Penya cicloturista: EIXIDA A LA CASETA "LOS PINOS" (terme Soneja)

dimecres, 12 d’agost del 2015

EIXIDA A LA CASETA "LOS PINOS" (terme Soneja)

EIXIDA INSÒLITA

Dimecres 12/07/2015

JOSE

Alguns morrallers (Joan, Pedro, Vicent, Jose i Javi) hem fet avui una eixida atípica. No en quant al recorregut, que ha estat un itinerari normal de bici de muntanya, sinó en el destí de l'esmorzar. Aquest ha estat en la caseta "Los Pinos" situada en el trajecte d'Escales a Soneja, prop de la Dehesa.

Per a mi ha segut tot una sorpresa. Sabia pel wassap que anàvem a Soneja i algo d'una bodega; però res més. Ja quan ens hem reunit en el camí entre Joan i Vicent he anat assabentant-me del motiu, i que segons han explicitat, tot parteix d'eixa vessant vitivinícola que els caracteritza a alguns morrallers. Ja en l'eixida al Matarranya vàrem fer ús d'un vi de Soneja per mediació d'un contacte de Paco Falco. Allí alguns ja s'interessaren i feren algunes encomandes a Paco. La cosa d'avui en definitiva ha segut que Paco ha preparat aquest encontre amb "Panera", qui és l'encarregat de cuidar les vinyes de l'esmentada bodega i en la mateixa finca.

A la festa s'han ajuntat també la colla ciclista de Paco, amb Xavi, Buils, Vicent Pedreguer i el germa, més un amic d'ells, Manolo "Tollina". Per part de l'anfitrió Panera, hi havien tres més, Xima, Esteve (el torrador de carn) i un altre Panera (anava en sombrero); són els que formaven la infraestructura del gasto. Ells ho tenien tot a punt, han cuinat, han fet les amanides, han torrat, han disposat de tota la beguda, ens han servit i han escurat. Tota una operativa pròpia d'una curruca de caçadors.

No ha faltat el cafè i conyac i la infusió estela d'una mescla de brosses que sinó recorde mal hi havia poliol menta, camamilla i cap d'ase (en Eslida, Bofarull, segons Panera).

Si "Panera" i "Xima" (són cunyats en més de 70 anys) no van parar de complimentar-nos, el millor estava per arribar. Tots dos són uns excel·lents cantadors i ens han delectat amb unes cançons típiques de curruca de caçadors. Una en particular m'ha emocionat molt perquè era la que cantava el meu avi en les reunions familiars.

"Un caçador cazando

perdió el pañuelo,

la liebre lo llevaba

colgado al cuello,

colgado al cuello"

Un brindis apoteòsic amb la cançó de l'opera Marina "A beber" On Panera, que ha demostrat ser un baríton fenomenal, feia el sol i la resta el cor.

Tot seguin i amb duo en Xima han fet un repertori selecte que ens deixaven bocabadats a tost i en particular a Pedro, que després de l'experiència del Matarranya amb Josep Escrich i ara amb aquests dos, es veu que ell està a l'altura del betum musicalment i més quan Xima (companys de fàbrica) l'ha destrossat recordant-li que "Y tu cobrando, descarado y nosotros ya ves"

Per cert que en referència a la vida fabril, quan Pedro ha tret la conversa dient-li " mira diles a estos que si he trabajado en la fàbrica que ellos dicen que no he trabajado" Sabeu aquell refrany castellà que diu "Ir a por lana i salir trasquilado" doncs això li ha passat a Pedro. El contingut de la conversa es queda en taula; però per a dintre dels morrallers, la satisfacció es notava en el semblant.
Panera ha conclòs la trobada amb una invitació a la propera verema, on tindrem una tisora per a cadascú dels que vulguem anar. Després d'agafar el vi en la mateixa taula hi tindrem un bon esmorzar i a continuació ens desplaçarem a la bodega de Soneja per seguir el procés del vi.
Per últim ens ha oferit vi pels que no l'havíem encomanat. Jo he agafat una caixa. Si alguns esteu pensat com les hem carregat a les bicis vos dire que ho han fet les persones que han anat en cotxe i a la porta de casa, gràcies a Manolo Tollina i Panoli (Aquest personatge té malnom per part de son pare i de sa mare)

GALERIA FOTOGRÀFICA