VOLTA CIRCULAR A L'ALBUFERA (28/01/2014)

Tramuntana en l'Albufera, ni cacera ni pesquera ni ruta bikera

“Encara tenim Albufera. És un dels trossos més esplèndids, més bells, que el País Valencià presenta als natius i als passavolants (…) Val la pena de venir a veure-la”.
(Descripció de l'Albufera de Joan Fuster a la seua obra L’Albufera de València)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall
Lloc de destí: El Palmar. Volta circular a l'Albufera.
Equip:Jose, Pedro, Vicent, Joan, Tomás, Paco, Pedreguer, Mangri i Pages. 
Ruta: La Vall d'Uixó-El Palmar-La Vall (en cotxe). 
Volta circular a l'Albufera: El Palmar-Sollana-El Romaní-Silla-Beniparrell-Catarroja-Pinedo-El Saler-El Palmar.

Ressenya: 

La ruta té un recorregut totalment plans i fàcils de recórrer, dels quals aproximadament un setanta per cent són al principi per asfalt entre l'aigua de l'Albufera i després per caminals de terra entre camps d'arròs, sense plantar i preparant-los per sembrar en aquesta època de l'any, cosa que propiciava la gran afluència d'aus en busca de cucs que sobreeixien del fang. La resta del recorregut transcorre per caminals entre camps de tarongers i caquis.

La nota negativa l'ha protagonitzat el vent, que amb força, no ens ha abandonat en tot el recorregut.

Durant el recorregut d'aquesta ruta de bicicleta de muntanya hem gaudit d'un paisatge dominat per camps d'arròs, sèquies, motors amb les seves velles xemeneies, cases d'eines, masies, a més de nombroses espècies d'aus. Un paratge de gran valor cultural, natural i paisatgístic on l'aigua és la peça clau d'aquest ecosistema. 

En eixir del Palmar la ruta transcorre en mig de l'aigua

Pel fumeralet ens dirigim cap a Sollana

Topetem en la via del tren a l'altura de El Romani

Passant per Silla. Motor el Salvador/cruïlla C.E. El Saladar

Sèquia del Túria

La Devesa del Saler

Fi de la ruta. Entrada a El Palmar

Incidències:
La part negra ha vingut del bac de Joan (no ha estat res, tan sols una contusió en el braç). Qui ho anava a dir, un tot terreny, adobat en mil batalles i ve a caure en la ruta més plana que et pots trobar. Una tonteria com solen ser aquest tipus de caigudes,vingut d'un dubte i el peu que no ix i a terra, caiguda a plom que de vegades solen tenir més mal resultat que altres que semblen més greus. Per sort, com hem dit, tot a quedat en un esglai i el dissabte esperem tenir-te en Petrés. Breu recuperació Joan.

Carril bici al costat de la platja del Saler on ha caigut Joan

El Palmar:
En arribar al Palmar, un cotxe ha anat a replegar a Joan i la resta ens hem canviat i hem fet temps passejant per les rodalies a la seva espera i anar a dinar.

Dinar: 

Després d'anar a replegar a Joan i comprovar que la cosa no era per a preocupar-se i que no havia perdut la gana hem entrat al Restaurant Mateu a fer bon compte de la gastronomia típica de l'Albufera
Menú:
Entrants: Llisa i all-i-pebre
Plat: Arròs a banda
Postres: Crema valenciana amb gust a taronja
Beguda: Cervesa, vi blanc i vi negre
Rebentat de conyac i xupitos
Preu: 20€

Km totals: 50 km.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (25/01/2014)

Parlar per boca de cànter

Introducció: 
Iniciem la crònica amb aquesta expressió per mencionar a Pedro que avui ens ha pegat la pallissa xerrant des de que hem eixit fins l'esmorzar.

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València/Paterna/Faura.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Vicent, Joan, David i Tomás. Des de València: Julio i Antonio. Des de Paterna: Quique. Des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Ventorrillo-Canet (Esmorzar, Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara -La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar: 
Bona taula la d'avui en Canet. Feia temps que no coincidíem tants. Ben estrets ens hem tirat al cos tot el que acostumem. L'anècdota ha vingut del cambrer, com que la taula estava a traves, aquest no podia arribar a servir als del fons i tot ho deixava a l'inici de la taula, i els asseguts a la punta hem patit la cantada de les seves aixelles, no vegeu la tufada que venia. Però per a quan el canvi de bar! La coca ha estat present una setmana més- Gràcies Julio.

Ressenya: 
Que contem avui. Que Pedro ha punxat i ha tornat Aixafar merda. Que Pedro va Agafar la verba. Que Pedro ho ha intentat una vegada més en el Randero i ha tornat a Cobrir-se de merda (Dels tres que hem disputat, Joan, Jose i Pedro, ha fet el tercer). Que anem a fer, es el que és i en això hem de seguir. Gracies Pedro, ens ho passem d'allò més bé amb la teva companyia.
Un altre aspecte que avui ha marcat la ruta, concretament a la tornada, ha estat el moment en que David ha decidit, una vegada més Ésser un petaner, deixar-nos en el camí i a l'altura de La Llosa encaminar-se cap a La Vall i aquesta vegada, Tomàs ha decidit Anar a la traça. ERROR. Que has fet Tomás, què t'imaginaves la tragèdia que venia a continuació? Perquè al poc d'eixir de La Llosa ens ha passat un grupet de la penya dos ruedas i el rebuig, i ha Vicent, que estava contingut tot el mati per la referida tabarra de Pedro que ens impedia fer marxa, no se li ha ocorregut altra idea que posar-se a roda i la resta per no ser menys al darrere. Qui havia dit que l'aire seria a favor, i una merda! Com podíem aguantàvem; però oh! qui passa per l'esquerra? el que sempre va darrere, el senyor Joan, que té la vena solidaria i vol fer un relleu; però a més a més treu el seu orgull i maricó l'últim. Tota la recta del Simba al límit i un grup intermedi se'l traguem en un pis pas; però al fons es veia un altre grup i el grupet de companyia s'anima, la resposta era que aquells formaven part del seu grup, aquests eren els retardats i davant anava el grup majoritari. No res, en arribar a la redona de Moncofa tots junts. Ahi ells han agarrat la davantera i amagats darrere en hem recuperat fins a Nules que ens hem separat. Hem anat a esclatabufetes El final ja ho sabeu.

Km totals: 70 km.

ESMORZAR BAR EL GUANO (Placeta Samarra 22/01/2014)

Si plou la deixarem caure

(Indica conformitat en lo que es inevitable, com la pluja)

Malgrat que la penya el dissabte, amb una situació pitjor que la d'avui, va saber sortejar la pluja, hem decidit quedar-nos en casa i quedar per esmorzar al bar El Guano de la placeta Samarra.

BAR EL GUANO

(Placeta Samarra)

Un bon esmorzar estalvia un dinar

Com que tot no es podia perdre, l'esmorzar no l'hem perdonat. A les 10 ens hem concentrat Joan, Pedro, David, Tomás, Vicent i Jose.
L'operativa d'aquest bar és la mateixa de Canet, demanes en la barra i et serveixen en taula. Ara bé, la cuina no té res a veure, aquesta li pega 100 voltes. En guaitar al mostrador hem vist que acabaven de treure una cassola plena de faves en llonganisses, botifarres i cansalada, no ho hem dubtat, tots, menys Tomás, ens hem decantat per açò.
Asseguts en taula ens han portat els plats ben plens i per acompanyar un bon all-i-oli i un plat de "pimientos del piquillo". Com no, les pertinent olives i el corresponent vi amb llimonada. Per acabar, no ha faltat, el rebentat de rom amb mel que tenia un sabor gratament peculiar.
Una bona sentada de xerrameca ens ha tingut fins les 12h. Chino-chano hem tornat cap a casa en el que ha estat un matí típic d'una colla de jubilats que en el passeig de tornada a més de algú aura despertat algun pensament d'enveja i inclòs se li aura escapat alguna expressió com "on van eixos malfeiners".

1. AFIGITÓ 
2. Ja que ens hem iniciat amb dos refranys. Ací hi han uns quants referits a la festivitat d'avuí.
3. SANT VICENT MÀRTIR O SANT VICENT DE LA RODA

Freds de Sant Vicenç i calors de Sant Llorenç no duren gens.


Per Sant Vicenç el sol ja baixa pels torrents, i, allí on no baixarà, ni casa ni vinya no vagis a plantar, i on no ha tocat no facis sembrat, i on tocar no pot no plantis ni vinya ni hort.


Per Sant Vicenç entra el sol pels torrents, allà on no toca, ni vinya ni casa es pot plantar.

Per Sant Vicenç marxen les boires i vénen els vents

Per sant Vicenç, "raganya" les dents.

Per sant Vicenç, el fred arriba a les dents.

Per Sant Vicenç, el sol entre pels torrents.

Per Sant Vicenç, el sol toca pels torrents, allà on no tocarà, ni camps ni vinyes vagis a plantar.

Per Sant Vicenç, lluna humida, mal any per a la vinya.

Per Sant Vicenç, moren els glaços i neixen els vents.

Per Sant Vicenç, totes les egües són prenys. De Sant Vicenç en enllà, l'amo s'ho trobarà.

Per Sant Vicent paren els freds, i entren els vents.

Per Sant Vicent de la Roda, creix el dia una hora.

Per sant Vicent, comencen els vents.

Sant Antoni el gela, Sant Vicenç el mata i la Candelera l'enterra.

Sant Antoni se'n va a l'oli; gira la mà, troba Sant Sebastià; Sant Sebastià reganya les dents, troba Sant Vicenç; Sant Vicenç se'n va a palau, troba Sant Pau; Sant Pau se'n va a Niudolera, troba la Mare de Déu Candelera.

Sant Julià totes les festes va enganyar, menys Sant Vicenç, que li va reganyar les dents, i la Candelera, que amb una candela li va anar al darrera.

Si per Sant Vicenç fa bon temps, pel setembre els raïms plens.

EIXIDA A BENAVITES (15/01/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna.
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Vicent, Joan i Tomás i des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benavites (esmorzar, Bar Nou Ambient)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall. 

Esmorzar: Bon esmorzar com no podia ser d'altra manera en aquest bar. Unanimitat en l'entrepà, llomello amb samfaina. Tot ben complementat amb ceba, vitets i olives. Carajillo en partida doble. Últimament la tònica és aquesta. El culpable d'avui, Tomàs, que ha costejat el segon. Moltes gràcies. 
La conversa d'avui ha estat novament monopolitzada pels cunyats, enganxats primer pel tema baló d'or de Ronaldo i després del dinar en casa Julio. El fil és el de menys, el que priva és que a Joan li agrada emprenyar a Pedro i qualsevol tema és motiu de gresca.

Ressenya: Volteta a la marxeta i en alegria. El més eufòric ha estat Tomàs, que s'ha trobat molt a gust. Hem eixit en puntualitat, cosa que ens ha permès anar pel Juncar i tornar per La Vilavella. El pique d'avui ha vingut quan Pedro ha fet un pensament en veu alta manifestant que Joan estava cansat i calia esperar-lo. Què havia dit! En sentir-lo Joan li ha faltat poc per passar al davant i posar la bici (de muntanya) al límit, just en el tram que té pendent. Pedro i Vicent l'han seguit. La lluita estava entre els cunyats, Vicent els seguia a la mira. Res a fer, caput, Joan se l'ha fet fàcilment i Vicent ha tingut temps per arribar a l'altura de  Pedro. Que et pensaves Pedro. CLERUM. Ja ho diuen, si fores puta no et faltaria feina.
A la vista del resultat, en arribar al Randero, ningú ha tingut ganes de fer cap bogeria.

Km totals: 65km.

EIXIDA A ALBALAT DELS TARONGERS (11/01/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València/Faura.
Lloc de destí: Albalat dels tarongers.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Vicent, Joan, David i Tomás. Des de València: Julio i Antonio. Des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés-Albalat dels tarongers (Esmorzar, Bar El Portell)-Petrés-El Ventorrillo-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar: Avui hem tornat al bar el Portell que segons consta en l'historial de cròniques d'aquest bloc no ho feien des de desembre de l'any 2009, o sigui, fa ja 4 anys. Havíem deixat d'anar a aquest bar perquè en opinió d'alguns de la penya, la cuina no reunia les condicions higièniques adients. A més a més també havíem deixat d'anar a Albalat perquè el bar de la plaça, des del canvi d'amo, tampoc reunia les condicions que teniem. 
La recuperació d'aquest bar ha estat gratament reconeguda per tots. No sols per la bona presència que mostra el bar actualment, sinó també per l'atenció i bona cuina. A més a més ens ha permet tornar a un poble que veníem molt a gust i que a partir d'ara ens permetrà comptar amb un lloc més als ja repetitius Canet/Petrés. El preu immillorable si tenim en compte la bona qualitat, 5€.

Ressenya: Ruta sense sobresalts. D'eixida Pedro ha anunciat que no anava a parlar del tema que ens ha ocupat l'eixida anterior i en eix comentari hem pujat a les bicis i sense glapir hem fet camí, cosa que ha aprofitat Vicent per posar-se davant i imposant un ritme alegre, que tots hem seguit en el cap catxo i sense protestar. En arribar a Escales ha amollat la marxa i hem respirat, cosa que alguns hem aprofitat per emparellar-nos i raonar fins arribar a Albalat.
La tornada l'hem feta amb la mateixa tònica.

Km totals: 76km.

EIXIDA A ALMENARA (08/01/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall//Paterna/Faura.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Vicent, Joan, David i Tomás. Des de Paterna: Quique i des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar: Recordant que l'última vegada la cambrera tenia fred i no li abellia eixir a la terrassa gaire, hem entrat directament dins del bar. Si bé l'oferta d'entrepans era reduïda, el que ens ha servit ha estat molt ben cuinat i mengívol. A més a més l'atenció cada vegada és més bona i la prova ha estat en els complements, que els ha servit per partida doble i fins i tot ens ha portat uns platerets de codonyat. De vi i llimonada no hi havia que demanar-ho, en veure que s'havia acabat, ja en portava més.
Avui hem de fer referència a la conversa monotemàtica establida entre els dos cunyats i que ha durat tot l'esmorzar. La culpa, com no, el desastrós us que fan alhora de comunicar-se per telèfon, si, a que us sona açò! Doncs sembla que la cosa no té vies de sol·solució i va per a llarg. Que si tu, que si jo, la cosa és que els compromisos adquirits no es realitzen, o es queden enlaire. Avui la víctima ha estat Julio. Un altre que tal, tots tres estan tallats en el mateix patró. A la fi una simple cridada i mantenir una conversació directa ha servit per quedar. Que uns pocs cèntims sigui l'impediment per deixar les coses ben lligades crida al cel. GORROMINOS!!!.

Ressenya: La ruta d'anada ha estat sense novetats que no siguin pròpies de La Morralla, com la costum de David de pegar per on li rota i no respectar la ruta habitual. No res, 8 minuts de pegar voltes a la redona d'Algar ha segut el preu que ha tingut que pagar i llevar-li el record a Vicent en el quilometratge circular.
Ah!; però a la tornada si que l'hem tinguda bona. Si pensàveu que el tema de comunicació entre cunyats estava solucionat, res de res. Només eixir del bar, Joan i Pedro s'han retardat, l'un per qüestions urinàries i l'altre per qüestions socials. La cosa és que cadascú han agafat rutes diferents i ninguna d'elles era la que havia decidit el grup. A més de manca de coordinació, sords. Doncs bé, a Pedro l'hem vist en una de les incorporacions a la N-340; però a Joan no i no sabíem si anava davant o darrere. La millor manera de saber-ho es clar, trucada de telèfon (lògicament entre els perduts). Torna a aparèixer el problema de comunicació, ni Pedro li truca ni Joan fa menció de fer-ho tampoc. Vicent amb més seny pren la determinació de fer-nos parar i fer ell la trucada. Està davant, mireu que fàcil. GORROMINOS!!!! En la redona de Moncofa ens esperava Joan, complint el castic de pegar voltes a la redona. En aquest punt David ha agafat el camí de La Vall i la resta hem seguit per La Vilavella no sense abans fer una volta extra a la redona.
Perquè la ressenya no quedi tan sols en l'espolsó rebut, mencionaré que Pedro ha agafat el cap del grup des de La Vilavella a La Vall i ens ha dut a bon ritme. Ja era hora.

Km totals: 65km.

PD.
Definitivament l'encontre ha tingut lloc. La vessant íntima de La Morralla s'ha reunit en casa de Julio. 

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (04/01/2014)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás. Des de València: Julio i Javi (de paisà)
Ruta: La Vall d'Uixó-Escales-Les Valls-Ventorrillo-Canet (Esmorzar, Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara -La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall.

Esmorzar: Avui hem esmorzat com a Julio li agrada, ben estrets. El menú el de costum amb coca inclosa.

Ressenya: L'eixida d'avui ha estat marcada per dues coses. Una, la reiterada manca de coordinació entre els cunyats que ens ha fet retardar l'eixida fins les 8:30h. No s'entén com en ple segle XXI i on els mitjans de comunicació estan tan avançats, dues persones no siguin capaços de quedar. Per tal de recuperar el temps de retard hem tallat pel camí de la redona d'Escales fins a Les Valls.

Entrada camí de la carretera d'Algar a la de Torres Torres

Eixida a la carretera de Torres, Torres-Les Valls

L'altra cosa ha estat el vent, sobretot en la tornada que ha agafat el seu grau màxim en el tram de Moncofa a La Vall, on per moments ens ha costat mantenir l'equilibri.

Km totals: 53km.

EIXIDA A PETRES (31/12/2012)

ESMORZAR DE CAP D'ANY

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València/Faura.
Lloc de destí: Petrés.
Equip: 
Des de La Vall: Pedro, Vicent, David i Joan. De paisà: Jose i Tomás. 
Des de València: Julio i Quique. De paisà: Javi. 
Des de Faura: Toni.

Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Almenara-La LLosa-Almenara-La Vall d'Uixó.

Esmorzar: Hem fet un esmorzar de llarga duració. Hem allargat fins les 12h. El motiu d'aquest esmorzar no és per fer un menú extra, ja que aquest ha estat el de sempre. Els extres han vingut de la tradicional coca petrenense, que en aquest cas ha estat per partida doble, una pagada per Javi i l'altra per Jose. A més a més d'una segona tanda de carajillos, infusions o xupitos,  per part dels que han volgut repetir.L'objectiu es complir en una tradició que es va instaurar ja fa molts anys i que pretén reunir a tots els components i simpatitzants de La Morralla en aquest esmorzar per tal d'acomiadar l'any. El poder de convocatòria d'aquesta celebració ha variat en funció de la disponibilitat de la gent, Enguany ha estat un dels anys on hem acudit menys gent.

Ressenya: ESPAI DESTINAT PEL MEMBRE DE LA MORRALLA QUE HA FET L'EIXIDA

Km totals: ESPAI DESTINAT PEL MEMBRE DE LA MORRALLA QUE HA FET L'EIXIDA

EIXIDA A ESLIDA (28/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó.
Lloc de destí: Eslida.
Equip: Jose, Pedro, Vicent i David.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Artana-Eslida (Esmorzar, Bar Paquita)-Artana-La Vilavella-Nules-Moncofa-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: Tot ha estat com sempre fins al segon carajillo que ha demanat David per a convidar-nos i que després d'una espera de tres quarts sense servir-nos hem decidit alçar-nos de la taula i no esperar més. Ja en la barra Vicent i el cambrer s'han acusat l'un a l'altre de que Vicent no tenia la nota i el cambrer que si li la deixada. La Paquita ha eixit de la cuina a posar pau i a demanat disculpes i dient que tot es deu a un dia molt atrafegat per la quantitat de gent que hi havia. Si ho voliem enseguida ens ho servia allí mateix a la barra. No gracies, ens anem. Bon any. Així que ens hem quedat sense i no sabem si amb la intenció de David de convidar-nos es pot considerar com a valida la convidada o tindrem una segona oportunitat. És curiós; però l'anterior vegada que vam estar, ja va ocórrer una cosa semblant. El que va convidar al segon carajillo va ser Pedro. Aquesta vegada si els van servir; però alhora de pagar Joan va formular la queixa a Vicent de que el primer carajillo no havia valgut res i no va cobrar el segon. Total que a Pedro li va eixir debades la convidada i fins avui no ho ha tornat a intentar, ja que ell diu que amb la intenció ja val. Si després de que anem de tant en tant eixim a embolic per visita no sé com quedarem amb la nostra estimada Paquita.


Ressenya: Ruta relaxada, amb una mica de vent lleuger a l'anada i més fort a la tornada. Sempre és una satisfacció apropar-se a la Serra Espadà i recordar que la carretera en alguns llocs té desnivell i que de tant en tant cal castigar les cames que s'han habituat massa al pla i ens trobarem que hi haurà dia que una petita pujada se'ns atragantarà.

Coll d'Artana

Km totals: 54km.

EIXIDA A PETRÉS (21/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó.
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás. Vicent, David i Jose Carlos. Des de València: Julio. De paisà: Joan i Javi.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: La grata sorpresa ha vingut de Javi que s'ha arrimat a compartir taula amb la penya. No ha hagut massa mal de cap alhora de demanar els bocates, tots ens hem repartit entre els de calamars (amb all-i-oli/pebrera) i de puntilles amb all-i-oli. El bar estava de gom a gom i el servici ha costat gaire, per tant els cacaus, olives i vi amb llimonada per un tub han ajudat en l'espera. En els carajillos hem tingut la coca que ha portat Joan.

Ressenya: Per segon dissabte consecutiu no hem eixit alhora. Aquesta vegada per culpa d'un mal entès entre els dos cunyats. Pedro ha arribat alhora; però en arribar ens anuncia que Joan vindrà més tard i prou. Així que ens quedem esperamt fins prop de les 8:30h. En el temps d'espera més d'una vegada li hem preguntat a Pedro que és el que havia parlat amb Joan i que tanta tardança no era normal . La resposta sempre era la mateixa, esperava a la filla i que es retardaria una mica. En eixes hem quedat i hem mogut. Quan ens veiem en Joan ja eixirem de dubtes. Per recuperar el temps perdut hem acurtat sense passar per Algar, no sense tenir que anar arreant a Pedro, que mostrava certa mandra després de que la nit anterior havia estat de sopar familiar. En passar per Algimia ha omplit aigua de la font i qual medicina miraculosa, s'ha despertat i ha començat ha fer arrencades i allà on la carretera s'empinava llençava un atac. Jo per decisió amb mi mateixa he optat per no demostra-li més vegades que no té res a fer i me quedat al darrere però pegat al cul. Avuí s'han animat Vicent i inclòs Tomàs que totes les vegades han acabat passant-lo i tirant-li per part de Tomás la frase: "Cuatro primeros y dos segundos"
En arribar al bar i aparèixer Joan tots a una ens hem encarat per retreure-li el mal queda; però ell ràpidament s'ha defensat tirant-li totes les culpes a Pedro que no sap escoltar amb la frase: Tens sordesa testicular, perquè et passes pels collons el que escoltis.
La tornada sense sobresalts fins el tram de Moncofa a La Vall, on Jose Carlos, que tota l'estona ha estat seguint-nos (tornava a la penya després d'una llarga temporada), s'ha posat davant i s'ha despertat, imposant un ritme més viu i que tots hem suportat menys David que ja al final ha decidit deixar-se caure.

Km totals: 63km.

EIXIDA A TORRES, TORRES (18/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó.
Lloc de destí: Torres Torres.
Equip: Jose, Pedro, Tomás, Joan, David i Vicent.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Nules-Xilxes-Almenara-El Ventorrillo-Les Valls-Torres Torres (Esmorzar, Bar Martí)-Algimia d'Alfara-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.

Esmorzar: El típic d'aquí. Bocates de truita amb pernil i formatge. L'anècdota l'han protagonitzat Pedro i Jose en demanar un bocata a mitges degut a que tenien dinar de taula i mantell i volien anar amb la panxa lleugera per complir amb els respectius compromisos. La novetat ha estat en David, que després de molts anys s'ha retrobat en aquest lloc. La gràcia ha vingut per part de Tomàs que alhora dels carajillos ens ha obsequiat en uns panets que han tingut gran acceptació; sobre tot per part de Jose i Pedro als que els ha ajudat a matar la fam que el mig bocata els havia deixat.

Ressenya: Per tal de fugir del fred de la baixada de Xilxes hem seguit la direcció per La Vilavella al temps que allargàvem la tuta i arribar a Torres, Torres sobre les 10h. Açò ha fet, que en arribar al Ventorrillo, davant de les dos alternatives de si seguir per Petrés o pujar per les Valls, optàrem per la segon; malgrat que Joan opinava que aquesta encara que més curta era més exigent per la pendent continuada fins a Torres, Torres, com així ha segut a la fi.
L'esmorzar ha ajudat a reposar forces i afrontar la volta a casa pel Juncar fent aquest primer tram amb la mateixa o més pendent que portàvem des del Ventorrillo; però era la millor alternativa per allargar el camí i no arribar de seguda a La Vall.
Algú estareu pensant que no parle de Pedro. Bé us contaré la distracció que ha tingut en la tornada. Com tots sabeu des d'un temps aquí La Morralla, en el tram de La Vall a Algar i viceversa, circula pel camí rural paral·lel. Doncs bé, en la redona d'Escales s'ha confós i ha agarrat l'eixida del camí d'Escales en comptes de la de La Vall. Una cosa normal i que li pot ocórrer a tots; però que en el cas de Pedro no se li deixa passar i el primer en carregar-li com no, el seu cunyat. A veure Pedro, tu on tenies el dinar, en un restaurant o era una paella en una caseta de la muntanya d'Escales. Ja ja! Açò ens ha animat fins La Vall.
Ja en La Vall, i com venint fent últimament quan entrem per la carretera d'Algar, ens hem parat al banquet de l'eixida a enraonar una estona.

Km totals: 63km.

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (14/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Faura/València.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David, Vicent i Tomás. Des de València: Julio. Des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Ventorrillo-Canet (Esmorzar, Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara -La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar: Trucant les 10 en el rellotge del campanar arribàvem a la porta del bar. Pel carrer de la part de Castelló entràvem els vallers i pel carrer de la part de València, Julio. Toni arribà una mica més tard. El bar estava de gom a gom i en un racó hem pogut trobar taula. Avuí els bocates han estat millor que altres vegades, anaven ben farcits i el pa estava mengívol. Els carajillos segons l'opinió de la majoria estaven molt millorats. Sembla que la nova xicona que controla de moment la barra i a la qual l'amo li ha donat carta blanca està tenint el seu fruit. A veure el que dura. Els cambrers tampoc anaven estressats i l'amo no crida tant.
No hem tingut coca. Que vol dir açò! Les properes setmanes ho sabrem.

Ressenya: Moltes vegades hem dit que la majoria de les cròniques venen carregades pel protagonisme de Pedro; però és impossible no fer-ne menció. Si bé per a nosaltres ja forma part d'una persecució sistemàtica, ell també s'ho busca i dona peu a ficar-se amb ell. Diguem que Pedro és l'ànima de la Penya i sense ell aquesta seria molt diferent.
I perquè començo amb aquest comentari?. Doncs perquè ja des de el punt d'eixida s'ha convertit en el centre, al haver aparegut 20 minuts tard i després de que Vicent li toqués per telèfon i descobrirem que estava dormint. El xicot s'ha excusat; però l'espolsó no se l'ha tret ningú. Minorada la tempesta hem seguit amb un ritme lleuger; però el retard de l'eixida impedia anar per Sagunt. En el desviament de Torres, Torres s'ha iniciat una discussió entre cunyats sobre el tema de sempre, que si Julio ens esperarà, que si truca-li per telèfon, que deuries anar a buscar-lo, que si patatim que si patatam. En encarar-nos cap a les Valls i en posar les bicis fins a 50 km es va acabar la discussió. No sense escoltar la veu de Pedro, enemic de la velocitat, de "que estamos locos". 
A la tornada hem tingut la companyia de Toni, el nou xic del Camp de Morvedre, que per no arribar de seguida a Faura ha seguit fins La Llosa. A partir d'aquí s'ha acabat la xerrameca i ens hem enfilat primer tirant Vicent, a continuació José i després Joan. Així hem arribat a la redona de Moncofa, punt on sempre es llença la mateixa pregunta. --Seguim per La Vilavella o pugem a La Vall? Aquesta vegada la resposta ha estat. --El que digui Tomás! I Tomàs en comptes de contestar puja el ritme de la marxa, passa al davant i tots pensem, no diu res, que farà? Alguns en una ràpida especulació ens inclinem a pensar allò de que el que calla atorga i que la direcció que agarrarà serà la de La Vilavella. Bingo! ho hem encertat, ens dirigim cap a La Vilavella. El ritme es baixa i seguim relaxadament per fer l'últim tram de la ruta. Així hem seguit no sense tenir que deixar de mencionar a Pedro; però que anem a fer, les coses venen com venen i les cròniques estan per a reflectir el que passa i les coses que li passen a Pedro o no li passen a la resta o si li passen a ell la té clara. Tot ha ocorregut a partir de La Vilavella, primer ens adonem que no venia, que li passa, tornem enrrere, ja ve, --que t'ha passat? "Me se ha salido la cadena, y con estos guantes, no queria mancharme y al final caca" Tot normal, no li hem donat canya, li pot passar a qualsevol. Algú li recorda que és el dia que ens fa arribar tard en més d'una ocasió, primer ha estat aquest mati en l'eixida, esperant-lo 20 minuts, alhora de l'esmorzar el seu bocata s'ho han servit l'últim i esperant la resta més de 5 minuts i ara la cadena. En eixes estàvem quan ens acostem a la pujada del Randero. Ja us esteu imaginant el que ve. Efectivament ve el que passa sempre; però avui té una vessant graciosa, una del TBO. Resulta que quan iniciem la pujada, veiem una tartana que havíem passat en Nules, ella havia anat per la carretera de Nules-La Vall i nosaltres per La Vilavella. En seguida em giro per a dir-li a Pedro que fins les tartanes ens passen per culpa de la teua cadena. Anàvem Vicent i jo, davant i avancem a la tartana. Però és passar-la i ens veiem que ens avança una moto scooter 125 i al rebuf Pedro. Ningú reacciona; però jo que tinc una topetia eterna en ell, em faig l'ànim i encara que penso que és una mica tard i damunt la moto, salte en la seva persecució. La cosa s'estava posant difícil i veia que no arribava, eixa moto li estava ajudant molt. Hi ha que prémer, quedava poca carretera, ell es gira i veu que vaig, error, es descontrola, surt del rebuf, es meu ell i la moto, caput una vegada més. Després l'excusa de que "el humo de la moto casi me tira al suelo, me ha revuelto todas las tripas" I de la trampa que, això no ho dius. Menys mal; perquè sinó ara encara s'estaria rient. Una més i no serà l'última.
Vegeu, perquè és precís parlar de Pedro.

Km totals: 73km.

EIXIDA A CÀRRICA (11/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Jose, Pedro, Tomás, Vicent i Joan. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Soneja-Segorb-Càrrica (Esmorzar, Bar Serapios)-Segorb-Soneja-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: Bon esmorzar com és costum en aquest bar i excel·lent tertúlia que ha allargar l'esmorzar més del que deuríem i si a més a més ha hagut repeteixo de carajillo, la cosa es complica. Ja he fet més d'una vegada la reflexió d'acurtar el temps de l'esmorzar; però sembla que estem tant a gust xerrant que no reparem en el temps. Com diu Joan, hi ha que gaudir d'aquests moments.

Ressenya: El que en un principi creava dubtes de si l'elecció a Càrrica hauria estat un bon encert pel fred d'aquest dies, després del dia núvol que s'ha presentat ha resultat una marxa sense gens de fred i hem fet un recorregut plaenter. Les anècdotes del dia les han protagonitzat Vicent i Pedro. 
Vicent perquè s'ha fet totes les redones de la ruta més d'una vegada. De segur que el seu comptaquilòmetres ha marcat més d'algun quilòmetre que la resta.

Redona de Sot de Ferrer

Redona de Soneja

Redona de Geldo

Redona del Juncar

Redona d'Escales

Redona del Pinyal

Crec que no me'n deixat cap.
I Pedro, perquè ha deixat pel camí part del seu equipament, cansat de suportar les crítiques del seu cunyat que sempre li està tirant en cara que va vestit igual que "el tio Farra". Així que en un contenidor que hi ha en l'entrada a la discoteca La Masia ha llençat els guants i al tornar no ha volgut parar a llençar el culot per no llevar-se les sabates; però si que l'ha destrossat i ha assegurat que en arribar a casa el llença al fem.

Contenidor on Pedro ha llençat els guants

Km totals: 67km.

EIXIDA A PETRÉS (07/12/2013)

LA FITXA ESTÀ BUIDA A FALTA DE QUE 

ELS QUE HO EIXIT EM FEU ARRIBAR LA CRÒNICA

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: 
Lloc de destí: Petrés.
Equip: 
Ruta:  

Esmorzar:

Ressenya: 

Km totals: 

EIXIDA A BENAVITES (04/12/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna/València.
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, David, Vicent i Tomás i des de Paterna: Quique. Des de València: Julio. De paisà, a peu i des de Benifairó: Joan.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Ventorrillo-Benavites (esmorzar, Bar Nou Ambient)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall. 

Esmorzar: Ja són dos les setmanes que comptem amb la companyia de Julio. Donat la bona propaganda que fem dels esmorzars d'entre setmana dient que superen als dels cap de setmana, li ha despertat el cuquet i està assaborint insitú els bons entrepans, a més a més de la bona tertúlia que s'estableix, amb calma, pausada i sense soroll. Com diu Joan, l'eixida dels dimecres és per a gaudir de la tranquil·litat de la ruta i del raonament de la taula.
Els entrepans han estat repartits en dos tongades, els que mantenim el clàssic llomello amb pisto i els innovadors que els agrada investigar nous sabors i han canviat el pisto per la sobrassada. Aquests han quedant ben servits de sobrassada, els han omplit el pa amb una bona llesca de sobrassada com si fos una tallada més de llomello. El més remugador, Pedro, que quan no per falta de gasto, que quan no per massa, com ha estat el cas d'avui, sempre treu pegues. La resta hem engolit sense cap objecció ajudant-nos de la ceba i picants en vinagre i el vi fres o calent que acompanyat de la llimonada a arrodonit el menú. Per acabar en els carajillos i dels que Pedro no ha complit el compromís adquirit el dissabte, de pagar-los a Jose (almenys) i a Joan. Ja se sap, "donde digo Diego digo digo". 

Ressenya: Des del lloc d'eixida la polèmica estava servida. Jose tenia un missatge de Juilio dient-li que havia quedat amb Pedro en no se quina redona de dalt de no sé quin pont per on passa el riu Palancia. O siga, embolics de Pedro que mai troba una identificació apropiada per a cada lloc. Tan fàcil que és quedar en El Ventorrillo, Rotonda de Petrés, Opel de Sagunto, etc, etc. No ell ben complicat. Total ja eixim despotricant i pegant-li la vara. Seguim al nostre aire i a l'altura d'Alfara Pedro s'avança per tal de complir la seva cita, els demés continuem al nostre ritme i pensant que alguna cosa eixirà i que Julio és una persona adulta, amb molt de món i que no li resultarà difícil arribar al lloc, a més a més ja hi havia estat alguna vegada i collons, és del terreny, no estem en la "Conchinchina". La cosa al final no ha tingut sorpreses. Tots hem anat al encontre de Julio amb una diferència de 100 metres, a més a més Julio venia ja acompanyat de Quique que ha fet de granera i tots junts, mantenint les distàncies, hem fet cap al bar, on Joan ja estava a la guaita.
La tornada, com sempre, amb el cap catxo i fora de parlar, pedalejar i més pedalejar i per Moncofa cap a La Vall.

Km totals: 62km.

EIXIDA A ALMEDIJAR (30/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Faura.
Lloc de destí: Almedíjar.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás i des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-El Juncar-Soneja-bufador d'Almedijar-Almedijar (esmorzar/bar Carmen Viñado)-bufador d'Almedijar-Azuébar-Marianet-Fondeguilla-La Vall.

Esmorzar: Com tots sabeu, internet s'ha convertit en un gran caixó d'informació i ja són poques les coses que se l'escapen. Abans de fer l'eixida he replegat informació sobre el bar que habitualment anem i he descobert que ara es diu Carmen Viñado, en substitució del nom d'Asun que es deia abans. Sembla que açò bé a conseqüència d'un canvi d'estratègia comercial i una clara adaptació al turisme rural que tan prolifera en aquest poble, majoritàriament senderistes, bikeros i gent del bon yantar. Per arrodonir la investigació amb una xicoteta entrevista amb Carmen, la regentadora del bar, hem sabut que el nom de Asun venia pel nom de la propietària i inauguradora del bar i que Carmen no és la propietària i el regenta en caràcter de lloguer. Aquell tracte agre de l'amo ha desaparegut i inclòs es fa el graciós, a més a més ha contractat cuineres i el servici va molt ràpid. El gasto seguint sent el mateix; però aquest ja ho era bo i al que hi ha que ressaltar el vi, collita pròpia del poble i amb tap de suro de denominació d'origen, Almedijar.

Foto feta per Toni

Ressenya: Amb prou de fresca que ha provocat que a més d'un se li hagin pegat els llençols, hem iniciat, passades les 8:15h., la ruta cap a Almedijar, lloc que segons l'hemeroteca del bloc, no s'anava des d'abril (com a crònica) si que sembla que alguns de la penya han estat dues vegades; però com jo no vaig anar i ja es sap, si Jose no ix, no hi ha crònica. Per tant, malgrat que alguns de la penya, per perera, han insinuat de canviar la ruta per tal de fugir del fred, no ha causat efecte i entre altres coses per respectar que algú com Quique o Toni, seguint la convocatòria del bloc, aparegueren i es trobàrem sols, cosa que així ha ocorregut en el cas de Toni, que quan estàvem esmorzant ha entrat per la porta del bar. Amb calma, el cap catxo i tractant d'assimilar el fred, hem anat avançant poc a poc i sense gaire entusiasme. Ens ha tret de la monotonia David, l'especialista en acurtar el camí i en arribar a la redona on s'agafa la carretera d'Algar ell ha plantejat que se'n va per la carretera principal i no vol passar per Algar que la distància a Almedijar era llarga i el temps se'ns havia tirat a sobre. I en el cabut que és, sabíem que faria el que havia dit, i hem pres la decisió de seguir al darrere i no crear polèmica; però és que la veritat tots volíem avançar. Evidentment, eren les 10:10h. quan hem arribat a Almedijar. Però abans hem de tornar a retreure més del mateix, com sabreu els que hi aneu per allí, abans d'arribar a Almedijar hi ha una pujadeta en dues tongades i que sempre ha convidat a fer les típiques escaramusses, i malgrat que ja Pedro havia dit per activa i per passiva que no anava a intentar-ho més, sigui l'aire de la serra, o el que és més normal, que sempre li pica el cul, la cosa és que en arribar a eix punt, Tomás s'ha posat davant i ha despertat el cuquet de Pedro i Jose, doncs també. Joan i David s'han quedat a la mira. El primer tram l'hem fet tots tres seguint la roda de Tomàs i portant el seu ritme; però en el segon tram, Tomás s'ha apartat i han quedat davant Jose i Pedro. Si, la història es torna a repetir i el que complint la seu paraula, deuria d'estar quiet, es posa a pujar el ritme, així que Jose ho te clar, tens ganes de lluita, doncs vols llenya, doncs pren llenya, s'ha posat davant i si pots seguir el ritme vine i sinó ja t'apanyaràs i aprèn una vegada més, cosa que així ha ocorregut. Després ha manifestat que si el cor, doncs més motius, estàs vellet i t'has de cuidar. Fins i tot li ha passat Tomás.
A la tornada, com sempre és típic en la penya i alhora de pagar, creem bulla i sent el sac de les trompades, Pedro. En aquest cas la broma ha vingut del seu cunyat Joan, que aprofitant eix moment de pagar, li ha agafat les ulleres de vista i se les ha posat a la butxaca. En la porta del bar em manifesta la seva intenció de dir-li més endavant de que li ham trucat del bar preguntant si algú s'havia deixar unes ulleres. Bé en eixes movem i anem fent camí. Per tant no s'ha adonat de les ulleres. Passant Azuébar m'ha arrimat a Joan preguntant-li que hi ha de la trucada i li dic que si vol inici jo la festa. Bé, fers-ho. Em acosto a l'altura de Pedro i Tomás que anaven xerrant i amb veu alta per a que em senti Pedro em dirigeix a Tomás preguntant-li si quan en el bar li ha caigut els pegats de les punxades no li havien caigut també unes ulleres. Es palpa i diu que ell les porta i Pedro de seguida salta, "a ver si soy yo". En el nerviosisme que el caracteritza es palpa la butxaca i al primer objecte que palpa és prou per a dir que ell també les té. La resta espectant al que feia i sabedors de que no les portava li hem tingut que fer pensar que el que hi havia tocat no eren les ulleres; sinó el mòbil. Efectivament, torna a palpar i descobreix que era el mòbil, segueix palpant i no hi havien més objectes. "Me cachis ja me las he dejado encima de la mesa, mira que lo sabía". Jose pren la paraula per aleshores abocar el de la trucada telefònica, dient que ha rebut una trucada del bar comunicant la troballa i que en cas de que fora d'algú de la nostra penya li trucarem per confirmar-ho. Així que Pedro, agafa el telèfon i truca, que són les teves ulleres i tu ets l'interessat, per tant gastat tu els diners. Li entren el dubtes, "que como te han llamado, que como saben tu telefono; pero si tu no has parado a hablar" Abusant de la seva inocència, he insistit que tinc els telefons perquè estava interessat en fer un esmorzar de senderistes i per tal d'estar en contacte ens els hem intercanviat. Bé, la resposta ha colat i seguix dient "que ya subirà el martes; pero que el no llama" Jo insisteix dient que ella espera la trucada de confirmació i jo he quedat amb ella que li trucaries; així que para i et doni el nombre. Ell parlar per telèfon, ni per fer-lo morir. Deixem la discussió i com teves són les ulleres, ja t'apanyaràs. En arribar a prop de La Vall, s'arrima Tomás i m'indica que parem en la redona que bé que Joan vol passar-me les ulleres i que com a partir d'aquest punt jo segueix en la seva companyia i la resta entra en el poble que faci jo en elles el que cregui i que acabi la història a la meva manera. La parada ha estranyat a Pedro i li ha servit per retraure que nosaltres teniem les seves ulleres i que li les donàrem. Paraules de dissuasió i distracció, moment que Joan m'ha passat les ulleres. Abans d'iniciar la marxa Pedro s'acosta a Joan i li palpa la butxaca i comprova que allí no hi eren i abans que vingui a palpar-me a mi reprèn la marxa i tots ens anem. Així que em quedo jo i ell sols i el meu cap comença a cavil·lar com faig l'entrega. Per esgotar la via encetada de la trucada li torni a insistir de que la del bar espera la seva trucada i li torni a fer la reflexió que li havia fet abans i que si tu no li truques, jo per educació li tindré que trucar i això no té eixirà debades, algun carajillo em deuras; perquè maleïda sigui la gràcia que un problema teu em tingui que costar diners a mi. Pensa el que pensa i reconeix que té que trucar, "Ahora me ducho y luego voy a tu casa a por el número; porque ahora me tengo que quitar los guantes" Vingui no el facis tan llarg, a la redona d'entrar al Poblet parem i et doni el nombre. Accepta, ho he aconseguit, definitivament se l'ha begut. Ens aturem i espero a que es llevi els guants i es tragui el telèfon i aleshores em posi la ma a la butxaca com si fos a treure'm el meu mòbil i li doni les ulleres. "Ves maricones como las tenias vosotros" De maricons res, tens que estar agraït de que les tinguem nosaltres; perquè te les havies deixat damunt de la taula i gràcies a que el teu cunyat les ha agafat ara les pots recuperar. Per tant no te n'aniràs de rosetes. Hem deus un carajillo. "Vale, tranquilo, el próximo dia te invito" Et pren la paraula, adéu.
Joan, ja saps, sinó llegeix aquesta crònica i vols aprofundir en la història i aprofitar-te d'un carajillo, quan el vegis dona-li canya.

Kilòmetres totals: 53km.