PEDALEJANT PELS INDRETS DE LA SERRA D'ESPADÀ
Aigües Vives l'entrebanc a superar
FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8 h. Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Eslida (Bar Paquita)
Bici: BTT
Equip: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Camí d'Artana-Camí de la Torreta de l'Algepsar-Camí Aigües Vives-Alt d'Aigües Vives-Carretera 223-Artana-Camí Penyes Aragoneses-Font de Sant Josep-Ermita de Santa Cristina-Carretera 223-Eslida (Esmorzar Paquita)-Artana-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Km. totals: 40 km.
Entre dos clarors hem anat acudint al banquet Jose, Tomás, Vicent, Pedro i Joan. El diumenge, que canvien l'hora, ens tornarà a la llum del dia. Els llums de les bicis han servit per fer-nos visibles al tràfic rodat, que a aquestes hores, és prou intens.
Entre la Vilavella i Artana, tenim l'arxiconegut i transitat "Collao d'Artana". Però si volem arribar a aquesta localitat d'Espadà, sense passar pel trajecte habitual, podem desviar-nos per la menys coneguda pujada a Aigües Vives. Gairebé 4 quilòmetres d'ascens suau al principi, entre tarongers, i fort pendent de formigó en l'últim quilòmetre. Molt recomanable per fugir una mica del trànsit i gaudir d'unes excel·lents vistes al Pic Font de Cabres i el Puntal.
Pujant des de la Vilavella i poc abans d'arribar a la rotonda en la qual s'agafa el carril bici que va al Collao, tenim a mà esquerra el camí d'Artana, que enllaça amb l'ascensió a Aigües Vives. El barranc Toll de Sastre marca l'inici de la pujada. És una carretera d'ús exclusiu agrícola i rarament transitada. A mesura que anem ascendint, de forma molt suau, a la nostra esquena es va albirant cada vegada millor la Plana Baixa. En aquests primers 3 quilòmetres el pendent poques vegades se supera el 5%.
A la part final de l'ascensió trobem les rampes més exigents, això és arribats a l'encreuament del camí que ve de la base del Collao i que es dirigeix al Puntal. Aquí comencen els últims 700 metres de dur formigó. Fins a arribar al cim es succeeixen rampes continuades del 10-11-12%, sent el pendent màxim del 14%.
Un cop es corona (223 mts), el camí descendeix suaument fins a la carretera 223 que va cap a Artana.
Entre dos clarors hem anat acudint al banquet Jose, Tomás, Vicent, Pedro i Joan. El diumenge, que canvien l'hora, ens tornarà a la llum del dia. Els llums de les bicis han servit per fer-nos visibles al tràfic rodat, que a aquestes hores, és prou intens.
Entre la Vilavella i Artana, tenim l'arxiconegut i transitat "Collao d'Artana". Però si volem arribar a aquesta localitat d'Espadà, sense passar pel trajecte habitual, podem desviar-nos per la menys coneguda pujada a Aigües Vives. Gairebé 4 quilòmetres d'ascens suau al principi, entre tarongers, i fort pendent de formigó en l'últim quilòmetre. Molt recomanable per fugir una mica del trànsit i gaudir d'unes excel·lents vistes al Pic Font de Cabres i el Puntal.
Pujant des de la Vilavella i poc abans d'arribar a la rotonda en la qual s'agafa el carril bici que va al Collao, tenim a mà esquerra el camí d'Artana, que enllaça amb l'ascensió a Aigües Vives. El barranc Toll de Sastre marca l'inici de la pujada. És una carretera d'ús exclusiu agrícola i rarament transitada. A mesura que anem ascendint, de forma molt suau, a la nostra esquena es va albirant cada vegada millor la Plana Baixa. En aquests primers 3 quilòmetres el pendent poques vegades se supera el 5%.
A la part final de l'ascensió trobem les rampes més exigents, això és arribats a l'encreuament del camí que ve de la base del Collao i que es dirigeix al Puntal. Aquí comencen els últims 700 metres de dur formigó. Fins a arribar al cim es succeeixen rampes continuades del 10-11-12%, sent el pendent màxim del 14%.
Un cop es corona (223 mts), el camí descendeix suaument fins a la carretera 223 que va cap a Artana.
 |
| Perfil pujada a Aigües Vives |
Seguim per la carretera 223 direcció Artana i abans d'entrar a la població ens desviem pel camí de les Penyes Aragoneses, per agafar una circumval·lació per la part nord d'Artana, per ferm asfaltat entre oliveres que estan a rebentar i començant a pintar, anunciant la ràpida recol·lecció. A ma dreta deixem la font de Sant Josep amb l'aixeta sense xorrar. En un temps arrere era un paratge per visitar on brollava l'aigua. Al poc arribem a l'Ermita de Santa Cristina, lloc molt ben cuidat però tancat. En un temps llunya més d'algun esmorzar varem fer aquí.
Entrem novament en la carretera 223 direcció a Eslida per arribar a punt de 10h, al bar La Paquita. Trobem el bar transmeten una tranquil·litat absoluta, res a veure en un dissabte. Rafa ens rep en la porta amb la seva mala pata característica. Decidim quedar-nos en la terrassa, ubicant-nos en un racó que li arriba els primers raigs de sol. Al poc arriben els funcionaris del Parc Natural uniformats de kaqui i més tard un grup de ciclistes. Tots junts configurem l'única clientela del bar.
L'esmorzar com sempre, el habitual dels úlims anys. Bons entrepans (dos ciclistes, un de botifarra, un de brascada i el clàssic de truita de ceba per a Pedro). De negatiu destacar les raquítiques amanides, amb platerets xicotets, res que veure amb les mítiques d'abans, això si, per compensar, un plat d'olives trencades i negres amb mala presència, semblaven que les havien atropellades. El vi macameu per a tots menys per a Joan que prefereix el tint normal.
Al hora dels rebentats ens hem partit entre els que l'hem demanat de conyac i els de rom amb mel.
 |
| El rebentat de rom amb mel |
Una tertúlia reposada i sense mirar l'hora ens recrea sense pensament de moure. Un repito allarga fins més enllà de les 11:30h. l'estada. Però és que estem tan a gust que no veus el moment d'alçar-te. I és, que ja ho diu el seu eslògan, el bar Paquita és el paradís del ciclista a la serra d'Espadà. Així, és impossible aprimar.
Per fi alcem taula i passem per la barra. No hi han sorpreses, el preu, és manté. Preu d'elit; però el lloc ho mereix.
Prenem el descens de regrés a La Vall seguint la carretera, passant per Artana i La Vilavella per arribar a La Vall en el temps sobrat per fer una llarga xerrada al banquet.
Concretem que l'eixida del dissabte serà a Alcudia de Veo per Eslida i la tornada per Onda.
PD. Vull fer palesa el incompliment dels acords adquirits en l'acta del 10/10/2015 en els dos compromisos establerts:
1. Els membres de la penya que surtin escriuran les seues aportacions i valoracions en l'apartat de comentaris que hi ha al final de cada crònica.
En aquest punt es pot apreciar que en la primera crònica (Albalat dels Tarongers) no hi ha hagut cap comentari.
2. El pagaments d'honoraris consistent en un carajillo s'efectuarà pels membres de la penya que surtin seguint un ordre cronològic per edat del més al menys major i sempre que Jose surti.
En aquest punt denuncie que Pedro, no ha pagat el carajillo de l'eixida d'avui.
Per tant i en conseqüència a lo manifestat anteriorment anuncie que si es continua incomplint els acords presos emprendré totes les accions que considere oportú per incompliment del contracte.
PD. Vull fer palesa el incompliment dels acords adquirits en l'acta del 10/10/2015 en els dos compromisos establerts:
1. Els membres de la penya que surtin escriuran les seues aportacions i valoracions en l'apartat de comentaris que hi ha al final de cada crònica.
En aquest punt es pot apreciar que en la primera crònica (Albalat dels Tarongers) no hi ha hagut cap comentari.
2. El pagaments d'honoraris consistent en un carajillo s'efectuarà pels membres de la penya que surtin seguint un ordre cronològic per edat del més al menys major i sempre que Jose surti.
En aquest punt denuncie que Pedro, no ha pagat el carajillo de l'eixida d'avui.
Per tant i en conseqüència a lo manifestat anteriorment anuncie que si es continua incomplint els acords presos emprendré totes les accions que considere oportú per incompliment del contracte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada