Cronista: Joan
Pedro, Vicent, Jose, Tomàs i Joan, la Morralla; en el banc de la fàbrica a les vuit hores, puntual, equipada i llesta per a l'etapa. Fa un dia esplendid i fresquet,no molesta. Com és costum les xerrades ens acompanyen pel camí i fan d'allò més agradable el pedalar eixí com contemplar el paisatge, a cadascú com vol, com requereix el moment. Allà pel pla de Pinyal ens veiem amb Falcó i els seus companys, van a fer la volta de Quart. Ja a l'altura del pont del Palancia (Algar) sentim:"estais podridos". David anava per la carretera i ens adelanta. També cal dir que la ruta ha segut moguda, doncs, hem i ens han acompanyat una gentada: biquers, rodadors com nosaltres, xe! un fum de ciclistes. Arribant a Gilet ens hem creuat amb Xavi, Julio i Joan Carles i a Petrés tots junts hem arribat. L'esmorzar avuí de tots els colors, relaxat fins i tot lent, massa lent. Els reventats per no desentonar també de colorins, però, això sí, xupitos a dojo. La tornada lo habitual, més" nyerviosets", parada técnica inclosa....La Vall, és la una del migdia.
Quilòmetres: 69.
ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Oh,que cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-m'en,
nord enllà,
on diiuen que la gent és neta
i noble, culta, rica,lliure,
desvetllada i feliç..................
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada patria.
Salvador Espriu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada