EIXIDA A PETRÉS (17/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Faura/València.
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro i Joan. Des de Faura: Toni. Des de València: Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Ressenya:

Amb dos components menys de la penya, Vicent i Tomás, que s'han anat a fer una marxa entre Les Useres i Penyagolosa. Els tres vallers que hem eixit ho hem fet a corre cuita. Joan s'ha posat davant només eixir i Pedro s'ha posat a roda i Jose, que remei. -- Xe, que no xarrem! diu Jose. --Hay que prepararse para Griegos. --respuesta de Pedro. Joan a la seva. Pedro que està "gallofo" afegeix --Vamos a por aquellos, referint-se a un grup que ens havia passat només eixir. Cosa que fem a l'altura de Cerverola. A roda d'ells hem seguit fins la redona del Pinyal on ells han accedit a la carretera i nosaltres hem continuat pel camí. A partir d'aquí ens hem tranquil·litzat i la marxeta ha estat més suau.

Sense cap novetat hem arribat a Gilet on s'ha produït un fet de Jaimito que hagués pogut ser més seriós. Resulta que en la redona de Gilet que passem i que enllaça amb el Sant Espirit entra primer Jose tot seguit venia Pedro i mantenint una distància, Joan. Però no sé d'on collons apareix un ciclista que calcula mal o pensa que aniríem a Sant Espirit que de sobte es tira damunt de Jose que li tapava l'eixida a Sant Espirit; perquè nosaltres no agafem eixa direcció, sinó que seguim cap el poble. La perícia i la sort ha fet que es posaren muscle amb muscle i en eixa postura evitaren la caiguda amb l'expressió irònica de Jose dient-li que ell no havia quedat en els frares; sinó en Julio. Disculpes del xicot que torna a pegar la volta a la redona i se'n va cap a Sant Espirit.

Be, la rapidesa del primer tram ha fet que a les 9:40 estiguérem al bar. Ja a les 10 entren Julio i David. Ben atesos, com a família que som, hem demanat els bocates, avui tots ens hem decantat amb els productes de la mar en forma de calamars, puntilles o sèpia. En els complements s'ha introduït la ceba en vinagre i els coentets. Per acabar el pertinent carajillo i un extra de xupito de brosses.

La conversa ha girat al principi sobre la insistent referència de Pedro al no retrobament del dissabte passat dient si hagués fet tal o qual cosa, jo es que pensava què... I una i altra vegada. També ha eixit un tema d'un sobre que anava perdut per ahi com els del PP i que ho buscava Toni i que a la fi està en casa de Pedro. Els demés que no ens assabentàvem demanàrem aclariment del fet i Toni en la seva llengua de drap explica que tenia un deute en Joan d'una venda d'internet i el seu pagament ho havia fet via Pedro i aquest ara és l'hora que ha dit alguna cosa. Ja esta el lio armat, les bromes no s'han fet d'esperar. Així Pedro que tot el que ens hem begut i menjat en ta casa el dia del bou ho ha pagat Joan. Hem tingut per a una estona. Ja més seriosament ha eixit el tema lingüístic mantingut entre Julio, Joan i David. S'ha portat en un clima tranquil i sense sobresalts.

Era hora de moure. Acomiadament de Julio i Joan que s'asseu amb la seva neboda en un banc a tenir una reunió familiar. Ens convida a que anem davant que ell ja ens agafarà. Dubtes de Pedro, provocacions, reptes, esmorzars jugats i movem. Veiem que no ve i sembla que sinó amainem, i la conversa en la neboda s'allarga és impossible que arribés. Per tant en passar la redona de Les Valls i entrar per l'antiga N-340 reduïm. L'arribada de Joan no es produeix fins passar Almenara i ja prop de La Llosa. Passa tot furient i provocant. Xafarranxo de combat. Qui més entra al drap és Toni, que venia tot neguitós per la marxeta tant lenta que havíem portat fins ara. A empentes i rodolons seguirem com poguérem. Es fa un respir i arribem a Xilxes. Alguns miràvem per on fugiria David; però sembla que es torbava bé, continuava darrere. Va passar La Llosa i Xilxes. I Toni!, per on girarà. No, ha decidit rodar per la Vall. Eix de Xilxes posant-se davant i posant un ritme més viu. Pedro i David darrere, Jose i Joan a continuació mantenint un xicotet forat. De seguida afluixen Pedro i David i deixen distància. Jose avança i busca la roda de Toni. Se'n van sols. Toni s'encoratja, un puntet més. Jose no s'acovardeix, es més es troba a gust. La distància augmenta i Toni a 35 km i que no amolla. Aixi arriben a la redona de Famoti i Toni que pensa que fins aquí hem arribat, no sé si per cansament, o per cortesia als de darrere. La resposta queda enlaire. Perquè Jose primer s'espera; però de seguida segueix i se'l deixa i no el segueix. Qui si fa una remuntada és Joan, que veient la pel·lícula de darrere estava desitjós de participar-hi. Tots dos s'ajunten en la redona de Moncofa. Mentre fem la volta de rigor a la redona en espera de Pedro i David, Toni passa i segueix cap a Nules. En això que arriba Pedro sense David, aquest havia trobat la fugida pel camí Cabres. I Jose que exclama: --Aquest si que me l'ha pegat! -- Jo que m'havia fet la idea d'acompanyar-lo i arribar tranquil·lament a La Vall. Si vol o no vol, Jose cap a La Vilavella. Torna a agafar a Toni i a Pedro. Reagrupament i sense parar entrem a La Vilavella. Com no, de La Vilavella a La Vall, sempre convida a la bogeria i el que primer comença, Pedro. Jose, que és la seva ombra, darrere. Pedro li comenta a Jose. --Vaya ahora mueve el aire. Com a bon samarità, Jose es posa davant per tapar-li l'aire. No li deuria molestar gaire l'aire; perquè treu encara forces per avivar la marxa, deixar a Pedro i l'únic que decideix mantenir-se darrere és Toni. En acabar-se el tros de pendent es posa davant i tots dos es van una trossada. Toni novament pensa el que pensa i li treu el tema de: --¿Tu bebes cerbeza?. ¿Que cerveza compras? ¿Què capacidad tiene? No sé l'interés o que ha estat una estratègia per parar. La cosa és que aquest impàs l'han aprofitat Pedro i Joan per arribar i en la pujada del Randero el murri de Pedro ha fet una furgada que ningú hem seguit. Alçada de braç i signe de victòria. Jose li diu. Aquesta picardia et costarà una cervesa, la mateixa que Toni ha tret en conversa i que ha facilitat que poguessis arribar.

Acomiadament de Toni en la redona del Carmaday i fi de la ruta. Bon passó i a l'espera que el Barça ens doni una alegria i ens faci oblidar el cansament.

20:00h. NO HA POGUT SER. FELICITACIONS A L'ATLETICO. SON UNA MERDA D'EQUIP

Km totals: 73km.