Trons de lluny, gotes d'aigua com el puny
Amb trons i amenaça de pluja ens hem alçat i amb eixa incertesa ens hem encaminat al punt d'eixida. Unes primeres gotes comencen a cobrir la vorera; però tots estàvem ja amanits i sense cap intenció d'avortar l'eixida. Tots mirant al cel hem pronosticat un temps favorable als nostres desitjos, la tronada va cap a Moncofa i nosaltres anem cap a València. No plourà!
Xip-xap, xip-xap, avant les bicis i amb l'esperança que la cosa no vagi a més i que a mesura que avancem, escamparà.
Xip-xap, xip-xap; però suau, no arriba a xopar, baixem la pujada de Xilxes amb coneixement per no esvarar i efectivament, en arribar baix, es para i no l'hem tornada a trobar en tot el dia. A la fi tan sols ha segut "quatre gotes d'aigua" i encara que de "les gotes s'ajusten els rius" no serà el cas d'avui. Ja en camí i a meitat matí, un wassap ens ha anunciat que a La Vall hi ha hagut dues bones trombes d'aigua que si bé no ha arribat al riu si que ha ocasionat alguns basals.
Deixem la meteorologia de banda i ens centrem en la matinada ciclista. La ruta la mateixa dels darrers dissabte, la N-340 s'ha convertit en el nostre traçat d'entrenament i de veritat que ho aconsegueix; perquè el nostre cervell, habituat de molts anys a la pràctica ciclista té ben bé memoritzat que aquest traçat convida a anar en filera, cap catxo, boca tancada i imposant un ritme que ell treu com si no hagués passat els anys i que sense voler ens desperta la vena competitiva o almenys volem emular temps anteriors.
El rellotge avançava; però nosaltres més que ell. La cita en Javi era a les 9:30 hores en el Pont de Sarajevo; doncs a les 9:05 hores ja estàvem al lloc de la cita. Una hora justa des de La Vall. Ens hem deixat arrossegar poc a poc pel camí de Lliria per no arribar gaire prompte al retrobament; però l'avantatge era massa i el retrobament s'ha fet tot just ja damunt de Puçol, amb la satisfacció de veure a Javi amb la companyia de Antonio que feia dos mesos que no apareixia.
Així que a la fi el que s'ha produït és, que l'arribada a la taula del bar Ca el Ratllat, ha segut a les 9:35 hores. Com humorísticament ha esclatat Jose, "hem vingut més a presa que el cotxe de línia de La Vall"
Un parell de cambrers disposats a atendre-nos, diligents i amb professionalitat ens han amanit una taula tota ben preparada; mentre nosaltres acudíem a la boca de la cuina a pegar una ullada a les diferents safates que oferien un variada i suculenta gastronomia que feia difícil l'elecció per a la fi acabant optant pel de sempre, el pimentó amb calamars o el llomello en tomata.
No per arribar més prompte hem eixit abans, no, ni pensar-ho, hem apurat dues botelles de cervesa i una de vi amb els cacaus i olives, mentre preparaven els bocates.
En arribar els bocates han reposat de cacaus i olives amb el detall del cambrer d'afegir coents i cebeta en vinagre, complements que ha ajudat mol bé a espentar els suculents bocates que ens han servit i per tal de que no es apalanquen, dues ampolles més de cervesa i una altra de vi. Com és normal, no ha sobrat res.
I han vingut l'hora dels carajillos. Últimament ens hem fet flatosos alhora de demana-los, ja no anem tots a una i ha desaparegut allò de a la veu. -qui vol carajillo cremaet de conyac?, i de seguida tots alçàvem la mà, no, ara no, ara només fer la pregunta el cambrer de: -què voleu? Ràpidament intervenen els dos primers flatosos, Vicent i Joan, nosaltres dos volem un carajillo en el conyac calent, sense cremar. A continuació, dos flatosos més, Javi i Pedro, apunten que ells de rom cremat i ja sols quedem per al final els clàssics, Jose, Antonio i Tomás, amb el de conyac cremaet. Fora d'aquesta guerra, Manuel, demana un tallat.
Mentre ens servien els carajillos ens hem embrancat en la conversa d'ultimar el famós dinar de Pedro que definitivament serà el DIJOUS DIA 22. Tan abstrets estàvem que ens estàvem bevent els carajillos sense adonar-nos el bons que estaven i que ja havíem depassat les 12 hores. Tot un record, dues hores i mitja de bar.
Avuí Javi i Antonio ho tenien fàcil, estaven a un tir de pedra; però a la resta encara ens faltava una bona troçada.
Per acabar d'arrodonir un gran matí, el preu, xiquets, 5 lauros per tot el que hem menjat i hem begut, una ganga.
En la porta Pedro estava xerrant en l'ama i amb eix excés de confiança que manifesta en qualsevol que parla, afectuosament li estava passant la mà pel muscle. Ha degut excitar-la perquè alegrement ens ha preguntat si hem quedat satisfet. No hem escatimat elogis i Joan més explícit, amb un -"no veus que venim; sinó estiguéssim contents vindríem! ha deixat a la dona tota estovada. -M'alegre que vos agrade.
Hem mogut i als cent metres ens hem separat de Javi i Antonio i la resta, després una breu i habitual parada en Ciclos Jose per saludar-lo, hem agarrat novament el camí de Lliria per arribar a Sagunt i incorporar-nos a la N-340 per agarrar el ritme troter.
Una aposta entre cunyats només eixir de Sagunt ha avivat el seu pedaleig. Es jugaven, com sempre un esmorzar, la fita, a veure qui arribava abans, en un principi a La Vall, després fins La Llosa...
Com no, qui primer es calfa és Pedro, es posa davant. Culejant i cabotejant agarra una distància amb l'ombra de Joan. Jose a una distància actua de testimoni i Manuel s'apunta a la vigilància. Vicent i Tomás aprofiten l'ocasió per imposar-se un ritme més relaxat.
Sembla que al poc, Pedro pensa que ha fet una ximpleria i que una vegada més ha caigut al cepet i amaina. Jose en veure la situació s'arrima als dos, Manuel continua a la distància. Estem tan sols a la redona del "pontazgo".
L'arribada de Jose produeix en Pedro l'efecte rebot i torna a incrementar el ritme; però Jose ja havia agafat roda. Com que no treia fruit de la situació i estava fent un desgast inútil, en arribar a la redona del Ventorrillo entra davant i amb el crit de que:
--"Era hasta aquí, he llegado primero" ens abandona pegant la volta a la redona i quedant-se a l'espera de Vicent i Tomás, amb el pensament d'excusa que girava per acompanyar al seu inseparable amic Tomás, el mateix que quan li rota es separa.
Ha partir d'aqui la cosa ha anat de baixada de velocitat dels de davant i reagrupament en La Llosa per seguir tots junts fins La Vall, no sense acomiadar-nos de Manuel en la redona de Moncofa.
