen fins Albarracín i aprofiten per fer una curta visita.

      Quan ve Tomás, reprenem la marxa i d'una tacada a La Vall. 

PER VEURE TOTES LES FOTOS ANEU 

AL ÀLBUM DE FOTOS DE LA MORRALLA DE L'INICI DEL BLOC

VALORACIÓ DE JOSE

      La Morralla hem demostrat en més d'una ocasió que som un gran grup d'amics, com ho demostra el seu llarg període d'existència i en el que tots, des del principi ens mantenim gràcies a la humanitat que ens caracteritza.Però en tants anys, mai s'havia produït una situació com aquesta, conviure un temps més llarg, fora de les eixides d'un mati, o d'alguna marxa cicloturista d'un dia. Mai havíem pernoctat.
      L'experiència ha estat tot un èxit. En primer lloc per venir d'iniciativa de Tomás i saber que la nostra companyia és tan important per a ell. En segon lloc el comprovar que eixa bona companyia és extensiva a tots. La nostra amistat és tan profunda que pense, tots ens sentim tan còmodes, que la convivència ha resultat tan natural que sembla ho haguérem fet més vegades.
      Gracies Tomás per la teva generositat i per haver fet possible aquesta trobada de bons amics. I gràcies a la resta per haver-me fet sentir tan a gust.
      Hay un dicho castellano que dice: 

"Nunca la dicha es tarde si la dicha es buena", 

      
      Així que el que ens quede no desaprofitem l'ocasió de repetir-ho.

Jose

VALORACIÓ DE JOAN

     Ser morraller no és una filosofia de vida, però, tots ja sabeu el que vull dir. Bé, l'altre dia vam fer una sortida especial, fa falta dir molt especial, a Griegos. Abans ho solíem fer una vegada a l'any. Recorde: El Caro, Cantavieja, Albarracin, Les Useres............ Ara afegim una més.
      El passat dijous 29 de maig sortim a pedalar els morrallers Pedro, Vicent i Joan des de "El Milagro (Terol)" fins Griegos, sabent que estàvem tan ben acompanyats per David, Josep I Tomás que anaven en cotxe. Hem passat dos dies molt plaents i frescs, però, la veritat és que amb tan bon acompanyament s'han fet curts.      Sols donar-vos les gràcies a tots i cadascun de vosaltres per compartir tantes coses i especialment a Tomás per la seva hospitalitat, amabilitat, generositat, atencions i mostres de gran afecte amb les quals ens ha obsequiat.

Mos menjat fa més amistat.

Joan Altabella

VALORACIÓ DE DAVID

      Es precís comentar el viatge i l'estada en Griegos perquè com tu dies, Pepe,ha estat tant placenter que tenim que dir-ho. Ara, la veritat és que ho has posat difícil per nosaltres. La teua crònica i comentari són tan acertats que de segur que ens repetirem.
      Tot i això, jo tinc que dir que he viscut dos dies on he gaudit cada minut,veient que tots estaven contents i ningú tenia cap moment d'avorriment ni malestar. Al contrari, crec que s'ha fet curta.
      Però, el que volia destacar, és, el fet de vore el content que esta Tomás de voremos a tots a sa casa. I la cura que ha tingut en cadascú de nosaltres, perquè a ningú li faltara de res ni tinguera cap incomoditat.      Com sabeu, jo sempre he dit que TOMÄS ES EL MEU AMIC, ara ho torne a dir, i crec que podeu dir-ho tots els "morralleros".      
      Ah! com dia Pepe, entre tots els morralleros a més d'una bona relació de penya, sí, hi ha una bona amistat.

David.

VALORACIÓ DE TOMAS

      He hagut d'esperar anys per que arribara aquest moment. Ja us podeu imaginar el que això ha suposat per a mi, no he pogut amagar (ni tampoc m'he molestar en fer-ho) el meu grau de satisfacció que és encara major en veure que també per a vosaltres han estat dos dies dignes de romandre a l'àlbum de les experiències viscudes i interioritzades que són aquelles que perduren per sempre. 

      UNA VEGADA MÉS VULL DONAR GRÀCIES A LA VIDA QUE ENS HA PERMES GAUDIR D'EIXOS MOMENTS QUE HAN POSSIBILITAT L'AUGMENT DE LA COHESIÓ DEL VINCLE QUE ENS UNEIX

Tomás

VALORACIÓ DE VICENT

      Ei companys. A la fi hem fet el viatge a Griegos. Tot i que no ha estat possible anar tots en bici, és clar però, que cal que ens adeqüem a les diferents situacions que tots i cadascú tenim en cada moment. Gràcies a tots per la germanor que hi ha hagut. No cal dir que especialment gràcies a Tomàs, l'impulsor i amfitrió de l'eixida.

      I a veure si sovintegem més a partir d'ara aquesta classe d'eixides. Una abraçada a tots.

Vicent

VALORACIÓN DE PEDRO

      

      Bueno muchachos ya que me pedís que escriba algo que sino hago el ridículo voy a ver que digo; porque rodeado de tanto profesor y con tanto nivel a ver que queréis que os diga.

      Para empezar no puedo dejar de nombrar a Tomás; porque ustedes me perdonaran, pero como ya sabéis, para mi Tomas es mi segundo hermano y después de estar en Griegos y en su casa solo me queda quitarme el sombrero ante él. Muchas gracias Tomás, ya sabes que te aprecio mucho y que aquí me tienes para lo que quieras.

      De los demás que queréis que os diga, Vicente, eres la seriedad; pero eso del valenciano nos ha dado más de un disgusto, perdona si me pasé. Luego hay dos cabroncetes, Joseito i mi cuñado Juanito, que caca de la vaca, mucho os metéis conmigo pero os lo perdono. Y Davitet, que fas, que no ixes més, eres algo raret, tan bien que te lo has pasado. 

      Os quiero a todos. Besos.

      YA ESTÁ Y EN CASTELLANO COMO TIENE QUE SER. A VER SI SEGUÍS EL EJEMPLO Y ASÍ NOS ENTENDEREMOS MEJOR

Pedro

EIXIDA A ALMENARA (27/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás, Joan, Vicent, Jose Carlos i Mº Pilar. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Ressenya: Anant marxant tot xino-xano ha estat la tònica de la ruta d'avui. Per tant la xarrera ha imperat en tot moment davant la mirada de Jose Carlos i Mª Pilar, que acostumats a anar més vius, deurien pensar que amb aquests iaios on anàvem. Així és, que en arribar a Benavites, ens diuen que tenien que estar a La Vall a les 10 i que se n'anaven. La resta seguim en busca del pessebre.
Ja en taula, demanem i prompte com a introducció apareix el tema de la final de la Xampions per a tot seguit agafar el protagonisme, el resultat de les Eleccions Europees. Sense gaire entusiasme i si amb un nivell en molt de criteri hem donat bon compte de cadascú dels partits polítics i les repercussions en el panorama espanyol. Cada comentari o raonament era corroborat per Pedro amb l'expressió: "A esos yo los dejaba sin nada, todos a su casita" i alguna paraula més alta que altra que no cal escriure per si de cas els escodrinyadors del PP ens posen una demanda per apologia. "Hay que seguir a Pablo Iglesias"

Pedro i Pablo, els nous deixebles que tornen per salvar-nos

Sense cap tema desenfadat en la taula que pujara de to l'ambient de la taula hem donat per conclòs l'esmorzar, hem pagat i pel recorregut de costum hem seguit fins la Vall sense cap sobresalt.


Km totals: 62 km.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (24/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Tomàs, Jose, Pedro i David.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algímia-Torres Torres-Estivella-Gilet-Sagunt-Canet (Esmorzar)-Almenara-La Llosa-Moncofa-- La Vall d'Uixó.

Ressenya:
Després dels 5 minuts de cortesia esperant a David, i no arribar (sempre agafa l'opció d'eixir més tard i anar directe per la N-340) hem pres el camí de Canet per Algar amb la intenció de trobar-nos en Julio. Però Julio no ha aparegut. Algun sap que és d'ell. Cap excusa. Res, un altre que no sap usar les comunicacions. Toni ja ho dia el dimecres a Pedro, "Tu igual que Julio"
Be, després d'aquest parèntesis, reprendrem la ruta de Canet, lloc que per alguns ja feia temps que no anàvem, segon parèntesis, després de que alhora de pagar ens demanassin 5,50€, 1 € més que de costum, Pedro ha fet creu i ratlla. Novament tornem a la ruta. Hem començat sense presses. Tomás, amb la rentadora desbaratada i Jose amb el cos destemprat, no estàvem per la llavor. En canvi Pedro si estava més motivat, Se li veu un canvi d'actitud, sembla ser que la fita d'anar a Griegos li està despertant els moments més joves en bicicleta. La frase com "Venga muchachos, que nos vamos a caer" estava a flor de boca. Doncs posat davant i tira. No agafa el repte i aixi ens quedem, tots tres en paral·lel i a xerrar que és el que més ens agrada pel matí i no parar de saludar a tots els ciclistes que de tant en tant ens passaven. El cap de Pedro de tant en tant li recordava que aquella marxa no era la que volia, segueix estant gallof. En ixes que arribem a Algar i no eren les 9h. 
-- Veus Pedro, tu penses que anem poc a poc i estem passant per Algar i encara no són les 9 h. (aquest és el punt de referència que ens indica si estem en hora o no). Per tant anem sobrats.
A més més en passar Torres Torres el aire ens afavoreix i posem les bicis a més velocitat i recuperem el temps anterior. En un tres i no res ens presentem en les portes de Gilet, reduint la velocitat per passar el poble. En aquest punt a Pedro, que com he dit abans li està retornat (de pensament) la vena juvenil, s'avança uns metres per encarant-se a la redona (antiga cruïlla amb semàfors) i recordant temps anteriors. Tomás li llança a Jose la puntada: --"Mira Pedro, tiene intencion de llegar delante". La picada està servida. Jose no s'ho pensa i accelera la bici per arribar a la seva altura tot just a l'entrada de la redona. Pedro té la posició presa i Jose té que frenar perquè la inèrcia li feia obrir-se massa i es tirava damunt de Pedro (o siga, es creava la mateixa situació viscuda la setmana passada; però en aquest cas amb els papers canviats, Jose podria ser l'atropellador. La frenada ho evita). Primer pensament de Jose, aquest no és el millor lloc per fer un esprint, la redona és un gran obstacle, molt millor abans, quan estava el semàfor. Però ja estàvem en l'all. Pedro sense haver tingut que reduir i amb la posició presa; per contra Jose, mig tombat per la redona i impulsant la bici des de zero. L'avantatge pareixia impossible de superar. Segon pensament de Jose, m'ha fotut, d'aquesta si em guanya tindrà corda per a temps i m'ho tirarà en cara tot el matí i no servirà de res que en anteriors ocasions hagués sucumbit. En eixir de la redona Jose, es refà i treu tota la força de les seves cames. Tercer pensament de Jose. Que no hi arribe, em falta tros, el que queda és molt curt per recuperar. Però el que semblava impossible en els últims metres pareixia possible, Pedro ja tirava tot el que podia; però Jose anava en progressió i a la fi li va valdre per passar-lo. L'expressió de Pedro, la de sempre "Hoy ya definitivamente me doy cuenta que contigo no puedo" No sé quantes vegades ha repetit aquesta expressió, crec que totes les vegades que perd; però ja ho coneixeu, ho tornarà a intentar. Jose si que ha acabant dient que en aquest punt no pensa fer mai més cap esprint. És un lloc res segur per presumir. Paraula de xurro.
Després de Gilet ha canviat el vent en contra i hem baixat el ritme fins a arribar, tocant les 10 h., al bar.
En la porta del bar ja estava la bici de David; però en entrar dins no el vegem. Al cap d'una estona apareix amb una coca en la ma. Ens comenta que açò és en agraïment pel canvi de ruta. Moltes gràcies.
Hem esmorzat molt a gust; però com hem dit al principi, no ens ha agradat el pagament. Hauran perdut a La Morralla com a clients? Si seguim el pensament de Pedro, si. Tan defensor de Canet; però, es que quan a Pedro li toquen la butxaca, ja es sap. "A otra cosa mariposa". La resta com ja fa temps que estàvem fastiguejats no tenim cap problema en secundar a Pedro. D'entrada el dissabte que bé tornarem a Petrés, el nostre nou santuari ciclista. Julio, ara que ens estem apropant a territori comanxe i tu sense aparèixer. Julito, Julito... com diria Pedro.
Amb els renecs en la boca movem del bar i amb oscil·lacions del vent, ara a favor, ara en contra seguim per acabar la ruta, tot i convencent a cada desviament de la Vall a David per a que vinguera  amb nosaltres i no ens abandonés. Quan ja David havia pres la decisió d'anar per Moncofa i Pedro i Jose estaven convençuts, Tomás es posa davant i desoint a la majoria, s'encamina cap a La Vilavella. Apareix el lider nat. Per primera vegada David no fa de ruc i com un corderet, darrere. La resta acceptem de bon grat el cop de puny de Tomás. L'esmorzar l'havia sentat de meravella, el preu no el va intimidar i la rentadora semblava que estava en fase de centrifugat. Respectant el seu ritme arribàrem a La Vall. El Randero sense novetats, dos dissabtes que la pauta la marca Tomás.

Km totals: 75km.

EIXIDA A BENIFAIRÓ (21/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València/Faura.
Lloc de destí: Benifairó de les Valls.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás, Joan i Vicent. Des de València: Quique. Des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Camí de Sagunt-Redona de Petrés-Benifairó de les Valls (Esmorzar, Bar Flash)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Ressenya:

Ruta de costum. Ens hem fet a moure-nos per la mateixa zona que és la que millor s'acomoda als interessos de la majoria. Primer que tot perquè és la més segura; en segon lloc perquè el perfil és l'ideal per fer bici, mantenir-se en forma i no esforçar-se. Ja veurem que tal ens va la setmana que ve, quan anem a Griegos i el perfil serà més exigent. I en tercer lloc perquè també permet fer ostentacions, provocacions i piques quan algun li rota i per tant és crea la salsa de la bici.Avui s'han presentat al bar pel seu conter i en un curt espai de temps, Joan, Quique i Toni. Joan havia eixit de la guàrdia materna i en arribar a la Vall ha agafat la bici i s'ha encaminat cap a Benifairó. Quique com sempre preparant-se al màxim i fent aventures solitàries. Per cert que ja té diagnòstic i resulta ser una cosa no preocupant però que requereix un seguiment i control. No li impedeix fer esforços i segueix amb la seva preparació per abordar les futures fites programades. El que ha aparegut en mala cara ha estat Toni; però gens suat, tan sols havia fet 100 metres, els que hi han de s'ha casa de Faura al bar. Explicà que havia tingut el dia anterior un tour i estava esgotat. Però prompte li va canviar el semblant en comentar-li que la carteria hauria vingut plena, cosa que confirmà. Ja més content ens ha contat les meravelles del bon dia tingut i de les expectatives del negoci.Les tertúlies de la taula també resulten d'allò més amenes i no és la vegada que quan es mirem el rellotge comprovem que s'ha fet tard i el tems ha passat sense adonar-nos. Però com no podia ser d'altra manera no hi ha cap moment en que la conversa tinga que derivar en Pedro. Sempre té que haver algun que li busqui la llengua. Aquesta vegada novament ha estat el seu cunyat. Li ha tret la vessant de les seves aventures furtives sentimentals o dels seus primers alleujaments calenturients. Aquesta conversa ha descol·locat a Toni que no entenia gaire be el que escoltava i es sorprenia de descobrir aquesta part oculta de Pedro. Per no entrar en detalls deixarem en clau l'expressió "Una màrfega i una furgoneta" És l'aventura que a Toni l'ha deixat en la boca oberta.
Jose alça taula; perquè tenia pressa per arribar a casa, ja que tenia que estar a dinar en Montán. Ens hem separat, per un costat Quique i Toni (que l'ha elegit com company) i els vallers per l'altra.Jose a l'altura de La Llosa ha girat cap a La Vall per guanyar temps i la resta supose que ho faria per la Vilavella. Aquest canvi de ruta de Jose ha servit per salvar-li la vida a una sargantana. El atzar ha fet que he viscut una vivència pròpia de Rodriguez de Lafuente. Resulta que en el tram de la carretera d'Almenara, només eixir del camí de La Llosa i quan la carretera s'empina, de sobte ix de la cuneta una sargantana fugint d'una serp, tot just davant de la bici, la tenia a un pam de la boca, en veure'm, la sargantana no para; però la serp si s'atura i s'enrosca per de seguida girar i retirar-se cap a la cuneta; mentre jo passe pel mig. Una mica de respecte, algun dubte per no xafar-la; doncs no podia parar, i més anant cara amunt. A la fi la retirada de la serp facilita les coses i la satisfacció de contribuir a salvar la sargantana.

Km totals: 69km.