OBJECTIUS

OBJECTIUS

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

EIXIDES DIMECRES I DISSABTE

dissabte, 30 de novembre del 2013

EIXIDA A ALMEDIJAR (30/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Faura.
Lloc de destí: Almedíjar.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás i des de Faura: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-El Juncar-Soneja-bufador d'Almedijar-Almedijar (esmorzar/bar Carmen Viñado)-bufador d'Almedijar-Azuébar-Marianet-Fondeguilla-La Vall.

Esmorzar: Com tots sabeu, internet s'ha convertit en un gran caixó d'informació i ja són poques les coses que se l'escapen. Abans de fer l'eixida he replegat informació sobre el bar que habitualment anem i he descobert que ara es diu Carmen Viñado, en substitució del nom d'Asun que es deia abans. Sembla que açò bé a conseqüència d'un canvi d'estratègia comercial i una clara adaptació al turisme rural que tan prolifera en aquest poble, majoritàriament senderistes, bikeros i gent del bon yantar. Per arrodonir la investigació amb una xicoteta entrevista amb Carmen, la regentadora del bar, hem sabut que el nom de Asun venia pel nom de la propietària i inauguradora del bar i que Carmen no és la propietària i el regenta en caràcter de lloguer. Aquell tracte agre de l'amo ha desaparegut i inclòs es fa el graciós, a més a més ha contractat cuineres i el servici va molt ràpid. El gasto seguint sent el mateix; però aquest ja ho era bo i al que hi ha que ressaltar el vi, collita pròpia del poble i amb tap de suro de denominació d'origen, Almedijar.
Foto feta per Toni
Ressenya: Amb prou de fresca que ha provocat que a més d'un se li hagin pegat els llençols, hem iniciat, passades les 8:15h., la ruta cap a Almedijar, lloc que segons l'hemeroteca del bloc, no s'anava des d'abril (com a crònica) si que sembla que alguns de la penya han estat dues vegades; però com jo no vaig anar i ja es sap, si Jose no ix, no hi ha crònica. Per tant, malgrat que alguns de la penya, per perera, han insinuat de canviar la ruta per tal de fugir del fred, no ha causat efecte i entre altres coses per respectar que algú com Quique o Toni, seguint la convocatòria del bloc, aparegueren i es trobàrem sols, cosa que així ha ocorregut en el cas de Toni, que quan estàvem esmorzant ha entrat per la porta del bar. Amb calma, el cap catxo i tractant d'assimilar el fred, hem anat avançant poc a poc i sense gaire entusiasme. Ens ha tret de la monotonia David, l'especialista en acurtar el camí i en arribar a la redona on s'agafa la carretera d'Algar ell ha plantejat que se'n va per la carretera principal i no vol passar per Algar que la distància a Almedijar era llarga i el temps se'ns havia tirat a sobre. I en el cabut que és, sabíem que faria el que havia dit, i hem pres la decisió de seguir al darrere i no crear polèmica; però és que la veritat tots volíem avançar. Evidentment, eren les 10:10h. quan hem arribat a Almedijar. Però abans hem de tornar a retreure més del mateix, com sabreu els que hi aneu per allí, abans d'arribar a Almedijar hi ha una pujadeta en dues tongades i que sempre ha convidat a fer les típiques escaramusses, i malgrat que ja Pedro havia dit per activa i per passiva que no anava a intentar-ho més, sigui l'aire de la serra, o el que és més normal, que sempre li pica el cul, la cosa és que en arribar a eix punt, Tomás s'ha posat davant i ha despertat el cuquet de Pedro i Jose, doncs també. Joan i David s'han quedat a la mira. El primer tram l'hem fet tots tres seguint la roda de Tomàs i portant el seu ritme; però en el segon tram, Tomás s'ha apartat i han quedat davant Jose i Pedro. Si, la història es torna a repetir i el que complint la seu paraula, deuria d'estar quiet, es posa a pujar el ritme, així que Jose ho te clar, tens ganes de lluita, doncs vols llenya, doncs pren llenya, s'ha posat davant i si pots seguir el ritme vine i sinó ja t'apanyaràs i aprèn una vegada més, cosa que així ha ocorregut. Després ha manifestat que si el cor, doncs més motius, estàs vellet i t'has de cuidar. Fins i tot li ha passat Tomás.
A la tornada, com sempre és típic en la penya i alhora de pagar, creem bulla i sent el sac de les trompades, Pedro. En aquest cas la broma ha vingut del seu cunyat Joan, que aprofitant eix moment de pagar, li ha agafat les ulleres de vista i se les ha posat a la butxaca. En la porta del bar em manifesta la seva intenció de dir-li més endavant de que li ham trucat del bar preguntant si algú s'havia deixar unes ulleres. Bé en eixes movem i anem fent camí. Per tant no s'ha adonat de les ulleres. Passant Azuébar m'ha arrimat a Joan preguntant-li que hi ha de la trucada i li dic que si vol inici jo la festa. Bé, fers-ho. Em acosto a l'altura de Pedro i Tomás que anaven xerrant i amb veu alta per a que em senti Pedro em dirigeix a Tomás preguntant-li si quan en el bar li ha caigut els pegats de les punxades no li havien caigut també unes ulleres. Es palpa i diu que ell les porta i Pedro de seguida salta, "a ver si soy yo". En el nerviosisme que el caracteritza es palpa la butxaca i al primer objecte que palpa és prou per a dir que ell també les té. La resta espectant al que feia i sabedors de que no les portava li hem tingut que fer pensar que el que hi havia tocat no eren les ulleres; sinó el mòbil. Efectivament, torna a palpar i descobreix que era el mòbil, segueix palpant i no hi havien més objectes. "Me cachis ja me las he dejado encima de la mesa, mira que lo sabía". Jose pren la paraula per aleshores abocar el de la trucada telefònica, dient que ha rebut una trucada del bar comunicant la troballa i que en cas de que fora d'algú de la nostra penya li trucarem per confirmar-ho. Així que Pedro, agafa el telèfon i truca, que són les teves ulleres i tu ets l'interessat, per tant gastat tu els diners. Li entren el dubtes, "que como te han llamado, que como saben tu telefono; pero si tu no has parado a hablar" Abusant de la seva inocència, he insistit que tinc els telefons perquè estava interessat en fer un esmorzar de senderistes i per tal d'estar en contacte ens els hem intercanviat. Bé, la resposta ha colat i seguix dient "que ya subirà el martes; pero que el no llama" Jo insisteix dient que ella espera la trucada de confirmació i jo he quedat amb ella que li trucaries; així que para i et doni el nombre. Ell parlar per telèfon, ni per fer-lo morir. Deixem la discussió i com teves són les ulleres, ja t'apanyaràs. En arribar a prop de La Vall, s'arrima Tomás i m'indica que parem en la redona que bé que Joan vol passar-me les ulleres i que com a partir d'aquest punt jo segueix en la seva companyia i la resta entra en el poble que faci jo en elles el que cregui i que acabi la història a la meva manera. La parada ha estranyat a Pedro i li ha servit per retraure que nosaltres teniem les seves ulleres i que li les donàrem. Paraules de dissuasió i distracció, moment que Joan m'ha passat les ulleres. Abans d'iniciar la marxa Pedro s'acosta a Joan i li palpa la butxaca i comprova que allí no hi eren i abans que vingui a palpar-me a mi reprèn la marxa i tots ens anem. Així que em quedo jo i ell sols i el meu cap comença a cavil·lar com faig l'entrega. Per esgotar la via encetada de la trucada li torni a insistir de que la del bar espera la seva trucada i li torni a fer la reflexió que li havia fet abans i que si tu no li truques, jo per educació li tindré que trucar i això no té eixirà debades, algun carajillo em deuras; perquè maleïda sigui la gràcia que un problema teu em tingui que costar diners a mi. Pensa el que pensa i reconeix que té que trucar, "Ahora me ducho y luego voy a tu casa a por el número; porque ahora me tengo que quitar los guantes" Vingui no el facis tan llarg, a la redona d'entrar al Poblet parem i et doni el nombre. Accepta, ho he aconseguit, definitivament se l'ha begut. Ens aturem i espero a que es llevi els guants i es tragui el telèfon i aleshores em posi la ma a la butxaca com si fos a treure'm el meu mòbil i li doni les ulleres. "Ves maricones como las tenias vosotros" De maricons res, tens que estar agraït de que les tinguem nosaltres; perquè te les havies deixat damunt de la taula i gràcies a que el teu cunyat les ha agafat ara les pots recuperar. Per tant no te n'aniràs de rosetes. Hem deus un carajillo. "Vale, tranquilo, el próximo dia te invito" Et pren la paraula, adéu.

Joan, ja saps, sinó llegeix aquesta crònica i vols aprofundir en la història i aprofitar-te d'un carajillo, quan el vegis dona-li canya.

Kilòmetres totals: 53km.

dimecres, 27 de novembre del 2013

EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS (27/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València.
Lloc de destí: Benifairó de les Valls.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás, David i Joan. Des de València: Quique i Julio
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benifairó de les Valls (Esmorzar, Bar Flash)-Almenara-La Vall.


Esmorzar: Avui hem tornat a l'antic bar Baco ara anomenat bar Flash. Per tant anàvem a un lloc conegut; però a descobrir un nou amo i la seva cuina. Les altres novetats ha estat que ha vingut Julio i que Quique ho ha fet acompanyat d'uns ciclistes de Paterna. Per tant hem omplit una taula amb 11 integrants.  La dinàmica alhora de escollir bocates és la mateixa que la de Canet, t'apropes a la barra i demanes del que hi ha de mostrari. Segons el sentir general, tant els bocates, com els complements, la beguda i els carajilllos també mantenen la tònica de Canet. I fins i tot el preu, 4,50€. En definitiva, un nou lloc per alternar amb els altres; però sense res especial. Per a una ruta d'hivern i amb fred com avui, on la bici no abelleix gaire, és ideal.
L'altra cosa digne de menció ha estat que Julio, avui es trobava eufòric i ha iniciat un debat sobre la política actual on ha intentat mostrar la seva sensibilitat envers la classe mitjana/baixa i replicant al bombardeig per part de la resta de la taula que rebia i que sorprenentment ha suportat sense enuig. Quan més ofuscats estàvem, els de Paterna han plegat veles, invitant Quique a Julio de tornar amb ells; però era tant l'estat d'eufòria que ho ha desestimat i en acomiadar-nos s'ha oferit a pagar part del repeteixo de carajillos, donat que restat l'esmorzar no li arribava per a tots. Jose, veí de taula, li ha agarrat el guant i hem demanat el segon carajillo, mentre tant el debat ha continuat pujant d'intensitat; però en harmonia. 
Alhora de pagar, Jose ha assumit tot el cost del segon carajillo, malgrat la insistència de Julio de complir amb el pactat; però Jose ja ho tenia decidit.
Ens hem acomiadat de Julio, que amb cara de llàstima partia amb la clàssica frase: "Y yo solito pa mi casa"
Ressenya: El fred del mati i el retard dels que per causa de l'entrada a l'institut, ho ve peguen la volta per evitar-ho o bé perquè esperen a que passin 10 minuts, ha fet que sortim més de les 8:15h. Per tant ens hem dirigit per la ruta de costum: però fent el camí més curt. A més a més Pedro ha punxat dins de Faura i encara ha retardat més l'arribada al bar. La reparació de la punxada ha estat del més divertida. Feia temps que no em reia tant, veient la pintoresca manera de fer la feina, amb eix nerviosisme que el caracteritza, a més a més de la curiosa infraestructura que porta en eixa adaptació d'un botellí com a bossa d'eines amb una càmera amb pegat mig desapegat i una altra nova, creant-se-li la difícil decisió de si posar la vella o la nova, alhora que la resta advocàvem per la nova i ell, gorromino com pocs insistia per la vella, i per tal de trencar la discussió, Jose ha agafat la càmera i li ha desapegat el pegat. Tot això amb la càrrega del cunyat que feia més divertit la situació. Total que una punxada de no res ens ha portat més d'un quart. Però el bé que ens ho hem passat ha merescut la pena. S'ha produït aquella dita castellana que diu "En mi casa no comermos (en aquest cas, no esmorzem); pero nos reimos más"
Hem emprés la marxa i en el primer cantó hem vist arribar a Julio i en arribar al bar ja ens estava esperant Quique amb una colla de ciclistes de Paterna.
La tornada directe a la Vall i seguint a l'amic David, el rei de les travesses, no de futbol sinó de camins. Travessia que ens ha tret a la carretera d'Algar i entrar a La Vall pel mateix lloc de l'eixida, circumstància que ens ha fet recordar la proposta de Vicent de parar al banquet i fer un poc de raonament, cosa que hem fet fins les 13h. moment en que ens hem dirigit al pessebre.

Km totals: 50km.

dissabte, 23 de novembre del 2013

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (23/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás. Des de València: Quique, Julio, Antonio (i dos més que no recorde els seus noms i que si m'ho feu arribar els posare. L'un ja havia vingut una altra vegada i l'altre es nou i sé que és el secretari de l'Ajuntament de Xilxes/el món és molt menut) .
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres (en aquest punt la penya es torna bífida: tres anem per les Valls i dos pel Port de Sagunt)
Opció 1: Estivella-Gilet-Sagunt-Port de Sagunt-Canet 
Opció 2 Les Valls-Ventorrillo-Canet (Esmorzar, Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara -La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall.

Esmorzar
Un poc més tard de costum degut al contratemps que hem patit tan els de La Vall amb la punxada de David i els de València que han sortit més tard. Açò ha provocat el que ens trobéssim el bar ple i la barra a les últimes. Aquesta circumstància ha obert un debat sobre si deuríem de canviar de bar i anar a un que es troba a les afores al que acudeixen els Cosaors. Decidim, ja que estàvem davant preguntar si hi havia lloc i sinó ens aniríem. Doncs bé, com a bon clients que som, prompte ens han fet lloc. Hem demanat el de costum i els deu que ens hem concentrat en taula hem establit dues o més converces alhora, cosa que treu de polleguera a Julio i reforça la teoria de que en una taula més xicoteta i ben estrets ens assabentem tots.
Al carajillos, Julio ha tret la coca catenense,, i sembla que l'hem recuperada. GRACIES JULIO, TOTS SABEM QUE NO TENS CAP OBLIGACIÓ; PERÒ ALHORA  HAS CREAT TOTA UNA TRADICIÓ I LA QUAL COSA ET RECONEIXEM I VALOREM.
Aci tenim la coca catenense
Ressenya: Amb poca puntualitat, un aire en contra, molta xerrameca i com a colofó la punxada de David hem fet una marxa d'anada que ens hem engolit el temps fins el punt que eren les 9:35 h quan estàvem en Torres Torres i sols ens quedava la preocupació de que si Julio venia al encontre no ens trobaria, amb el conseqüent enuig i a més a més Pedro no li volia trucar, ja se sap no solta el telèfon ni a la de tres, per contra ha preferit anar ell amb Joan al seu encontre i Jose, Tomás i David, amb el rellotge en la mà i considerant que el temps és el que és i no es podia estar a les 10h. en Canet. Solució, la Penya es parteix en dos, tres per les Valls i dos per Sagunt. A la fi Julio venia en retard i no s'han vist i evidentment eren més de les 10:10 h, quan hem anant arribant a Canet.
La tornada ha estat sense contratemps, tan sol la costum que ha incorporat Pedro en aquest tram de parar a pixar davant de l'hotel Simba i el dubte de si anar per Moncofa o La Vilavella i que prompte s'ha aclarit en quan David ha dit que ell anava per Moncofa i la reflexió de Tomás dient que com no porta càmera de recanvi hi ha que acompanyar-lo.

Km totals: 66km.

dimecres, 20 de novembre del 2013

EIXIDA A ALMENARA (20/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall//Paterna.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan i Tomás. Des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar: A l'entrada a Almenara i prop del Bar, donat el vent que feia, se ens presenta el dubte de si esmorzar dins o fora en la terrassa. De seguida, els mes antics manifestem que l'any passat fera l'oratge que fera, sempre havíem esmorzat en la terrassa, doncs no es parli més, a la terrassa.  Després una xicoteta discussió entre cunyats per veure quina taula era la més adient ens hem assegut en la del racó. Però en eixir la cambrera al carrer tota tapada, en cara de fred i cridant: -Què no teniu fred?. Davant d'aquesta xixona en cara de llàstima qui no es solidaritza amb ella i atenent la seva mirada compassiva, hem entrat dins del bar. Sembla que aquesta acció ha causat en la cambrera una sensació d'alleujament, la qual cosa s'ha vist compensant en una atenció desmesurada, i si el concepte que teniem d'aquest bar era immillorable, avui s'ha acabat de confirmar. Hem estat molt ben tractats, ens han servit uns entrepans com en cap lloc i en arribar els carajillos han tirar la resta, ha tret uns carajillos en el que els ingredients es mantenien en suspensió, que és la millor mostra de que aquest carajillo no podia estar dolent i efectivament, tots li hem aplaudit la seva cura en l'elaboració. La mostra ha estat que ha hagut repeteixo. Aquest últim després d'una llarga conversa al voltant del cotxe de Pedro i en el fragor de la discussió li hem tret que pagués el segon. La sobretaula ha arribat fins les 12h. El temps ha donat per a moltes converses. 
Així que els integrants de la taula podeu fer us del l'apartat de comentaris d'aquesta noticia i aportar cadascú el comentari amb els diferents temes de la conversa que considereu mencionar.
La cara ho diu tot. Sembla que ho estem passant mal?
Per a mostra un botó
L'anècdota final ha esta una vegada més alhora de pagar. Tots hem pagat l'esmorzar bàsic deixant a Pedro la resta, tal com havíem quedat; però sorpresa! Pedro sols portava 5€. Una vegada més Tomás ha eixit al rescat i li ha pagat els segons carajillos. No vos ve a la memòria una cosa semblant en Eslida fa unes setmanes. Allí en Eslida ja no va pagar perquè el del bar va convidar i avui ha estat Tomás. Ve ha promès que li tornarà els diners. La cosa és que ja ha passat un mes de la compra del cotxe i la butxaca segueix queta.

Ressenya: Ja tenim el fred sobre. L'equipació és d'allò més variada. Tan sol tres component, Joan, Tomás i Quique porten l'equipació d'hivern de La Morralla, Pedro i Jose uniformats d'ALDI. Aquest ha estat el primer tema de conversa de la ruta que ens ha servit per passar el primer cop de fred i rebre les ratxes de vent, company inseparable fins l'hora d'esmorzar. Aquest ha provocat el segon tema de conversa, d'on bufava i hem repassat tota la Rosa dels Vents i fins i tot Joan ens ha recitat la primera estrofa de la poesia VELES E VENTS d'Ausiàs March:
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d'ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tremuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Malgrat aquesta agradable sorpresa, no ha servit per calmar el vent, tot el contrari, ha anat en augment i amb ell hem seguit amb l'esperança d'arribar a Torres Torres i en girar cap a Les Valls trobar-lo a favor. I si, ens ha ajudat fins l'extrem, que en el descens cap Les Valls i a una velocitat respectable ens hem creuat de cara amb un camionet que ha provocat una ràfega que ens ha bandejat les bicis. Hem reduït la velocitat i poc a poc ens hem encarat cap el pessebre d'Almenara. 
La tornada, ja sense vent, molt tranquil·la i gaudint del bon estar que feia. Parada de Pedro a l'urinari de la N-340, volteta a la redona de Moncofa per saludar a la fulana que havia aparegut després d'una llarga estona i que especulant sobre la seva aparició l'hem atribuïda a que actua en l'època de la recollida de taronja. Hem continuat per La Vilavella i novament apareix la discussió de si circulem ve pel tram entre l'eixida 954 i 956 i on està la 955. Igual escric un correu a tràfic a veure si em contesten i donen la solució com en el cas de la senyal de la carretera de Moncofa. Hem encarat la carretera de La Vall i en arribar al Randero, fita mítica de La Morralla per fer mostres de força, el que avui ha manifestat el seu estat de forma ha segut Tomás, encapçalant el grup i posant un bon ritme. Sembla que es troba de nou en tota la seva salsa.

Km totals: 62km.

dissabte, 16 de novembre del 2013

EIXIDA A PETRÉS (16/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/València
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro i David. Des de València: Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Albalat dels Tarongers-Petrés (Esmorzar, Bar Unión Petrenense)-Redona de Sagunt-Ventorrillo-Almenara-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: La pluja ha canviat el destí de l'esmorzar i el que en un principi era a Albalat s'ha traslladat a Petrés per dues circumstàncies. L'una que la pluja ens ha trastocat la marxa i a sorprendre'ns a l'altura de Torres Torres hem decidit entrar directament a Albalat, menys Pedro que ha seguit en busca de Julio. L'altra, que a conseqüència de la fugida de Pedro, se ens ha creat a David i a mi el dubte de a veure si Julio no ve i estem aci esperant-lo. Total que he trucat a Julio i em contesta dient que encara està en Puçol i afegeix perquè no anem cap a Petrés i esmorzem allí. Com que la pluja no era gaire forta acceptem la proposta, només quedava contactar amb Pedro, així que paga germà, agafa el telèfon i truca-li; però el senyor que no l'agafa; doncs la festa està servida, un dia plujós i a més a més a la recerca de Pedro. A la fi la sort ens ha somrigut i en l'entrada de Petrés des d'Albalat hem vist a Pedro que venia i tots tres ens hem encaminat al bar de la plaça de Petrés. Al poc a arribat Julio.
NOTICIA D'ÚLTIMA HORA
JULIO APAREIX EN EL BAR DE PETRÉS AMB LA COCA PETRESANA
Julio for president. La solució a la coca ha segut molt més ràpida que la de Fabra en Canal 9. O que la mateixa decisió del ministre Gallardón en els dies moscosos dels funcionaris de justícia. Estem salvats. Hem recuperat la coca.
On estàveu avui morralleros, com no haveu vingut, els quatre que erem hem eixit a 1/4 de coca. Hem quedat ben enfitats.

Benvinguda senyora coca amb nous i panses 
Ressenya: A les 8h. passades hem acudit Pedro, Jose i David. Tomás estava un poc indispost, Vicent segueix amb els examens del Valencià i Joan amb la guàrdia de sa mare.
Hem aparegut ven protegits per al fred i ens hem trobat en que aquest era menys que el que ens havíem gitat; però per contra ens hem trobat en l'amenaça de pluja, cosa que com ho llegit dalt ha succeït. Fins l'hora d'esmorzar ja sabeu el que ha passat. La tornada s'ha iniciat amb una pluja que si bé no era intensa si que mullava i de no ser que a mesura que avançàvem minvava i en arribar a Almenara ha parat, la calada hauria segut bona. En aquesta bona noticia estàvem quan anant per la via de servei d'Almenara, la qual havíem agafat per acurtar, donat el mal temps, David en una maniobra semblant a la que va fer quan anàvem a Castelló, va hi punxa. Ha inflat la roda a veure si li aguantava i hem pogut arribar fins la redona de Xilxes on ja hem tingut que parar. Allí l'hem canviada i per sort ja no plovia. En arreglar-la hem continuat i a l'altura del Carmaday i per tal d'evitar els tolls d'aigua i el tràfic, a David se li ha ocorregut anar pel vial d'enfront de la Mina i a mi me ve a la memòria que per ací Pedro l'última vegada va punxar i que havíem atribuït al cristalls dels botellosn i ja no passàvem. A més a més em faig gran dient que jo des de que tinc aquesta bici no he punxat mai. Mal comentari, a l'altura del camp de futbol ja tenia la roda en terra. Pel que em quedava he continuat fins a casa en el cul enlaire per no carregar pes.


Km totals: 57km.

dimecres, 13 de novembre del 2013

EIXIDA A TORRES TORRES (13/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Benifairó/València.
Lloc de destí: Torres Torres.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás  i Vicent. Des de Benifairó: Joan. Des de València: Quique i Toni
Ruta: La Vall d'Uixó-Xilxes-Almenara-Petrés-Gilet-Estivella-Torres Torres (Esmorzar, Bar Martí)-Algimia d'Alfara-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.

Esmorzar: Avui havíem programat l'esmorzar en el bar Martí de Torres Torres, més que res, perquè recuperaren la història en bicicleta els nous jubilats, Vicent, David i Joan, ja que com molts sabeu, aquest bar fos santuari dels inicis en bici. Malgrat els remucs de Pedro, la resta sigui per sentiments o sigui perquè ens resulta atractiu un ambient tan casolà i que sembla està aturat en el temps, quasi res pareix haver canviat en tots aquest anys, hem estat molt a gust. Hem fet bon compte de tot el que ens han tret, principalment dels cacaus i el vi del que no hem necessitat el cambrer per abastir-nos. 
Açò és la mostra del que és un bon plat d'olives i ceba
Toni també era la primera vegada que estava i segons comentari de Quique venia un poc preocupat per allò de tenir que entrar a la cuina a fer-se el bocata, cosa que evidentment ni hi era així; però com li costa assimilar les ironies de la penya sembla anar prou despistat. Al final de l'esmorzar com la taula del vi de la collita pròpia estava buida li hem preguntat a l'amo si no en tenia vi d'aquell i ens ha dit que enguany la cosa de fer vi no ha anat massa be, que si volíem li quedava un cul del de l'any passat; però que estava un poc picat. No res, com estigui i cap a dins. Sembla que a Toni no li ha convençut gaire. Tan si val, hem complit en el protocol de l'esmorzar típic d'aquest bar i tots satisfets hem eixit com sempre cridant i fent broma. La llàstima ha estat que David no ha pogut eixir i s'ho ha perdut. No et preocupes David, tots els nous incorporats han coincidit que aquest bar deu figurar en les rutes de La Morralla. Així que Pedro, deixa de remugar més, o acceptis aquesta situació i calles o no surtis el dia que decidim venir ací.

Ressenya: La ruta d'avui ha estat totalment nova. Com per anar a Torres Torres, si es seguia la ruta d'Algar, s'arribava massa ràpid, hem fet la volta al revés. Açò ha tingut l'al·licient de que el paisatge, malgrat ser el mateix, vist des d'aquesta perspectiva, sembla diferent i hem pogut adonar-nos de vistes que de l'altra manera queden a l'esquena i no les veus. El més cridaner, observar la Serra d'Espada des de la vessant valenciana, on destaca clarament entre altres, l'observatori d'Eslida i el pic Bellota. També s'aprecia que la pendent des de Petrés fins Torres Torres és major per aquest costat. Per donar un atractiu més, en passar prop de la presa d'Algar, ens hem desviat per tal d'arrimar-nos al pont sobre la dita presa; però ens hem trobat que una porta impedia el pas. Hem seguit el camí que ens porta directament al poble d'Algar, el qual travesses pels seus estrets carrers.
La novetat del final de la ruta ha estat, a suggeriment de Vicent, el parar al banquet de l'eixida i fer una estona de raonament. I això és el que hem fet Pedro, Vicent i Jose, Tomás ha continuat perquè tenia una empresa que fer i que li requeria urgència. 

Km totals: 62km.

dissabte, 9 de novembre del 2013

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (09/11/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, David i Tomás. Des de València: Julio.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Sagunt-Port de Sagunt-Canet (Esmorzar, Bar Murillo)-El Ventorrillo-Almenara -La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.

Esmorzar
LES RETALLADES ARRIBEN TAMBÉ A LA PENYA LA MORRALLA  
Doncs si, companys de La Morralla, ja es pot confirmar la noticia. Ha arribat a l'esmorzar de La Morralla les retallades. Ha caigut del menú les coques petresanes i caneteres. Els motius ho deixarem a que cascú cascú tregui les seves pròpies conclusions.
Aquesta imatge és història
Bé, pel que fa a la resta, tot ha estat segons la línia del Bar i els costums de cadascú. La novetat és que la barra ha canviat una mica d'aspecte i l'oferta i la presència sembla s'ha millorat. El carajillo d'avui molt bo, en ha estranyat i la resposta deu ser que avui en la barra no estava el dessalat de l'amo.

Ressenya: Amb puntualitat, tots els integrants habituals de La Morralla hem acudit al punt d'eixida (inclòs David, que ja crec que es podem atrevir a confirmar, que açò serà ja una continuïtat). Vicent no ha eixit perquè està fent exàmens de la Junta Qualificadora del Valencià, cosa que li ocuparà quatre dissabtes (Sembla que les retallades, de moment, no han arribat a aquesta oferta). Tots agrupats i assossegats hem fet camí sense sobresalts, tan sols citar una anècdota en una de les ja anomenades lluites entre Pedro i Jose i que avui s'ha tornat a produir en la xicoteta pujada a Estivella on l'esprint ha merescut el qualificatiu d'esprint rejoneador, per la forma en que Jose ha portat a Pedro, ja que Jose davant ha mesurat les seves forces i la velocitat a les de Pedro mantenint-li en tot moment la distància suficient per a que no el passara a més a més de que Jose serpentejava amb la bicicleta donant la mateixa impressió que es veu quan un rejoneador va davant del bou i d'ahi el qualificatiu que David ha tret.  A les rodalies de Gilet ens hem creuat en Julio. A partir d'aci, Julio ha passat al davant i ha llançat el grup fins arribar a una velocitat límit de 47 km/h. A l'entrada del poble de Canet, en la redona, el grup es divideix en dos, els que agafen la ruta de circulació correcta i els infractors, que agafen la drecera per direcció prohibida.
La tornada ha seguit la ruta de costum amb l'excepció de que com Tomás es troba eufòric, donat el bé que està agafant la recuperació, hem seguit per La Vilavella (ací David ens ha fallat i no ha continuat, s'ha excusat per feines urgents; però que a veure si gestiones millor les eixides per gaudir de tot el recorregut i no perdre't alguna bogeria o conversa que sempre apareix al final del recorregut). Avui Pedro tenia la lliçó ben apresa i en el Randero s'ha comportat i no ha fet cap bogeria. Sembla que poc a poc va assumint la seva baixa forma, que no és tal; sinó que simplement els anys no perdonen i per molta ullera fashion l'edat no perdona.

Km totals: 75km.

dimecres, 30 d’octubre del 2013

EIXIDA A BENAVITES (30/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna.
Lloc de destí: Benavites.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Joan, Vicent i Tomás i des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benavites (esmorzar)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vilavella-La Vall.


Esmorzar: Bons entrepans. Alguns hem seguit la tradició d'aquest bar i hem demanat el llomello amb tomata, la resta un de cada classe. Tots hem fet bon compte del gasto i en un pis pas ha volat. La gràcia de la cuina d'aci és que ho fan tot molt mengívol. El carajillo també és del nostre gust. El centre de la conversa majoritàriament ha girat al voltant de la gastronomia. Concretament ha vingut arrel de que Joan ens ha dit que aquest cap de setmana es va a fer una ruta històrica per la zona de Viella, llac Sant Maurici i voltants i del bé que es menja per eixos llocs. Vicent ha retret Don Esteve com el lloc estrella del menjar bo i en quantitat, la proba és que acaba de vindre d'allí amb la seva dona en viatge de plaer i celebrant la recent jubilació. Jose i Joan que també han estat i ho coneixen han aportat la seva visió corroborant el que ens contava Vicent. La nota discordant com no podia ser d'altra manera la donat Pedro quant tira per terra que menjar tant no és res bo i que ell no pot en tant de menjar i que si patatín que si patatàn. A partir d'ací s'ha convertit en el centre, com a ell li agrada, i tots contra ell acusant-lo de rar i de que no és d'aquest món. 

Ressenya: Amb puntualitat hem anat arribant segons la distància que ens separa de casa i els lloc d'eixida. En estar tots, a falta de David, que mai se sap si ix o no i si ho fa si passarà per ací o anirà pel seu conter (DAVID, NO ESTARIA DE MÉS UNA TRUCADA), Joan ens ha fet una petició sobre l'hora d'eixida. Proposa eixir a 8:15. De seguida Jose li replica que t'estàs fent-te major. La contrarèplica ha estat que ens diu que doncs a les 7:45. A la fi ens diu que el motiu del canvi d'hora ve determinat per la coincidència de l'entrada dels alumnes de l'institut i els grans taps que es creen al carrer i voltants que impedeixen la circulació amb normalitat i el conseqüent perill de caure. La solució a la que hem arribat és que l'eixida es manté a les 8 i que ell pot fer el mateix que fa Tomás, fer una ruta alternativa que eviti el passar per davant dels instituts o que es retardi fins que passi l'hora d'entrada, que l'esperarem fins que arribi.
David no ha arribat i ens hem posat en marxa. Tot el trajecte xerrant i sense pressa hem arribat a Les Valls; però abans d'arrimar-nos al bar Pedro ens planteja que anem a veure el cotxe que s'ha comprat  i que casualment era d'un concessionari d'aci. SIIIIIIIIIIIIIII S'HO HA COMPRAT, després de pegar-li voltes al nano s'ha decidit. 
Nuevo Ford Fiesta (3 Puertas - Trend - 1.25 Duratec 60cv - 5 Velocidades)
Aquest és el cotxe de Pedro
A la tornada hem anat junts fins la redona de la N-340, on Quique ha girat cap a Paterna i nosaltres cap a casa, direcció Almenara. Com es propi de la Morralla, la tornada ja no ha estat tan plaent. S'ha posat Jose davant i amb una velocitat que tots podíem tolerar, no passar de 30 km. hem arribat a la redona de Moncofa i sorprenentment Tomás ha llançat la veu de que per La Vilavella, Jose no s'ha parat a esbrinar si anava en serio o de broma, la cosa és que com anava davant ha seguit cap a Nules. En arribar a la primera eixida de Nules Jose ha dit que no entrava en el poble i que seguia per la N-340 en demostració al raonament de Joan que l'altre dia, quan ell anava davant, ens va tirar per dins de Nules al·ludint que en eixe tram estava prohibit per a bicis i que Jose li rebatia, dient-li que això era a partir de la següent eixida i que el cartell de prohibició així ho indicava. Doncs bé, Jose ha senyalat la senyal de circulació on veritablement s'ha pogut llegir el que sostenia, prohibit des de l'eixida 956, o sigui, la propera. En eixe debat estàvem quan Pedro en anuncia que havia punxat. De seguida "esto és por venir por aquí" S'ha parat en un lloc perillós, malgrat la recomanació de que seguís un poc més endavant fins trobar un lloc segur; però que tu tia. Joan, el cunyat cascant, com a bon familiar ha girat a tirar-li una mà, mentre la resta, amb una mica de remordiment, ens hem quedat al marge; però és que el lloc no era per estar cinc ciclistes ocupant una zona realment perillosa. Una vegada arreglada i amb una càmera reparada (cosa que ja no s'estila; però que tractant-se de Pedro, és normal) i a més a més utilitzant un pegament dels xinos, hem continuant amb l'amenaça de que en uns metres perdria l'aire. Per sort ha aguantat i sense més sorpreses hem arribat a La Vall.

Km totals: 65km.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

EIXIDA A PETRÉS (26/10/2013)

CRÒNICA DE TOMÁS
Fitxa descriptiva 
Hora d'eixida:  8:30
Llocs d'eixida:  La Vall d'Uixó i València
Lloc de destí: Petrés
Equip: Vicent, David, Pedro i Tomás des de La Vall. Antonio i Julio ho han fet des de València.
Ruta: La ruta d'avui ha estat en part determinada per l'hora d'eixida. Joan no podia eixir, Vicent en teoria estava de viatge, Jose havia d'estar present al soterrament d'un familiar de Sara i, donat que a les 8:15 encara es de nit, Pedro, David i Tomás decidiren fixar l'hora a les 8:30.Puntuals, a l'hora prevista arribem al lloc de trobada i allí estava Jose per dir "bon dia" i aprofitar per fer companyia a Vicent que havia avançat la tornada del viatge i, desconeixedor del canvi d'horari per part nostra, estava al lloc des de les 8:15. Li demanem disculpes.Una vegada en marxa és quan ens preguntem per on ens convé més anar (ja que tenim el tems justet). Decidim agafar el camí a Les Valls i una vegada arribar a la carretera que va de Les Valls a Torres Torres, girar en direcció Sagunt; és un camí que coneixem perquè l'hem agafat alguna vegada quan la carretera estava en obres per Estivella.
Hem arribat massa prompte a Petrés. Algú proposa anar a esperar a Julio i... això fem. Arribem a la carretera que ve de Gilet i quan mirem per veure si ve algú al STOP , veiem dues bicis que baixen a mil per hora. Són ells, Julio i Antonio que passen sense dir res i que després saluden en Petrés dient-nos que no ens havien vist. Bé, durien brutes les ulleres 

Esmorzar: Agradable sorpresa que ens ha donat Javier que ha vingut a esmorzar i està prou bé. La primera situació a resoldre, saber si cal utilitzar dues taules o només una com vol Julio (pensem que en som 6 i Javier). Com sempre, ha estat un temps agradable, sense que ningú carregara massa les tintes sobre Pedro -s'ha notat que no estava Joan-. Els entrepans han estat en la línia de sempre i també com de costum el preu, 5 €. 

La tornada a casa molt tranquil·la amb un ritme que tots puguerem aguantar i que hem gaudit.

Kms totals: 57

dimecres, 23 d’octubre del 2013

EIXIDA A ALMENARA (23/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Benifairó/Paterna/Massamagrell.
Lloc de destí: Almenara.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro i Tomás. Des de Benifairó de les Valls: Joan. Des de Paterna: Quique i des de Massamagrell: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Les Valls-Almenara (Esmorzar, Bar Alpino)-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall.


Esmorzar: En la terrassa del Bar Alpino d'Almenara ens estaven esperant Quique i Toni. El temps encara ens respecta i esmorzem al carrer. Encara que sinó recorde mal, sempre que venim a aquest bar, ho fem en la terrassa, inclòs en pur hivern, ja que està coberta i ben protegida del vent. Hem arribat per tongades, com he dit primer Quique i Toni, a continuació Pedro i Jose i finalment Tomàs i Joan (aquests en mitja hora de retard). Només arribar Joan començà la baralla dialèctica entre cunyats acusant-se l'un a l'altre. Per tant hem esmorzat en dos torns. Tots hem quedat satisfets del entrepans on l'ingredient estela ha estat la pebrera, predominant la de color roig a requeriment de Toni que diu que és millor que la de color verd. No sé, mai m'ha preocupat aquesta diferència; però si ell ho diu i en el meticulós que és, serà veritat. La tertúlia ha girat en la major part al voltant de la compra del cotxe de Pedro que porta dues setmanes pegant-nos la pallissa de que si se'l compra o no. Al final l'hem amenaçat que si d'aci al dissabte no ha tancat el tracte no se li acudeixi treure de nou el tema, tan sol l'escoltarem per dir-nos que l'ha comprat i en aquest cas que porte diners que tindrà que convidar-nos. 

RessenyaA les 8h. en punt Jose ha eixit de casa a la palpa, era nit tancada encara, el cel estava nuvolat i amagava l'eixida del sol i com aquest dissabte es canvia l'hora no volem retardar l'eixida, doncs en el canvi, a le 8h serà de dia. En aplegar al lloc de trobada he rebut un missatge de Tomás dient que des de sa casa ho veia tot fosc i esperaria fins que es fera clar. Pedro, que com Jose viu a 100 metres de l'eixida ha aparegut entre dos clarors. Els dos en hem assegut al banquet mentre es feia de dia i en eixes que ha arribat Tomás. S'havien fet les 8;15h. En arribar observem que Tomás s'entreté pegant voltes a la roda de darrere, nosaltres dos en adonar-nos de la maniobra li preguntem que fa i ens contesta dient-nos que se'n va a casa que no té la roda per a eixir. Ens comenta que ahir la tenia en terra i la va canviar, aquest matí estava una altra vegada en terra i l'ha tornat a inflar per venir i ja havia perdut una mica. A més a més la roda deu tenir un bony perquè va botant en un punt. Total que ha d'anar al mecànic i aquest no obri fins les 9h. Decisió final, Tomás se'n torna cap a casa per anar al taller i en arreglar-li la roda vindrà directe a Almernara. Pedro i Jose inicien la marxa sobre les 8:30h. a trobar-se en Joan que eixia des de Benavites. Doncs aci es crea un segon contratemps, el l'eixir tard i que Joan pensara que aniríem pel Juncar, ha fet que no ens creuarem. Joan ha trucat a Pedro en arribar dalt del Juncar i no veure-nos aplegar. Nosaltres ja estàvem arribant a Les Valls. Açò explica l'arribada a l'esmorzar per tongades. Tomás ha fet el que havia dit i ha apaaregut al temps que Joan. Tomás ens ha explicat que el problema de la roda ha estat un bri del fil d'aram que estava incrustat a la coberta i no havia vist, cosa que Paquito, el mecànic, ha descobert de seguida. En quant al bony era degut que en el canvi de càmera no l'havia posat bé i estava enroscada en la zona de la vàlvula.
La tornada, en dos grups, uns cap a València i altres cap a la Vall, l'hem feta tots junts sense problemes.

Km totals: 54km.

dissabte, 19 d’octubre del 2013

EIXIDA A CÀRRICA (19/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Paterna/Massamagrell
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Des de La Vall d'Uixó: Jose, Pedro, Tomás, Vicent, Joan i David. Des de Paterna: Quique i des de Massamagrell: Toni.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Soneja-Segorb-Càrrica (Esmorzar, Bar Serapios)-Segorb-Soneja-El Juncar-Algar-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: L'esmorzar l'hem fet en dos torns, ja que quan havíem acabat han aparegut prop de les 11h. Quique i Toni que havien tingut un problema de coordinació en el lloc de trobament. Sorprenentment hem esmorzat encara al carrer ja que el bon temps ens respecta i sona estrany que a aquestes altures, en Càrrica, faci tan bon oratge.
En quant al menú com sempre, ben atesos i molt bo, inclòs el carajillo. El preu ha pujat 50 cent. Ara són 6€.

Ressenya: Aquesta eixida, de les de la la zona de Castelló, és una de les més tranquil·les per anar en bici. Tot el recorregut és per àrea de servei. Definitivament i per a que tota La Morralla ho sàpiga, no tocarem la carretera d'Algar. El traçat és l'ideal per fer cama, ja que sempre vas picant cap amunt i sense massa desnivell llevat d'algunes pujades curtes. La ruta ens ha aportat una bona informació sobre el preu de la gasolina. Hem descobert que en Soneja està la més barata de la contornada. També està bé de preu la del Juncar.
A la tornada sempre hi ha un tram que des de sempre brinda a les provocacions, és el que accedeix a la gasolinera del Juncar i que comença del pont de l'antiga carretera nacional Sagunt-Burgos fins a dalt amb una pendent exigent. 
Pont d'inici de la pujada del Juncar
Us recordeu que en l'última ressenya de l'eixida anterior Pedro ja va fer alguna de les seves i que després de  la derrota deia que "no más", "no puedo" "ya no soy el que era". Doncs sabeu qui ha començat en les proximitats del pont, on comença la pujada, ho heu encertat, es clar Pedro. Ja un parell de kilòmetres abans s'havia avançat amb Vicent i ja  intuíem les seves intencions. Hem arribat a l'entrada del pont a pocs metres de Pedro i Vicent. En passar el pont Pedro se'n va, Vicent lleva llast i no el segueix. De darrere s'arrimen a Pedro Jose, Quique i Joan. Girada de coll de Pedro i assumeix l'arribada dels tres. Seguim tots junts i ningú amolla. A dues-cents metres de dalt, Quique i Joan tensen la cadena, Jose aguanta i Pedro en veure's  sobrepassat pensa el que pensa i calcula que a Quique i a Joan no els pot guanyar, per tant es tractava de no fer l'últim i l'enemic que li quedava era Jose, així que baixa pinyó, alça el cul i demarra; els tres només tenim que prémer una mica per enxampar-lo i en veure's novament sobrepassat i especialment per Jose es desbrafa com una llimona i solta com l'altre dia la frase "Nada que no puedo". Serà aquesta l'ultima de l'escarment o l'intentarà una altra vegada. Coneixent-lo de segur.
Fi de la pujada. Al fons la gasolinera del Juncar
Km totals: 67km.

divendres, 18 d’octubre del 2013

Barri Ntra. Sra. del Pilar_Castelló (17/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó
Lloc de destí: Barri Ntra. Sra. del Pilar_Castelló.
Equip: Jose, Pedro, Tomás, Vicent, Joan i David.
Ruta: La Vall d'Uixó-La Vilavella-Betxí-Barri Ntra. Sra. del Pilar_Castelló (Esmorzar, Bar Los Cazadores)-Betxí-La Vilacella-La Vall d'Uixó.

Esmorzar: A iniciativa de Joan, avui hem recuperat una ruta, que feia un grapat d'anys que no hi feien, anar al Bar de les "Guarres" com per aquella època l'havien batejat, donat el seu aspecte descuidat. Enguany hem descobert que el seu nom real és Bar Los Cazadores i el seu aspecte a canviat radicalment, està tot reformat, molt net i el que és el millor, la barra immillorable, varietat de tota mena, ben condimentat i amb una gran rapidesa. I que dir del carajillo, de 10. La veritat que ens ha alegrat tornar a aquest lloc i que segurament repetirem més vegades, salvant els inconvenients del carril bici. En quant al preu, el habitual de la zona de Castelló, 5,80 €.

Bar Los Cazadores (Per a nosaltres "Bar les Guarres)
Ressenya: Ruta plana i quasi tota per carril bici. Aquest traçat ha sigut motiu de divisions d'opinions; sobretot pels que veiem que en el recorregut pel carril bici vas molt encasellat,  fas giragonses, prou encreuaments amb carreteres, camins i redones i anar molt pendent del que et pugui vindre en direcció contrària de tant en tant. Ara si t'ho agarres en pla de gaudir i anar relaxat, perfecte. El millor és, que per anar al bar d'avui, el carril bici et porta directament a la porta del bar, sense tocar cap carretera principal ni zona de perill.
Ressaltar la doble punxada de David, una abans d'eixir de casa, quan a l'agafar la bici s'ha trobat en la roda en terra. L'altra, arribant a Castelló, com a conseqüència d'una distracció, degut a un d'eixos encreuament  i agafar el camí equivocat, al rectificar i per no tornar enrrere, ha accedit per damunt de la cuneta enganxant-se en un esbarzer i clavar-se-li una punxa. Açò ha servit per a que Pedro li faltés poc i justificar el perquè aquesta ruta no és bona. Ràpidament s'ha revifat la polèmica. En prendre la marxa, Pedro s'ha quedat en un hort per agarrar taronges i en el proper encreuament de camins ha agarrat l'equivocat, a pegar-li un crit per reconduir-lo i més llenya al bombo. 
La tornada ha estat més fluida, tots coneixíem ja la ruta i tan sols ha hagut un moment de desconcert quan David, aprofitant la passada d'un grup de Nules, s'ha acoblat darrere i s'ha avançat i no sabíem en quin punt ens retrobaríem. Finalment ens estava esperant a l'eixida de Betxi i ja tots junts cap a La Vall. Únicament quedava fer les tonteries de cara a casa, els passos provocadors de les xicotetes cotes del camí, la d'eixir de La Vilavella i la del Randero. Totes dos encapçalades per Pedro i rematades per Jose. Era una guerra aparcada durant més d'un més; però que tractant-se de Pedro, es fàcil recuperar. Segueix, malgrat reconèixer que ja no és el que era, entrar al cepet.

Km totals: 62km.

dissabte, 12 d’octubre del 2013

EIXIDA A CANET D'EN BERENGUER (11/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Paterna.
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás, Vicent, Joan i David. Des de Paterna: Quique
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Sagunt-Port de Sagunt-Canet d'En Berenguer (Esmorzar, Bar Murillo)-Ventorrillo-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.

Esmorzar: Al ser un dia laboral el bar estava a meitat i per tant hem tingut més tranquil·litat i un servici instantani. El nou cambrer que es diu Juan anava de "puto culo". Ja sabeu com se les gasta l'amo en els empleats. El nom de Juan no parava d'eixir de la seva boca i d'aqui que sabem com es diu. Al principi i només arribar, Joan no parava de girar-se al sentir Joan fins que vam descobrir que es referia al cambrer. En aquesta forma d'actuar del cap i el tracte que té amb els empleats s'explica que canvien tan sobint. Anècdota al marge, parlem de l'esmorzar. Ja som més d'un que estem farts d'aquests menús que s'ha convertit massa rutinari i encara que el mostrador ofereix una gran varietat de menjar, sembla que tots tenen el mateix sabor. Si a més a més es dóna la circumstància de que per unes coses o altres, fa unes setmanes que no coincidim amb Julio, Antonio i Toni i hem perdut també el sabor de nous de la coca, doncs millor canvi d'aires. Com que la ruta si ens agrada mirem de buscar un altre bar del poble.

Ressenya: Avui Tomàs s'enfrontava a un nou repte en la seva carrera de recuperació, arribar a Canet pel camí llarg, el de rodar pel Port de Sagunt. Cap problema, fins ell mateix es sorprèn del ràpid que està millorant. Ens alegrem tots de sentir-nos partícips d'eixa recuperació i de saber que la planificació de les rutes han estat encertades. No podem dir el mateix de la recuperació de David, quan havíem cantat victòria per ser puntual alhora d'eixida i acceptar eixir tots junts, va i aquesta setmana torna afer el mateix, surt per les seves. Si, sempre té una resposta o altra, però la veritat que es dur de capgirar. Això si, almenys les tornades les fa en companyia i no se'n surt per una vora.
Quant al de ficar-se amb Pedro, últimament estem respectant-lo, l'únic que segueix pegant-li vara és el seu cunyat Joan; però això ja queda en família i sembla està enquistat. Forma part d'una droga que s'ha de mantenir activa per no caure en el mono.


Km totals: 70km.

dimarts, 8 d’octubre del 2013

EIXIDA A SANTA BÁRBARA (08/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó.
Lloc de destí: Santa Bárbara.
Equip: Jose, Joan, Tomás, Vicent i David. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Redona carretera Algar-Redona carretera Xilxes-Xilxes-Moncofa-Nules -Mascarell-Borriana-Pont del Millars- Santa Bárbara (Esmorzar, Bar Centro)-Borriana-Mascarell-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: El bar Centro és una alqueria en mig de camps de tarongers, condicionada per a bar i que respecta íntegrament la construcció. El bar està ubicat en la primera planta i per accedir hi ha que pujar una escala. A la part de darrere conserva el corral tal qual i serveix per fer paelles i deixar les bicis. La gent que acudeix és tota gent del camp, la majoria jubilada i que es duen l'entrepà de casa amb productes de l'horta. Està ple i la mala acústica fa que hi hagi un soroll permanent prou molest. Tot i això és molt peculiar i per moments et fa recordar l'època de xicotets. Donat la costum dels clients de portar l'entrepà de casa l'oferta de la barra és poca i la cuina no s'estira gaire, una parell de truites ja esgotades i res més. Així que Joan ha acabat en la truita que quedava i la resta hem triat tonyina amb anxoves. Els carajillos han estat boníssims. Quan estàvem a punt d'alçar-nos de la taula han aparegut per l'escala Pedro i Conso que venien de l'hospital de fer-li unes probes a ella i que de regrés han volgut trobar-se en nosaltres. Pedro, "don nervioso" o "polvorilla" ha fet possible les seves previsions que anunciava el dissabte de fer tot el possible per arribar a l'hora de l'esmorzar i coneixent-lo creem que hi haura donat pressa tant al metge com a les infermeres per a que avança-se'n. Hem esperat a que esmorzen i alhora de pagar ens ha convidat als carajillos. Nosaltres hem agafat les bicis i ell i la dona amb el cotxe i tots cap a la Vall.
Compartint taula amb Conso, la dona de Pedro
Ressenya: La ruta a Santa Bárbara és una bona ruta per a gaudir d'un dia de plaer entre tarongers, utilitzant trams de l'antiga N-340 que no té gaire trànsit i trams de carril bici (la part de Nules-Borriana-Almassora). Tan sols té l'inconvenient en la zona del carril bici, quan tens que creuar les moltes redones que has de passar i on tens stops que t'obliguen a parar.
La xerrada ha estat la constant de la marxa i igual que el dissabte, ens hem emparellat, Vicent i Tomàs per un costat i David i Jose per un altre. Joan ha optat per no fer trio i ha preferitr deixar-se caure cap enrere i dedicar-se a meditar i contemplar el paisatge.
Sempre que anem per aquesta ruta ens agrada arribar fins el pont del Millars i agarrar el camí La Cossa que és el que va fins les Goles i accedir a Santa Bárbara des de baix.
A la tornada "polvorilla" no havia dit l'última. En arribar a La Vall ha pensat en eixir i vindre a l'encontre, cosa que ha fet en la carretera de La Vilavella prèvia trucada de telèfon per assegurar-se de la ruta que portàvem. 

Km totals: 60km.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

EIXIDA A PETRÉS (05/10/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó.
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Jose, Pedro, Tomás i David. 
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Redona de Sagunt-Ventorrillo-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall d'Uixó.


Esmorzar: Com aquest bar té la fama de que els entrepas de calamars i puntilles són molts bons, els quatre ens hem decantat per demanar-los, dos i dos. A diferència de l'altra vegada, la cosa ha anat més lleugera i el servici molt millor. Poc a poc els nous van agarrant la forma. Tot ha estat al nostre gust.
La conversa ha estat molt formal. Per una vegada no ens hem posat en Pedro. Totes les converses han estat temes seriosos d'actualitat i predominant la vessant econòmica. Estàvem en pla melancòlics i  salvadors del món. No tenim la vareta màgica. Deixem el futur per als nostres nets, ja s'aclariran com puguen.

Ressenya: Ruta adaptada a la marxa de Tomás i la veritat es que tots ens trovem molt agust i al final de la ruta esten fent els mateixos kilòmetres i en el mateix temps. Tomás està responent de luxe. I el que per una vegada també s'ha comportat, ha estat David. Ha arribat al lloc d'eixida, ha eixit en companyia de tots i ha fet el trajecte sense desvisar-se en cap moment de la ruta, encara que ha fet alguns intents de canviar la ruta; però s'ha contengut. De fet la ruta l'hem feta quasi tota l'estona per parelles, davant Jose i David i darrere, Pedro i Tomás. Així és que Jose ha amarrat a David ben amarrat perquè no s'escapara ni agafa-se cap bufador.


Km totals: 62km.

dimecres, 2 d’octubre del 2013

EIXIDA A BENIFAIRÓ DE LES VALLS (02/10/2013)

INTRODUCCIÓ
El fet més rellevant d'avui ha estat la reincorporació de Tomás després del període de vacances i la recuperació postvacacional.


FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Benifairó/València.
Lloc de destí: Benifairó de les Valls.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás i Vicent. Des de Benifairó de les Valls: Joan. Des de València: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benifairó de les Valls (Esmorzar, Bar Baco)-Ventorrillo-Almenara-La LLosa-La Vall.


Esmorzar: Avui hem tornat al bar Baco, el de la torrada de porc, però aquesta vegada en pla rutinari, sense excessos, bocates ben presentats i mengívols i amb bona harmonia gaudint de la companyia de Tomas i rememorant l'eixida del dissabte en la que Pedro ens va acusar de mals companys per haver-lo deixat tirat en la carretera de Moncofa argumentant tota mena d'excuses per tal de no reconèixer que malgrat el cansament ha estat més una cosa de "coco" que els que el coneixem sabem que sol aparèixer de tant en tant i quan diu que no espenta, no espenta i es perd en la llunyania.

Ressenya: Hem fet la ruta de costum però amb una marxa acord a les prioritat de Tomás. Tots tenim clar que la millor manera de tornar a recuperar la forma passa per eixir i poc a poc i amb tolerància anar fent i amb eixa intenció farem les eixides. Una vegada més hem fet la variant de acudir a l'encontre de Joan per adaptar-nos a la seva guàrdia. Queda clar que La Morralla com a formal ja sabem que no ho és; però com a tolerant, es clar que és un merit que ens dignifica. En aquest tema si es veritat que hem de reconèixer que Pedro té raó quan diu que a ell no el respectem com a la resta de l'equip i lo que li van fer a ell el disdsabte passat als demés no ho fariem.


Km totals: 50km.

dissabte, 28 de setembre del 2013

EIXIDA A CÀRRICA (28/09/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall
Lloc de destí: Càrrica.
Equip: Jose, Pedro, Vicent, Joan i David.
Ruta: La Vall d'Uixó-El Juncar-Soneja-Segorb-Càrrica (Esmorzar -Bar Serapios-)-Segorb-Soneja-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Ventorrillo-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-La Vall.
EsmorzarHem esmorzat en la terrassa aprofitant el bon estar que feia al carrer. Bon entrepà i bon servei. En la porta del bar hi havia un mazda model antic que segons David té el motor amb pistons rotatius. La propietària era l'ama del bar que segons ella l'havia canviat per un Seat 600. Be açò ha donat peu a parlar de cotxes. Com a mostra de que tenia el Seat 600 he capturat una foto que testifica la història.
Terrassa on hem esmorzat 
i que en un temps anterior servia de cotxera de l'esmentat Seat 600
Ressenya:Bé, per primera vegada des de fa un temps avui quasi aconseguim que La Morralla faci el trajecte amb tots els membres de l'eixida junts. Com que l'eixida era a Càrrica la ruta no te cap alternativa, o sigui, que el camí d'anar és únic per a tots i el que no ix del lloc al mateix temps fas el trajecte sempre darrere i si no ens dona caça arriba més tard. Doncs bé, això ho ha degut entendre David quan ha arribat puntualment al lloc d'eixida. Així que hem iniciat la marxa tots junts. Però David ens tenia que sorprendre en alguna de les seves rareses i en arribar a la redona d'Escales, el senyor se n'entra a la carretera perquè no li abellia anar per Algar i que en el Juncar ja ens trobaríem  Tu l'has fet entrar en raó, de cap de les maneres, Vaja que no anàvem a anar junts, es trencava la unitat. Damunt aquesta situació ha desencadenat que a Pedro li entrara el cuquet d'arribar al Juncar abans que David. Pujada de ritme davant d'un impossible i com a conseqüència alguns ens hem eixit de punt a més a més de fer una caça a un que ha decidit no anar amb nosaltres; però ve en el Juncar com havia dit ens ha esperat i ja tots junts fins a Càrrica. A la tornada hem tornat a fedr una de "cacauero". Com anàbem  be de temps i al Juncar encara era les 11:30h. Vicent i Jose que havien arribat primer dalt, després de deixar-se a Pedro, trencarem en direcció a Torres, Torres per tal de fer la volta pels Valls. Tots hem seguit menys David que s'ho pensa, no reacciona; però la cosa es que no ens segueix. Quan estàvem pel Ventorrillo li toca el telèfon a Vicent i era David preguntant on estàvem. Que havia passat? Que sigui perquè tenia remordiment de que pel matí ens havia abandonat o canvi de parer, havia decidit creuar per Algar i Alfara per creuar-se amb nosaltres; però va eixir al darrere. En el Ventorrillo reagrupament i fins La Vall
Km totals: 85 km.

dimecres, 25 de setembre del 2013

EIXIDA A BENAVITES (25/09/2013)

FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/Paterna.
Lloc de destí: Benavites.
Equip:  Des de La Vall: Jose, Pedro i Joan. Des de Paterna: Quique.
Ruta: La Vall d'Uixó-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benacites (Esmorzar)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall.
EsmorzarDesprés de passar l'estiu hem tornat a Benavites punt habitual de les rutes setmanals de la penya jubilada. No se'ns havia oblidat l'esplèndid entrepà de llom amb pisto, i així ho hem fet saber a Joan, que també l'ha demanat. En tastar-lo ha donat el vist-i-plau. La conversa ha girat majoritàriament en torn a les despeses que ha fet Pedro amb Iberdrola per tenir que canviar la potència de la xarxa. L'home estava molt decaigut i fins i tot ha renunciat a anar de viatge de l'Inserso; però es dedicarà a cuidar el net. Per cert que el xicot malgrat la seva precària situació econòmica està complint com a iaio flamant pagant la coca del dissabte (aquí es planteja un dubte i és que la va comprar perquè Julio no ho va fer ja que el xiquet es va enfadar i no ens ajuntava) i un segon carajillo avui.
Mireu quin iaio més feliç
Ressenya: Com que estem eixint a les 8h. i fem ja la ruta d'hivern, on els trajectes són completament plans, arribem al lloc d'esmorzar abans de les 10h. Però quasi ho preferim i si després hi ha ganes i temps allarguem la tornada i açò és el que hem fet avui, hem tornat per La Vilavella.
Km totals: 65 km.