FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Tomàs, Jose, Pedro i David.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algímia-
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Tomàs, Jose, Pedro i David.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algímia-
Ressenya:
Després dels 5 minuts de cortesia esperant a David, i no arribar (sempre agafa l'opció d'eixir més tard i anar directe per la N-340) hem pres el camí de Canet per Algar amb la intenció de trobar-nos en Julio. Però Julio no ha aparegut. Algun sap que és d'ell. Cap excusa. Res, un altre que no sap usar les comunicacions. Toni ja ho dia el dimecres a Pedro, "Tu igual que Julio"
Be, després d'aquest parèntesis, reprendrem la ruta de Canet, lloc que per alguns ja feia temps que no anàvem, segon parèntesis, després de que alhora de pagar ens demanassin 5,50€, 1 € més que de costum, Pedro ha fet creu i ratlla. Novament tornem a la ruta. Hem començat sense presses. Tomás, amb la rentadora desbaratada i Jose amb el cos destemprat, no estàvem per la llavor. En canvi Pedro si estava més motivat, Se li veu un canvi d'actitud, sembla ser que la fita d'anar a Griegos li està despertant els moments més joves en bicicleta. La frase com "Venga muchachos, que nos vamos a caer" estava a flor de boca. Doncs posat davant i tira. No agafa el repte i aixi ens quedem, tots tres en paral·lel i a xerrar que és el que més ens agrada pel matí i no parar de saludar a tots els ciclistes que de tant en tant ens passaven. El cap de Pedro de tant en tant li recordava que aquella marxa no era la que volia, segueix estant gallof. En ixes que arribem a Algar i no eren les 9h.
-- Veus Pedro, tu penses que anem poc a poc i estem passant per Algar i encara no són les 9 h. (aquest és el punt de referència que ens indica si estem en hora o no). Per tant anem sobrats.
A més més en passar Torres Torres el aire ens afavoreix i posem les bicis a més velocitat i recuperem el temps anterior. En un tres i no res ens presentem en les portes de Gilet, reduint la velocitat per passar el poble. En aquest punt a Pedro, que com he dit abans li està retornat (de pensament) la vena juvenil, s'avança uns metres per encarant-se a la redona (antiga cruïlla amb semàfors) i recordant temps anteriors. Tomás li llança a Jose la puntada: --"Mira Pedro, tiene intencion de llegar delante". La picada està servida. Jose no s'ho pensa i accelera la bici per arribar a la seva altura tot just a l'entrada de la redona. Pedro té la posició presa i Jose té que frenar perquè la inèrcia li feia obrir-se massa i es tirava damunt de Pedro (o siga, es creava la mateixa situació viscuda la setmana passada; però en aquest cas amb els papers canviats, Jose podria ser l'atropellador. La frenada ho evita). Primer pensament de Jose, aquest no és el millor lloc per fer un esprint, la redona és un gran obstacle, molt millor abans, quan estava el semàfor. Però ja estàvem en l'all. Pedro sense haver tingut que reduir i amb la posició presa; per contra Jose, mig tombat per la redona i impulsant la bici des de zero. L'avantatge pareixia impossible de superar. Segon pensament de Jose, m'ha fotut, d'aquesta si em guanya tindrà corda per a temps i m'ho tirarà en cara tot el matí i no servirà de res que en anteriors ocasions hagués sucumbit. En eixir de la redona Jose, es refà i treu tota la força de les seves cames. Tercer pensament de Jose. Que no hi arribe, em falta tros, el que queda és molt curt per recuperar. Però el que semblava impossible en els últims metres pareixia possible, Pedro ja tirava tot el que podia; però Jose anava en progressió i a la fi li va valdre per passar-lo. L'expressió de Pedro, la de sempre "Hoy ya definitivamente me doy cuenta que contigo no puedo" No sé quantes vegades ha repetit aquesta expressió, crec que totes les vegades que perd; però ja ho coneixeu, ho tornarà a intentar. Jose si que ha acabant dient que en aquest punt no pensa fer mai més cap esprint. És un lloc res segur per presumir. Paraula de xurro.
Després de Gilet ha canviat el vent en contra i hem baixat el ritme fins a arribar, tocant les 10 h., al bar.
En la porta del bar ja estava la bici de David; però en entrar dins no el vegem. Al cap d'una estona apareix amb una coca en la ma. Ens comenta que açò és en agraïment pel canvi de ruta. Moltes gràcies.
Hem esmorzat molt a gust; però com hem dit al principi, no ens ha agradat el pagament. Hauran perdut a La Morralla com a clients? Si seguim el pensament de Pedro, si. Tan defensor de Canet; però, es que quan a Pedro li toquen la butxaca, ja es sap. "A otra cosa mariposa". La resta com ja fa temps que estàvem fastiguejats no tenim cap problema en secundar a Pedro. D'entrada el dissabte que bé tornarem a Petrés, el nostre nou santuari ciclista. Julio, ara que ens estem apropant a territori comanxe i tu sense aparèixer. Julito, Julito... com diria Pedro.
Amb els renecs en la boca movem del bar i amb oscil·lacions del vent, ara a favor, ara en contra seguim per acabar la ruta, tot i convencent a cada desviament de la Vall a David per a que vinguera amb nosaltres i no ens abandonés. Quan ja David havia pres la decisió d'anar per Moncofa i Pedro i Jose estaven convençuts, Tomás es posa davant i desoint a la majoria, s'encamina cap a La Vilavella. Apareix el lider nat. Per primera vegada David no fa de ruc i com un corderet, darrere. La resta acceptem de bon grat el cop de puny de Tomás. L'esmorzar l'havia sentat de meravella, el preu no el va intimidar i la rentadora semblava que estava en fase de centrifugat. Respectant el seu ritme arribàrem a La Vall. El Randero sense novetats, dos dissabtes que la pauta la marca Tomás.
Després dels 5 minuts de cortesia esperant a David, i no arribar (sempre agafa l'opció d'eixir més tard i anar directe per la N-340) hem pres el camí de Canet per Algar amb la intenció de trobar-nos en Julio. Però Julio no ha aparegut. Algun sap que és d'ell. Cap excusa. Res, un altre que no sap usar les comunicacions. Toni ja ho dia el dimecres a Pedro, "Tu igual que Julio"
Be, després d'aquest parèntesis, reprendrem la ruta de Canet, lloc que per alguns ja feia temps que no anàvem, segon parèntesis, després de que alhora de pagar ens demanassin 5,50€, 1 € més que de costum, Pedro ha fet creu i ratlla. Novament tornem a la ruta. Hem començat sense presses. Tomás, amb la rentadora desbaratada i Jose amb el cos destemprat, no estàvem per la llavor. En canvi Pedro si estava més motivat, Se li veu un canvi d'actitud, sembla ser que la fita d'anar a Griegos li està despertant els moments més joves en bicicleta. La frase com "Venga muchachos, que nos vamos a caer" estava a flor de boca. Doncs posat davant i tira. No agafa el repte i aixi ens quedem, tots tres en paral·lel i a xerrar que és el que més ens agrada pel matí i no parar de saludar a tots els ciclistes que de tant en tant ens passaven. El cap de Pedro de tant en tant li recordava que aquella marxa no era la que volia, segueix estant gallof. En ixes que arribem a Algar i no eren les 9h.
-- Veus Pedro, tu penses que anem poc a poc i estem passant per Algar i encara no són les 9 h. (aquest és el punt de referència que ens indica si estem en hora o no). Per tant anem sobrats.
A més més en passar Torres Torres el aire ens afavoreix i posem les bicis a més velocitat i recuperem el temps anterior. En un tres i no res ens presentem en les portes de Gilet, reduint la velocitat per passar el poble. En aquest punt a Pedro, que com he dit abans li està retornat (de pensament) la vena juvenil, s'avança uns metres per encarant-se a la redona (antiga cruïlla amb semàfors) i recordant temps anteriors. Tomás li llança a Jose la puntada: --"Mira Pedro, tiene intencion de llegar delante". La picada està servida. Jose no s'ho pensa i accelera la bici per arribar a la seva altura tot just a l'entrada de la redona. Pedro té la posició presa i Jose té que frenar perquè la inèrcia li feia obrir-se massa i es tirava damunt de Pedro (o siga, es creava la mateixa situació viscuda la setmana passada; però en aquest cas amb els papers canviats, Jose podria ser l'atropellador. La frenada ho evita). Primer pensament de Jose, aquest no és el millor lloc per fer un esprint, la redona és un gran obstacle, molt millor abans, quan estava el semàfor. Però ja estàvem en l'all. Pedro sense haver tingut que reduir i amb la posició presa; per contra Jose, mig tombat per la redona i impulsant la bici des de zero. L'avantatge pareixia impossible de superar. Segon pensament de Jose, m'ha fotut, d'aquesta si em guanya tindrà corda per a temps i m'ho tirarà en cara tot el matí i no servirà de res que en anteriors ocasions hagués sucumbit. En eixir de la redona Jose, es refà i treu tota la força de les seves cames. Tercer pensament de Jose. Que no hi arribe, em falta tros, el que queda és molt curt per recuperar. Però el que semblava impossible en els últims metres pareixia possible, Pedro ja tirava tot el que podia; però Jose anava en progressió i a la fi li va valdre per passar-lo. L'expressió de Pedro, la de sempre "Hoy ya definitivamente me doy cuenta que contigo no puedo" No sé quantes vegades ha repetit aquesta expressió, crec que totes les vegades que perd; però ja ho coneixeu, ho tornarà a intentar. Jose si que ha acabant dient que en aquest punt no pensa fer mai més cap esprint. És un lloc res segur per presumir. Paraula de xurro.
Després de Gilet ha canviat el vent en contra i hem baixat el ritme fins a arribar, tocant les 10 h., al bar.
En la porta del bar ja estava la bici de David; però en entrar dins no el vegem. Al cap d'una estona apareix amb una coca en la ma. Ens comenta que açò és en agraïment pel canvi de ruta. Moltes gràcies.
Hem esmorzat molt a gust; però com hem dit al principi, no ens ha agradat el pagament. Hauran perdut a La Morralla com a clients? Si seguim el pensament de Pedro, si. Tan defensor de Canet; però, es que quan a Pedro li toquen la butxaca, ja es sap. "A otra cosa mariposa". La resta com ja fa temps que estàvem fastiguejats no tenim cap problema en secundar a Pedro. D'entrada el dissabte que bé tornarem a Petrés, el nostre nou santuari ciclista. Julio, ara que ens estem apropant a territori comanxe i tu sense aparèixer. Julito, Julito... com diria Pedro.
Amb els renecs en la boca movem del bar i amb oscil·lacions del vent, ara a favor, ara en contra seguim per acabar la ruta, tot i convencent a cada desviament de la Vall a David per a que vinguera amb nosaltres i no ens abandonés. Quan ja David havia pres la decisió d'anar per Moncofa i Pedro i Jose estaven convençuts, Tomás es posa davant i desoint a la majoria, s'encamina cap a La Vilavella. Apareix el lider nat. Per primera vegada David no fa de ruc i com un corderet, darrere. La resta acceptem de bon grat el cop de puny de Tomás. L'esmorzar l'havia sentat de meravella, el preu no el va intimidar i la rentadora semblava que estava en fase de centrifugat. Respectant el seu ritme arribàrem a La Vall. El Randero sense novetats, dos dissabtes que la pauta la marca Tomás.
Km totals: 75km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada