HI HAN DISCULPES
QUE APLEGUEN TANT TARD,
QUE JA NO TROBEN A NINGÚ
Molts morrallers som mestres i recordarem que allò de demanar disculpes és una de les primeres coses ensenyàvem als nostres alumnes, però per contra, alguns adults es neguen a demanar disculpes, fins i tot quan estan equivocats.
Dir "ho sento" sembla ser una de les frases més difícils de verbalitzar.
Generalment se sol interpretar aquest tipus de reacció com una forma d'orgull o de tossuderia, però, aquesta incapacitat sovint amaga motius més profunds. Quan una persona mostra dificultats a demanar disculpes o a reconèixer la seva part d'error o de responsabilitat en una dinàmica relacional, el que passa és que en realitat està desplegant una sèrie d'esforços per protegir una fràgil percepció del seu propi "Jo".
I TOT AÇÒ A QUE BÉ?
Doncs ve a compte de que són moltes les eixides que venim parlant de l'absència inexplicable del nostre amic Julio ( perquè per a tots segueix i seguirà sent el nostre amic"). Dos són les reflexions a que havia arribat el grup:
Una part d'ell amb una relació més estreta que no ix de la seva decepció.
Una altra part, amb una relació més recents, que no ix de la seva incredulitat.
I PERQUÈ TREURE AVUI I AQUÍ EN EL BLOC AQUEST TEMA?
L'explicació és ben senzilla.
Ho faig per mig del bloc; perquè aquest és el mig de comunicació de La Morralla, és públic i de seguiment de tots els que accedeixen; però principalment, pels components de la Penya. I per tant garanteix l'abast del missatge.
I trec el tema avuí perquè un fet excepcional s'ha produït alhora de l'esmorzar.
Estant en taula del bar Valencia de Quart de Les Valls, Joan, Jose, Pedro, Tony i Quique, ha sortit el tema de la propera paella de Pedro, els seus preparatius, no lliure de xirigota i fins i tot amb la participació de persones alienes (els de la taula del costat) i la formalització dels comensals. I és aquí on es produeix un fet que cal immortalitzar i que m'ha fet deixar el meu silenci, Pedro ha marcat el telèfon de Julio (recordar que és dels pocs que té el seu nou número, l'altre és Javi, la resta no l'hem rebut, un fet que és per a prendre nota) i ha rebut resposta.
Tots els allí presents hem segut testimonis de la resposta evasiva de Julio i alguns a mesura que seguíem la conversa i llegíem les expressions de Pedro, hem acabat traient les nostres pròpies conclusions i aplegant tots a la mateixa reflexió. LA COSA ESTÀ ENQUISTADA. Ni un gest, ni un esdeveniment, ni el que és més important, una amistat, ha estat un motiu per apropar-se.
L'arribar a aquest punt és el que explica la reflexió inicial. i és el que aquest escrit ha pretès, sense més.
En totes les relacions possibles malentesos, desacords, conflictes, etc. Cap relació terrestre humana se salva d'això. Fins i tot és necessari i desitjable perquè gràcies a aquestes dificultats aprenem i creixem com a persones. La gran diferència rau en la capacitat per reparar el dany causat.
Rellegiu-ho de nou.
HI HAN DISCULPES
QUE APLEGUEN TANT TARD,
QUE JA NO TROBEN A NINGÚ
NOTES DE ITERÉS
1.- Visita del tossal del rei situat junt a l'Hotel Simba, on segon conta la història, va parar el Rei Jaume I per planificar la conquesta del Puig. Era l'any 1238, Jaume I venia de conquerir Almenara, Xilxes, Moncofa, Uixó i Nules. Després de la batalla del Puig, Jaume I entra a València el 9 d'octubre: els moros, en senyal de rendició, hissaren la Senyera Reial.
 |
| Monòlit commemoratiu |
2.- Hem estrenat bar. Bar Valencia en Quart de les Valls. No sé que té ni aquesta Vall de Segó, que no hi ha cap bar roí.
 |
| Església Parroquial Sant Miquel Arcàngel (Vista des de la terrassa del bar) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada