ESCAPADA A GRIEGOS (29 i 30 /05/2014)

VIVÈNCIES, RECORDS I ANÈCDOTES

DE DOS JORNADES INOBLIDABLES

INTRODUCCIÓ

       Aquesta crònica, com molt bé indica el seu títol, pretén, que tots els que hem acudit a Griegos a fer complir el desig de Tomás que feia molts anys que ho perseguia i que ara s'ha fet realitat, manifestem públicament el que hem viscut i sentit. Recorde que és un compromís aprés per part de tots.

      Per tant jo inicie la base d'una crònica que amb la aportació de tots s'anirà configurant fent us tan de la mateixa ferramenta del bloc, l'apartat del comentari, com si es creu convenient mitjançant correus electrònic i en el cas de Pedro, que no disposa de cap de les dos eines, per escrit manuscrit.

Dijous 29/05/2014

Hora d'eixida: 6:30 h.

Lloc d'eixida: Plaça mercat/ Poblet

Cotxes: Tomás i Jose

Bicicletes: Joan, Vicent i Pedro.

Morralleros: Pedro, David, Tomás, Vient, Jose i Joan

      El viatge a Griegos s'ha fet eixint de La Vall en cotxe fins a Terol, on han baixat Pedro, Vicent i Joan, per a fer el recorregut fins a Griegos en bici (77 km.) Tots tres van eixir en passar Terol, davant del Restaurant El Milagro. 

Preparats per la sortida

Iniciant la marxa

      Jose, Tomás i David, en els cotxes, arribem a Griegos, preparem la casa, esmorzem, passem pel bar a fer-se uns cremaets i ens tornem en busca dels ciclistes per tal de compartir amb ells els últims kilòmetres.
      La trobada es produeix en Orihuela del Tremedal. Ens sorprèn gratament amb la rapidesa que havien arribat. Han portat una bona marxa. Aprofiten per fer-se uns cremaets i continuem fins a Griegos, Aquestes imatges immortalitzen aquests moments.

En busca del dolç

Cremaet en el bar d'Orihuela del Tremedal

Els esforçats de la ruta arribant a Orihuela del Tremedal

      Videos  d'Orihuela a Griegos.

Els animadors

      A les 12:45 h. arriba Vicent que havia tret una avantatge d'un kilòmetre als dos cunyats.

      Entrem en Griegos en busca de la casa de Tomás. 

El casalici de Tomás

La cotxera de Tomás

      En dutxar-se ens dirigim a l'hostal del poble on Tomás havia encarregat el dinar.

      Menú:

      1er. plat: Fesols en maneta de cerdo/ Espaguetis en bolets

      2on. plat: Xulletes de corder/ abaetjo

      Postres: Quallada/?

      Beguda: Cervesa i vi

      Carajillo i xupitos d'orujo.

      

      A l'hora de pagar Tomás ens diu que l'estada en Griegos corre tot del seu compte. Un gest que ràpidament es assolit per tots davant de la seva convincent cara de satisfacció i de la declaració de que era el seu desig des de feia un grapat d'anys. Moltes gracies i el fer-te feliç ha estat per a nosaltres una alegria immensa.

Compartint taula i amistat

       Després del dinar una passejada pels voltants del poble per baixar el dinar i gaudir del paisatge de Griegos.

      Una constant de Griegos és la seva temperatura. La fresca està permanent en tot moment. La manega llarga imprescindibles i més d'una capa també. Així que ens retirem a casa, encenem l'estufa, traiem les cartes i fem unes partides de ramondino rosegant fruit secs.

      Venia l'hora de sopar i la intendència entrava en funcionament. La manduca a partir d'ara era cosa de la Morrralla i el qui debutava era David. Tenia que fer una truita de creïlles acompanyada de pimentó verd, com no per acontentar a Pedro i una carn de pinxo. Cal dir que el dia abans Tomas i Jose s'encarregaren d'aprovisionar tot el que cregueren faltaria per a menjar els dos dies.

      Anomenar que en l'apartat dels postres Joan ens havia delectat en unes taronges i nespres.

      Després de sopar va entrar en acció els dolç consistent en uns típics d'Orihuela que al matí havia comprat Tomas i les conegudes galetes de Sara que havia pujat Jose.

      Per ajudar, el Cardenal Mendoza va fer de bon suavitzant.

El dolç també ha estat present

      A la mitja nit a dormir. Ja en l'arribada a Griegos havíem fet la distribució de la dormida. Els dos cunyat compartiren l'habitació de la biblioteca, Jose i Vicent l'habitació musical, David aterra a les golfes i Pedro en el seu llit.

      En quant a la son la nit ha segut de manera diferent, segons els hàbits de cadascú i la reacció del cos al nou habitacle o a com la rentadora fera el programa. Així ens hem trobat a un Pedro espavilat que no agafava el son i ha volgut fer-nos copartícip  de la seva situació, primer passant per les habitacions i després donant-li la tabarra al seu cunyat. Damunt li ha creat a Tomas un desassossec pensant que seria el que li impediria dormir, si el coixí, si la marfega, si la calefació... Per un altre costat tens a un Vicent que és tot una marmota, no s'entera de res. José que té un dormir lleuger i dorm a estones. Joan, que ja de per si es passa prou estones contant borregets li ha faltat aguantar al cunyat. De David, allà per les altures sembla que ha fet una sonada i quan es feia de dia ha obert la finestra i s'ha dedicat a fer sodokus mirant el paisatge.

Divendres 30/05/2014

      Bé, a les 8 h. diana, desdejuni i excursió a una font. Una bona passejada entre boscos, prats i ramats de vaques. Un bon exercici abans de dinar.

No sens fer-nos uns bon bocates en arribar a la font

      De regrés havia que preparar el dinar. En aquest cas el cuiner seria Tomás que ens prepararia un guisat de conill en pollastre. D'aperitiu uns tacs de formatge acompanyat primer per unes birres i després per un vinet.
      Fem un bon dinar i apareix el patxaran elaborat per Tomás per arrodonir el que sense remei s'apropava, la tornada. Havia estat massa curt. Tomás ens emplaça per a setembre a tornar i passar 3 o 4 dies. Tots ens sembla bé i així quedem.
      Repleguem i a les 5 h. ens fem la foto en la façana de la casa de Tomás i cap a la Vall.

      A la tornada canviem el recorregut i ho fem per Albarracín. Però en ruta para Tomás per comunicar-nos que s'havia deixat el mòbil en Griegos i tenia que tornar. Aixi que els ocupants del mercedes de Tomas (David i Pedro) se'n tornen i els ocupants del Ford de Jose (Vicent i Joan) segueixen fins Albarracín i aprofiten per fer una curta visita.

      Quan ve Tomás, reprenem la marxa i d'una tacada a La Vall. 

PER VEURE TOTES LES FOTOS ANEU 

AL ÀLBUM DE FOTOS DE LA MORRALLA DE L'INICI DEL BLOC

VALORACIÓ DE JOSE

      La Morralla hem demostrat en més d'una ocasió que som un gran grup d'amics, com ho demostra el seu llarg període d'existència i en el que tots, des del principi ens mantenim gràcies a la humanitat que ens caracteritza.Però en tants anys, mai s'havia produït una situació com aquesta, conviure un temps més llarg, fora de les eixides d'un mati, o d'alguna marxa cicloturista d'un dia. Mai havíem pernoctat.
      L'experiència ha estat tot un èxit. En primer lloc per venir d'iniciativa de Tomás i saber que la nostra companyia és tan important per a ell. En segon lloc el comprovar que eixa bona companyia és extensiva a tots. La nostra amistat és tan profunda que pense, tots ens sentim tan còmodes, que la convivència ha resultat tan natural que sembla ho haguérem fet més vegades.
      Gracies Tomás per la teva generositat i per haver fet possible aquesta trobada de bons amics. I gràcies a la resta per haver-me fet sentir tan a gust.
      Hay un dicho castellano que dice: 

"Nunca la dicha es tarde si la dicha es buena", 

      
      Així que el que ens quede no desaprofitem l'ocasió de repetir-ho.

Jose

VALORACIÓ DE JOAN

     Ser morraller no és una filosofia de vida, però, tots ja sabeu el que vull dir. Bé, l'altre dia vam fer una sortida especial, fa falta dir molt especial, a Griegos. Abans ho solíem fer una vegada a l'any. Recorde: El Caro, Cantavieja, Albarracin, Les Useres............ Ara afegim una més.
      El passat dijous 29 de maig sortim a pedalar els morrallers Pedro, Vicent i Joan des de "El Milagro (Terol)" fins Griegos, sabent que estàvem tan ben acompanyats per David, Josep I Tomás que anaven en cotxe. Hem passat dos dies molt plaents i frescs, però, la veritat és que amb tan bon acompanyament s'han fet curts.      Sols donar-vos les gràcies a tots i cadascun de vosaltres per compartir tantes coses i especialment a Tomás per la seva hospitalitat, amabilitat, generositat, atencions i mostres de gran afecte amb les quals ens ha obsequiat.

Mos menjat fa més amistat.

Joan Altabella

VALORACIÓ DE DAVID

      Es precís comentar el viatge i l'estada en Griegos perquè com tu dies, Pepe,ha estat tant placenter que tenim que dir-ho. Ara, la veritat és que ho has posat difícil per nosaltres. La teua crònica i comentari són tan acertats que de segur que ens repetirem.
      Tot i això, jo tinc que dir que he viscut dos dies on he gaudit cada minut,veient que tots estaven contents i ningú tenia cap moment d'avorriment ni malestar. Al contrari, crec que s'ha fet curta.
      Però, el que volia destacar, és, el fet de vore el content que esta Tomás de voremos a tots a sa casa. I la cura que ha tingut en cadascú de nosaltres, perquè a ningú li faltara de res ni tinguera cap incomoditat.      Com sabeu, jo sempre he dit que TOMÄS ES EL MEU AMIC, ara ho torne a dir, i crec que podeu dir-ho tots els "morralleros".      
      Ah! com dia Pepe, entre tots els morralleros a més d'una bona relació de penya, sí, hi ha una bona amistat.

David.

VALORACIÓ DE TOMAS

      He hagut d'esperar anys per que arribara aquest moment. Ja us podeu imaginar el que això ha suposat per a mi, no he pogut amagar (ni tampoc m'he molestar en fer-ho) el meu grau de satisfacció que és encara major en veure que també per a vosaltres han estat dos dies dignes de romandre a l'àlbum de les experiències viscudes i interioritzades que són aquelles que perduren per sempre. 

      UNA VEGADA MÉS VULL DONAR GRÀCIES A LA VIDA QUE ENS HA PERMES GAUDIR D'EIXOS MOMENTS QUE HAN POSSIBILITAT L'AUGMENT DE LA COHESIÓ DEL VINCLE QUE ENS UNEIX

Tomás

VALORACIÓ DE VICENT

      Ei companys. A la fi hem fet el viatge a Griegos. Tot i que no ha estat possible anar tots en bici, és clar però, que cal que ens adeqüem a les diferents situacions que tots i cadascú tenim en cada moment. Gràcies a tots per la germanor que hi ha hagut. No cal dir que especialment gràcies a Tomàs, l'impulsor i amfitrió de l'eixida.

      I a veure si sovintegem més a partir d'ara aquesta classe d'eixides. Una abraçada a tots.

Vicent

VALORACIÓN DE PEDRO

      

      Bueno muchachos ya que me pedís que escriba algo que sino hago el ridículo voy a ver que digo; porque rodeado de tanto profesor y con tanto nivel a ver que queréis que os diga.

      Para empezar no puedo dejar de nombrar a Tomás; porque ustedes me perdonaran, pero como ya sabéis, para mi Tomas es mi segundo hermano y después de estar en Griegos y en su casa solo me queda quitarme el sombrero ante él. Muchas gracias Tomás, ya sabes que te aprecio mucho y que aquí me tienes para lo que quieras.

      De los demás que queréis que os diga, Vicente, eres la seriedad; pero eso del valenciano nos ha dado más de un disgusto, perdona si me pasé. Luego hay dos cabroncetes, Joseito i mi cuñado Juanito, que caca de la vaca, mucho os metéis conmigo pero os lo perdono. Y Davitet, que fas, que no ixes més, eres algo raret, tan bien que te lo has pasado. 

      Os quiero a todos. Besos.

      YA ESTÁ Y EN CASTELLANO COMO TIENE QUE SER. A VER SI SEGUÍS EL EJEMPLO Y ASÍ NOS ENTENDEREMOS MEJOR

Pedro

EIXIDA A ALMENARA (27/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás, Joan, Vicent, Jose Carlos i Mº Pilar. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Ressenya: Anant marxant tot xino-xano ha estat la tònica de la ruta d'avui. Per tant la xarrera ha imperat en tot moment davant la mirada de Jose Carlos i Mª Pilar, que acostumats a anar més vius, deurien pensar que amb aquests iaios on anàvem. Així és, que en arribar a Benavites, ens diuen que tenien que estar a La Vall a les 10 i que se n'anaven. La resta seguim en busca del pessebre.
Ja en taula, demanem i prompte com a introducció apareix el tema de la final de la Xampions per a tot seguit agafar el protagonisme, el resultat de les Eleccions Europees. Sense gaire entusiasme i si amb un nivell en molt de criteri hem donat bon compte de cadascú dels partits polítics i les repercussions en el panorama espanyol. Cada comentari o raonament era corroborat per Pedro amb l'expressió: "A esos yo los dejaba sin nada, todos a su casita" i alguna paraula més alta que altra que no cal escriure per si de cas els escodrinyadors del PP ens posen una demanda per apologia. "Hay que seguir a Pablo Iglesias"

Pedro i Pablo, els nous deixebles que tornen per salvar-nos

Sense cap tema desenfadat en la taula que pujara de to l'ambient de la taula hem donat per conclòs l'esmorzar, hem pagat i pel recorregut de costum hem seguit fins la Vall sense cap sobresalt.


Km totals: 62 km.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (24/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Tomàs, Jose, Pedro i David.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algímia-Torres Torres-Estivella-Gilet-Sagunt-Canet (Esmorzar)-Almenara-La Llosa-Moncofa-- La Vall d'Uixó.

Ressenya:
Després dels 5 minuts de cortesia esperant a David, i no arribar (sempre agafa l'opció d'eixir més tard i anar directe per la N-340) hem pres el camí de Canet per Algar amb la intenció de trobar-nos en Julio. Però Julio no ha aparegut. Algun sap que és d'ell. Cap excusa. Res, un altre que no sap usar les comunicacions. Toni ja ho dia el dimecres a Pedro, "Tu igual que Julio"
Be, després d'aquest parèntesis, reprendrem la ruta de Canet, lloc que per alguns ja feia temps que no anàvem, segon parèntesis, després de que alhora de pagar ens demanassin 5,50€, 1 € més que de costum, Pedro ha fet creu i ratlla. Novament tornem a la ruta. Hem començat sense presses. Tomás, amb la rentadora desbaratada i Jose amb el cos destemprat, no estàvem per la llavor. En canvi Pedro si estava més motivat, Se li veu un canvi d'actitud, sembla ser que la fita d'anar a Griegos li està despertant els moments més joves en bicicleta. La frase com "Venga muchachos, que nos vamos a caer" estava a flor de boca. Doncs posat davant i tira. No agafa el repte i aixi ens quedem, tots tres en paral·lel i a xerrar que és el que més ens agrada pel matí i no parar de saludar a tots els ciclistes que de tant en tant ens passaven. El cap de Pedro de tant en tant li recordava que aquella marxa no era la que volia, segueix estant gallof. En ixes que arribem a Algar i no eren les 9h. 
-- Veus Pedro, tu penses que anem poc a poc i estem passant per Algar i encara no són les 9 h. (aquest és el punt de referència que ens indica si estem en hora o no). Per tant anem sobrats.
A més més en passar Torres Torres el aire ens afavoreix i posem les bicis a més velocitat i recuperem el temps anterior. En un tres i no res ens presentem en les portes de Gilet, reduint la velocitat per passar el poble. En aquest punt a Pedro, que com he dit abans li està retornat (de pensament) la vena juvenil, s'avança uns metres per encarant-se a la redona (antiga cruïlla amb semàfors) i recordant temps anteriors. Tomás li llança a Jose la puntada: --"Mira Pedro, tiene intencion de llegar delante". La picada està servida. Jose no s'ho pensa i accelera la bici per arribar a la seva altura tot just a l'entrada de la redona. Pedro té la posició presa i Jose té que frenar perquè la inèrcia li feia obrir-se massa i es tirava damunt de Pedro (o siga, es creava la mateixa situació viscuda la setmana passada; però en aquest cas amb els papers canviats, Jose podria ser l'atropellador. La frenada ho evita). Primer pensament de Jose, aquest no és el millor lloc per fer un esprint, la redona és un gran obstacle, molt millor abans, quan estava el semàfor. Però ja estàvem en l'all. Pedro sense haver tingut que reduir i amb la posició presa; per contra Jose, mig tombat per la redona i impulsant la bici des de zero. L'avantatge pareixia impossible de superar. Segon pensament de Jose, m'ha fotut, d'aquesta si em guanya tindrà corda per a temps i m'ho tirarà en cara tot el matí i no servirà de res que en anteriors ocasions hagués sucumbit. En eixir de la redona Jose, es refà i treu tota la força de les seves cames. Tercer pensament de Jose. Que no hi arribe, em falta tros, el que queda és molt curt per recuperar. Però el que semblava impossible en els últims metres pareixia possible, Pedro ja tirava tot el que podia; però Jose anava en progressió i a la fi li va valdre per passar-lo. L'expressió de Pedro, la de sempre "Hoy ya definitivamente me doy cuenta que contigo no puedo" No sé quantes vegades ha repetit aquesta expressió, crec que totes les vegades que perd; però ja ho coneixeu, ho tornarà a intentar. Jose si que ha acabant dient que en aquest punt no pensa fer mai més cap esprint. És un lloc res segur per presumir. Paraula de xurro.
Després de Gilet ha canviat el vent en contra i hem baixat el ritme fins a arribar, tocant les 10 h., al bar.
En la porta del bar ja estava la bici de David; però en entrar dins no el vegem. Al cap d'una estona apareix amb una coca en la ma. Ens comenta que açò és en agraïment pel canvi de ruta. Moltes gràcies.
Hem esmorzat molt a gust; però com hem dit al principi, no ens ha agradat el pagament. Hauran perdut a La Morralla com a clients? Si seguim el pensament de Pedro, si. Tan defensor de Canet; però, es que quan a Pedro li toquen la butxaca, ja es sap. "A otra cosa mariposa". La resta com ja fa temps que estàvem fastiguejats no tenim cap problema en secundar a Pedro. D'entrada el dissabte que bé tornarem a Petrés, el nostre nou santuari ciclista. Julio, ara que ens estem apropant a territori comanxe i tu sense aparèixer. Julito, Julito... com diria Pedro.
Amb els renecs en la boca movem del bar i amb oscil·lacions del vent, ara a favor, ara en contra seguim per acabar la ruta, tot i convencent a cada desviament de la Vall a David per a que vinguera  amb nosaltres i no ens abandonés. Quan ja David havia pres la decisió d'anar per Moncofa i Pedro i Jose estaven convençuts, Tomás es posa davant i desoint a la majoria, s'encamina cap a La Vilavella. Apareix el lider nat. Per primera vegada David no fa de ruc i com un corderet, darrere. La resta acceptem de bon grat el cop de puny de Tomás. L'esmorzar l'havia sentat de meravella, el preu no el va intimidar i la rentadora semblava que estava en fase de centrifugat. Respectant el seu ritme arribàrem a La Vall. El Randero sense novetats, dos dissabtes que la pauta la marca Tomás.

Km totals: 75km.

EIXIDA A BENIFAIRÓ (21/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València/Faura.
Lloc de destí: Benifairó de les Valls.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás, Joan i Vicent. Des de València: Quique. Des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Camí de Sagunt-Redona de Petrés-Benifairó de les Valls (Esmorzar, Bar Flash)-Almenara-La Llosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Ressenya:

Ruta de costum. Ens hem fet a moure-nos per la mateixa zona que és la que millor s'acomoda als interessos de la majoria. Primer que tot perquè és la més segura; en segon lloc perquè el perfil és l'ideal per fer bici, mantenir-se en forma i no esforçar-se. Ja veurem que tal ens va la setmana que ve, quan anem a Griegos i el perfil serà més exigent. I en tercer lloc perquè també permet fer ostentacions, provocacions i piques quan algun li rota i per tant és crea la salsa de la bici.Avui s'han presentat al bar pel seu conter i en un curt espai de temps, Joan, Quique i Toni. Joan havia eixit de la guàrdia materna i en arribar a la Vall ha agafat la bici i s'ha encaminat cap a Benifairó. Quique com sempre preparant-se al màxim i fent aventures solitàries. Per cert que ja té diagnòstic i resulta ser una cosa no preocupant però que requereix un seguiment i control. No li impedeix fer esforços i segueix amb la seva preparació per abordar les futures fites programades. El que ha aparegut en mala cara ha estat Toni; però gens suat, tan sols havia fet 100 metres, els que hi han de s'ha casa de Faura al bar. Explicà que havia tingut el dia anterior un tour i estava esgotat. Però prompte li va canviar el semblant en comentar-li que la carteria hauria vingut plena, cosa que confirmà. Ja més content ens ha contat les meravelles del bon dia tingut i de les expectatives del negoci.Les tertúlies de la taula també resulten d'allò més amenes i no és la vegada que quan es mirem el rellotge comprovem que s'ha fet tard i el tems ha passat sense adonar-nos. Però com no podia ser d'altra manera no hi ha cap moment en que la conversa tinga que derivar en Pedro. Sempre té que haver algun que li busqui la llengua. Aquesta vegada novament ha estat el seu cunyat. Li ha tret la vessant de les seves aventures furtives sentimentals o dels seus primers alleujaments calenturients. Aquesta conversa ha descol·locat a Toni que no entenia gaire be el que escoltava i es sorprenia de descobrir aquesta part oculta de Pedro. Per no entrar en detalls deixarem en clau l'expressió "Una màrfega i una furgoneta" És l'aventura que a Toni l'ha deixat en la boca oberta.
Jose alça taula; perquè tenia pressa per arribar a casa, ja que tenia que estar a dinar en Montán. Ens hem separat, per un costat Quique i Toni (que l'ha elegit com company) i els vallers per l'altra.Jose a l'altura de La Llosa ha girat cap a La Vall per guanyar temps i la resta supose que ho faria per la Vilavella. Aquest canvi de ruta de Jose ha servit per salvar-li la vida a una sargantana. El atzar ha fet que he viscut una vivència pròpia de Rodriguez de Lafuente. Resulta que en el tram de la carretera d'Almenara, només eixir del camí de La Llosa i quan la carretera s'empina, de sobte ix de la cuneta una sargantana fugint d'una serp, tot just davant de la bici, la tenia a un pam de la boca, en veure'm, la sargantana no para; però la serp si s'atura i s'enrosca per de seguida girar i retirar-se cap a la cuneta; mentre jo passe pel mig. Una mica de respecte, algun dubte per no xafar-la; doncs no podia parar, i més anant cara amunt. A la fi la retirada de la serp facilita les coses i la satisfacció de contribuir a salvar la sargantana.

Km totals: 69km.

EIXIDA A PETRÉS (17/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Faura/València.
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro i Joan. Des de Faura: Toni. Des de València: Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.

Ressenya:

Amb dos components menys de la penya, Vicent i Tomás, que s'han anat a fer una marxa entre Les Useres i Penyagolosa. Els tres vallers que hem eixit ho hem fet a corre cuita. Joan s'ha posat davant només eixir i Pedro s'ha posat a roda i Jose, que remei. -- Xe, que no xarrem! diu Jose. --Hay que prepararse para Griegos. --respuesta de Pedro. Joan a la seva. Pedro que està "gallofo" afegeix --Vamos a por aquellos, referint-se a un grup que ens havia passat només eixir. Cosa que fem a l'altura de Cerverola. A roda d'ells hem seguit fins la redona del Pinyal on ells han accedit a la carretera i nosaltres hem continuat pel camí. A partir d'aquí ens hem tranquil·litzat i la marxeta ha estat més suau.

Sense cap novetat hem arribat a Gilet on s'ha produït un fet de Jaimito que hagués pogut ser més seriós. Resulta que en la redona de Gilet que passem i que enllaça amb el Sant Espirit entra primer Jose tot seguit venia Pedro i mantenint una distància, Joan. Però no sé d'on collons apareix un ciclista que calcula mal o pensa que aniríem a Sant Espirit que de sobte es tira damunt de Jose que li tapava l'eixida a Sant Espirit; perquè nosaltres no agafem eixa direcció, sinó que seguim cap el poble. La perícia i la sort ha fet que es posaren muscle amb muscle i en eixa postura evitaren la caiguda amb l'expressió irònica de Jose dient-li que ell no havia quedat en els frares; sinó en Julio. Disculpes del xicot que torna a pegar la volta a la redona i se'n va cap a Sant Espirit.

Be, la rapidesa del primer tram ha fet que a les 9:40 estiguérem al bar. Ja a les 10 entren Julio i David. Ben atesos, com a família que som, hem demanat els bocates, avui tots ens hem decantat amb els productes de la mar en forma de calamars, puntilles o sèpia. En els complements s'ha introduït la ceba en vinagre i els coentets. Per acabar el pertinent carajillo i un extra de xupito de brosses.

La conversa ha girat al principi sobre la insistent referència de Pedro al no retrobament del dissabte passat dient si hagués fet tal o qual cosa, jo es que pensava què... I una i altra vegada. També ha eixit un tema d'un sobre que anava perdut per ahi com els del PP i que ho buscava Toni i que a la fi està en casa de Pedro. Els demés que no ens assabentàvem demanàrem aclariment del fet i Toni en la seva llengua de drap explica que tenia un deute en Joan d'una venda d'internet i el seu pagament ho havia fet via Pedro i aquest ara és l'hora que ha dit alguna cosa. Ja esta el lio armat, les bromes no s'han fet d'esperar. Així Pedro que tot el que ens hem begut i menjat en ta casa el dia del bou ho ha pagat Joan. Hem tingut per a una estona. Ja més seriosament ha eixit el tema lingüístic mantingut entre Julio, Joan i David. S'ha portat en un clima tranquil i sense sobresalts.

Era hora de moure. Acomiadament de Julio i Joan que s'asseu amb la seva neboda en un banc a tenir una reunió familiar. Ens convida a que anem davant que ell ja ens agafarà. Dubtes de Pedro, provocacions, reptes, esmorzars jugats i movem. Veiem que no ve i sembla que sinó amainem, i la conversa en la neboda s'allarga és impossible que arribés. Per tant en passar la redona de Les Valls i entrar per l'antiga N-340 reduïm. L'arribada de Joan no es produeix fins passar Almenara i ja prop de La Llosa. Passa tot furient i provocant. Xafarranxo de combat. Qui més entra al drap és Toni, que venia tot neguitós per la marxeta tant lenta que havíem portat fins ara. A empentes i rodolons seguirem com poguérem. Es fa un respir i arribem a Xilxes. Alguns miràvem per on fugiria David; però sembla que es torbava bé, continuava darrere. Va passar La Llosa i Xilxes. I Toni!, per on girarà. No, ha decidit rodar per la Vall. Eix de Xilxes posant-se davant i posant un ritme més viu. Pedro i David darrere, Jose i Joan a continuació mantenint un xicotet forat. De seguida afluixen Pedro i David i deixen distància. Jose avança i busca la roda de Toni. Se'n van sols. Toni s'encoratja, un puntet més. Jose no s'acovardeix, es més es troba a gust. La distància augmenta i Toni a 35 km i que no amolla. Aixi arriben a la redona de Famoti i Toni que pensa que fins aquí hem arribat, no sé si per cansament, o per cortesia als de darrere. La resposta queda enlaire. Perquè Jose primer s'espera; però de seguida segueix i se'l deixa i no el segueix. Qui si fa una remuntada és Joan, que veient la pel·lícula de darrere estava desitjós de participar-hi. Tots dos s'ajunten en la redona de Moncofa. Mentre fem la volta de rigor a la redona en espera de Pedro i David, Toni passa i segueix cap a Nules. En això que arriba Pedro sense David, aquest havia trobat la fugida pel camí Cabres. I Jose que exclama: --Aquest si que me l'ha pegat! -- Jo que m'havia fet la idea d'acompanyar-lo i arribar tranquil·lament a La Vall. Si vol o no vol, Jose cap a La Vilavella. Torna a agafar a Toni i a Pedro. Reagrupament i sense parar entrem a La Vilavella. Com no, de La Vilavella a La Vall, sempre convida a la bogeria i el que primer comença, Pedro. Jose, que és la seva ombra, darrere. Pedro li comenta a Jose. --Vaya ahora mueve el aire. Com a bon samarità, Jose es posa davant per tapar-li l'aire. No li deuria molestar gaire l'aire; perquè treu encara forces per avivar la marxa, deixar a Pedro i l'únic que decideix mantenir-se darrere és Toni. En acabar-se el tros de pendent es posa davant i tots dos es van una trossada. Toni novament pensa el que pensa i li treu el tema de: --¿Tu bebes cerbeza?. ¿Que cerveza compras? ¿Què capacidad tiene? No sé l'interés o que ha estat una estratègia per parar. La cosa és que aquest impàs l'han aprofitat Pedro i Joan per arribar i en la pujada del Randero el murri de Pedro ha fet una furgada que ningú hem seguit. Alçada de braç i signe de victòria. Jose li diu. Aquesta picardia et costarà una cervesa, la mateixa que Toni ha tret en conversa i que ha facilitat que poguessis arribar.

Acomiadament de Toni en la redona del Carmaday i fi de la ruta. Bon passó i a l'espera que el Barça ens doni una alegria i ens faci oblidar el cansament.

20:00h. NO HA POGUT SER. FELICITACIONS A L'ATLETICO. SON UNA MERDA D'EQUIP

Km totals: 73km.

EIXIDA A BENAVITES (14/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Jose, Pedro, Vicent, Joan i Tomás. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benavites (esmorzar, Bar Nou Ambient)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall. 

Ressenya: Ruta plaent. Inici de la marxa amb una mica de rasca; però a mesura que s'alçava el dia la temperatura augmentava i el cos es recuperava. Rodant en paral·lel per afavorir la xarreta i al nostre ritme, eix que hem establit, que a tots ens acomoda i que es fa camí. La tranquil·litat sols es trenca quan la carretera s'empina i sobretot si a Pedro li ve la bolà de mostrar el seu poderio; que sempre sol coincidir en aquests desnivells; pensant encara que és el seu terreny i resistint-se a assolir que les seves forces han minvat. Però ja se sap, el cap no té remei i continua rere em rere ensopegant en la mateixa pedra. A més amés per acabar-lo de rematar s'ha unit a la festa Vicent, quedant-se relegat al tercer lloc i amb el brofegó en la boca.
L'esmorzar ha estat com sempre i el llomello amb pisto continua sent l'estela. Ha hagut repeteixo de carajilo i s'ha confirmat la convidada de Pedro al bou de sa casa i ens hem compromès a anar. Ja ho va fer en el wasap i o torna a fer extensiu en aquest bloc.

MORRALLEROS: 

AVUI A LES 6H. ESTEU CONVIDAT A CASA DE PEDRO A VEURE EL BOU,

A MENJAR I BEURE TOT EL QUE US VINGUI DE GUST.

Km totals: 65km.

EIXIDA A CÀRRICA (10/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA

Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall: Tomàs, Jose, Joan, David i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Joncar-Soneja-Sogorb- Càrrica-Sogorb-Soneja-Joncar-Algar- La Vall d'Uixó.

Ressenya:

En un ambient bouer ens hem concentrat al lloc d'eixida. El poblet s'estava omplint de corredors que com si d'una marató es tracta-se es preparaven tant d'indumentària pamplonica, com de sabatilles. Aquest esdeveniment ha deixat en casa a Pedro preparant els xurros i el xocolata. El cuquet li rosegava i no ha pogut evitar eixir a la redona a acomiadar-se de nosaltres. Joan ha pensat, que en acabar el tancament de bous, Pedro agafaria la bici i vindria a l'encontre.

Com que Joan es retardava una mica, David decideix anar fent camí i Tomás el segueix. Vicent i Jose ens esperem. No tarda gaire en arribar Joan i sense més demora iniciem la marxa. El fet que hi havien dos davant provocava que havia que donar-los caça. Cosa que es produeix en la redona d'accés a Algar, on David, preocupat en no donar la talla i en que nosaltres no anàrem al nostre ritme, entra en la carretera. La resta per la carretera antiga d'Algar fins el Juncar. No l'agafem fins el Bar Millan de Sot de Ferrer. A partir d'aquí tots junts i en eixa marxeta cundidora, abans de les 10h. ja estàvem en la taula del Bar Serapios.

Bons esmorzars, bon rotllo i una conversa amena ha afavorit un bon ambient, trencat per una trucada de Pedro per assegurar-se on estàvem amb a intenció d'eixir en la bici al nostre encontre. Us recordeu que Joan en l'eixida ja ho havia dit. Perquè et coneixen tant Pedro!. Li diem la ruta, ens alcem de la taula, paguem i cap a La Vall amb la intenció de veure a Pedro. Tu las vist, nosaltres tampoc, malgrat i tot de que a partir d'Algar hem establit una dispersió de bicis, anant cadascú per un camí. Recerca infructuosa. Ve Pedro, tots coincideixin en dir, que encara que Pedro no vinga, la té que armar. No sabem si s'ha perdut o s'ha quedat atrapat en algun toril dels bous.

Km totals: 65km.

EIXIDA A ALMENARA (07/05/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro i Vicent. Des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Ressenya: La Morralla avui ha eixit sota mínims. Només érem Jose, Pedro i Vicent, ja que Tomás tenia boda i Joan ha preferit anar en la bici de muntanya a Benicàssim en una altra colla. Amb una mati més fresc que els dies anterior (no ens destorbaven els maniguets) ens hem posat en marxa per realitzar una vegada més la ruta cap Almenara. Com és costum en la Penya els recorreguts d'anada venen marcats sempre per la xarreta i que avui ha estat monopolitzada per Jose que ha tret el tema del viatge a Brusel·les/Bruges i ha tingut corda per a una bona estona. Però la conversa no impedia que la bicicleta rodés, és més, hem arribat bastant abans de les 10 a l'esmorzar del bar Alpino.
Vaja marxa que ha agafat aquest bar, cada volta que anem hi ha més clientela i és que la gent no es ximple i si nosaltres des de l'any passat ja el vam valorar com un bon bar en qualitat preu, ara es veu que té el seu reconeixement. En servir-nos els entrepans ha vingut Quique, que per cert ens ha passat un cas que es ha deixat xafats, ja que en veure'l tots l'hem vist més prim i li hem carregat dient-li que fort que estàs i quanta bici fas i ens ha contestat que ha aprimat perquè ha estat ingressat una setmana per un problema intestinal i la perduda de pes no era per qüestió de preparació física sinó tot el contrari. De fet ha esmorzat una torrada amb pernil dolç i un té.
La conversa post esmorzar ha segut també monotemàtica. Els components vallers de la Morralla érem els tres del Poblet i en apropar-se les seves festes per aquest cap de setmana hem tret el tema festiu i que tots els anys apareix per aquestes dades. El tema central sempre és la problemàtica dels bous i enguany s'ha augmentat amb l'exhibició d'un tancament. Pedro, com veí inclòs en el recinte taurí, està en el pensament dividit; però Vicent i Jose estan en contra perquè sostenen que el poblet no és un barri apropiat per a exhibicions taurines i a més a més va en detriment en la qualitat dels altres actes. I eix debat ens ha portat fins a les 11:30 amb la mirada pacient de Quique, que sense tindre part en el tema, sempre es tan respectuós i no protesta mai, tot i que té motius sobrats per queixar-se, sobretot pel lluny que ve i la distància de tornada que li queda, tot el contrari que nosaltres que estem prop de la Vall i podem tallar la ruta per on vulguem.
La tornada com sempre sense conversa i a pedalejar; però aquesta vegada sense cap ostentació de força; sinó amb tranquil·litat i mantenint la volta per La Vilavella.

Kms. totals: 62km.