Estimats companys morrallers:
Avui vull compartir amb vosaltres unes de les meves rutes preferides, per aquest paratge fronterer entre Castelló (Alt Millars) i Aragó (Serra de Gúdar-Javalambre).
Sempre que la faig em veniu al pensament, cavil·lant que vosaltres també gaudiríeu com jo. A veure si amb aquesta crònica us entra el cuquet, i ara que ens hem estrenat en les escapades, contempleu aquest lloc com a una d'elles.
La ruta en concret s'inicia en Montán en direcció a Montanejos. Aquest tram és un indret propi de la Serra Espadà, terreny muntanyós, molt abrupte, creuat per nombrosos barrancs i amb una vegetació formada per pinars i carrasques que li donen eixe color verd (que malauradament s'ha tenyit de gris negrós per l'últim incendi). Són 5 km en descens que a les 7:30 h. t'aporta una frescor al cos que et fa pensar que un jupetí no vindria mal; però hi ha que aguantar; perquè a partir de Montanejos ja suarem. Quan arribes a Montanejos el paisatge experimenta el primer canvi. Sobretot en l'aspecte urbà. Montanejos és un nucli turístic que aglutina una gran massa de gent, sobretot a l'estiu, i sent tant de matí, ja té tràfic de gent, uns per a fer senderisme, altres cremant el colesterol i els devots de les aigües, iniciant el pelegrinatge a la Font de Baños, coneguda per les seves propietats termals.
 |
Paratge de la Font de Baños
Vista des de la carretera del meandre del riu Millars convertit en piscina natural |
Aquest segon tram transcorre vorejant en tot moment el riu Millars. La carretera va sempre en ascens. Al paisatge anterior s'ha incorporat com element destacat l'aigua. La carretera serpenteja entre grans congostos que són aprofitats per fer escalada. No és difícil trobar-te a més d'algun enfilar-se per aquests tallats verticals.
 |
| Un atrevit |
Fins i tot tens que creuar tres túnels. El més emblemàtic és aquest, per la seva llargaria i pels dos miradors que aboquen al riu Millars.
En passar l'últim túnel comença la primera prova de força del recorregut. Pujar a la presa d'Arenòs. És un kilòmetre només; però hi ha que posar tot el que es té. L'esforç compensa en la vista que et trobes en arribar dalt. L'embassament està a un bon nivell d'aigua. Les pluges primaverals i les últimes tronades l'estan alimentant bé.
 |
| Selfie del moment |
Continuem la ruta durant 5 km. més. Aquest tram és un serpentí; però manté sempre el mateix desnivell la qual cosa et permet posar el plat fins arribar al barranc de la Viñaza, on comença el port que va a Los Calpes. En la ruta d'avui no el pujarem tot. Tan sols farem 1km. El que ens porta a una cruïlla de carreteres. Cap a l'esquerra continua el port, primer fins a Los Calpes, i després a Fuente La Reina, La Villanueva de Viver i finalment Barraques. A la dreta que és la ruta que agafaré ens porta a La Puebla de Arenoso,
 |
Cruïlla de carreteres
(Esquerra Barraques, dreta La Puebla de Arenoso) |
En agarrar la carretera de La Puebla s'experimenta un fet curiós. Només entrar a la carretera, aquesta passa per un gran congost, que antigament era un túnel xicotet que van obrir per ampliar el pas, ja que aquell túnel no permetia el pas de vehicles grans. Doncs només entrar dintre del tallat et ve una alenada d'aire fresc, com a benvinguda a les serres de l'Aragó.
 |
| La porta d'Aragó |
A partir d'aqui es un suau descens fins a La Pobla vorejant l'embassament, que enguany depassa els límits del casc urbà, quan en altres tantes ocasions estava allunyat del mateix. Un mirador abans d'arribar al poble dona fe de la bona situació actual.
 |
El pont que es veu al fons és el que anys enrrere era una passarel·la de fusta
La majoria de les vegades aquesta vista no tenia aigua |
El poble està de festa. De primera hora la carretera porta un degoteig de gent. En preguntar hem contesten que van a l'ermita. Insistint a altres em diuen que van a l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels. És clar, estem a 2 d'Agost, dia d'aquesta festivitat. Això explica que el poble estigués en festes, En entrar al poble, l'afluència de cotxes indica que tots els fills del poble que emigraren tornen als seus origens.
Els que no conegueu la història de la construcció de l'embassament vos diré que sota les seues aigües es troben el desaparegut municipi de Campos d'Arenós, i tres barris de la Pobla d'Arenós: la Rambla Alta, Los Arcos de Arriba i Los Arcos de Abajo. També el llogaret de Torcas, la Masadica i les Viñas Viejas. També es declarà inundable el poble de La Puebla de Arenoso i de fet expropiaren les cases i les pagaren. Però arrel de la pantanada de Tous, i al ser aquest de la mateixa tècnica constructiva, es va prendre la decisió de que l'embassament no deuria contenir tanta capacitat i mai es permetria que arribés fins a dalt. Això suposava que el nivell no arribaria a inundar el poble. Els veïns, en saber aquesta nova situació, reivindicaren la recuperació de les seves cases i això és el que va fer la majoria i amb unes ganes tant fortes que inclòs han millorat notablement l'aspecte del poble.
He volgut compartir aquest comentari com a mostra de la lluita d'un poble que no entén que decisions governamentals poden soterrar tants anys d'història, encara que la causa siga una millora, els afectats evidentment, no el volen assumir.
La ruta continua fins a la pedània de Los Cantos. El riu Millars aquí fa de frontera amb Aragó. Un soroll d'aigua de fons anuncia que el Millars porta aigua amb força. Les tronades amb pluja d'aquests dies deuen d'haver augmentat la llera del riu. Dec parar i comprovar-ho. En guaitar des de dalt del pont prompte s'aprecia el color marrò. Tota ella s'enfila cap l'embassament. Bon auguri per a la Plana, açò gargaritzarà reserves per a uns quants mesos.
 |
| El riu Millars al pas per Los Cantos i transportant les agües torrencials |
El canvi d'asfalt i l'estretor de la carretera és l'avís de que entres a Aragó. El ferm està ple de clots. Es nota que el Govern d'Aragó no actua. Jo, que com sabeu, tinc arrels en Mosqueruela, sé l'explicació a aquesta situació de les carreteres. El Govern d'Aragó sempre s'ha resistit ha millorar les comunicacions amb Castelló per tal de evitar que els seus habitants prengueren la tendència d'anar més cap a Castelló que a Terol. Aquest fet es repeteix en el cas de la carretera de Mosqueruela a Vilafranca i de Puerto Mingalvo a Villahermosa del Rio.
Per sort el paisatge no canvia, vas en cura d'evitar els clots; però no deixes d'escoltar en tot moment el remor de l'aigua, que com aquí, el riu es fa més estret i més en pendent, augmenta. Passes per dos llogarets, Los Lucas i Los Ibáñez. En aquest últim comença la pujada, primer fins a Olba i a continuació segueix fins a Fuentes de Rubielos per a enllaçar en Rubielos. Pujada molt dura, sobretot a partir d'Olba. El meu destí serà fins a Olba, girar i desfer el recorregut.
 |
| Cementeri d'Olba(Mitja volta) |
Si vos he captivat, ja sabeu, tot es qüestió de planificar-se.
