EIXIDA A PETRÉS /16/05/2015)

16/5/15 Dissabte

Eixim a les 7:45 h. Puntuals.   Som, Josep, Pedro, Joan i jo mateix. No sabem si David eixirà i Tomàs ens ha avisat que no pot eixir.

La volta ha estat tranquil·leta. En veure que tenim temps, anem pel "Joncar" i dic tranquil·leta perquè hem anat xerrant tot el recorregut, si més no Josep i jo. Cal dir que Pedro ha aprofitat per fer algunes "escaramusses" i avançar-se unes quantes vegades. S'ho ha passat bé. Joan tota l'anada el darrer, de granera. En Gilet ens hem ajuntat amb els morrallers valentins (Javi i Julio i més tard Pablo) que també han eixit de València un poc més prompte del que tenien per costum.

A les 9:45 h estàvem en Petrés, asseguts al bar. Cal dir que hem estat al bar de la cantonada donat que el de la Cooperativa estava tancat. A les 10;00 h ha arribat Antonio i al minut David. Ens hem alegrat en veure a David que feia un parell de mesos (més o menys) que no venia en bici després de la caiguda. L'esmorzar ha estat bé. Hem tingut cacauets, olives, vi, "llimonà" i cervesa. Cadascú ha demanat l'entrepà que li ha abellit i el rebentat no estava mal. A les 11 h se'n van anar els de València i David, la resta ens vam quedar i encara vam fer un "aiguardent" (això sí: blanc).

A les 11:35 h mampreniem el viatge de tornada: Petrés, Les Valls, La Llosa, Xilxes, Moncofa, Nules, la Vilavella i la Vall. Remarcable l'actuació de Joan que per demostrar-li a Pedro el que veritablement és anar ràpid, va posar el turbo i ens va portar com "cagalló per séquia" al 35 i al 40 a partir de les Valls. Cal dir que va aconseguir el que pretenia i va despenjar a Pedro que, tot i que el varem esperar disminuint la marxa, no ens va agafar fins la redona del camí cabres (i encara per que el va arrossegar un altre cicliste que es va quedar en Nul.les i que en quedar-s'hi ens va piropejar dient que mai havia anat tant ràpid durant tant de temps).

Tot seguit, en la recta de Nules, Josep i Vicent es relaxem un poc mentre Joan torna a posar "marxa" i Pedro s'apega a ell. La relaxació ens va suposar despenjar-nos fins a la Vall donat que esperàvem que afluixarien i que, apretant nosaltres un poc els agafariem. No va ser així perquè Joan (es veu que volia batre algun rècord) no va afluixar i continuava a la "seua marxa" i tot i que nosaltres vam apretar després de la Vilavella, ja va ser impossible agafar-los.

 MEMOREIBOL.

Vam fer la xerradeta al banquet a les 12:45 h (féu càlculs).

Total km: 74 km

Una abraçada a tots: Vicent

VOLTA CIRCULAR AMB ESMORZAR EN CASA PEDRO (13/05/2015)

Un bon esmorzar estalvia un dinar

No sé  si David, Quique, Joan, Tomás, Pedro i Vicent hauran estalviat el dinar, jo si. Abans hem tingut que guanyar-se'l. Els vallers pegant una volta, en principi pel Camp del Morvedre, per acabar vorejant la mar, no sense gaudir de la flora i fauna de la marjal i comprovar que els hortolans dels municipis d'Almenara i Xilxes tenen a punt els seus horts amb els cultius estiuencs, la tomata, la bajoca, els melons de pell de gripau i els melons d'alger. Quique ha fet major sacrifici venint de Paterna; però en ell no es cap problema. El que menys ha patit, David; però agraïts de la seva presència. Tot estava a punt gràcies al bon fer de Consol. No ha faltat de res. Pedro ha sabut estar a l'altura i ens ha presentat una taula sense cap mancança. A la taula hem tingut els entrants de coques de tomata, embotit, cacaus, papes i olives, per passar a un bocata de llomello i llonganissa amb pisto en un pa especial i molt valorat per l'amfitrió, tot regat per cervesa i vi de pata negra. Per acabar, el rebentat amb coca, arrodonit en orujo aportat per Vicent (per cert, que canta molt bé en l'alè, ja que la meva dona m'ho ha recordat, quan en arribar a casa, ha requerit del meu servei per estrènyer una rosca i de l'esforç li ha arribat alguna brafegada)

Bona tertúlia i a les 13h cadascú al cau.

NOTA. Aquest tipus d'eixida s'ha fet en altres ocasions. Avui, l'excusa ha estat les festes del Poblet per involucrar a Pedro; però vist la bona acceptació per part de tots no estaria de més fer-ho més vegades. Aquí queda la idea.

EIXIDA A ALCUDIA DE VEO (09/05/2015)

VALL D'UIXÓ 9-5-2015

"SALIDA VALL D'UIXÓ - ALCUDIA DE VEO"

Juan, Tomás, Jose, Vicente y Pedro

"MORRALLA PURA"

Recordando tiempos anteriores

Hoy hemos recorrido una vuelta de un paisaje superior con una vista del Pantano impresionante y un verde natural.

La salida como podeis imaginar alterada por el de siempre; pero con mucho respeto, escapada de un miembro de la penya por una apuesta falsa.

Almuerzo normal y compañia un 10. La vuelta con su correspondiente reportaje y de un compañerismo superior.

EL PANTÀ DE GOM A GOM

LA MORRALLA TORNANT ALS SEUS ORIGENS

MORRALLERS

EL MIERCOLES 13

QUEDAN INVITADOS

EN EL JARDIN DEL REDACTOR

A UN SUCULENTO ALMUERZO

SE RUEGA CONFIRMEN LA PRESENCIA

GRACIAS

La taula ja està a punt

Posdata: Valencianos, tambien pienso en vosotros.

Pedro

EIXIDA A CANET D'ENBERENGUER (02/05/2015)

Primer dissabte de maig.

C A N E T
Sembla el títol d'una obra representada multitud de vegades amb èxit, però, sempre la mateixa cançó; algunes pincellades que aporten frescura, però, toca-li la trompa al xic. Eixida del lloc de costum: Pedro, Vicent, Tomàs i Joan; David quasi recuperat i Jose en la serra: Montán.
Recorregut, no el sabeu?. Xe! La Vall, Algar, Alfara, Algimia,Torres Torres, Estivella, Gilet,  Morvedre, el Port i Canet. En arribar ja estaven Julio, Xavier i Quique. Esmorzar de taula plena. Correcte. Bon rebentat. Tertulia llarga i entretinguda. En eixir Julio i Xavi ens diuen: "la semana que viene haremos una paradiña y recuperamos alguna de nuestras rutas, nos vemos a la otra. "De colló de mico aixi nosaltres també farem la nostra. Dimecres btt Faura bar la Muralla crec?; dissabte com i que manem, en principi posem Alcudia de Veo, ja vorem. Quique ens ha acompanyat fins la redona de Moncofa i natros per la Vilavella al banquet. Allí hem asserit les eixides i sense més que dir ens hem acomiadat fins el dimecres.

P.D. En la Vilavella de Nules Vicent y Joan han albirat el Museu Municipal dedicat als banys;una sala amb banyeres, taulells de ceràmica, tot molt bonic. No hem vist res més, però, una dona ens ha informat de records seus, entretinguda xarrada. Caldrà perdre's i visitar-lo més detingudament.

Joan

EIXIDA A CÀRRICA (29/04/2015)

PEDALEJAR ENTRE DUES AIGÜES

Fent un repàs de qui ha fet les últimes cròniques, i descartant a Pedro, que no s'atreveix, al·ludint a no sé quantes excuses, Bé tirant de la seva falta d'autoestima: "que si yo no tengo vuestro nivel" "que como me voy a comparar a vosotros" "donde hayan maestros que pinto yo"; o tirant de l'excusa lingüística: "ese bloc es en valenciano y yo no se escribierlo" o "si estuviera en castellano me seria más fácil"; la cosa és que em toca fer la crònica.

El títol de la crònica és per seguir les últimes tendències d'encetar-les amb alguna parrafada. La meva s'entendrà en el transcurs de la crònica. 

Tres quarts de vuit, les campanades del rellotge del centre des de la llunyania així ho anuncien. En un puny arribem Tomás, Jose, Vicent i Joan. Aquesta puntualitat no te res a veure amb si són més o menys formals (distintiu de La Morralla); és simplement vellesa. Això deu pensar Pedro, que  no vol envellir i es queda mirant-se en l'espill i manté la informalitat, es retarda un 5 minuts.

Avui toca anar a Càrrica, tots sabem per on anar en bici de carretera, però i en la BTT?, per on ens portarà Joan? De moment iniciem la marxa per la ruta de carretera. Pedro li dona suggerències a Joan: "podrias ir a buscar la ruta verde". Joan li contesta. "Ves tu davant i fes" No hi ha més explicació. Ja se sap, Joan és una mica prou guineu. Jo com especulador que soc, en el meu cap van passant les possibles alternatives per on ens dura i vaig fent les meves travesses a veure si encert. En aquest pensament estic quan em trobe en la situació que explica el títol de pedalejar entre dues aigües, variant que faig de la dita real que diu nedar entre dues aigües i que no és altra que per davant van Joan i Vicent enraonant i traient una lleugera avantatge, i darrere meva, Pedro i Tomàs, quedant-se, i jo al mig, sense posar cullerada en cap de les converses. Finalment decideix esperar la corrent dels de darrere i fer-los participis dels meus pensaments sobre la ruta que agafarà Joan.  Pot ser que anem per Escales, passem la redona i no. Comentari de Pedro: "Yo ya le he dicho que podriamos ir por la via verde; pero como mi cuñado es...". Igual anem pel camí de la dreta que ve a continuació i que passa per la finca de Eduardo Galiana. També el passem de llarg. --Pedro ja sols ens queden dues alternatives, o fa el que tu dius i entrem en la ruta verda; o anem per la ruta de costum, o siga la que fem en la bici de carretera. Arribant a Algar, Joan i Vicent ens esperen i en adjuntar-nos li arranquem a Joan alguna explicació. --He pensat fer la ruta de sempre; perquè és la mes suau, la que millor li anirà a Tomás i no agarrem la via verda; perquè es va allunyant de Segorb. Molt bé Joan, tu manes. Eixida d'Algar, rampeta fins el Juncar i la inèrcia torna a crear la situació de Joan i Vicent davant i Pedro i Tomás darrere. Aquesta vegada no  vull pedalejar entre dues aigües i m'adhereixo al grup davanter. La distància va creixent i en Sot de Ferrer decidim esperar i fins a Càrrica anem tots plegats. En passar per Villatorcas, Joan ens avança que al tornar ho farem per aci.

El bar Los Serapios ens espera. Pràcticament estem sols, dues taules en una persona i nosaltres. Al front del bar, el fill sols; però sembla que la mare li havia deixat avituallament preparat. Li oferim els servicis de Pedro que té el títol de cuiner recent i que igual que fa una paella et fa truites. No ha fet falta. En això que ha arribat Tony. Tots fem bon compte de l'avitualla amb un rebentat espectacular. 

S'enceta una conversa que poc a poc va pujant de to i que inclòs arriba al personal. Aquesta vegada jo si agafe la dita popular al peu de la dreta, nade entre dues aigües, la veu cantant la porten, Tomás i Vicent per un costat i Pedro contra ells dos, Joan i jo en segon pla, si bé llançant alguna puntada de tant en tant i Tony que no s'entera. El motiu de la conversa es queda en taula. El segon rebentat calma la situació i les aigües tornen a mare. 

Se'ns ha fet tard, més de les 12 h. Quantes vegades diem que les 11 seria l'ideal i que a més tardar les 11:30; però en açò continuem sent Morralla.

La tornada, com havia anunciat Joan, ha estat híbrida. Primera part per traçat nou, iniciada agafant en Segorb un camí que porta a Geldo, seguim per un tram de la 340 (club les Paquis), en arribar al desviament de Villatorcas entrem dins, acomiadant-nos de Tony. 

Villatorcas és un poble com el puny i per tram de terra seguim bordejant el riu i entre fruiters. Des de fa molts anys que he sentir dir que la vega del Palància era molt rica en l'agricultura i avui em descobert tal veritat. 

Entrada al poble de Villatorcas

Agafem el camí de terra

Un xicotet aljub entre canyars

Antic molí de la llum 
(Dalt del balcó la imatge de La Cova Santa)

Rètol explicatiu

Creuant el riu Palància

Aquest camí ens ha tret al bufador d'Almedijar. A partir d'aci hem seguit la ruta habitual per carretera, no sense sentir a Pedro més d'una vegada que agafarem un camí de la dreta que ens portava a Escales. Cosa que ha fet cremar a Joan: --"Tu agafa'l, vinga, tu ves per ahí, i el que arribe mes tard paga els esmorzar. Total que la carretera s'empinava i se'n va davant, al que li segueix Vicent i jo ho intente però a les primeres de canvi estic despenjat i una altra vegada em trobe pedalejant entre dues aigües. Dalt d'Azuebar passe a Joan que esta pixant, Vicent continua davant i ha tret una distància, "los amiguitos del alma" aniran a la seva i ni se'ls veu. En passar Azuebar, espero a Joan i fins a dalt del Marianet anem junt contemplant la quantitat d'espàrrecs que hi havien a la cuneta i que convidaven a baixar i fer un bon manoll. En arribar dalt ens espera pixant Vicent. Vaja, ara resulta que el Marianet l'he fet pedalejat entre dues pixarrades. Doncs jo no baix a ser menys, vaig a alimentar un ametler,--Vicent, tu en quin has pixat. --En aquell, --doncs jo en aquest. Joan que diu: --Ja vorem qui es torna més groc i sabrem qui va més carregat. En eixes que han arribat Tomás i Pedro, l'aparença indicava que Tomás arrossegava de Pedro.

Baixada del Marianet per la carretera vella a excepció de Joan que ha tornat a fer de guineu i s'ha tirat per la carretera principal. La resta hem anat serpentejant i tirant mà de fre fins retrobar-nos baix. Ja tots junt fins la Vall. Pedro i jo hem estrenat el flamant passeig pepero de Fondeguilla fins la Penya la Nuvia (la Bonig havia anunciat que seria fins La Vall, s'ho reservaran per a les eleccions generals) on uns empleat estaven fent els últims retocs electorals i als que he punxat dient-los: --És precís votar al PP. --I una merda!, m'ha contestat. -- Molt bé xicot, així es parla.

En la redona de l'avinguda Sud-oest ens hem separat els de la zona centre dels del barri pepero del Poblet, on en arribar a la redona anterior al bou, per on entra Pedro a sa casa, Vicent i jo l'hem seguit per tal de xafar el nou asfalt abans que ho faci un bou.

Km. totals: 64km.

Jose

EIXIDA A PETRÉS 25/04/15

LA DOBLE CARA DE LA MONEDA

Caldrà mirar què és el que està passant en la penya, ja comencem a no ser mereixedors del nom Morralla, hem canviat l'hora d'eixida i tots som puntuals més que mai (caldrà guanyar-nos el qualificatiu de morrallers en altres aspectes).

Comencem el recorregut cap a Petrés amb molta il·lusió, probablement serà que fa ja molt de temps que no visitem el bar de la plaça. El recorregut no ha canviat i les bicis ja el coneixen; serà per això que la Goka de Vicent agafa la marxa i ... les de Joan, Pedro i la meva darrere sense piular. Jo envie a Pedro amb la intenció de donar-li conversa parlant-li de "Compromís" però la maniobra no dóna resultat (hi ha un moment que Pedro i jo ens mirem i recordem aquell acudit del gosset que diu allò de "jo folle una vegada més i me'n torne a casa".

Però a partir d'Alfara Vicent i Joan comencen a despenjar-se i, malgrat que ho intenten per Estivella, no poden amb la marxa que hem posat Pedro i jo; després podrien dir que anaven xerrant, però jo sé que estaven acarajillats (recordeu que carajillo=rebentat). A la fi, després de fer una miqueta d'extra per anar a buscar als valencianets hem arribat al bar i han pogut descansar. POBRETS.

Esmorzar com sempre, amb els entrepans de sempre, la beguda de sempre, els cacaus de sempre, les olives de sempre, els rebentats de ... doncs no, no els de sempre sinò els de costum. Hem rebut la visita d'uns companys de La Vall : Elies, Mendieta, ... 6 ó 7 en total. Durant l'esmorzar tots hem intentat donar consells a Pedro que ha de cuinar una paella per a 12/13 persones. Com sempre ha estat una molt bona estona.

Bo, hora de tornar a casa. Segona cara de la moneda. Només deixar Petrés desapareix Vicent en companyia de Toni i Joan queda com el tema musical de Paco de Lucia, "Entre dos Aguas". Pedro donant-me conversa i Vicent imagine que fartant-se a fer rodones. Com sempre el meu cos reacciona després d'un temps de estar fent la digestió (era jo qui anava "acarajillat", que li anem a fer). Marxa relaxada. Arribem a La Vilavella i Pedro intenta provocar a Toni que jo crec que no accepta el repte. Nosaltres continuem fins a casa molt bé, jo he arribat bé de força i millor encara d'ànim sempre acompanyat pels meus guardaespatlles.

Tomás

EIXIDA A ALGAR DEL PALÀNCIA (22/04/2015)

22/04/15 Dimecres

Quan arribe al banquet de l'eixida, estan ja Tomàs i Pedro. Són les 7:43 h. D'immediat arriba Jose i tot seguit Joan. Puntuals. No semblem "La Morralla". El temps fa carasses i la previsió és que tindrem algun ruixat al llarg del matí.

En marxa. Anem per la carretera d'Algar, a l'esquerra pel camí "La Llacuna", quan arribem a creuar per damunt de la carretera nova d'Algar girem a la dreta i agafem la via de servei de l'autovia de València en direcció a La Llosa, poble aquest que creuem pel bell mig i en eixir prenem direcció cap a l'Estany d'Almenara. Travessem pels camins de l'esmentat estany. Aprofite per a dir que l'estany està a vessar de ple i del/s brollador/s del puig, que hi ha tot just tocant-lo, es veu l'aigua com ix en quantitat, neta i clara. Un plaer per als sentits. Cal dir també que eixint de l'estany i fins que hem arribat a tocar de les Cases de Queralt, els mosquits s'han aprofitat de la nostra presència i ens han arroblit i quasi acovardit. Tant ha segut aixina que alguns hem hagut de parar per llevar-nos-els de damunt.

Hem girat a la dreta per l'Assegador de Quartell en direcció cap a l'esmentat poble. En arribar a la redona hem girat a l'esquerra per a després, uns metres més endavant, fer-ho a la dreta pel camí "Molló" (per allò del molló del límit municipal i a la vegada provincial). Per aquest camí, i sempre amb la creu blanca de la muntanya servint-nos de referent, hem vorejat Quartell, Benavites i Quart i hem arribat a la font de Quart (que no hem parat a vore però que segur que brollava en quantitat). Després de dubtar un moment hem agafat la carretera de Torres Torres i en passar el Centre de Recuperació de Drogoaddictes, hem girat a la dreta ja en direcció a Algímia. la orientació ens ha traït i hem fet cap a Alfara, on hem serpentejat un poc pels seus carrers i hem eixit per la carretera que va a Algar, on hem arribat a les 10:15 h aproximadament. David ens ha enviat un missatge en el que deia que no eixia en bici perquè estava plovent i no ho trobava adient per al seu debut. Cal dir que dels ruixadets que ens han alegrat pel camí, el darrer (quan arribàvem a Algar) ha estat el més important. Tot i aixina no ha sigut res de l'altre món.

L'amo del bar de la plaça del poble, molt amable, ens ha deixat guardar les bicis en una casa del costat per a que no es banyaren. És la tercera vegada, que jo recorde, que esmorzem en aquest bar i totes han estat molt bé. Cacaus (amb repetició) i olives, cervesa, llimonà i vi i els entrepans molt ben presentats i complets. El rebentat bo i hem repetit però sense cafè, és a dir "un cremaet" al qual he convidat jo per allò de que ha segut "Sant Vicent" fa uns dies (per allò de la tradició, perquè jo no practique cap religió).

Ales 12:00 h, desprès de que el del bar ens diguera alguna "directa" alcem el vol cap a la Vall on arribem tres quarts d'hora més tard i ens asseiem al banquet uns minuts i ens acomiadem fins el dissabte no sense que Joan ens encoratge i ens convide a que eixim cada dijous a les cinc de la vesprada des de la Pista d'Atletisme amb el seu grup (Vicent, Juanjo, etc,...).

Total km: 55 km

Una abraçada a tots: Vicent

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (18/04/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 7:45 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Albalat dels Tarongers.
Bici: Carretera
Equip: Des de La Vall: Vicent, Jose, Tomás, Pedro i Joan. Des de València: Javi, Antonio i José Luis.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres Torres, Estivella-Gilet-Petrés-Albalat dels Tarongers (esmorzar) Petrés-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Crònica: La novetat en l'eixida ha estat el canvi d'hora d'eixida. Hem avançat un quart d'hora posant-la a les 7:45. Sorprenentment hem segut conseqüents i a falta de cinc minuts per les vuit ja estàvem en ruta. Es veu que la vellesa a tots ens fa efecte i el llit ens pica. Al principi alguns hem comentat les seqüeles que ens havia produït la pujada al Coll de la Vella del dijous en forma d'agulletes; però que a la fi havia servit com a bon entrenament ja que de seguida ens vam posar en filera i sense parlar ni raonar res de res la marxa anava in crescendo. Així que a les 9:45 ja estàvem al bar d'Albalat.
La plaça d'Albalat és un racó encantador, tranquil i sota el cobert que ha muntat el del bar gaudeixes d'una temperatura ideal. El lloc està prou concorregut i això, afegit a que els que porten el bar són novells, el servici ha estat lent (Pedro els ha facilitat la feina fent de cambrer, no ha quedat clar si perquè estava en pla servicial o que anava darrere de la cambrera); però al final de la correguda ho ha compensat. L'atenció bona, els bocates  de categoria internacional (el pa una mica cru; però ja se sap, des de que es passa dels forns i s'opta pel precongelat, és el que hi ha), la beguda la que hem necessitat, els cacaus i olives molt ben presentats en recipients de disseny; però que entren pocs i gracies als viatges de Pedro no han faltat. En plena feina estàvem quan ha aparegut David amb una coca petresana en la ma. Coca que hem fet bon compte acompanyant als rebentats que estàven a bon nivell i per acabar i en compensació a l'ajuda de Pedro, els que hem volgut, ens han convidat a un xupito.
La tornada com l'anada, en filera, si bé Pedro estava una mica inquiet i s'interposava entre mig volent entaular conversa en Tomás (su amigo del alma i director espiritual), creant alguna situació de perill amb la provocació d'alguna enganxada. Désprés es va descobrir d'on li venia el ball de Sant Vito, s'estava cagant. Tal era el que li apretava, que a la fi va parar i tant que va aconseguir trencar el grup. 10 minuts d'espera, no se quantes voltes a les redones de Famoti i les dues de Moncofa per acabar tornant a La Vall per Moncofa i deixar La Vilavella per a quan el cos de Pedro estiga menys necessitat. Pedro tu l'altre dia hem vas cridar l'atenció per anomenar en el wassapp la paraula cul. Doncs Pedro, sàpigues que per una qüestió de cul i a més a més brut, ens has trencat la marxa.

Km. totals: 62km.

EIXIDA A CASES DE QUERALT (15/04/2015)

Dijous de pasqua 15 d'abril de 2015

Eixida en mtb. En lloc de fer-la dimecres la passàrem a aquest dia, meta: la mar de Queralt. Bikers: Pedro, Jose, Vicent, Tomàs i Joan. Avuí fem camí cap al Marianet i d'immediat al mateix peu del "mariano"agarrem el desviament a l'aljup de la Vella, pujada exigent, però, que després s'encarrila tota una baixada per Escales a la cruïlla de la carretera de Sogorb i rectes com un fil fins a la de Quart,Torres Torres, per cert en Quart hem fet unes girigonces; m'havia despistat. El dia acompanyava, i per la segadora de Quartell hem arribat a la mar de Queralt.
L'esmorzar en aquest bar és correcte, malgrat algú que s'està tornant fi. La tornada per la passarel·la enfustada de la platja d'Almenara; és un plaer pel rodar i per a la vista. Finalment, pel camí Cabres, hem arribat a la Vall.
El temps pareix que va cap amunt,bon oratge!
Joan

EIXIDA A ALMENARA (08/04/2015)

Tres cavalquen junts

Després d'una setmana de bon temps en el que alguns ens havíem alleugerat de roba, avui ens hem trobat amb un matí fresc que ens ha recordat que ens faltava tapa. Damunt només erem tres a la carretera. Esperem que sigui excepcional i que tornem a ser més de sis a la carretera.

Per la ruta de costum hem tirat cap a Almenara, lloc acordat la vespra i en un temps record, avantatges de ser sols tres. Tot i que durant el camí, Pedro, especialista en el desconcert, ha intentat canviar de lloc, argumentant erròniament els inconvenients del bar Alpino, quan tots sabem que el tenim catalogat entre el primer o segon lloc de la zona del Camp del Morvedre. Evidentment no hem canviat.

L'anada ha transcorregut en una marxa calmosa, i en moltes ocasions anant en paral·lel tots tres, participant de la mateixa conversa i donant repàs a les nostres estades pasqueres (Jaen, Grigos i Montán). En comú una activitat, la recol·lecció de vegetals, u d'ells està clar, el l'estrella del moment, els espàrrecs (Jose i Pedro) i l'altre les ortigues, que per l'altura abunden molt en Griegos (ha estat un encàrrec).

Sense gaire sufocacions hem arribat al bar Alpino d'Almenara. No cal esperar massa, amb veu  afònica s'acosta la xicona per servir-nos els cacaus (fregits, únic lloc on ho fan) i olives i preguntar-nos per la beguda i els bocates. Els tres hem optat per ser carnívors. Per no eixir-nos del règim pasquer. Amb una bona untada d'all-i-oli ha empassat en un tres i no res. 

La conversa central ha derivat en la gent gran, la seva dependència, les cures adients, si en casa o en residència. Opinions diferenciades; però en la mira en el propi mèlic, no debades és la propera etapa de la nostra vida i com diu el refranys "Quan vegis les barbes del teu veí afaitar, posa les teves a remullar" Mal tema; però reial. 

Com sol passar, eren prop de les 12 i havia que moure. Paguem els 5 lauros i agafem el camí a La Vall trencant pel polígon d'Almenara i despistar-nos entre carrers empinats per tal d'eixir fora. Ja en la 340 el trio es converteix en 1 + 2. Pedro acapara a Tomás en una conversa que els fa requedar-se i Jose anar-se'n davant. Ha estat la composició fins La Vall. Jo fent de bici llançadora i els altres dos a la seva. Sols hem faltava el pilot intermitent d'emergència. No vull contar el que ha tingut que passar pel meu cap en aquest trajecte en solitari. Dona temps de contar senyals, saludar a ciclistes, mirar esparregueres, llegir els noms de les fàbriques de Nules, repassar redones...

Bé, de cara al dissabte que bé, no sé quants cavalcaran; però pel que hem comptat serem pocs. Pel que estiga hem decidit anar al santuari Petresà. Igual és un duo.

P.D. Com que al llegir el títol us haurà vingut al cap que és el títol d'una pel·lícula. Aquí la teniu.

 

CRÒNICA D'UNA EXCURSIÓ ANUNCIADA

1/04/2015

Ja feia un parell de setmanes que Joan ens va proposar fer una visita a la zona del Clot en Borriana i fer un tipus d'eixida que siga una mica diferent a les últimes que hem fet per muntanya encara que el vehicle siga el mateix.

Després d'uns dies de pluja ha arribat el sol que recorda que hem d'aprofitar el bon oratge i no quedar-nos en casa (recordem que tots els animals que dormen durant l'hivern ja eixen dels seus caus).

Així Jose, Joan, Vicent, Pedro i jo hem iniciat la marxa cap a la mar de Moncofa continuant per la mar de Nules per arribar sempre per la zona marítima a Borriana i al nostre lloc de destí que hem trobat en procés de reparació perquè les aigües superficials han deixat la seva empremta. Esperàvem veure un ventall d'animalets representants de la fauna d'aquest indret i hem trobat uns altres una mica més grans  (hem hagut de fer peu a terra per tal de poder travessar la zona de barranc que està ple de pedres i allí és on hem trobat la plana major de la Diputació d'excursió però sense bicis).

Una vegada feta la visita hem desfet camí per dirigir-nos a Mascarell que ha estat el lloc triat per fer un bon esmorzar. És ací on s'han afegit a la taula Toni i David. 

La tornada per Nules cap al camí del pou i a casa. Avui no hem tingut xerradeta al banc, eixe temps hem estat al taller acompanyant a Jose.

No sabria dir quin ha estat el millor moment del matí, per un  costat ja sabem que l'esmorzar per a la nostra penya és fonamental (cosa que no és el més normal en altres grups) i que és el moment de la tertúlia dels dies d'eixida el que estem esperant durant tota la setmana. D'altra banda, estem descobrint el món de la BTT que fins ara la majoria no hem practicat suficientment i que suposa una experiència molt agradable per les possibilitats de la contemplació de natura, de tranquilitat en no haver tant de trànsit, i el canvi de postura en la bici que sembla que no anem tan encorsetats. Al menys per a mi, que estic ara iniciant-me, és un plaer i més en eixides com la d'avui que ha estat dissenyada amb eixa intenció.

Fins a la pròxima

Tomás

EIXIDA A PETRÉS (28/03/2015)

DARRERA CRÒNICA DE CRÒNIQUES

LA VALL 28 de març de 2015

Dic eixí, raó per la qual, crec que en falten unes quantes i aquesta seria la darrera.

Des de la Vall: Pedro,Tomàs i Joan; des de Valencia: Julio, Antonio i Xavier; des de Faura Toni. 
Recorregut: la Vall, Algar, Algimia, Alfara, Torres Torres, Gilet i Petrés. 

Cal dir que avuí Vicent no ha pogut eixir per acompanyar l'últim acte de vida d'un familiar. Vicent el més sincer condol de part de tota la penya i un abraç a tota la familia. De Jose no sabem el seu quefer, ja ens ho dirà. Esmorzar com sempre que acudim a aquest lloc: fabulós. A més a més, coca petresana, xupitos i xerrameques, com sempre.

La tornada, els de València cap al cap i casal, la resta per Almenara a la Vall, arribada sobre les dotze i mitja passades.
Però, avuí el més destacable ha estat el temps, quin temps!. Tota la natura d'acord amb el seu rellotge ha dit: ja estic en marxa, tota pletòrica com una traca de colors i una explosió d'olors. Vegeu tot allò que vullgau, grocs: genesta, llicsons, dent de lleó...... blancs: margarides, lligabosc i sobretot la rabenisia atapeïda de baines plenes de llavors on els paixarells, gafarrons, verderols, caderneres omplin els seus paps; malva: baladre, paulònies,i de les mateixes malves plenes de formagets; blaus: espígol, cantueso i tants i tantes plantes plenes de tot. Amics aço és el Mediterrani prenyat de vida que ens convida a disfrutar-lo. Fins el dimecres que anirem, potser, a Borriana, Clot de la Mare de Deu, esmorzar en Mascarell.

Joan

P.D. Jo estic en Montán. El meu quefer ha estat en sintonia a la descripció de la natura de Joan. M'he dedicat a endinsar-me en eix món de colors. Entre oliveres i ametllers he passat el matí. Aquí els colors eren una mescla de blancs i roses. La primavera després de la pluja ha esclatat. L'aigua brolla de qualsevol ribàs. Les fonts solten bocanades d'aigua xocolatada i el barrancs i rius anuncien la seva presència atronant-nos amb la força de l'aigua que circula pels seus llits. Encara que en terrenys tan alts sempre ens trobem en alguna sorpresa i les dues nits fredes han acabat en la collita de l'ametlla de la campanya propera. El fruit que ja havia despuntat s'ha gelat. 

Sols ens queda l'oliva i en el xerrac i les tisores he estat tot el matí tallant les branques. 
Ja vegeu que no he estat parat. 

Jose

EIXIDA A BENABITES (26/03/2015)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Benaviters.
Bici: Carretera
Equip: Des de La Vall: Vicent, Jose, Tomás i Joan. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres Torres, Benavites (esmorzar. Bar Nou Ambient)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Crònica: L'eixida d'aquesta setmana ha tingut la seva història, propiciada en part per l'oratge i en major part per la casuística i forma de ser de La Morralla.

La programació, com de costum, per al dimecres 25. La burra a utilitzar, com ho anàvem fent últimament, la de muntanya. Doncs l'embolic comença la vespra del 25, dimarts. S'inicia una presa de contacte via wasap, una eina que per a qualsevol és de molta utilitat i que en les nostres mans és caòtic.

Reproduïm conversa recuperada com si treta de la caixa negra d'un avió:

Dimarts 24:

Jose: Si no plou que camí agafem demà, que no estiga anegat o desaparegut? Exemple el de Sagunt. Que no anirem en la de carretera? (19:08 h.)

......No hi ha resposta. Aquesta és la primera casuística de La Morralla

... Nou toc.

Jose: No me digueu que en el temps que fa esteu fora de casa que no responeu. Demà estarem una altra vegada igual. Sense saber que fer. (19:17 h.)

.... missatge propi del que coneix l'altra casuística de La Morralla. Mai aclarim res.

.... Em sona el wasap. Oh! La Morralla. A veure qui respira. Vagi, és Tomàs. (20:50 h. , quasi dues hores després).

Tomás: A mi em sembla be agafar la bici de carretera. Jo si que estava en casa passant a l'ITACA els informes dels nans de Josefina.

... de seguida un nou missatge. És Vicent.

Vicent: Jo agafaré la BTT. La de carretera la tinc al taller. Però això no obstaculitza res. Vaig per on calga.

... Fins aquí acaba la comunicació. Açò vol dir que demà eixim tres? No. Tercera casuística de la Morralla. Sempre hi ha que no contesta. On és Pedro (al llit? no deuria, no és tan tard. Joan, corrent? No crec, ja és massa tard. En algun sopar?.

... A dormir i demà la loteria.

Dimecres 25:

Jose: Que fem en l'aire (7:20 h.). Sembre el dubte. Inicie una nova casuística de la Morralla, la incertesa.

... Sembla que la gent està movent. Hi ha resposta ràpida.

Vicent: Que fa vent? Sembla que contesta des del llit; perquè no el sent. (7:22 h.)

Jose: Mou ara. En pijama sent el frescor. Si açò s'allarga agafarem algun constipat.

... Açò és un diàleg. La resta no s'entera.

Vicent: La previsió és de no fer-ne. Vaja, sembla que ha consultat el temps.

Jose: Doncs bé, eixim. Tu ja tens clar la bici, la resta que bici agafem?

... La resta deu estar cagant!

Vicent: Rectifique. La previsió és de vent, de 15 km durant tot el mati. (Sembla que se li ha actualitzat el mòbil)

Jose: En el nord de Castelló pot arribar fins a 80 km.

... Seguim en diàleg. La resta no respira. Jo estic super gelat i esternudant. La meva paciència s'esgota.

Vicent: Tres emoticons animats amb cara de por.

--- Ei! missatge de Tomàs. Vegem que aporta.

Tomás: En mi zona hay rachas fuertes. Mañana desapacible que no me gusta a mi. No voy a salir.

... Així es parla, amb contundència i en claretat. Ja tenim a un definit.

Vicent: Què fem doncs? (Tornem al mateix. La casuística de la incertesa)

Jose: La passem a demà? Ala més incertesa.

Vicent: No és mala idea. Be la cosa va encaminant-se. Però i els cunyats!!!

Jose: Pedro, Joan????????

... Atenció, respira Pedro.

Pedro: Y el director de la carrera que dice. (No és defineix. S'escuda en el cunyat. Como quien dice le  pasa la patata caliente.

Jose: M'estic gelant. Tomás, tu demà pots. El to demostra nerviosisme. (7:40 h. Porte  ja 20 minuts) I la casa per agranar.

Tomás: Si no ho veieu clar és una cosa; però si esteu decidits a eixir, per mi no cal que canvieu. (Bé Tomas, tu donant cordura; però no saps que el nostre problema és que mai tenim res clar).

Pedro: Decidiros! (Vaja, Pedro. Perquè no comences tu. No cal que et mulles).

... Haurà que ser més contundents

Jose: Tomás, tu pots demà?

Tomás: Si

Jose: Doncs jo també demà; sinó dieu el contrari la resta.

Vicent: D'acord demà

Jose: Me'n vaig al llit.

... Sorpresa. Joan dona senyals de vida.

Joan: Ok. "El matalascallando ha contesta concís; però clar. (7:50 h. Hem necessitat mitja hora per posar-nos d'acord. SOM MORRALLA.

... Ah! Però i Pedro, No contesta. Ell sabrà.

Pedro: ¿Y el almuerzo, que? Ahi la tens. Obri una altra porta a la incertesa.

... Ningú li contesta. Sembla estar tots fins els collons. Ben pensat. A la merda!

Queda definitivament posposada l'eixida per a demà.

NOTA: David desperta i comenta la conversa del matí amb un missatge aclaridor.

David: No es pot negar. 100% morralla

Seguint la dita de "Que el gat escaldat en aigua tèbia té prou" El dimarts a les 15:45 h. inicie pel wasap una conversa amb la intenció de concretar avuí l'eixida de demà a la fi de no estar altra vegada pegant-li voltes al testet de bon mati i evitar gelar-me.

Jose: Adelantem feina per demà i que no es riga David. Què bici agafem?

Pedro: La de camino rústico. Pero no se rajen. (Vaja, aquesta vegada és el primer)

Jose: Molt poètic.

Pedro: Pareceis niños por un triste viento. Ala. Ara tindre que aguantar esclatonades i aquest mati callat com un puta.

... Fins aquí el principi de la conversa. No tenim remei. No hi ha resposta dels demés. Faran la siesta, estaran corrents...

--- Ding-dong, a les 20:00 h canta el wasap de La Moralla. L'espectació comença. Arribara la barca a bon port. Com les pel·lícules de suspens. 

Vicent: Jo dispose de les dues possibilitats. Tan em fa l'una com l'altra. (Algú que l'anulació de l'eixida d'avui li ha vingut bé).

Jose: A veure que diu la resta.

Vicent: Ok.

... Segon diàleg. Sembla impossible entrar tots alhora.

Jose: Definir-vos!!!?

... Menys mal. "Al habla Tomás"

Tomás:  La de carretera. (Així m'agrada. Amb contundència)

Jose: Ok. Tu manes.

Vicent: Ok. the roads bike.

... I fins aquí acaba la conversa. Ens gitem sense haver confirmació total. Pedro torna a tirar la pedra i amagar la ma. I Joan fara el que li passarà pels collons.

Com vegeu, és més interessant escriure dels preliminars de les eixides que de la pròpia eixida.

Voleu saber quin ha estat l'estampa de l'eixida. Doncs a les 8:00h. hem aparegut tots en bici de carretera menys Joan que ha vingut en la de muntanya. I voleu saber el perquè Joan ha estat la nota discordant? No ha estat perquè no ha llegit el wasap, no, és perquè té l'enfermetat testicular. "Faig el que me passa pels collons". A més a més ha continuat tot el matí nerviós, descarregant sobre el cunyat i no s'ha asserenat  fins l'esmorzar.

I ja que estem en l'esmorzar, parlem d'ell. Gastronòmicament, excel·lent. Sempre ho diem, els entrepans són molt mengívols i el servici molt atent. I comunicativament s'ha portat la palma l'accident aeri. Tots hem especulat sobre les causes i entre elles ha estat la que presumiblement siga la definitiva.

EIXIDA A ALGAR (11/03/2015)

11/3/15 Dimecres

Eixim a les 8:10 h del matí. Som Tomàs, Josep, Pedro, Joan, Vicent Borràs (Pedreguer) i jo mateix. David està de baixa, recuperant-se de la fractura de còccis (rabaeta).

Anem amb Bici de muntanya i com sempre que ve Pedreguer, és ell el que ens fa de guia. Hem anat per la via de servei de la dreta de la carretera d'Algar. Arribats a un punt hem travessat per un túnel (pont) a l'esquerra i hem agafat el camí retolat amb el nom de "racó sirer", deixant "la pequeña Analucia" a l'esquerra. Continuant per eixe camí hem acabat eixint a la finca de Juanjo (segon vegada que passem per allí) i tot seguit a la Font de Quart (que s'ha quedat a l'esquerra). Hem agafat la carretera de Torres-Torres en direcció cap a Quart i en arribar a la redona hem tombat cap a la dreta (camí del Codoval) on ens hem trobat amb diverses pujadetes que ens han fet replantejar-nos les coses i Tomàs i jo hem hagut de fer peu a terra en dues ocasions. Hem arribat, però, a dalt on haviem d'arribar. 

Després les coses han tornat a ser més senzilles i no hem hagut de fer peu a terra en cap altra ocasió. Ens hem adreçat cap a Torres-Torres i ens l'hem deixada a l'esquerra arribant tot seguit a Algímia. Hem travessat Algímia, per cert, té uns carrers estrets de l'època medieval que són una passada (és la segon vegada que passe en BTT per eixos carrers i m'agraden). Travessant la carretera i passant per davall de la via del tren, arribem a la via verda "Sagunt-Ojos negros" (m'agraden les vies verdes per ser fàcils i tranquil·les a més de boniques pel paisatge que les envolta). A l'altura de la carretera d'Algar-La Vall, deixem la via per travessar l'esmentada carretera i arribar a Algar. En arribar al bar de la plaça veiem la bici de Quique que ens esperava dins del bar. Li preguntem per Toni i ens diu que li sembla que està en Xerés per un tema enològic.

Bé, llavors ja som tots. L'esmorzar entre notable alt i excel·lent, donat que els entrepans (rugues o cantells) estàven d'allò més bons, la beguda la que ha calgut i dues tongades de cacaus i olives (i sense demanar-ho), el rebentat (o cremaet) estava bò, potser té raó Tomàs quan diu que l'ha trobat un poc massa dolç. La conversa ha girat majoritàriamnet al voltant del viatge de "Peter" a "London" a veure al seu germà Jose i família i de passada recòrrer i visitar les meravelles de la ciutat anglesa (cal dir que algú li ha retret que no haja portat una "scotch whisky's bottle"). També hem comentat alguna cosa de la visita amb bici a les falles del grup de Vicent i Paco i hem quedat que el proper dissabte, que anem a Canet, parlarem de que fem el dimecres que ve respecte a anar de València a Vilamarxant.

La tornada ha estat tranquil·la i ràpida. Hem tornat per la via de servei de la carretera d'Algar tant coneguda per nosaltres i hem fet cap a la una al banquet de la Colònia on hem xerrat un poquet i ens hem acomiadat fins dissabte a les 8:00 h per anar a Canet.

Total km: 47

Una abraçada a tots: Vicent

EIXIDA A PETRÉS (07/03/2015)

EIXIDA DE QUATRE ULLS I TORNADA DE SIS ULLS

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8:00 h. 
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Petrés.
Bici: Carretera
Equip: Des de La Vall: Vicent, Jose i Joan. Des de València: Julio, Antonio i Javi.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres Torres, Estivella-Gilet-Petrés (esmorzar. Societat Petrenense)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Crònica: Com cada dissabte i seguint els hàbits de costum, 7:30h, alçar-me, neteja personal, desdejuni i posada a punt, començant per obrir el wassap i trobar-me en una cadena de missatges dels quals hi han de la Morralla en la que llegeix que primer Tomás i després Vicent serien baixa, repase els que quedem, som dos, Joan i jo, ja que a més a més ja no eixien ni Pedro per estar en London ni David per baixa.
Així que de parella iniciem la marxa. Aço és el que hi ha  i davant de la situació Conforme ve l’aire, s’aventa. I això és el que hem fet, descobrir que els dos hem trobat temes de conversa molt variables i interesants i que en un tres i no res ens hem presentat en Petrés i fins i tot hem anat a l'encontre dels valencians que en passar el pont de l'autovia ja venien i amb un convidat, Pablo segons la presentació oficial en la porta del bar. 
Els sis entrem al bar, no cal agarrar una gran taula. Aquella del racó sembla l'adequada diu Julio, sempre buscant "el estar juntitos". Però de sobte apareixen Joan Carles i el seu amic Victor, reestructuració de la taula, "más juntitos" ja toquem carn. Vagi, al moment Paco, Xavier i el ginecòleg (no recordi el seu nom). El cambrer ens proposa canviar de taula, no home no, "más juntitos" ja ens encavallem. Va, afegim una altra taula, culades i acoblament. En ixes estem i voalà! apareix Vicent, més lloc, res tirem als de la taula del costat i de punta a punta. Ens separem i quedem ubicats còmodament. A tot això el cambrer anava prenent nota en funció de l'arribada i per tant els bocates anaven arribant en l'ordre d'arribada. Total que avui hem trencat el protocol per tal de que els calamars no es refredaren, avui una gran part ens hem inclinat pels calamars combinats o en all-i-oli o en pebrera. 

Calamars en all-i-oli

Amb una taula tan llarga no puc escriure del que s'ha parlat. La cosa lògicament anava per sectors i el meu entorn ha basculat entre la política del cap i casal, la salut i la programació d'una eixida el dimecres 18, a proposta de Javi, per terres falleres. L'anècdota ressenyabble, és, que fa unes setmanes, Paco i Xavier ens presentaren a un nou ciclista, el ginecòleg i que avuí, els valencians ens han presentat a Pablo i Joan Carles a Víctor. Aquests dos últims són ATS. Per tant tres nous del camp sanitari. La taula avuí estava repartida entre docents i sanitaris.
L'altra anècdota ha estat que Xavier, ubicat en l'altra punta de la taula, s'ha presentat a la punta on estàvem Joan, Antonio, Javi i Julio, per plantejar-nos que en aquella banda havien parlat de fer una eixida fallera per València el dia 17. Sembla que sense saber-ho havia un tema compartit. Bé, entre dimecres i dissabte prendrem una decisió; però sembla que prioritzarem el calendari i facilitats de Javi que ha pegat primer.
Tornada agrupats i reduint-se el grup a mesura que cadascú agafava a la bifurcació del seu pessebre. Només eixir els valencians, en Almenara, els bikeros i tots tres restants, per La Vilavella al banquet.
Ací si, que la conversa, ha estat compartida al 100%, encara que la veu cantat ha estat per part de Vicent, primer contant-nos les conferencies que han fet a la Vall programades per ADIDE-PV, la associació d'inspectors d'educació del Pais Valencia i en concret una de Joan Capó, més que un carrer  i l'altra sobre Juan Carlos Moreno Cabrera. Catedràtic de Lingüística General a la Universitat Autònoma de  Madrid. i per acabar unes reflexions saludables per previndre possibles trastorns orgànics seguint els consells dels especialistes en dietètica i en concret el gran valor que té l'ús de la sal marina. Gràcies Vicent.

Jose

SALIDA A ARTANA (04 /03/2015)

CAMINO DE LA CONVERSIÓN

Por primera vez y sin que sirva de precedente voy a escribir esta crónica en castellano, así si Pedro la lee desde United Kingdom no se sentirá tan extranjero.

Excelente mañana en casi todos los sentidos, buen tiempo, recorrido bonito y muy buena compañía aunque hemos notado la ausencia de David que estará una temporada más bien larga en el banquillo (cosas que pasan de vez en cuando, sin mucha importancia pero que fastidian lo suyo).

Salida desde el lugar de costumbre contando, al igual que la semana pasada, con la compañía de Vicent Borrás que se ha convertido en estas dos ocasiones en nuestro guía. Así pues, salimos camino de La Vilavella  Joan, Pedro, Vicent Cabos, Jose, V. Borrás y yo mismo. Nos dirigimos por Camí Betxí hacia el pueblo del cual no hace falta decir el nombre porque ya lo indica el camino. Recorrido placentero y muy tranquilo, sin tráfico molesto y con asfalto que, aunque con algún agujero, todavía no exige demasiada concentración (ya llegarán los caminos).

Ya salimos de Betxí en dirección hacia Artana. Durante este tramo comenzamos a pisar tierra y algunas rampas que, a pesar de tener alguna piedra suelta y otras más gorditas agarradas al suelo, se suben bastante bien (supongo que si yo subo bien, los expertos no se enteran). Ahora sí estamos disfrutando de la naturaleza, nos adentramos en la zona que nos ha de llevar a Penyes Altes también conocidas como Penyes Aragoneses donde se hace obligatoria una parada para regalarnos la vista y aprovechar para hacer alguna foto.

 

Continuamos marcha y poco después de dejar a la izquierda del camino lo que en su tiempo fuera una cantera, llegamos a nuestro destino, Artana. Casi a un tiempo lo hacen Quique y Toni

Estrenamos bar. Dicen que en el fútbol cuando se cambia de entrenador se gana en un porcentaje altísimo. Pero esto no es fútbol, se trata de una salida en mtb y el estreno de bar parece que no ha sido del agrado de la peña; el servicio ha sido muy lento, los bocadillos no se correspondían con lo que se esperaba (el clásico ciclista lo llevaba todo revuelto) los cacahuetes... creo que sólo se ha librado el carajillo. A la hora de pagar no ha habido sorpresas y, como estamos en Castelló y cerca de Eslida, 6 lauros. HASTA NUNCA.

No puedo contaros cuáles han sido los temas de conversación porque estando al lado de Pedro no es posible enterarse; coge el taco, comienza a darle a la húmeda y a hacer carambolas y ... A mi me llegan algunas frases desde el otro extremo de la mesa que me hacen adivinar que PP, PSOE, PODEMOS, BANCO DE ESPAÑA, COMISIÓN NACIONAL DE VALORES, han venido también a almorzar ... pero es imposible. Lo gracioso del caso es que va y dice el buen señor :".. que interesante lo que están hablando, a mí me habría gustado participar" y yo pienso: a buenas horas mangas verdes. En fin, paciencia.

Ya vamos de regreso a casa desde Artana pel camí d'aigües vives. Llegamos a la última recta antes de llegar a la Vilavella y ya avistamos el cementerio pero a quien no avistamos es a Pedro que siendo fiel a una de sus costumbres nuevamente se nos ha despistado. A la entrada del pueblo nos reagrupamos y pasa lo lógico (- te has perdido   -no, me he parado a mear ) Con esas reanudamos marcha para llegar a la zona del Randero donde creo que hay una escaramuza pero no puedo contaros quien se lleva el gato al agua porque yo me he quedado detrás acompañado por mi fiel escudero Vicent Cabos.

Por fin llegamos al banco desde donde salimos por la mañana. Ha sido una mañana completa.

La semana pasada Pedro me dijo: "Tomás ya te has bautizado".  Esta semana ya he tomado la comunión. Ya veremos qué hacemos el miércoles próximo, a ver si me toca la confirmación porque si es así, a pesar de lo poco que me va a mi el tema religioso, acabaré haciéndome monaguillo.
¿Comprendéis ahora el por qué del título?

PAZ Y BIEN HERMANOS. HASTA LA PRÓXIMA.

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (29/02/2015)

De la Vall: Pedro, David, Jose, Vicent, Tomàs i Joan.
De Valencia: Julio i Xavi.
De Faura: Toni.

Recuperem una eixida que fa temps que no duiem a terme. No tinc records de perquè deixarem d'anar, el que és segur és que ha passat almenys un any. La primavera està al girar i se nota, n'obstant, en arrancar feia un xic de vent fresc que ens ha fet companyia fins meitat matí, on el bon temps ha fet lluir el dia. Com cada dia que eixim, mentre pedalem, xarrem de mil i una cosa; tot açò després que Pedro posara un ritmet vivet. El recorregut per Algar, Alfara, Algimia, Torres Torres, Estivella, Gilet, on Julio i Xavi venien a l'encontre i tots junts per Petrés a Albalat dels Tarongers. El nom del poble és sugerent malgrat no hi ha massa tarongers, això sí l'entrada és bonica. Bé,l'esmorzar al bar de la plaça plena de gom a gom de ciclistes i gent del poble. Servici ràpid i amb cantells de mesures considerables, cacaus, olives......, per acabar un reventat de bona qualitat. Xarrades de tots els gustos eixi com també el comentari escaient del viatge de Pedro a la City el proper divendres a veure al seu germà. A les 11'30 alcem taula i de regrés a la Vall, en la rotonda de Petrés, Julio i Xavi ens acomiaden fins la propera setmana i nosaltres xino, xano a buscar la N-340. Veges tu per on que a l'altura d'Almenara, David ha fet l'afilador amb la bici de Jose i ha caigut una bona tamborinada, esperem que tot quede en anécdota, força David. L'arribada a la Vall avuí sense banquet degut a l'incident-accident abans mencionat.

Joan