Sí ya sé que més d'un ha estat esperant des de fa dos dies la publicació d'aquesta crónica, però, com per raons "x" no ho he fet abans, ara vaig a fer-lo encara que siga en forma reduïda.
Hora d'eixida, les 8 (com sempre). Passem llista: Vicent! - Si; Joan! -Si; Pedro! -Si; Tomás -Si, ací estic. Jose no pot vindre i David... sembla que tampoc. Després han vingut Quique i Toni.
Ens anem cap al Grao de Castelló. Protestes per recorregut perillós (ja us imagineu per part de qui). Arribada al Grao de Castelló. Proposta d'anar a esmorzar al lloc on Pedro tocava; no s'accepta y fem cap a un restaurant. MASSA CAR SERÀ !!! QUE NO PEGAREM A FUGIR??? Decidim quedar-nos (al final 10 €); sense comentaris.
Durant la tertúlia hem concertat una excursioneta per al mes de juliol (ara falta que no ens gelem)
Al tornar s'escolta la cançoneta "qué mañana tan buena, qué paisaje tan bonito, como el de Petrés, pero el doble de caro, ja, ja, qué gracia me hace" (ja podeu endevinar qui la cantava).
Pedro fa de guía --->> Nules, carretera Moncofa, La Vall, "mi caaaasa".
Cal dir que el recorregut no ha estat encertat, perquè jo he arribat a casa amb dolor en la zona lumbar i, segons Pedro, és per culpa de tantes rodones i tants stops.
Kms. totals 65 i poquet
EL DISSABTE 1 DE NOVEMRE ANEM A CANET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada