FITXA DESCRIPTIVA
Hora d'eixida: 8h.Llocs d'eixida: la Vall/Faura/València
Lloc de destí: Canet d'En Berenguer.
Equip: Des de La Vall: Pedro, Jose i Joan. Des de Faura: Tony. Des de València Javi i Quique.
Crònica:
El fet rellevant de l'eixida d'aquest dissabte ha estat l'espantada de gran part dels components de la penya, totes elles justificades per motius distints. Tomás ha fet una escapada a Griegos, Vicent un compromís d'última hora, David, ja se sap, és imprevisible i no saps mai si ve o no ve, cada mati desfulla la margarida i aquesta vegada li ha eixit que no, Julio i Antonio també han canviat de ruta i de burra, han preferit anar a fer la via verda (un Wasap de Julio des d'Algimia ho testifica).Doncs bé, els que hem mantingut el programa hem fet el recorregut previst i hem acudit puntuals al bar de Canet. Els dos cunyats i jo hem iniciat el recorregut en companyia dels dos bikeros amics, Paco i Xavier, que es deixen veure a l'eixida per saber on anem i afegir-se a l'hora de l'esmorzar. Avui el lloc no es venia de cara i cadascú hem seguit el nostre programa.Les converses d'anada s'han iniciat amb el maldecap que es provoca Pedro en la seva compravenda de bicicletes i contractes de mòbils. De fet avui ha vingut en la Macario per ensenyar-la i fins i tot li ha posat un cartell de venda en el quadre a la porta del bar (450 €). Prompte hem tallat aquesta conversa enquistada, moment que he aprofitat per interessar-me per la situació de la mare de Joan, la qual cosa ha derivat en una llarga conversa de tots dos sobre la seva situació i la meva envers de llurs mares. La afinitat de la problemàtica ens ha ocupat un bon tros de la ruta; però sense amainar. Finalment ens hem posat a ritme i a les 10h. com un clau a la porta del bar on ja estaven instal·lats Javi, Toni i Quique. Ells havien preparat una bona taula en previsió de més gent; però en vista de la minva hem llevat una taula i en temps record hem tingut davant els bocates. De fet a les 10,30h. ja haviem despatxat l'esmorzar i si haguérem volgut moure ja estàvem lliures per fer camí. Com he dit abans, Pedro ha posat el cartell de venda en la bici i novament ha monopolitzat la conversa en la seva oferta i la supeditació de la compra de la Pinarello a la venda de les dues bicis i bla bla bla. I nosaltres enviant-lo a fer la mà i ell tira-li que tira-li. L'hem pogut fer callar enviant-lo a comprar una coca no sense estar quasi un quart discutint qui la pagava. A la fi ha anat i ens l'hem menjada en sec, els rebentats ja portaven més d'un quart al garrons i el repte del segon o algun xupito no ha segut agafat per ningú. Trago d'aigua i preparats per a la marxa. Això pensàvem. Vos recorde que Pedro ha vingut en la Macario i no ho he comentat abans, en l'anada tot era remugar de la bici, "que el manillar queda más bajo y me duele la espalada", A la pujada de Torres Torres s'ha quedat i "este plato es mas grande y yo no puedo seguiros" després no enganxava i "llevo las ruedas desinchadas y no os puedo seguir". I tornem a la porta del bar. A Pedro li ve al cap que "tengo que hinchar las ruedas que las llevo flojas" Es posa a unflar mentre la resta quedàvem pel dimecres i el dissabte i de sobte, sorpresa, la roda es desinfla, el soroll fa que tots girem els cap en direcció a la roda, Pedro barallant-se amb la bomba intentant desenganxar-la de la vàlvula. "Don nervioso" a la fi ho aconsegueix; però portant-se darrere la vàlvula. Risotes i més risotes, els de València fan fugina i Joan, Tony i jo, ens quedem a que canvi la càmera. Traiem la primera càmera i el "parxe" despegat, menys mal, porta una segona i està nova (serà..... prefereix anar amb càmeres velles abans de gastar la nova!). Per fi movem i ja d'una tirada seguim i amb molta estona en l'aire a favor (avui ha estat la companya desagradable de la tornada) a més a més de la companyia del grup d'Alboraia, als que hem coincidit en la redona del Ventorrillo i que ha servit per accelerar la marxa, primer posant-nos a roda d'ells, després fent jo un relleu, i deixant-me la capçalera des de Almenara fins el Simba. Ningú s'apiadava de mi, i fins aci vaig, me deixe caure darrere i és Tony el que agafa el cap i augmenta el ritme (traïdor). Tots s'enfilen, jo ho intente, Pedro també; però primer ell i després jo els deixem anar. En passar Nules, els cossaors tiren per dins i ja Tony i Joan ens esperen. Ens reunim en l'eixida de Nules cap a La Vilavella i ja en l'aire en contra fins la Vall. Cinc minuts de enraonar al banquet i cap a casa.
Km totals: 74 km
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada