Agafar seguideta
Anar al tall al tall
A cremadent
A tota castanya
Anar a cent per hora
Anar com una fona
Anar escopetejat
Anar furient
Ràpid com el llamp
Ràpid com el vent
Ràpid com una bala
A estrop
A més córrer
A tot córrer
Anar a tot gas
De tot portar
Anar a tota paleta
Anar a tota pastilla
A tot drap
A tota hòstia
A tota velocitat
A trentaqueté
Anar com un coet
Anar amb un coet al cul
Anar envelat
Disparat com una fletxa
Embalar-se
Parèixer un rabo d'aire
Paréixer un raio de foc
Anar com un esperitat
Córrer més que el pensament
Anar cagant llets
Anar com un gànguil
Anar com un llonzí
Córrer com una braga enverinada
Córrer més que una llebre
Ser més lleuger que una llebre
Fer llegua per hora
Aquí teniu tot un reguitzell d'expressions que indiquen el que ha estat la marxa de l'eixida d'avui.
Des del primer moment sempre ha existit una llebre que ens ha fet anar en fila i tots hem agafat la seguideta apegats a roda. Ja des de la Vall, i de camí a la redona de Xilxes per trobar-nos en Manuel, Vicent ha estat el que s'ha posat al davant i posant un ritme troton hem sortejat el xicotet desnivell de la pujada de Xilxes.
Abans d'arribar a la redona ens hem vist de cara en Manuel, que ja havia pres la decisió de venir al nostre encontre. A aquest pas, de segur que a la setmana que ve ens creuem dalt del port.
La inèrcia ha fet, que en entrar a la N-340, coincidirem davant Joan i Jose i aquests dos són els que han tirat del carro, primer Joan i després Jose. Així fins arribar a la redona del Ventorrillo on s'ha plantejat les dues alternatives per anar a Petrés, o bé seguir per la N-340 o pujar per Torres Torres. Una mirada al rellotge ens indica que la marxa que hem portat ha devorat els minuts i que anàvem sobrats de temps; per tant optem anar per Torres Torres. Joan torna a agafar el cap i tots en el cap catxo anàvem deixant a dreta i esquerra els cin pobles de les Valls.
En passar Quart de les Valls, l'últim poble, ens han passat Anselmo i la seva tropa, moment que ha aprofitat Pedro per pegar-se a roda i aprofitar la seva estela per distanciar-se de nosaltres (sembla que, en reprendre la bici de carretera, el subconscient ha actuat com ho feia abans). A més a més estava en el seu terreny, on la carretera picava cara amunt. Marcant i controlant aquesta avantatge, hem anant tot enfilats fins que a mesura que menjàvem kilòmetres, la fila anava trencant-se, primer els bikeros Vicent i Manuel, un poc més abans la primera de carretera amb Tomás; moment que Joan, amb la seva BTT (la qual cosa li dona més mèrit) aprofita per llançar la caça a Pedro. Poc a poc anàvem menjant-li terreny; però Pedro de reüll controlava la situació. Semblava que l'atac s'havia produït una mica tard i quan ja el teniem a tir, ha pegat l'últim esforç que li ha resultat suficient per arribar dalt de la pujada on ens hem agrupat tots. Pedro insultant s'ha permet el luxe de baixar sota un nesprer a reposar forces. I seguia "gallofo", no ha esperat ni 30 segons per tornar a passar com una fona i iniciar la segona escapada. En aquest cas, Joan no ha permet que la distància fora insalvable, i ha eixit per ell abans i Jose que portava l'espineta clavada d'abans ha saltat una mica més tard. La situació ha estat diferent, Joan s'ha emparellat de seguida en Pedro i Jose s'ha quedat a una distància sense contactar. Indicar que aquest tramés la pujada que va des del pont del riu Palància fins la cruïlla de la carretera de Torres Torres. Quan faltaria uns 500 metres Joan se l'ha deixat i Jose aprofità aquest moment de desmoralització per arribar; però Pedro avui no estava per vexacions i en veure'l acostar-se ha tret forces i s'ha embalat arribant a la cruïlla cridant-li a Joan, que estava fent l'stop, que l'avisara si venia algú, i si, sense fer stop a encarat la pujada que venia a continuació. En arribar Jose a l'stop, Joan ja l'indica que tira-li que no ve ningú. Jose ix, posa plat i veu a Pedro a uns 200 metres i fent gestos obscens amb els braços: però Jose tenia clar que aquesta era la definitiva per prendre's la revenja. I si, quan Pedro s'ha girat i la vist, Jose ja anava llançat i tot alçar-se de la bici i pegar les últimes culades, no li ha servit de res, en els últims metres Jose l'ha passat i ha coronat.
A partir d'aqui, crec que tots havíem pensat que aniríem tranquil·lament fins l'esmorzar; però Pedro quan està "gallofo", la cosa li dura i a la baixaeta, aprofitant un grup que venia, s'ha refugiat dintre del grup i mig ajupit ha passat a Jose amb la intencióde que no el veiés; Però primer, que el roig canta massa i segon, en la cabriola que ha fet dintre del grup per camuflar-se i que quasi produeix una enganxada.
Aquesta vegada, i a la vista que s'ha unit a l'enemic, cap hem fet per anar a buscar-ho, és més a fomentat tota una sèrie de comentaris sobre la seva reacció i el de, quan arribem al bar, si està assegut,deixar-ho de costat i anar-nos a una altra taula i fins i tot el treurem del grup, en al·lusió a les recent actuacions i rememorant alguna raresa que hi ha per ahí i que no sabem quin final tindrà. "De casta le viene al galgo"
En eixos comentaris estàvem quan en l'eixida de Gilet hem divisat a dos ciclistes de roig. Eren Pedro i Javi, que clar, l'avançada de Pedro la vist primer i lògicament en eixe moment s'ha produït la mitja volta. Amb les salutacions a Javi i l'escamó a Pedro hem arribat a Petrés.
Però abans d'agafar taula, en veure que Pedro ja estava assegut, encara hem escenificat, i hem passat de llarg, arribant al fons del bar i inquietar-lo una mica. Evidentment al moment ens hem acostat a la seva taula.
L'arribada de David una setmana més ha tornat a endolcir un nou matí de bici i sentir-nos Morralla novament. Fins al punt, que Pedro ha aprofitat el moment per concretar la seva invitació de la paella i que s'ha concretat per al dijous 8 de juny.
Una nova situació agradable és la recuperació de la coca, que avui ha corregut per compte de Javi i que de segur servirà perquè entrem en una roda en la que sempre que vinguem a Petrès no hi falte.
Ja de tornada i a la mateixa cruïlla de separació amb Javi, hem quedat per al dissabte d'anar a Puçol. Els vallers ens hem tornat a enfilar i a ritme "borriquero" hem anat arrossegant fins a La llosa, on una xicona estava mirant la seva bici i en preguntar que li passava ens ha contestat que portava una xinxeta clavada. Ens hem oferit a ajudar-la però ha preferit seguir que pareixia li aguantava. Tots l'ha hem acompanyada i el nostre relacions públiques, com no Pedro, ha pres la veu cantant. Lògicament, als pocs kilòmetres, ha degut de parar. Tots alhora hem assenyalat a Pedro com el millor mecànic de la penya; cos que ell no ha refusat, tot el contrari, encantadíssim, i més tractant-se d'una dona, qui millor.
Solucionat el contratemps, hem deixat anar a la xiqueta i nosaltres hem continuat, ara posant un ritme de passeig fins la cruïlla de Moncofa, on avui no hem deixat a Manuel, ja que ell se ha vingut a la Vall per anar al taller a que li miren la bici.
I he aquí, que una cridada de telèfon a Pedro, ha provocat l'últim esgarrit, en aquest cas degut a la seva vena nerviosa. Resulta que era del forn, on havia fet una comanda i que era hora de tancar i ningú s'havia fet càrrec, i ja veus a Pedro, tot fet un sonall, mamprendre la carretera de Moncofa-La Vall i si te vist no em recordi, tan sols, Juan, una volta més la seguit, en aquest cas per fer-li companyia.
La resta hem anat poc a poc i a l'entrada de la Vall ens estava esperant Joan i tots junts, menys Tomás, hem parat al taller de Paquito.
En el temps d'espera ha aparegut Pedro, que conscient que les seves reaccions impetuoses ha pensat que deuria donar explicacions de la seva reacció i ens ha posat al dia dels detalls de la cridada i els seus moviments per solucionar el fet que se li havia presentat de sobte. Jose ha aprofitat aquest moment per junt en Pedro deixar el taller i anar-se'n cap a casa i la resta esperaren a la reparació de l'avaria.
