Hora d'eixida: 7:45h.
Lloc d'eixida: La Vall d'Uixó/Xilxes/Moncofa/València/Faura.
Lloc de destí: Petrés.
Equip: Des de La Vall: Jose, Tomás i Jose Carlos. Des de Xilxes: Pedro, Joan, Quique, Mª Pilar i Joan Carles. Des de Moncofa: David. Des de València: Javi i Julio. Des de Faura: Tony.
Ruta: La Vall d'Uixó-Algar-El Juncar-Algimia d'Alfara-Torres, Torres-Estivella-Gilet-Petrés (Esmorzar, Bar Societat Petrenense)-Almenara-La LLosa-Xilxes-Moncofa-Nules-La Vilavella-La Vall d'Uixó.
Ressenya: Jose.
Ja estem en ple estiu i la Penya dispersa; sobretot els de La Vall que estem dividits entre el poble i les platges. En les dues eixides anteriors va haver descoordinació al menys per part d'algun que ja ens té acostumat a les seves espantades. Però avui tots els enllaços han ocorregut en ordre i puntualitat. Al banquet Jose i Tomás eren a les 7:45 en punt. En la carretera d'Algar hem coincidint justament en el lloc amb Pedro i amb 5 minuts d'avantatge sobre l'horari estipulat. He seguit per la ruta marcada, no podia ser altra, ja que havíem d'anar al encontre en Javi i Julio. També per wasap ens havia anunciat Mª Pilar que ens agafarien per darrere i segons l'avís de Pedro, Quique i Joan Carles eixirien de Xilxes a les 8h, pujarien a l'Oronet i farien cap al bar de Petrés. De David ja se sap, ell sempre pel recte. I Joan tot depenia de la seva guàrdia i també faria cap al bar. Tot seguia dins del previst fins que una punxada a l'altura de la cruïlla a l'embasament d'Algar, ens ha obligat a aturar-nos. Ara ens agafaran per darrere, pensem; però dels xilxeros no venia ningú. Prosseguim la ruta i en els que si ens trobem de cara i per aquest ordre han estat primer Javi, que sembla estar en bona forma o al menys marxava millor que Julio que el seguia al darrere amb un bon tros de diferència. Immediatament després Joan. Tots reagrupats hem arribat a Petrés. La resta fins a un total de 12 han anat vingut segons el seu horari, ruta o contratemps, que també ha hagut, en el cas de Joan Carles que sembla no podia esperar a l'hora d'esmorzar i en el camí ha volgut fer-se una tapa d'abella, que a manera de "guindilla" li ha sentat del més coent. La picada ha estat de fibló, llengua unflada i visita a l'ambulatori d'Almenara per injectar-li un Urbason. Aquests tenien justificació de la tardança. El que no ha quedat clar és si ha estat casual o intencionat i fora una estratègia per no pujar l'Oronet. Ara bé, en el cas de Jose Carlos i Mª Pilar, sembla que els llençols d'aquesta última han segut las causa; perquè de Joan Carles podem testificar que pel banquet de La Vall ha passat a les 7:45h, en direcció a Xilxes per recollir-la. David i Toni ja feia una estona que havien entrat d'amagat.
Hem tingut que ampliar la taula per donar cabuda a una Penya que no es prodiga per la seva massificació; però que quan ho fa dona goig veure-la. Com a bona gana que tenim tots hem devorat tot el menjar que hem demanat i hem exprimit tota la beguda que ens ha abellit. Els carajillos han estat els millors aconseguits des de que està la nova gerència del bar, cosa que s'ha encarregat Pedro de fer-ho saber a la neboda de Joan. La síndrome de la coca es fa present i aquesta vegada i una més, ha estat Joan el que s'ha fet càrrec via l'ordinari del seu cunyat que s'ha allargat al forn. Un xupitos ha ajudat a empassar-la. Mal ens estem acostumat si introduïm el xupito com un hàbit.
Tornada en grup a bon ritme amb algunes avançades dels que tenien més força i sense adonar-se estaven uns metres per davant. Però quan s'adonaven de la distància amainaven per esperar-nos. Com molt bé a dit Tony, "hay que cultivar el trato social", sembla que ja comença a reconèixer quina és la nostra marxa en bici. El qui no acaba mai d'assolir-ho o agafa sempre l'as per 1 o per 11, es Pedro. "Si encuentro a alguno que esta conmigo a buenas horas os espero" Resposta d'avui. Si no pot o es queda darrere, "Es que os estoy esperando". Me escapo porque quiero probarme, saco ventaja y si puedo (segons ell) o si el deixem (segons nosaltres) y gano que bueno que soy y si me cogeis es que no puedo con vosotros, En aquest doble llenguatge es meneja constantment. Ara vaig a descriure el que Pedro ha insistit que faci constar en la crònica d'avui i que no se m'oblidi de dir-ho. És en referència al ja anomenat tram des de La Vilavella a la pujada del Randero, que tantes vegades hem comentat i que avui com la pel·lícula li ha somrigut, no vol que ho deixem passar per alt. Vaig a dir-ho tal qual ha ocorregut i després cadascú traieu les vostres valoracions i conclusions. L'inici és el de sempre i seguint l'operativa indicada abans. En eixir de La Vilavella se'n va uns metres i poc a poc agafa una distància, que lògicament nosaltres propiciem. Ell amb continues girades de coll calcula si la distància mereix fer l'esforç de lluitar o renunciar. Nosaltres li creem l'esperança de que ens estat deixant. Així s'arriba a la primera pujada del pont de l'autovia. Tomás diu que ell no ho va a intentar, Jose confiava que avui hi havia gent nova com el seu propi nebot o inclòs Quique que anirien a per ell. No ho fan i Jose agafa l'estratègia de arrimar-se al menys per posar-li la por al cos. La idea aconsegueix en aquesta primera pujada el seu efecte, en veure l'aproximació alça el cul. Jose amaina i torna a agafar distància arribant a l'última pujada, la del Randero amb una bona distància. Inicia la pujada i Jose novament llança la bici per arrimar-se. Novament girada de coll, s'adona de la proximitat i alçada de cul. Jose torna a amainar. Lògicament Pedro ha arribat dalt el primer. Ha guanyat perquè ha pogut? En tot cas Pedro unes observacions. Has oblidat que la teva arribada per davant al lloc de les disputes ha vingut propiciada per la benevolència del grup? Has comprovat que malgrat eixa distància, en un tres i no res s'ha vista reduïda a uns pocs metres? Per tant Pedro en el cas de que les forces m'hagueren fallat, no penses que l'esforç és major que el teu. El triomf és teu; perquè per això has arribat el primer. Ara bé, ahi queda el dubte. Has guanyat o t'han deixat guanyar.
El dimarts obrirem un debat per aclarir-ho.
Km totals: 73 km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada