FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.
Llocs d'eixida: La Vall/València.
Lloc de destí: Benifairó de les Valls.
Equip: Des de La Vall: Jose, Pedro, Tomás, David i Joan. Des de València: Quique i Julio
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-Alfara de la Baronia-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Benifairó de les Valls (Esmorzar, Bar Flash)-Almenara-La Vall.
Esmorzar: Avui hem tornat a l'antic bar Baco ara anomenat bar Flash. Per tant anàvem a un lloc conegut; però a descobrir un nou amo i la seva cuina. Les altres novetats ha estat que ha vingut Julio i que Quique ho ha fet acompanyat d'uns ciclistes de Paterna. Per tant hem omplit una taula amb 11 integrants. La dinàmica alhora de escollir bocates és la mateixa que la de Canet, t'apropes a la barra i demanes del que hi ha de mostrari. Segons el sentir general, tant els bocates, com els complements, la beguda i els carajilllos també mantenen la tònica de Canet. I fins i tot el preu, 4,50€. En definitiva, un nou lloc per alternar amb els altres; però sense res especial. Per a una ruta d'hivern i amb fred com avui, on la bici no abelleix gaire, és ideal.
L'altra cosa digne de menció ha estat que Julio, avui es trobava eufòric i ha iniciat un debat sobre la política actual on ha intentat mostrar la seva sensibilitat envers la classe mitjana/baixa i replicant al bombardeig per part de la resta de la taula que rebia i que sorprenentment ha suportat sense enuig. Quan més ofuscats estàvem, els de Paterna han plegat veles, invitant Quique a Julio de tornar amb ells; però era tant l'estat d'eufòria que ho ha desestimat i en acomiadar-nos s'ha oferit a pagar part del repeteixo de carajillos, donat que restat l'esmorzar no li arribava per a tots. Jose, veí de taula, li ha agarrat el guant i hem demanat el segon carajillo, mentre tant el debat ha continuat pujant d'intensitat; però en harmonia.
Alhora de pagar, Jose ha assumit tot el cost del segon carajillo, malgrat la insistència de Julio de complir amb el pactat; però Jose ja ho tenia decidit.
Ens hem acomiadat de Julio, que amb cara de llàstima partia amb la clàssica frase: "Y yo solito pa mi casa"
Ressenya: El fred del mati i el retard dels que per causa de l'entrada a l'institut, ho ve peguen la volta per evitar-ho o bé perquè esperen a que passin 10 minuts, ha fet que sortim més de les 8:15h. Per tant ens hem dirigit per la ruta de costum: però fent el camí més curt. A més a més Pedro ha punxat dins de Faura i encara ha retardat més l'arribada al bar. La reparació de la punxada ha estat del més divertida. Feia temps que no em reia tant, veient la pintoresca manera de fer la feina, amb eix nerviosisme que el caracteritza, a més a més de la curiosa infraestructura que porta en eixa adaptació d'un botellí com a bossa d'eines amb una càmera amb pegat mig desapegat i una altra nova, creant-se-li la difícil decisió de si posar la vella o la nova, alhora que la resta advocàvem per la nova i ell, gorromino com pocs insistia per la vella, i per tal de trencar la discussió, Jose ha agafat la càmera i li ha desapegat el pegat. Tot això amb la càrrega del cunyat que feia més divertit la situació. Total que una punxada de no res ens ha portat més d'un quart. Però el bé que ens ho hem passat ha merescut la pena. S'ha produït aquella dita castellana que diu "En mi casa no comermos (en aquest cas, no esmorzem); pero nos reimos más"
Hem emprés la marxa i en el primer cantó hem vist arribar a Julio i en arribar al bar ja ens estava esperant Quique amb una colla de ciclistes de Paterna.
La tornada directe a la Vall i seguint a l'amic David, el rei de les travesses, no de futbol sinó de camins. Travessia que ens ha tret a la carretera d'Algar i entrar a La Vall pel mateix lloc de l'eixida, circumstància que ens ha fet recordar la proposta de Vicent de parar al banquet i fer un poc de raonament, cosa que hem fet fins les 13h. moment en que ens hem dirigit al pessebre.
Km totals: 50km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada