EIXIDA A PETRÉS (31/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Faura/València.
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás i Joan. Des de Faura: Toni. Des de València: Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

DE LES VESPRES ES FAN LES FESTES

I SI SÓN EN PETRÉS

ENCARA MÉS

Ressenya: 

      El dia abans arribem de Griegos i en l'acomiadament, Vicent ja manifesta que no eixirà demà a Petres, Jose dubta per peresa i David ni confirma ni desmenteix. Un crit des del cotxe, en la veu de Joan, de forma autoritària i insistint en acudir, sembla una ordre. Doncs en eixa incertitud ens vam quedar.

      A les 8h. acudeixen: Jose, Pedro, Tomás i Joan. Jose havia fet cas de l'amassament, només faltava David. 5 minuts de cortesia i deduïm que a l'eixida no acudia, en tot cas, com en altres vegades, cabia la possibilitat que vingués pel seu compte.
Iniciem la ruta, sense cap particularitat, i en tranquil·litat anem conversant de Griegos.
      No parlarem de la ruta i ens dedicarem exclusivament a l'esmorzar. Només entrar en la plaça, Joan es separa i va en busca de la coca. Agafem taula i primer Julio i després Toni fan acte de presència. De David re de res.
      Cadascú demana el que li és més habitual i des del primer moment les atencions de tota la família resultaven d'allò més especials.
      Alhora d'arribar als carajillos comença la primera sorpresa, la coca no era l'habitual petresana, encara que l'embolcall indicava que provenia del forn. Era el primer detall de Joan, que sembla havia parlat en la germana per a que fera una coca d'arrop. Fem bon compte d'ella i per alguns era la primera vegada que tastàvem l'arrop.
      Segona sorpresa, Joan demana una ronda de xupitos d'orujo. La germana per acompanyar ens trau una coca petresana. Alguns agafem un tros més.
      I per acabar faltava l'última sorpresa, Joan s'anticipa al mostrador i paga tot el gasto.
      Açò justificava el crit amenaçador de que demà no ens acovardirem i eixirem. Ho tenia tot pensat i d'alguna manera volia allargar el bon rotllo de Griegos i fer-nos arribar a tots la seva satisfacció.
      Alguna mala llengua li va recordar a Pedro que el seu cunyat l'estava estrenyent. El molt infeliç, que mai a la primera agafa les coses, no entenia el gest del cunyat. De sobte se l'encén l'ampolla i exclama. "Que quereis decir, que haga lo mismo. Vale el lunes ire a San Isidro a sacar dinero"

      GRÀCIES JOAN

  

La cara de satisfacció ho diu tot

Km totals: 68km.