En Pinxo li va dir a en Panxo"
vols que et punxi amb un punxó?
"i en Panxo li va dir a en Pinxo
"punxa'm però a la panxa no".
vols que et punxi amb un punxó?
"i en Panxo li va dir a en Pinxo
"punxa'm però a la panxa no".
Començaré la crònica pel final ja que després de tres punxades m'ha vingut al cap aquesta cançó infantil. Després d'un gran matí gaudint d'un lloc poc habitual, Segart, a la tornada i en baixar el port i passar Albalat dels Tarongers, primer Segi, i després Manuel, dues vegades (per no llevar la punxa residual en la coberta) hem tingut que fer tres parons per tal de reparar les punxades.
Aquest contratemps no entela un bon dia de bici amb un recorregut habitual; però amb un final poc habitual, Segart.
En un principi el destí pensat era l'Oronet; però l'asfaltat del port feia desaconsellable accedir i hem fet aquesta alternativa.
A les 7:30 h., nou horari d'estiu, hem iniciat la marxa des de La Vall: Joan, Pedro, Jose i Tomás, des de Moncofa: Vicent i Manuel, que han vingut a La Vall per continuar junts, des de Xilxes i seguint la seva pròpia ruta: Quique i Sergi i des de Faura, Tony. Tots 9 hem esmorzat en el bar la Estrella després de superar els 4 quilòmetres de pujada que hi ha des de la redona d'Albalat dels Tarongers fins al poble de Segart.
 |
| Últim tram a l'entrada del poble i el més dur |
 |
| El perfil |
Ja en Segart, Joan que ja havia estat ens ha encaminat al bar de La estrella, en el que ja havia estat en una altra ocasió. Al principi se'ns han presentat alguns dubtes en si el servici seria l'apropiat, remug en quan a la neteja, taules i cadires apegaloses de brutícia, actitud amb poca edspenta per part de la propietària; però es el que hi havia, aquest poble no té per a elegir (en eixir i en parar en la font per omplir aigua hem vist que hi havia un altre bar. l'Olivera, per a la propera ocasió). Però al final, quan hem quedat servit en tot el que hem demanat, la cosa ha millorat, els bocates tenien bona grandària i mengívols. La cervesa treta amb pinces hem tingut la que hem necessitat i els rebentats prou bons.
En una altra ocasió ja vaig manifestar que aquest xicotet portet és molt assequible de pujar i ho deuríem de pujar més vegades i si el bar no és del nostre grat, podríem baixar després de coronar a Albalat dels Tarongers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada