Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Faura/València.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David, Vicent i Tomás. Des de València: Julio. Des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Ventorrillo-Canet (Esmorzar, Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara -La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.
Esmorzar: Trucant les 10 en el rellotge del campanar arribàvem a la porta del bar. Pel carrer de la part de Castelló entràvem els vallers i pel carrer de la part de València, Julio. Toni arribà una mica més tard. El bar estava de gom a gom i en un racó hem pogut trobar taula. Avuí els bocates han estat millor que altres vegades, anaven ben farcits i el pa estava mengívol. Els carajillos segons l'opinió de la majoria estaven molt millorats. Sembla que la nova xicona que controla de moment la barra i a la qual l'amo li ha donat carta blanca està tenint el seu fruit. A veure el que dura. Els cambrers tampoc anaven estressats i l'amo no crida tant.
No hem tingut coca. Que vol dir açò! Les properes setmanes ho sabrem.
Ressenya: Moltes vegades hem dit que la majoria de les cròniques venen carregades pel protagonisme de Pedro; però és impossible no fer-ne menció. Si bé per a nosaltres ja forma part d'una persecució sistemàtica, ell també s'ho busca i dona peu a ficar-se amb ell. Diguem que Pedro és l'ànima de la Penya i sense ell aquesta seria molt diferent.
I perquè començo amb aquest comentari?. Doncs perquè ja des de el punt d'eixida s'ha convertit en el centre, al haver aparegut 20 minuts tard i després de que Vicent li toqués per telèfon i descobrirem que estava dormint. El xicot s'ha excusat; però l'espolsó no se l'ha tret ningú. Minorada la tempesta hem seguit amb un ritme lleuger; però el retard de l'eixida impedia anar per Sagunt. En el desviament de Torres, Torres s'ha iniciat una discussió entre cunyats sobre el tema de sempre, que si Julio ens esperarà, que si truca-li per telèfon, que deuries anar a buscar-lo, que si patatim que si patatam. En encarar-nos cap a les Valls i en posar les bicis fins a 50 km es va acabar la discussió. No sense escoltar la veu de Pedro, enemic de la velocitat, de "que estamos locos".
A la tornada hem tingut la companyia de Toni, el nou xic del Camp de Morvedre, que per no arribar de seguida a Faura ha seguit fins La Llosa. A partir d'aquí s'ha acabat la xerrameca i ens hem enfilat primer tirant Vicent, a continuació José i després Joan. Així hem arribat a la redona de Moncofa, punt on sempre es llença la mateixa pregunta. --Seguim per La Vilavella o pugem a La Vall? Aquesta vegada la resposta ha estat. --El que digui Tomás! I Tomàs en comptes de contestar puja el ritme de la marxa, passa al davant i tots pensem, no diu res, que farà? Alguns en una ràpida especulació ens inclinem a pensar allò de que el que calla atorga i que la direcció que agarrarà serà la de La Vilavella. Bingo! ho hem encertat, ens dirigim cap a La Vilavella. El ritme es baixa i seguim relaxadament per fer l'últim tram de la ruta. Així hem seguit no sense tenir que deixar de mencionar a Pedro; però que anem a fer, les coses venen com venen i les cròniques estan per a reflectir el que passa i les coses que li passen a Pedro o no li passen a la resta o si li passen a ell la té clara. Tot ha ocorregut a partir de La Vilavella, primer ens adonem que no venia, que li passa, tornem enrrere, ja ve, --que t'ha passat? "Me se ha salido la cadena, y con estos guantes, no queria mancharme y al final caca" Tot normal, no li hem donat canya, li pot passar a qualsevol. Algú li recorda que és el dia que ens fa arribar tard en més d'una ocasió, primer ha estat aquest mati en l'eixida, esperant-lo 20 minuts, alhora de l'esmorzar el seu bocata s'ho han servit l'últim i esperant la resta més de 5 minuts i ara la cadena. En eixes estàvem quan ens acostem a la pujada del Randero. Ja us esteu imaginant el que ve. Efectivament ve el que passa sempre; però avui té una vessant graciosa, una del TBO. Resulta que quan iniciem la pujada, veiem una tartana que havíem passat en Nules, ella havia anat per la carretera de Nules-La Vall i nosaltres per La Vilavella. En seguida em giro per a dir-li a Pedro que fins les tartanes ens passen per culpa de la teua cadena. Anàvem Vicent i jo, davant i avancem a la tartana. Però és passar-la i ens veiem que ens avança una moto scooter 125 i al rebuf Pedro. Ningú reacciona; però jo que tinc una topetia eterna en ell, em faig l'ànim i encara que penso que és una mica tard i damunt la moto, salte en la seva persecució. La cosa s'estava posant difícil i veia que no arribava, eixa moto li estava ajudant molt. Hi ha que prémer, quedava poca carretera, ell es gira i veu que vaig, error, es descontrola, surt del rebuf, es meu ell i la moto, caput una vegada més. Després l'excusa de que "el humo de la moto casi me tira al suelo, me ha revuelto todas las tripas" I de la trampa que, això no ho dius. Menys mal; perquè sinó ara encara s'estaria rient. Una més i no serà l'última.
Vegeu, perquè és precís parlar de Pedro.
Km totals: 73km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada